Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/839

This page has not been proofread.


reprejentanza
804


in una regione a statuto ordinario (fas. R 1914/99; Mz 1976, amp.) Ⓘ consiglio comunale Ⓓ Gemeinderat ◇ a) "Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più." "Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più." BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

reprejentanza (grd., LD) ↦ reprejentanza.

reprejentazion Ⓔ it. rappresentazione (EWD 5, 377) 6 1833 rapreŝentaziun (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. rapresentaziun Badia rapresentaziun grd. reprejentazion fas. raprejentazion fod. raprejentazion amp. rapresentazion LD reprejentazion MdR raprejentaziun
s.f. Ⓜ reprejentazions
realizzazione di uno spettacolo teatrale, e lo spettacolo stesso (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ recita, rappresentazione Ⓓ Vorstellung, Aufführung, Darstellung ◇ a) Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

reprejentazion (grd., LD) ↦ reprejentazion.

reprejenté Ⓔ it. rappresentare (EWD 5, 377) 6 1833 rapreŝentè p.p. m.sg. (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. rapresenté Badia raprejentè grd. reprejenté fas. raprejentèr fod. raprejenté col. rapresentà amp. rapresentà LD reprejenté MdR raprejentè
v.tr. Ⓜ reprejenteia
1 rappresentare in forma visibile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raffigurare, rappresentare Ⓓ darstellen ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc. Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ. VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.)
2 mettere in scena uno spettacolo (MdR) Ⓘ rappresentare Ⓓ aufführen ◇ a) Ći àn pa raprejentè inier? / An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. Çhi haǹ pa rapreŝentè inier? / Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ reprejentés, reprejenteda, reprejentedes
rafigurato per mezzo di immagini (gad.) Ⓘ rappresentato Ⓓ dargestellt ◇ a) iló odôn sön na bela pitöra rapresentada la storia de Genofefa illò udōng souna bella pittura rappresentada la storia d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

reprejenté (grd., LD) ↦ reprejenté.

rer Ⓔ RARUS x it. raro 6 1873 rarissimo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. re mar. re Badia re grd. rer fas. rèr caz. raro bra. rar moe. raro fod. rar, raro amp. raro LD rer
agg. Ⓜ rers, rera, reres
poco frequente nel tempo, che accade poche volte (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raro Ⓓ selten ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) Guelfo á cunté la storia rara assá, impedí gonot dales leghermes Guelfo à cuntè la storia rara assà, impedì gonot dalles legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); c) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y ladins, / Gherdënes, todësc, passede i confins, / Che na Mëssa novela é solenité rara / Sura Col Maladët, chiló te Corvara. De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, / Gherdánnes, Todáss, passede i confings, / Che na Massa novella è solennité rara / Sura coll maladatt, chilò te Corvara. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

rer (grd., LD) ↦ rer.

rèr (fas.) ↦ rer.

res (fod.) ↦ ref.

resa (mar., fas.) ↦ ruesa.

Resciesa 6 1864 Res̄iöźa (VianUA, JanAmalà1864:199)
grd. Resciesa
topon.
altipiano nel gruppo delle odle, tra la val gardena e la val di funes (grd. F 2002) Ⓘ Rasciesa Ⓓ Raschötz ◇ a) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

Resciesa (grd.) ↦ Resciesa.

resìa (col.) ↦ rejia.

resiste Ⓔ it. resistere ‹ RESISTERE (EWD 5, 509) 6 1858 resistö 3 (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*3)
gad. resiste Badia resiste fas. resister caz. rejister bra. resister fod. resiste
v.intr. Ⓜ resist, resiston, resistù
1 contrastare un’azione di forza condotta da altri, opporsi (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ resistere Ⓓ standhalten
2 riuscire a sopportare condizioni avverse o situazioni sgradevoli; reggere (gad., fas.) Ⓘ resistere Ⓓ aushalten, durchhalten ◇ a) sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada e so sposa. stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ö sô sposô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) Co mai sará bona de resiste chiló na planta delicata compagna a chësta. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta delicata compagna a chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes, ne n’ê plü capaze de resiste tl cröde de chëra caverna mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes, nen’ē plou capaze d’resistè t’l crude d’chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

resiste (gad., Badia, fod.) ↦ resiste.

resister (fas., bra.) ↦ resiste.

resolutëza (MdR) ↦ ressoluteza.

resolve (amp.) ↦ ressolve.

respet Ⓔ it. rispetto ‹ RĒSPECTUS (EWD 5, 509) 6 1856 respet (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. respet mar. respet Badia respet grd. respet fas. respet bra. respet fod. respet col. rispet amp. rispeto LD respet
s.m. sg.