Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/89

This page has not been proofread.


audì
54


1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ appartenere Ⓓ gehören ◇ a) Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! Chê-stes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) A me, a me, chisc malfaturs m’alda a me. A mè, a mè, chisc’ malfattori m’alda a mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ audis, audida, audides
percepito con l’udito (gad.) Ⓘ udito, sentito Ⓓ gehört, vernommen ◇ a) chëra storia, fina sëgn mai aldida, l’á scomöt cina al funz dl cör chella storia, fin a ſengn’ mai al-dida, l’à scommout cina al funz d’l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

audì (grd., fod., amp., LD) ↦ audì.

augurà (amp.) ↦ auguré.

augurar (bra., moe.) ↦ auguré.

auguré Ⓔ it. augurare ‹ AUGURĀRE (EWD 1, 174) 6 1828 auguron 4 (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. auguré Badia auguré grd. auguré fas. augurèr bra. augurar moe. augurar fod. auguré amp. augurà LD auguré
v.tr. Ⓜ augureia
manifestare a qualcuno il desiderio che egli pos-sa godere di un bene o di una condizione confor-me alle sue aspettative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ augurare Ⓓ wünschen ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Au-guron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie da-niëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ☝ aodé.

auguré (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ auguré.

augurèr (fas.) ↦ auguré.

august Ⓔ it. augusto 6 1833 augusta f. sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
MdR augusto
agg. Ⓜ augusć, augusta, augustes
degno di venerazione e di onore; antico attributo degli imperatori romani, assunto in seguito da so-vrani e principi e riferito a tutto ciò che è di loro pertinenza (MdR) Ⓘ augusto Ⓓ erlaucht ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

augusto (MdR) ↦ august.

aument Ⓔ it. aumento (EWD 1, 175) 6 1873 aumento (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. aumënt grd. aumënt fas. aument fod. aument amp. aumento LD aument
s.m. Ⓜ aumenc
accrescimento, per lo più valutabile in cifre (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aumento, incremento Ⓓ Vermehrung, Steigerung, Erhöhung ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

aument (fas., fod., LD) ↦ aument.

aumënt (gad., grd.) ↦ aument.

aumentà (col., amp.) ↦ aumenté.

aumenté Ⓔ it. aumentare ‹ AUGMENTĀRE (EWD 1, 175) 6 1873 aumenta 6 (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. aumenté Badia aumentè grd. aumenté fas. aumentèr fod. aumenté col. aumentà amp. aumentà LD aumenté
v.tr. Ⓜ aumenteia
rendere maggiore, nelle dimensioni o nella quan-tità, accrescere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ aumentare Ⓓ vermehren, erhöhen ◇ a) Chiste i fesc, al incontrario / Dei stanpioi, che pì non é, / Prima i aumenta el so salario / Prima i cianta, ora pro me. Chiste i fesc, all’ incontrario / Dei stampiòi, che pi non ne, / Prima i aumenta, el sò sala-rio / Prima i cianta, òra pro mè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí sa-larie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

aumenté (gad., grd., fod., LD) ↦ aumenté.

aumentè (Badia) ↦ aumenté.

aumentèr (fas.) ↦ aumenté.

aumento (amp.) ↦ aument.

auna Ⓔ AD ŪNA (EWD 1, 52) 6 1763 begn a una ‘concors’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. a öna mar. a öna Badia a üna grd. a una, aduna fas. a una fod. auna amp. aduna LD a una
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. / Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. / I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.)
2 indica compattezza o accumulo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ beisammen, einig ◇ a) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.)
ester auna (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere d’accordo Ⓓ einig sein ◇ a) No ve feje de tort; nëus fan de na munëida a una, tulëde chël, che ie vost, y jide No vë fès̄e de tòrt; nous fàŋ de na munëida a una, tulëde chëll, chë jè vòst, y s̄ide VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.).

auna (fod.) ↦ auna.

aur † (fas.) ↦ òr.

aurar (col.) ↦ aurer.

auré (grd.) ↦ oré.

aurela (gad., grd.) ↦ orela.

aurer Ⓔ padan. aurèr ‹ LAURUS + -ĀRIUS (EWD 1, 176) 6 1878 aurēr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. aurer, roêr Badia aurer, aorer grd. aurer fas. orèr fod. orer