Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/792

This page has not been proofread.


preghiera
757


pratich (gad., grd., fas., LD) ↦ pratich.

pratiché Ⓔ it. praticare (EWD 5, 373) 6 1878 prattigà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. pratiché Badia pratighé grd. pratiché fas. prateghèr bra. praticar moe. prategar fod. pratiché, prateghé col. prategà amp. praticà LD pratiché
v.tr. Ⓜ praticheia
esercitarsi abitualmente, con continuità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ praticare Ⓓ ausüben
p.p. come agg. Ⓜ pratichés, praticheda, pratichedes
che ha esperienza e conoscenza di qualcosa (gad. P/P 1966, fas. DILF 2013) Ⓘ pratico Ⓓ geschickt, erfahren ◇ a) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudizi iüsć, bugn sazerdoc, y medi praticá. Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’, bongn’ Sazerdoti, e medi prattigà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); b) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi, porcí ch’al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc. Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei, purcicch’ el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

pratiché (gad., grd., fod., LD) ↦ pratiché.

pratiga (mar., fod.) ↦ pratica.

pratighé (Badia) ↦ pratiché.

pratigo (fod.) ↦ pratego.

pre Ⓔ PRĀTUM (EWD 5, 373) 6 1763 prè ‘pratum’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pre mar. pre Badia prè grd. pra fas. pra caz. pra bra. pra fod. pre col. pra amp. pra LD pre MdR pré
s.m. Ⓜ pres
estensione di terreno non coltivato e ricoperto d’erba (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prato Ⓓ Wiese ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Anter un muge de prees l’é le ciajae dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. Anter un muge dö pröes lö lö tschaschaö ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); d) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) l se troa soul desche un pèl te n pra l se troa soul deske un pel te n prà BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); f) Nos on l fen nte tablà / E i autri sul prà! Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.); g) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt y le bel vërt di pra en flu. O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament, e ‘l bell vert di prā in flu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); h) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

pre (gad., mar., fod., LD) ↦ pre.

pré (MdR) ↦ pre.

prè (Badia) ↦ pre.

preà (amp.) ↦ prié.

preada (moe.) ↦ prieda.

prear (bra., moe.) ↦ prié.

precijo (fod.) ↦ prezijo.

predica (col., amp.) ↦ perdica.

predicà (col., amp.) ↦ perdiché.

pree (amp.) ↦ preve.

preè (col.) ↦ prié.

preèr (fas., caz.) ↦ prié.

preferí (gad., Badia) ↦ preferì.

preferì Ⓔ it. preferire ‹  PRAEFERRE (EWD 5, 375) 6 1833 preferësce 1 (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. preferí Badia preferí grd. preferì fas. preferir caz. preferir bra. perferir fod. preferì amp. preferì LD preferì MdR preferì
v.tr. Ⓜ preferesc
anteporre in una valutazione o in una scelta una persona o una cosa a un’altra o ad altre; prediligere (gad. B 1763; A 1879; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ preferire Ⓓ vorziehen ◇ a) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. / Vos pitëis dunca gën, e iö me gode a rì. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. / Vos pittëis dunca giaǹ, e jeu me gode a rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

preferì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ preferì.

preferir (fas., caz.) ↦ preferì.

preghiera Ⓔ it. preghiera 6 1807 preghiœra (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. preghiera Badia preghiera grd. preghiera amp. preghiera LD preghiera
s.f. Ⓜ preghieres
1 testo, parola o pensiero rivolto a dio, alla vergine o ai santi nell’ambito di una pratica devota (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preghiera Ⓓ Gebet ◇ a) alzera i edli y les mans ingropades al cil y pronunziëia en gran devoziun chësta preghiera: O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö alzela i oudli e les mangs ingroppades al ceìl, e pronunzia in grang devoziung chesta preghiera: O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia) ☝ orazion
2 domanda, richiesta umile e pressante (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ richiesta, preghiera incessante Ⓓ Bitte, anhaltendes Gebet ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs, y respuend, che chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera. L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs, y respuend, kœ kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera. El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá,