Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/860

This page has not been proofread.


ruvé
825


Ai s’ la mastia y s’la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

rumié (Badia, fod., LD) ↦ rumié.

rumië (grd.) ↦ rumié.

rumièr (fas.) ↦ rumié.

rumor (grd.) ↦ rumëur.

rumour Ⓔ RŪMOR (EWD 5, 582) 6 1631 remù (Proclama1631-1991:156)
gad. romú mar. romú Badia romú grd. rumëur, rumor fas. rumor fod. rumour, remou † col. rumor
s.m. Ⓜ rumours
qualsiasi fenomeno acustico che ha carattere irregolare e non musicale o comunque viene percepito come sgradevole, fastidioso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ rumore, chiasso Ⓓ Lärm, Krach ◇ a) Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Chël orghen ci n remou! / Percì l à cane grane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza, che tremorâ y ciancantâ sot al trop di ciavai e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza, che tromorā e ceancantā soutt al trōpp di ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); d) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

rumour (fod.) ↦ rumour.

rumpe (Badia) ↦ rompe.

rumper (mar.) ↦ rompe.

rumpí (gad., mar., Badia) ↦ rompì.

rumpì (grd., MdR) ↦ rompì.

rüna (mar.) ↦ ruina.

rundenì (grd.) ↦ rondenì.

rüné (mar.) ↦ ruiné.

ruo (fod.) ↦ rie.

ruosa (fod., amp.) ↦ ruesa.

ruota † (fod.) ↦ rueta.

Rurëi (grd.) ↦ Rorei.

rus Ⓔ it. russo / dt. Russe 6 1833 Rüssi pl. (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. rus grd. rus fas. rus fod. ruscio LD rusc MdR rüsso
s.m.f. Ⓜ rusc, russa, russes
abitante o nativo della russia (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ russo Ⓓ Russe ◇ a) ël dess ester ćeze veres. / B. Veres? tra che? / A. Oh, an dij tra i türć e i rüssi. ël dess estr çhiéze verres. / B. Verres? tra ché? / A. Oh, aǹ diŝ tra i Türtg e i Rüssi. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR).

rus (gad., grd., fas.) ↦ rus.

rusc (LD) ↦ rus.

ruscio (fod.) ↦ rus.

rüsso (MdR) ↦ rus.

ruvé Ⓔ *ARRĪPĀRE (EWD 5, 521) 6 1763 ruè ‘finis, finitum est’(Bartolomei1763-1976:95)
gad. rové mar. roé Badia revé grd. ruvé, revé fas. ruèr caz. ruèr bra. ruar moe. ruar fod. rué col. ruà amp. ruà LD ruvé
v.intr. Ⓜ ruva
1 raggiungere un dato luogo o punto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arrivare, giungere Ⓓ kommen, ankommen ◇ a) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët, / Y canche on finà nosc dis, / Ruvons su a paravis! Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët, / I kanke on finà nosh dis, / Ruonse su a Paravis! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) Ma l eva so fi plu vegle nte ciámp: e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna. Ma l’eva so fí plu vegle en te tgiamp: e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); e) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic, y l à desfat dut chël, che l ova. Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ ha dat a ugne sort de vicc, i l’ha desfatt tutt chel, ch’l’oa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); f) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); g) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); i) O mi Dî! sce te podesses almanco rové pro to pere zënza urté te val’ intrighe O mi Dì! se t’ pudesses almanco r’vè pro to pere zenza ortè t’ val intrighe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); j) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d’Idî onipotënt La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal e ruva cina al trono d’Iddì onnipotente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia); k) Y Greatl à dit: "A ma, chi auter che l pere! segur iel ruà ntant dala zità a cësa. i grę́atl a̤ dit: a ma̤, ki áutę́r k’ l pę́rę! sęgúr íe-l ruá ntant da̤ la̤ tsitá a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 di lettere, pacchi e simili, essere recapitato (gad.) Ⓘ arrivare Ⓓ eintreffen ◇ a) Finalmënter êl rové la resposta, cola novité, che Genofefa y so fi é gnüs acopá Finalment’r èle r’vè la r’sposta, colla novitè, che Genofefa e so fì è gnūs accoppà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 giungere a un certo stadio, livello o condizione (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ arrivare Ⓓ gelangen ◇ a) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); b) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
agg. Ⓜ ruvés, ruveda, ruvedes
che ha raggiunto un dato luogo o punto (gad., grd., fod.) Ⓘ arrivato Ⓓ angekommen ◇ a) na nobla signura