Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/862

This page has not been proofread.


sa
827

s

sa Ⓔ SŪSUM (EWD 6, 286) + AD 6 1845 sa (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. sa Calfosch sa Badia sa grd. sa fas. sa caz. sa bra. sa fod. sa amp. sa
esprime il concetto basilare di posizione superiore, soprastante o il movimento verso tale posizione, ma indica anche padronanza, influenza esercitata o simile (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ su a, su in Ⓓ hinauf nach, oben in ◇ a) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jö en funz de Marou o a Longega! os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) N’autra outa l’era chiamà sa Vich n giudizie ’N autr’ óuta l era kiamà sa Vik n judizio BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); d) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); e) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr e l’é se n jit su ence el L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer e l e sén ʒ̉it su ence el BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); f) Ra śoentù d’Anpezo / Stà senpre sa ra piazes / Ma el par de no crede / Chi che no pó vede / Ch’ ’es posse fei coscì. Ra zoentù d’Ampezzo / Stà sempre sa ra piazzes / Ma el par de no crede / Chi che no po’ vede / Ches pòsse fei così. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

sa (gad., Calfosch, Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ sa.

sa (amp.) ↦ sel.

śà (amp.) ↦ ja1.

sabela (amp.) ↦ sabla.

śabela (moe.) ↦ sabla.

śabia (fas.) ↦ sabla.

sabla Ⓔ mhd. sabel (EWD 6, 3) x (nord)it. sciabola (GsellMM) 6 1853 śables (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. sabla Badia śabla grd. sabla fas. śabia moe. śabela fod. sabla amp. sabela LD sabla
s.f. Ⓜ sables
arma bianca da punta e da taglio, per lo più ricurva e scanalata, facile a brandirsi con una sola mano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ sciabola Ⓓ Säbel ◇ a) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera: recordete, che le col, che l’á porté é gnü taié dala sabla mo s’ t’es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra: recordete, che ‘l cōl, ch’l’à portè è gnu taiè dalla sabla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

sabla (gad., grd., fod., LD) ↦ sabla.

śabla (Badia) ↦ sabla.

sach Ⓔ SACCUS (EWD 6, 4) 6 1858 sach (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4)
gad. sach mar. sach grd. sach fas. sach caz. sach bra. sach fod. sach amp. saco LD sach
s.m. Ⓜ sac
involucro di tela ruvida, carta o plastica, di forma allungata e aperto in alto, in cui si conservano o si trasportano materiali o oggetti (gad. A 1879; G 1923; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; s