Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/896

This page has not been proofread.


sclet
861


ri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Scizeri assá cun Sach und Brot / Scizeri assá cun so ronz (Brotsack) rot / Scizeri assá cun so bun prou. Schitzeri assa kon Sock und Broot / Schitzeri assa kon so Ronz (Brotsack) rot / Schitzeri assa kon so bung Pro PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

scizer (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

scizer.

sclaf Ⓔ lad. med. SCLAVUS (tramite apadan.? cfr. frl. sclâf) (GsellMM) 6 1445 sglaff (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
grd. stlaf fas. schiavo LD sclaf
s.m.f. Ⓜ sclafs, sclava, sclaves
chi è totalmente privo della libertà individuale e generalmente di ogni diritto (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ schiavo Ⓓ Sklave ◇ a) Ie stlaf y franch Jw sglaff ee frankh WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.).

sclaf (LD) ↦ sclaf.

sclaié Ⓔ *EX-CLARIĀRE (Gsell 1991a:153) 6 1865 stlëa (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. stlaië
v.intr.
farsi giorno (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ albeggiare Ⓓ dämmern
sclaié di (grd. F 2002) Ⓘ albeggiare Ⓓ dämmern ◇ a) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

sclamaziun † (gad.) ↦ esclamaziun.

sclap Ⓔ zu clap (Gsell 1992a:138) 6 1878 stlōpp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. stlop mar. slop Badia stlop fas. schiap fod. sclop col. sćiop
s.m. Ⓜ sclaps
la quantità di filo che s’introduce ogni volta nell’ago per cucire (fod. Ms 2005) Ⓘ gugliata Ⓓ Nähtling, Fadenlänge
sclap de fil (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ gugliata Ⓓ Nähtling, Fadenlänge ◇ a) sc’ i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! s’ i pudess’ pouma avei na odla e ‘ng stlōpp d’fì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

sclara Ⓔ (EX-)CLĀTHRA (EWD 6, 427) 6 1763 stlara ‘fibula’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stlara mar. slara Badia stlara grd. stlera fas. schièra bra. schiara moe. schiara fod. sclara amp. sćiara LD sclara
s.f. Ⓜ sclares
fermaglio di varia materia e forma, usato per tenere chiuse cinture, braccialetti e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fibbia Ⓓ Schnalle ◇ a) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sclara (fod., LD) ↦ sclara.

sclarì Ⓔ deriv. romanza di CLARUS, è possibile anche un etimo *EXCLARĪRE, cfr. frz. éclaircir ‹ *EX-CLARICĪRE (GsellMM) 6 1763 stalerè ‘declaro’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. stlarí mar. stlarí Badia stlarí grd. stlarì fas. schiarir fod. sćiarì amp. sćiarì LD sclarì
v.tr. Ⓜ sclaresc
rendere chiaro, più chiaro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiarire Ⓓ aufhellen
p.p. come agg. Ⓜ sclaris, sclarida, sclarides
di colore, attenuato, spento, smorto (gad.) Ⓘ sbiadito Ⓓ verblasst, verschossen, bleich ◇ a) iló i dál ite na odlada, y s’é spordü a odëi te n piz na figöra umana stlarida illò i dàle ite na udlada, e s’è spordù a udei teng pizz na figura umana stlarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); b) Düc incëria messâ sospiré y pité ad aldí cuntan, y i düchesc spordüs stlaris dala ligrëza Duttg’ incear ia m’ssā suspirè e pittè ad aldì cuntang, e i duches spurdūs stlariis dalla ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia)
se sclarì (gad., grd., fas. DILF 2013, fod., amp., LD) Ⓘ schiarirsi Ⓓ klar werden ◇ a) Mi fi (sighitera a rajoné) chësc é le pröm invern, che te proes, do che tüa rajun s’á stlarí Mi fì (seghit’la a rajonè) chesc’ è l prum inver, ch’t’ proves, dopo che tua rajung s’à stlarì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

sclarì (LD) ↦ sclarì.

sclefé Ⓔ deriv. di sclef ‘colpo’ (Gsell 1991a:151; cfr. anche 1996b:246: mhd. kleffe(l)n) 6 1852 ch’ai stlëf 3 cong. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. stlefé Badia stlefè grd. stlefé fod. sclefé LD sclefé
v.intr. Ⓜ sclefa
produrre un rumore assordante (gad. A 1879; A 1895; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fare un botto Ⓓ knallen ◇ a) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) Franz ie unì ora dl lën uet sun doicater, y belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

sclefé (fod., LD) ↦ sclefé.

sclet Ⓔ mhd. slëht / anordit. scleto ‹ got. slaíhts (EWD 6, 429) 6 1833 sletta (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. stlet mar. slet Badia stlet grd. stlet fas. schiet bra. schiet fod. sclët amp. sćeto LD sclet MdR sclet
agg. Ⓜ sclec, scleta, scletes
1 di scarso pregio o qualità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cattivo, scadente Ⓓ schlecht ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? / Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? / Iö les taie mefo a mi möt. / Chësta chilò n’é pa stleta ëla. Olà él vosta brittola da pënnes? / Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? / Jeu les taje meffo a mi meut. / Quësta qui-