Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/917

This page has not been proofread.


Sëlva
882


1914/99, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Selva di Val Gardena Ⓓ Wolkenstein ◇ a) S.: Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu nsu, che forsci, chëi de Sëlva n à una S̄. Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

Sëlva (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ Sëlva.

selvàdech (moe.) ↦ salvare.

selvarech (col.) ↦ salvare.

semea (grd.) ↦ someia.

semeia (grd.) ↦ semea.

semenà (amp.) ↦ semené.

semenar (bra., moe.) ↦ semené.

semené Ⓔ SĒMINĀRE (EWD 6, 301) 6 1763 somanè ‘semino’; somenè ‘consero’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. somené mar. somené Badia somenè grd. sené fas. semenèr caz. somenèr bra. semenar moe. semenar fod. semené col. somenà amp. semenà LD semené
v.tr. Ⓜ semena
1 spargere la semente in un terreno preparato a riceverla, perché germini e dia vita a nuove piante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ seminare Ⓓ säen ◇ a) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); c) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); d) por chësc dessi iö sté plü de bona vëia, co ëi, y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me pur chesc’ dessi iou ste plou d’bona vouia, ch’ei, e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 fig. far insorgere, suscitare, diffondere qua e là (fod.) Ⓘ seminare fig.Ⓓ stiften, säen fig. ◇ a) L’é massima empie i costumi corrotti, e dut l mal, che co la brava libertà é stat somenà in Italia fin a sto confin. Le massima empie i costumi corrotti, e dut l’mal, che colla brava libertà e stat somena in Italia fin a sto confin. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
p.p. come agg. Ⓜ semenés, semeneda, semenedes
1 di cui è stato sparso il seme nella terra (fod.) Ⓘ seminato Ⓓ gesät ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 fig. sparso in abbondanza qua e là, disseminato (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ cosparso, disseminato Ⓓ übersät ◇ a) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

semené (fod., LD) ↦ semené.

semenèr (fas.) ↦ semené.

semenza Ⓔ *SĒMENTIA (EWD 6, 302) 6 1763 somaenza ‘semen’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. somënza mar. somonza Badia somënza grd. sumënza fas. semenza caz. somenza fod. semenza amp. semenza LD semenza
s.f. Ⓜ semenzes
1 insieme di semi destinato non al consumo alimentare, ma alla semina (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ semenza, semente Ⓓ Saatgut, Saat, Samen ◇ a) Chësc po ie l senificat dla parabula. La sumënza ie la parola de Die. Chëst pò jèl ‘l significàt d’la paràbola. La sumënza jè la paròla di Die. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Senëis reves? dij l studënt. No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. Sënëis rèves? diŝ ‘l student. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.)
2 fig. ciò che è principio, origine, oppure stimolo da cui qualche cosa deve o può nascere e svilupparsi (gad.) Ⓘ seme fig.Ⓓ Keim fig. ◇ a) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

semenza (fas., fod., amp., LD) ↦ semenza.

semenzera Ⓔ deriv. di semenza + - era ‹ -ARIA 6 1878 somenzares (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. somenzara Badia somenzara
s.f. Ⓜ semenzeres
vivaio delle sementi dove vengono fatti sviluppare i semi di tutti i tipi di piante (gad.) Ⓘ semenzaio Ⓓ Saatbeet ◇ a) [Genofefa] s’á tut le pice tl gremo, y á somené fora, sciöch’ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries [Genofefa] s’à tutt ‘l picce t’ l greme, e à som’nè fora, sceouc ch’ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

semië (grd.) ↦ somié1.

semië (grd.) ↦ somié2.

semo (mar.) ↦ sueme.

semper Ⓔ SEMPER 6 1832 semper (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
fas. semper caz. semper bra. semper col. semper amp. senpre LD semper MdR sëmper
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper co me, e dut l mie l’é tie Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); c) Intanto el so fiol pì vecio […] vegnia senpre pì vejin a ciasa Intanto el so fiol pi vecio […] vegniva sempre pi vegin a ciasa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) La la fajea semper lurar. La la fasöa sömper lurar. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); e) L temp é stat semper a favor ‘L temp è stat semper a favor AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).