Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/880

This page has not been proofread.


sbate
845


Chè n’invidia ‘l Sazerdote? / Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang, DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

sazerdot (gad.) ↦ sazerdot.

sazerdote (Badia) ↦ sazerdot.

sbaà (amp.) ↦ sbavé.

sbaé (mar.) ↦ sbavé.

sbaèr (fas., caz.) ↦ sbavé.

sbalià (amp.) ↦ sbalié.

sbaliar (bra., moe.) ↦ sbalié.

sbalie (fas.) ↦ sbalio.

sbalié Ⓔ it. sbagliare (EWD 6, 56) 6 1873 sbàglio 1 (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. sbalié Badia sbalié grd. sbalié fas. sbalièr bra. sbaliar moe. sbaliar fod. sbalié amp. sbalià LD sbalié
v.intr. Ⓜ sbalia
1 commettere un errore di ordine materiale o morale (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliare Ⓓ einen Fehler begehen, fehlen
2 cadere in equivoco, prendere un abbaglio, confondersi (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ sbagliare Ⓓ irren ◇ a) Doi o tre, de sto seralio / Cuanto i pesa saé śà, / N’outra ota se non sbalio / De i sentì a sacramentà. Doi o tre, de sto serraglio / Quanto i pèsa savè zà, / Nautra ὸta se non sbàglio / Dei sentì a sacramentà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.) ☝ falé1.

sbalié (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ sbalié.

sbalièr (fas.) ↦ sbalié.

sbalio Ⓔ it. sbaglio (EWD 6, 57) 6 1873 sbaglie pl. (Anonim, Monumento1873:4)
grd. sbalio fas. sbalio, sbalie fod. sbalio amp. sbalio
s.m. Ⓜ sbali
errore di ordine materiale o morale (grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ errore, sbaglio Ⓓ Fehler, Irrtum ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

sbalio (grd., fas., fod., amp.) ↦ sbalio.

sbalz Ⓔ it. sbalzo ‹ BALTEUS (EWD 5, 57) 6 1866 de sbalz (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
gad. sbalz mar. sbalz Badia sbalz grd. sbalz fas. sbalz caz. sbalz bra. sbalz moe. sbalz fod. sbalz amp. sbalzo
s.m. Ⓜ sbalc
movimento per cui il corpo si solleva con rapidssima contrazione dei muscoli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ salto, balzo Ⓓ Sprung
de sbalz (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell, in Eile ◇ a) la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel. la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ a ğe porter a Dona Kenina ora kest ora kel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

sbalz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod.) ↦ sbalz.

sbalzà (col.) ↦ sbalzé.

sbalzar (bra., moe.) ↦ sbalzé.

sbalzé Ⓔ it. sbalzare (EWD 6, 58) 6 1878 sbalzel 3 m. invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sbalzé mar. sbalzé Badia sbalzè grd. sbalzé fas. sbalzèr bra. sbalzar moe. sbalzar fod. sbalzé col. sbalzà
v.intr. Ⓜ sbalza
fare un salto brusco e improvviso in o da un dato luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sbalzare Ⓓ springen ◇ a) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sbalzés, sbalzeda, sbalzedes
che ha fatto un salto brusco e improvviso in o da un dato luogo (gad.) Ⓘ sbalzato Ⓓ gesprungen ◇ a) Le Grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man, y damanâ coch’ ara é passada al ciastel tëmp, ch’ël ê sté demez ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang, e damanā cocch’ ella è passada al ciastell temp, ch’el ē ste d’mezz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

sbalzé (gad., mar., grd., fod.) ↦ sbalzé.

sbalzè (Badia) ↦ sbalzé.

sbalzèr (fas.) ↦ sbalzé.

sbalzo (amp.) ↦ sbalz.

sbanzega Ⓔ it. svanzica 6 1873 sbanzeghes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
fas. svànzega fod. svánzega, sbánzega col. sbanzega amp. sbanzega
s.f. Ⓜ sbanzeghes
nome con cui fu indicata in italia la lira austriaca d’argento del valore di 20 soldi che ebbe largo corso nel lombardo-veneto e in altre regioni italiane soggette all’influenza austriaca (fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ svanzica Ⓓ Zwanziger, Zwanzigkreuzerstück ◇ a) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ☝ davint.

sbanzega (col., amp.) ↦ sbanzega.

sbánzega (fod.) ↦ svánzega.

sbara (amp.) ↦ bara.

sbarà (amp.) ↦ sbaré.

sbarar (bra., moe.) ↦ sbaré.

sbaré Ⓔ nordit. sbarar ‹ EX + PARĀRE (EWD 6, 59) 6 1856 sbarà 5 imp. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. sbaré Badia sbarè fas. sbarèr caz. sbarèr bra. sbarar moe. sbarar fod. sbaré amp. sbarà LD sbaré
v.intr. Ⓜ sbara
fare esplodere mortaretti in occasioni di festa (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ sparare mortaretti Ⓓ böllern ◇ a) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’è ‘n piovang nef, e l’è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.) ☝ sclopeté.

sbaré (gad., fod., LD) ↦ sbaré.

sbarè (Badia) ↦ sbaré.

sbarèr (fas., caz.) ↦ sbaré.

sbate Ⓔ deriv. di bate (EWD 1, 247) 6 1852 sbate (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. sbate mar. sbater Badia sbate grd. sbater, desbater fas. sbater fod. sbate amp. sbate LD sbate
v.tr. Ⓜ sbat, sbaton, sbatù
agitare ripetutamente e rapidamente un oggetto o una parte del corpo (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sbattere Ⓓ hin