Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/898

This page has not been proofread.


scola
863


co ch’ai s’ la vagâ E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà, PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí, - / Stlopetede, sonede! al é ora mia jënt! Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì, - / Stloppetede, sonede! all’ é ora mia saint! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ sbaré
s.m. sg.
l’azione dello sparare (gad.) Ⓘ sparare Ⓓ Schießen ◇ a) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

sclopeté (fod., LD) ↦ sclopeté.

scluje Ⓔ EXCLŪDERE (EWD 6, 434) 6 1763 selù [recte: sclù] in adum ‘sepio’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. stlü, stlüje mar. slü Badia stlü grd. stlù amp. scue LD scluje
v.tr. Ⓜ scluj, sclujon, sclut
1 far combaciare due o più parti divise di qualcosa, serrare insieme, congiungere (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zumachen ◇ a) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - san bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl - / san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Genofefa ne podô plü mai stlü l’edl por dormí. Genofefa nè podò plou mai stlù l’oud’l pur dormì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia) ☟ fermé
2 chiudere dentro per segregare, proteggere o mettere al sicuro (gad.) Ⓘ rinchiudere Ⓓ ein schlie ßen ◇ a) sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes, sciöche süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes, sceoucche sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ sclut, scluc, scluta, sclutes
detto di vocale: articolata con il minimo grado di apertura della cavità orale (gad.) Ⓘ chiuso Ⓓ geschlossen ◇ a) I vocai e, o, u é stlüc o daverc; p. e. e é stlüt en lere I vocali e, o, u e stluttg’ o davertg’; p. e. e è stlutt in lĕre DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
scluje pro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen ◇ a) Cëla vé, Jan da Raineles / Ne dà achta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Y en stlü pro la porta de fer, dijô le soldá de guardia: Ëis rajun mia bona jënt E in stlù pro la porta d’ferr, dijō ‘l soldà d’guardia: Ais r’jung mia bona jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

scluje (LD) ↦ scluje.

sco (MdR) ↦ sche.

scoà (amp.) ↦ scoé.

scoac Ⓔ deriv. da alad. sco(v)a ‹ SCŌPA + - ac ‹ -ACEU (GsellMM) 6 1828 skuac (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. scoac mar. scoac Badia scuac grd. scuac fas. scoac fod. scoac col. scoaz, scuaz LD scoac
s.m. Ⓜ scoac
arnese per pulire il forno dalla cenere (gad. A 1879; G 1923; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spazzaforno Ⓓ Ofenbesen ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran scuac da fëur! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran skuac da fëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.).

scoac (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ scoac.

scoàr (moe.) ↦ scoé.

scoaz (col.) ↦ scoac.

scode Ⓔ EXCUTERE (Gsell 1993a:122) 6 1873 scode (Anonim, Monumento1873:3)
gad. score, scode Badia score fas. scoder caz. scoder bra. scoder, scoder moe. scoder fod. scode, score amp. scode LD scode
v.tr. Ⓜ scod, scodon, scodù
prendere, ricevere denaro dovuto (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riscuotere, incassare Ⓓ einkassieren, einziehen ◇ a) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

scode (gad.) ↦ score.

scoder (fas., caz., bra., bra., moe.) ↦ scode.

scoderzon Ⓔ zu fas. scoder ‘riscuotere’ 6 1856 scodertzong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. scoderzon bra. scoderzon
s.m.f. Ⓜ scoderzons, scoderzona, scoderzones
chi presta denaro a interessi molto alti (epiteto ingiurioso) (fas.) Ⓘ strozzino Ⓓ Halsabschneider ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

scoderzon (fas., bra.) ↦ scoderzon.

scoé Ⓔ SCŌPĀRE (EWD 6, 166) 6 1763 scovè ‘verro’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. scoé Badia scuè grd. scué fas. scoèr caz. scoèr moe. scoàr fod. scoé amp. scoà LD scoé
v.tr. Ⓜ scoa
pulire con la scopa, spazzare (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985, LD DLS 2002) Ⓘ scopare Ⓓ fegen, kehren ◇ a) l’é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l’an l e demò ela e la mašera soules, e les no scoa mai in dut l’an. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.)
scoé fora (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ scopare Ⓓ auskehren ◇ a) "Dona Chenina" disc l Vent "à da jir en curt te let e dapò cogne jir a ge scoèr fora l palaz "Dona Kenina, l diš el Vent, e da ʒ̉ir in curt te let e dapò cogne ʒ̉ir a ğe scoer fora l palaʒ BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.).

scoé (gad., fod., LD) ↦ scoé.

scoèr (fas., caz.) ↦ scoé.

scofon (fod.) ↦ scufon.

scofun (gad., mar.) ↦ scufon.

scoitar (moe.) ↦ scouté.

scola Ⓔ nordit. scola ‹ SCHOLA ‹ σχολή (EWD 6, 145) 6 1763 schola ‘schola’ (Bartolomei1763-1976:97)