Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/813

This page has not been proofread.


puech
778


inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian, / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn, / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te lüch. / Mo impó döt massa püch E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); d) E conpatì / S’on fato poco. E compatì / S’ hon fato poco. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); g) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
da puech (fod., MdR) Ⓘ recentemente, poco fa Ⓓ vor kurzem ◇ a) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’ à menè da püch, dè che te scries che iö t’en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Me dijeva da puoch un da nosta vila Me diseva da puoc un da nossa villa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ ester da

puech (fas., fod.) Ⓘ valere poco Ⓓ wenig wert sein ◇ a) el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ◆ fé puech (amp.) Ⓘ fare poco Ⓓ wenig machen ◇ a) E conpatì / S’ on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ n puech (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod., MdR) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig ◇ a) Le creature. Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Le creature. Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); d) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdëni m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); f) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); g) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); h) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); i) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) T. Ëis n pue de superbia, ha? T. Ëis un pue de superbia, ha? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); k) no l n’aea mai vedù na più bela. N pech i se à vardà no l ne aea mai vedù na più bela. Un pek i se à vardà BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); l) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ puech a puech (Badia V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ gradualmente, a poco a poco Ⓓ allmählich ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc’ nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆ puech y nia (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ poco e niente Ⓓ fast nichts ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia; / Po muesses tu i fé l acort. Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia; / Po muesses tu i fe l’akord. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Süa uma dij al om: / I á dormí bel püch y nia. S’ioma dîj al om: / I à dormì bel püch y nia. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

puech (grd., LD) ↦ puech.

puent (grd.) ↦ pont1.

puenta (grd.) ↦ ponta.

pueranima Ⓔ comp. di puera (cfr. puere) + anima (Lardschneider1933:296) 6 1873 poerame (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. püra anima grd. purana amp. porame
s.f. Ⓜ pueranimes
epiteto delle anime che si trovano in purgatorio (grd. L 1933, amp.) Ⓘ povera anima Ⓓ arme Seele ◇ a) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và / Ce porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. On vedù che