Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/922

This page has not been proofread.


sepolcher
887


gad. sinzier mar. sonzier Badia sinzier grd. senzier fas. sinzier fod. senzier amp. senzier, sinzier, sinziero LD senzier MdR sincero
agg. Ⓜ senziers, senziera, senzieres
che nell’agire, nel parlare e simili esprime con assoluta verità ciò che sente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sincero, onesto Ⓓ ehrlich, aufrichtig ◇ a) Adie intant. Vost sincero amico N. N. A Die intant. Vost sincero amico N. N. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’inbroià…! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) él lové sö n sciosciüre de ligrëza, düc laghermâ por rengraziamënt sinzier elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza, duttg’ lagrimaa pur ringraziament sinzir DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); e) n düca de gran nobilté, da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun ng duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

senzier (grd., fod., amp., LD) ↦ senzier.

senzierità (grd.) ↦ senzierité.

senzierité Ⓔ deriv. di senzier x ven. sinçierità (EWD 6, 252) 6 1878 sinzeritè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. sinzirité mar. sonzerité Badia sinzerité grd. senzierità, sinzierità fas. sinzierità fod. senzierité amp. sincerità LD senzierité
s.f. sg.
il fatto di essere sincero; caratteristica di chi o di ciò che è sincero (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sincerità Ⓓ Ehrlichkeit, Aufrichtigkeit ◇ a) porciche la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svarcié deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

senzierité (fod., LD) ↦ senzierité.

senziermenter Ⓔ deriv. di senzier 6 1865 sinziermënter (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. senziermënter fas. sinzieramenter
avv.
con sincerità, con schiettezza (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ sinceramente Ⓓ aufrichtig, ehrlich ◇ a) Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares perdonn Ti fai confessa sinziermënter, y prèst arès perdon PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

senziermënter (grd.) ↦ senziermenter.

senzoutro (amp.) ↦ zenza de outro.

separà (col., amp.) ↦ separé.

separar (bra., moe.) ↦ separé.

separé Ⓔ it. separare ‹ SĒPARĀRE (EWD 6, 202) 6 1878 separè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. separé Badia separè grd. separé fas. separèr bra. separar moe. separar fod. separé col. separà amp. separà LD separé
v.tr. Ⓜ separeia
dividere, disgiungere persone o cose vicine o contigue (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ separare, disunire Ⓓ trennen ☝ despartì
p.p. come agg. Ⓜ separés, separeda, separedes
staccato, distinto, indipendente (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ separato Ⓓ getrennt ◇ a) fosste da me eternamënter separé en l’ater monn foss’te da mè eternamentr separè in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

separé (gad., grd., fod., LD) ↦ separé.

separè (Badia) ↦ separé.

separèr (fas.) ↦ separé.

Sepele (caz., bra.) ↦ Sepl.

sepelì (fod.) ↦ sepolì.

Sepl 6 1819 Sepl (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199)
gad. Sepl, Jöpl Badia Sepl grd. Śepl fas. Sepl caz. Sepele bra. Sepele
antrop.
(gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Giuseppe Ⓓ Josef ◇ a) Mi caro y bun Sepl da Mirbun Mie care, ë bung Sepl da Miribung’ PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

Sepl (gad., Badia, fas.) ↦ Sepl.

Śepl (grd.) ↦ Sepl.

sepolcher Ⓔ it. sepolcro ‹ SEPULCRUM (EWD 6, 203) 6 1763 sepulcher ‘sepulchrum’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. sepolcher mar. sepolcher Badia sepolcher grd. sepolcher fas. sepolcher bra. sepolcro moe. sepolcher fod. sepolcher, sepolcro amp. sepolcro LD sepolcher
s.m. Ⓜ sepolcri
1 tomba, sepoltura che custodisce i resti di un personaggio illustre (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sepolcro Ⓓ Grab ◇ a) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); b) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 tomba dove furono depositate le spoglie mortali di gesù cristo dopo la crocifissione, luogo di pellegrinaggio inglobato nella basilica del santo sepolcro, a gerusalemme (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879, amp.) Ⓘ Santo Sepolcro Ⓓ Heiliges Grab ◇ a) na fémena civile de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.)