Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/879

This page has not been proofread.


savei
844


La jënt de dlijia se ćiarâ, e ne savô ći ch’ël minâ. La ĝënt de dliŝia se çhiarâ, e ne savô çhi ch’ël minâ. DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? s’ avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) E su e su per chest bosch, en su e en via e en ca e en là zenza saer olache l rua, e l’era ja scur. E su e su per kest bosk, in su e in via e in ka e in là ʒenʒa saer olà ke el rua e l erà ʒ̉a scur. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); e) o gran Dî!… i ne sá sc’ ai á tigní fora le colp dles crusc o grang Dì!… i nè sà s’ei à tignì fora ‘l colp d’les crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
5 essere consapevole di qualcosa, rendersene conto (grd., fas., amp.) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? Ma më sa, che sta vàtgia èbbe uŋ burt pëil? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) Tu te cognes saer che nos sion trei lères Tu te cognes saer ke nos sion trei leres BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
6 avere chiaro in mente qualcosa (grd., fas., fod., amp.) Ⓘ sapere Ⓓ wissen ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Canche te es na pera stenta che no te ès più polenta / te es pa soula vadagnèr e saon pa che volon magnèr. Canche tiez na pera stenta che no ti az più polenta / tiez po zoula vadagnè e zaon po che volon magnè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); c) A. Scouta, scouta, sasto coche fajon, tu me n das trentadoi e mez e dapò tu pae na mesa. A. Scôutâ, Scôutâ, sastu cò chö faschòn, tu min das trentadoi ö mez ö dapô tu paö n’mescha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia, che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
7 in funzione modale, seguito da un infinito, indica la capacità o la particolare abilità di compiere l’azione espressa dall’infinito stesso (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sapere Ⓓ imstande sein, können ◇ a) Ie te ulove pa fé veder. / Abënche son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Ie te ulove pa fe veder. / Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Os ne savëis os ci ch’al é sté. / Iocl dl Vedl savess pa cunté! Os ne savês os ćî ch’al é stè. / Iocl dl Vedl savess pa contè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto Ma che gnanche el tò dialĕtto/ No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); e) ai ne patësc mai frëit, y ai sá da ilominé de nöt les ciases oramai sciöche de de ei nè patesc’ mai freit, e ei sa da illuminè d’noutt les ciaſes oramai sceoucche de dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); f) O bun Dî (respogni) inlaota ne savônse fá ater, co se lascé la vita O bung Dì (respogni) illaota nè savōngſe fa at’r, che s’ lascè la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
v.intr.
dare l’impressione (gad., fas., amp.) Ⓘ sembrare Ⓓ scheinen ◇ a) Al é pro nos sëgn te Badia, / Y d’ester brau nen sál pa nia, / Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ë pro nòs saing të Badia, / E d’ëstër brau n’ën sal pania, / Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lonch Intant ğe saea a Čanbolfin sot letiera l temp lenk BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); d) scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt, destenô fora i pici brac cuntra la uma, y ad ëra i savôl a chëra grigna da rí, che döt le bosch gniss plü bel semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc’ cuntra la uma, e ad ella i savōle a chella grigna d’a rì, che dutt ‘l bosc gniss’ plou bell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
fé al savei (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comunicare, informare, far sapere Ⓓ mitteilen ◇ a) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); b) ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta ella s’ mena ciamò ‘ng addio, e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); c) A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia) ◆ savei bel (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas.) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) Cotant bel me saesse mai a mi, e ence a Cianbolfin, ades che l’aesse tant n bel picol Kotan bel me saese mai a mi e enče a Čanbolfin ades, ke l aese tant un bel pikol BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.) ◆ savei olà via (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ sapere dove andare Ⓓ wissen wohin ◇ a) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ vegnì al savei (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire a sapere Ⓓ erfahren ◇ a) porcí che chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

savei (fod., col., LD) ↦ savei.

savëi (gad., Badia, grd., MdR) ↦ savei.

savio (amp.) ↦ save.

sazerdot Ⓔ it. sacerdote 6 1819 sacerdot (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. sazerdot Badia sazerdote
s.m. Ⓜ sazerdoc
il ministro di un culto religioso (per antonomasia, quello della religione cattolica) (gad.) Ⓘ sacerdote Ⓓ Priester ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot, / Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Che n’invidiëia le sazerdot? / Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan