Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/842

This page has not been proofread.


ressureziun
807


MdR) Ⓘ risolutezza Ⓓ Entschiedenheit, Entschlossenheit ◇ a) por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

ressolutëza (gad., grd.) ↦ ressoluteza.

ressoluzion Ⓔ it. risoluzione (EWD 5, 513) 6 1841 resoluziong (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. ressoluziun Badia risoluziun grd. ressoluzion fas. ressoluzion caz. ressoluzion fod. ressoluzion LD ressoluzion
s.f. Ⓜ ressoluzions
decisione, determinazione (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ risoluzione Ⓓ Entschluss, Entscheidung ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) y spo na te ressoluziun desperada n’i podessera porté la mort a chi dui galantomi e despò na te resoluziung desperada n’i podess’la portè la mort a chi dui galantŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); d) i á finamai fat la ressoluziun d’i scraié pro da lunc i à finmai fatt la r’soleziung d’i scraiè pro da lunc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

ressoluzion (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ ressoluzion.

ressoluziun (gad.) ↦ ressoluzion.

ressolve Ⓔ it. risolvere ‹ RESOLVERE (EWD 5, 513) 6 1807 resolt p.p. m.sg. (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. ressolve mar. ressolve Badia ressolve grd. ressolver fas. ressolver bra. ressolver moe. ressolver fod. ressolve amp. resolve LD ressolve
v.tr. Ⓜ ressolv, ressolvon, ressolt
prendere una decisione superando dubbi o esitazioni (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ decidere, risolversi Ⓓ entschliessen, beschließen ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin, / L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin, / L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
p.p. come agg. Ⓜ ressolt, ressolc, ressolta, ressoltes
fermamente deciso a comportarsi in un determinato modo (gad.) Ⓘ risoluto Ⓓ entschlossen ◇ a) Insciö dess vigni uma i dé sü fis a Idî, ressolta d’i nudrí sö por Ël Ingsceoū dess’ vign’uma i dè sū fiis a Iddì, resolta di nudrì sou pur El DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
se ressolve (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ decidersi, risolversi Ⓓ sich entscheiden, sich entschliessen ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) La segnora al sentir chesta cossa, […], per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora al sentir chösta co̱sa, […], per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) La seniëura al audì chësta cossa, […], per vel’ cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’udì chęsta co̱sa, […], per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) La signoura al sentì chësta cossa, […] per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, […] per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo, che s’á cuindi ressolt de la roviné degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo, ch’e s’ha quindi resolt d’la rovinè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

ressolve (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ ressolve.

ressolver (grd., fas., bra., moe.) ↦ ressolve.

ressorezion Ⓔ it. risurrezione ‹ RESURRECTIŌ (EWD 5, 514) 6 1878 resorreziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75)
gad. ressoreziun mar. ressoreziun Badia ressureziun grd. ressurezion fas. ressurezion fod. ressurezion
s.f. sg.
ritorno dalla morte alla vita, con riferimento alla vicenda soprannaturale di cristo e al giudizio universale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ risurrezione Ⓓ Auferstehung ◇ a) A chisc s’âl duncue presenté do la ressoreziun, y la ligrëza, ch’ai â a l’odëi, i á fat avëi la grazia, de l’odëi ciamó plü otes A chisc’ s’ ale dunque prejentè dò la resorreziung, e la ligrezza, ch’ei ā all’ udei, i à fatt avei la grazia, d’l’ udei ciamò plou ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

ressoreziun (gad., mar.) ↦ ressorezion.

ressorí (gad.) ↦ ressorì.

ressorì Ⓔ RE+EX+ORĪRI (Gsell 1991a:112) 6 1832 ressori p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. ressorí mar. rosserí Badia ressurí grd. ressurì
v.intr. Ⓜ ressoresc
risuscitare, tornare in vita (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ risorgere, risuscitare Ⓓ auferstehen ◇ a) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Mo ne l’án pa acopada? Éra ressorida? Al ne n’é poscibl. Mo nell’ àng pa accopada? Ella r’sorida? El nen è possibile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); c) Ël, ch’á fat cosses tan granes, Ël, che fej la ferida, y la varësc, che tëgn te fossa y fej ressorí. El, ch’à fatt coses tang granes, El, che fesc’ la firida, e la varesc’, che tengn’ te fossa e fesc’ resorì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ☟ res-

suscité.

ressurezion (grd., fas., fod.) ↦ ressorezion.

ressureziun (Badia) ↦ ressorezion.