Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/857

This page has not been proofread.


ros
822


n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) O mituns da chël bel ciapel / dala cocarda rossa y blancia O Mitungs da kal böll Chapell / dalla Coganda rossa ö blantga PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); d) l’era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc. l era n bel tous, ros e biank deske un pom e san deske n peš. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); e) E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. E chi strasces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ cuecen.

ros (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ ros.

rosa (fod.) ↦ ruosa.

rösa (gad., Badia, moe., MdR) ↦ ruesa.

rosada (gad., mar., Badia, bra., moe., fod., amp.) ↦ ro-

seda.

roseda Ⓔ zu RŌS (EWD 5, 566) 6 1860 rosada (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. rosada mar. rosada Badia rosada fas. rosèda bra. rosada moe. rosada fod. rosada amp. rosada LD roseda
s.f. sg.
precipitazione atmosferica costituita dalla condensazione del vapore acqueo atmosferico sui corpi al suolo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rugiada Ⓓ Tau ◇ a) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / na rosada che rinfresca / par ra vares ‘l outigoi…! No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / ʼna rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

roseda (LD) ↦ roseda.

rosèda (fas.) ↦ roseda.

rosserí (mar.) ↦ ressorì.

rost1 Ⓔ ven. rosto (Gsell 1991a:115) 6 1833 rost (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. rost mar. rost Badia rost fas. rost caz. rost bra. rost fod. rost, arost amp. rosto LD rost MdR rost
s.m. Ⓜ rosć
carne arrostita, anche come pietanza o portata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrosto Ⓓ Braten ◇ a) Via, mo mangede inćiamò n püch de chëst rost e un pü’ de salata. Via, mò mangiede inçhiamò ‘ǹ püc de quest rost e uǹ pü’ de salata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) entant che l magnèa n bocon de rost, che l camerier ge aea portà intan che el magnea un bochon de rost, che el camerier ge haea porta IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

rost (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦

rost1.

rost2 Ⓔ RŌBUSTUS (GsellMM) 6 1878 rostes f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. rost mar. rost Badia rost
agg. Ⓜ rosć, rosta, rostes
del color rosso delle guance, segno di salute e di floridezza (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ rubicondo Ⓓ rotwangig ◇ a) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

rost (gad., mar., Badia) ↦ rost2.

rosto (amp.) ↦ rost1.

rot 6 1445 rot (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:107)
grd. rot
s.m. Ⓜ roc
luogo scosceso, ripido, dirupato, dal quale si può facilmente cadere, o nel quale si può precipitare (grd.) Ⓘ dirupo, precipizio Ⓓ Abgrund ◇ a) jit ie tl rot sit tutel rot WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:107 (grd.).

rot (grd.) ↦ rot.

rota Ⓔ RUPTA (cfr. EWD 5, 581; a rota de col ‹ it.) 6 1833 a rotta de còl (DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279)
gad. rota grd. rota fas. rota fod. rota MdR rota
s.f. Ⓜ rotes
l’andatura più veloce del cavallo (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967) Ⓘ galoppo Ⓓ Galopp
a rota de col (fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ rotta di collo Ⓓ Hals über Kopf ◇ a) mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col, infina che ël ne podô plü mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl, infina ch’ël ne podô plü DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

rota (gad., grd., fas., fod., MdR) ↦ rota.

röta (gad., Badia, MdR) ↦ rueta.

rou (gad.) ↦ rover.

rouca (amp.) ↦ rauca.

roure (fod.) ↦ rover.

rové (gad.) ↦ ruvé.

rovegní (mar.) ↦ revegnì.

rovëne (gad.) ↦ arvëne.

rovent Ⓔ RUBĒNS (EWD 4, 244) 6 1821 ruënt (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. lorënt mar. liront Badia lorënt grd. revënt, ruënt fas. roent moe. rovent fod. rovent, roent amp. roente LD rovent
agg. Ⓜ rovenc, roventa, roventes
1 portato a calore rosso, a temperatura tale da emettere radiazioni luminose rosse (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ incandescente, rovente Ⓓ glühend, glühend heiß
2 fig. acceso, infiammato, arrossato; intenso (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ ardente Ⓓ brennend, glühend ◇ a) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzerti Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l’at’r e alles parores lorantes d’l om sant cojōle sou t’ l interno sentimentg’ inzerti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); c) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs, ch’é ince rová al ciastel plü atira, ch’an n’i ess aspeté, y la salüda cun leghermes ai edli lorëntes. So unico desiderio ēle d’udei su genitori, ch’è incie r’và al ciastell plou attīra, ch’ang n’i ess’ aspettè, e la