Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/779

This page has not been proofread.


poejia
744


sie, Dichtkunst ◇ a) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ‘L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

poejia (grd., LD) ↦ poejia.

poejìa (fas., fod.) ↦ poejia.

poeret (amp.) ↦ pueret.

poertà (bra.) ↦ poverté.

poerté (fod.) ↦ poverté.

poesia (gad., col., amp.) ↦ poejia.

poet Ⓔ it. poeta / dt. Poet 6 1872 poeta (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11)
gad. poet grd. poet fas. poet bra. poeta fod. poet amp. poeta LD poet
s.m.f. Ⓜ poec, poeta, poetes
chi compone o ha composto poesie, autore di opere poetiche (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ poeta Ⓓ Dichter ◇ a) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’ i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); b) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

poet (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ poet.

poeta (bra., amp.) ↦ poet.

poge (caz.) ↦ podl.

poi Ⓔ it. poi 6 1870 poi (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
moe. poi col. poi amp. poi
avv.
1 in seguito, in un tempo o in un momento successivo (moe., col., amp.) Ⓘ poi Ⓓ dann, darauf ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.) ☝ despò
2 inoltre, in secondo luogo (moe., col., amp.) Ⓘ poi Ⓓ dann ◇ a) Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ despò.

poi (moe., col., amp.) ↦ poi.

poie (fas.) ↦ podl.

poijia (fod.) ↦ poejìa.

pöimpó (Badia) ↦ purempò.

poious (fas.) ↦ podlous.

pojar (bra., moe.) ↦ pojé.

pojé Ⓔ it. poggiare 6 1860 posá p.p. m.sg. (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. apojé fas. pojèr caz. pojèr bra. pojar moe. pojar
v.tr. Ⓜ poja
mettere giù, appoggiare (gad. A 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ collocare, posare Ⓓ hinlegen, stellen, hinstellen ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

pojèr (fas., caz.) ↦ pojé.

polam Ⓔ PULLĀMEN (EWD 5, 419) 6 1858 polam (PescostaC, BonesEghes1858-1994:227)
gad. polam Badia pulam grd. pulam fas. polam fod. polam amp. polame LD polam
s.m. sg.
insieme di animali pennuti da cortile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pollame Ⓓ Geflügel ◇ a) cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia).

polam (gad., fas., fod., LD) ↦ polam.

polame (amp.) ↦ polam.

polan (gad., mar., Badia) ↦ pelam.

polar (amp.) ↦ polver.

polber (gad., mar.) ↦ polver.

polenta Ⓔ it. polenta (Gsell 1994b:339) 6 1813 pulënta (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. polënta mar. polënta Badia pulëinta grd. pulënta fas. polenta bra. polenta fod. polenta amp. polenta LD polenta
s.f. Ⓜ polentes
cibo preparato con farina di granoturco cotta a lungo in acqua (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ polenta Ⓓ Polenta, Plente ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na jufa A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na ſhufa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

polenta (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ polenta.

polënta (gad., mar.) ↦ polenta.

polge (moe.) ↦ podl.

polgios (moe.) ↦ podlous.

polie (bra.) ↦ podl.

polious (bra.) ↦ podlous.

polit (grd., bra., MdR) ↦ polito.

politamenter Ⓔ deriv. di polito 6 1833 politamëntr (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
MdR politamënter
avv.
in modo soddisfacente, pienamente adeguato (MdR) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. In verité, vos rajonëis bele politamënter. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. Iǹ verité, vos raĝionëis bel[e] politamëntr. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

politamënter (MdR) ↦ politamenter.

politica Ⓔ it. politica ‹ POLĪTICA ‹ πολιτική (EWD 5, 336) 6 1844 polìtiga (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)