Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/916

This page has not been proofread.


Sëlva
881


y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) l’é vegnù da sera e l’é jit fora fora l’usc e l vardèa via per l Sas de Salei l e vegnù da sera e l è ʒit fora fora l’uš e l vardea via per el Sas de Salei BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ sta seira (fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ stasera, stanotte Ⓓ heute abend, heute nacht ◇ a) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon. Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.) ☝ ensnuet

su la seira (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ sulla sera Ⓓ gegen Abend ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

seira (LD) ↦ seira.

sëira (grd.) ↦ seira.

seit Ⓔ SITIS (EWD 6, 190) 6 1763 ja saei ‘sitibundus’; saei ‘sitis’ (Bartolomei1763-1976:84, 95)
gad. sëi mar. sëi Badia sëi grd. sëit fas. seit moe. se fod. sei col. sef amp. siede LD seit
s.f. sg.
bisogno fisiologico di bere, che si manifesta con una sensazione di asciuttezza della bocca o della gola (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sete Ⓓ Durst ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Chi ch’á sëi, vëgnes da me a bëre Chic ch’à sei, vegne da mè a beire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) D’isté, canch’al ê dër cialt, y ëra plëna de sëi saltâ pro la fontana a pié sö chë ega frësca y sarëna D’istè, cang ch’el ē der cialt, e ella plena d’sei saltā pro la fontana a piè sou chel’ ega fresca e serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

seit (fas., LD) ↦ seit.

sëit (grd.) ↦ seit.

sëita (grd.) ↦ saita.

sejelé (grd.) ↦ sejolé.

sejolà (col.) ↦ sejolé.

sejolé Ⓔ deriv. di sejola (EWD 6, 192) 6 1833 seŝorè (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. sojeré mar. sojoré grd. sejelé fas. seslèr fod. sejolé col. sejolà MdR sejolè
v.tr. Ⓜ sejoleia / sejola
segare i cereali maturi, a mano col falcetto (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ mietere Ⓓ sicheln, mit der Sichel Korn schneiden ◇ a) chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè questa fomena s’â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR).

sejolé (fod.) ↦ sejolé.

sejolè (MdR) ↦ sejolé.

sel Ⓔ SAL (EWD 6, 176; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’sal-e) 6 1763 sè ‘sal’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. se mar. sé Badia se grd. sel fas. sèl caz. sèl bra. sal moe. sal fod. sel col. sal amp. sa LD sel
s.m. Ⓜ sei
denominazione corrente del cloruro di sodio usato nella pratica domestica come condimento dei cibi e in molte industrie alimentari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sale Ⓓ Salz ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa. I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

sel (grd., fod., LD) ↦ sel.

sèl (fas., caz.) ↦ sel.

śel (fod.) ↦ śal.

sela Ⓔ SELLA (EWD 6, 193) 6 1878 sella (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. sela mar. sela Badia sela grd. sela fas. sela fod. sela amp. sela LD sela
s.f. Ⓜ seles
apparecchio sanitario che elimina i rifiuti organici umani (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ cesso, gabinetto Ⓓ Toilette, Klo, Klosett ◇ crazé la sela (crazé) (Badia).

sela (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ sela.

selinité † (grd.) ↦ solenità.

selva1 Ⓔ SILVA 6 1878 selva (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. sëlva Badia sëlva grd. sëlva fas. selva fod. sëlva col. selva LD selva
s.f. Ⓜ selves
bosco di vasta estensione molto fitto e intricato (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ foresta, selva Ⓓ Wald ◇ a) Cun Os ói scomencé a vire solitara da romitëssa te chësta sëlva Cung Os oi scomencè a vire solitaria da romitessa te chesta selva DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

selva (fas., col., LD) ↦ selva1.

Selva2 6 1848 Salva (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Sëlva Badia Sëlva fod. Sëlva col. Selva
topon.
paese situato in val fiorentina, nell’alto agordino, oltre l’antico confine austro-ungarico (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Selva di Cadore Ⓓ Selva di Cadore ◇ a) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

Selva (col.) ↦ Selva2.

Selva (fas.) ↦ Sëlva.

sëlva (gad., Badia, grd., fod.) ↦ selva1.

Sëlva (gad., Badia, fod.) ↦ Selva2.

Sëlva 6 1864 de Sëlva (VianUA, JanTone1864:198)
gad. Sëlva grd. Sëlva fas. Selva fod. Sëlva amp. Sëlva LD Sëlva
topon.
comune e paese più interno della val gardena (gad. DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R