Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/836

This page has not been proofread.


rencuré
801


remedié (gad., fod., LD) ↦ remedié.

remedië (grd.) ↦ remedié.

remedièr (fas.) ↦ remedié.

remenà (col., amp.) ↦ remené.

remenada (fod., amp.) ↦ remoneda.

remenar (bra., moe.) ↦ remené.

remené Ⓔ deriv. di mené 6 1858 römöna 3 (ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167)
fas. remenèr caz. remenèr bra. remenar moe. remenar fod. remené col. remenà amp. remenà LD remené
v.tr. Ⓜ remeina
muovere in qua e in là, scuotere con forza (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ agitare, muovere Ⓓ bewegen, schütteln, rütteln ◇ a) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena E i me à trat tel comedon / N os, che amò l me remena. / Chel ciastel se l pel amò veder. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon / E una bella gran cöna E i mi a trat tel comedom / Un os, chö amô il me römöna. / Chöl tschastel sal pol amô vodör. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5 (bra.)
v.intr. Ⓜ remeina
fare un movimento con una parte del corpo, compiere un gesto o una mossa, o anche spostarsi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989) Ⓘ essere inquieto, muoversi Ⓓ sich bewegen, unruhig sein ◇ a) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda / E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda / Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (bra.).

remené (fod., LD) ↦ remené.

remeneda (grd.) ↦ remoneda.

remenèr (fas., caz.) ↦ remené.

remete Ⓔ lad. mete x it. rimettere (semantica) (GsellMM) 6 1878 s’ remette (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. remëte mar. romëter Badia remëte grd. remëter fas. remeter fod. remëte LD remete
v.tr. Ⓜ remet, remeton, remetù
mettere di nuovo nella sede o nella posizione precedente (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rimettere Ⓓ wieder stellen
p.p. come agg. Ⓜ remetù, remetuda, remetus, remetudes
tornato a una condizione di buona salute, ristabilito (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ rimesso Ⓓ erholt ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada a na fosa, ch’ara ê sforzada a scuté y palsé por n bun pez, spo remetüda sighitera Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada a na fōſa, ch’ella ē sforzada a scutè e palsè pur ‘ng bung pězz, spo r’mettuda seghiteiela DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
se remete (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rimettersi, riprendersi Ⓓ sich erholen ◇ a) Apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) i düchesc spordüs stlaris dala ligrëza ne n’ê bugn de se remëte dala morvëia y impresciun i duches spurdūs stlariis dalla ligrezza nen ĕ bongn’ d’s’ remette dalla morvouia e impressiùng DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); c) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in forza d’bella pora e bona assistenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

remete (LD) ↦ remete.

remëte (gad., Badia, fod.) ↦ remete.

remeter (fas.) ↦ remete.

remëter (grd.) ↦ remete.

remoneda Ⓔ deriv. di remoné ‘rimproverare’ 6 1833 romonada (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. romenada mar. romenada Badia romenada grd. remeneda fod. remenada amp. remenada MdR romonada
s.f. Ⓜ remonedes
disapprovazione espressa con parole che mettono in evidenza l’errore (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ lavata di capo, rimprovero Ⓓ Verweis, Schelte, Rüffel ◇ a) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le Vicare. Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

remors Ⓔ it. rimorso 6 1878 rimorso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. rimorso Badia rimorso
s.m. Ⓜ remorsc
consapevolezza tormentosa del male commesso (gad.) Ⓘ rimorso Ⓓ Gewissensbiss ◇ a) metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa, da s’un ascorje dl ingianamënt mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa, da sen ascorje d’l ingiannament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); b) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida: tan plü che le scomovimënt y i rimorsi intardiâ la sanité Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida: tang ploucche ‘l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

remou † (fod.) ↦ rumour.

remunerazion Ⓔ it. rimunerazione 6 1873 rimuneraziós pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. remuneraziun grd. remunerazion fas. remunerazion fod. remunerazion amp. rimunerazion LD remunerazion
s.f. Ⓜ remunerazions
il fatto di rimunerare o di venire rimunerato, e l’entità o la qualità stessa del compenso (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ rimunerazione Ⓓ Belohnung ◇ a) E ce rimunerazios! / Fosc senza biśoign E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

remunerazion (grd., fas., fod., LD) ↦ remunerazion.

remuneraziun (gad.) ↦ remunerazion.

ren (caz., bra.) ↦ rogn.

rencurà (col.) ↦ rencuré.

rencurar (bra., moe.) ↦ rencuré.

rencuré Ⓔ ven. rencurar (da CŪRA) (Gsell 1991a:113) 6 1856 rencurade f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. rencuré Badia rencuré grd. rencuré fas. rencurèr caz. rincurèr bra. rencurar moe. rencurar fod. rencuré col. rencurà amp. rincurà LD rencuré
v.tr. Ⓜ rencura
1 avere cura, fare oggetto di cura (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ assistere, curare Ⓓ pflegen, betreuen ◇ a) Dopo ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra, pënsera finalmënter a se istëssa. Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura, pengsela finalment’r a sè istessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); a) Ic se à rencurà la feides e del pèster nesciugn no à mai più sapù sapia Ič se à renkurà la feides e del pester nešugn no