Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/90

This page has not been proofread.


aut
55


col. aurar amp. orèr LD aurer
s.m. Ⓜ aurers
albero sempreverde delle lauracee (laurus nobilis) (gad. Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alloro Ⓓ Lorbeer ◇ a) le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

aurer (gad., Badia, grd., LD) ↦ aurer.

aurità (grd.) ↦ verité.

auritè (Badia) ↦ verité.

ausciuda (amp.) ↦ aisciuda.

ausé Ⓔ comp. di a + usé (GsellMM) 6 1878 auſè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. ausé mar. aüsé Badia ausè
v.tr. Ⓜ ausa
far prendere un’abitudine fisica o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ abituare, avvezzare Ⓓ gewöhnen
p.p. come agg. Ⓜ ausés, auseda, ausedes
che ha fatto l’abitudine a qualcosa (gad. B 1763; DLS 2002) Ⓘ abituato Ⓓ gewohnt ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt ‘L mutt, dalla na-scita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
usé.

ausé (gad.) ↦ ausé.

ausè (Badia) ↦ ausé.

aüsé (mar.) ↦ ausé.

ausenza Ⓔ deriv. di gad. ausé 6 1878 auſenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. ausënza Badia ausënza
s.f. Ⓜ ausenzes
consuetudine di vita, comportamento tipico di un’e-poca, di una zona, di un popolo, di una classe socia-le (gad.) Ⓘ usanza Ⓓ Gepflogenheit, Brauch ◇ a) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice banco-rin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Al’ ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna, i dá la lancia en man All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna, i dà la lancea in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); c) desch’al é ciamó l’ausënza en plü lüsc todësc des ch’el è ciamò l’auſanza in plou lusc’ to-desc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

ausënza (gad., Badia) ↦ ausenza.

Austria 6 1870 Austria (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. Austria grd. Austria fas. Austria fod. Austria col. Austria amp. Austria LD Austria
topon.
monarchia asburgica (fod.) Ⓘ Austria Ⓓ Österreich ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i but-tava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

Austria (gad., grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ Austria.

austriach Ⓔ it. austriaco 6 1870 austriaca f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. austriach grd. austriach fas. austriach fod. austriaco col. austriaco amp. austriaco LD austriach
agg. Ⓜ austriacs, austriaca, austriaches
dell’austria (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ austriaco Ⓓ österreichisch ◇ a) Non è tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acui-la austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal ta-bac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

austriach (gad., grd., fas., LD) ↦ austriach.

austriaco (fod., col., amp.) ↦ austriach.

aut Ⓔ ALTUS (EWD 1, 83) 6 1445 calt (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. alt mar. alt Badia alt grd. aut fas. aut caz. aut bra. aut fod. aut amp. outo LD aut MdR alt
agg. Ⓜ auc, auta, autes
1 che si eleva verticalmente in misura notevole (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) bas y aut baß calt WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon / Ma ra pì outes / ’Es và fin al galon. De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fa-son / Ma ra pi autes / Es và fin al galon. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gum-be, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è re-trattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
2 che si trova in posizione elevata rispetto al suolo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
3 di numero: grande (MdR) Ⓘ alto Ⓓ hoch ◇ a) ël sarà püch da fà, üna che le priesc me pê massa alt, l’atra che te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. ël serà püc da fà, üna che le pri[e]ŝ me pè massa alt, l’atra che te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR)
avv.
1 in alto, verso l’alto (gad. P/P 1966, grd., fas., fod. Ms 2005) Ⓘ alto Ⓓ hoch, oben ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lom-bert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Canche l’é intorn le doudesc vegn cater giganti, un più gran de l’auter, e scomenza a ge dar che l sanch sutaa ben aut. Chann chö lö intorn lö dôudesch vöng cat-ter giganti, un più grang del auter ö scomönzô a ge dar chö l sanc sutaa beng aut. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); c) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel,