Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/930

This page has not been proofread.


895


agg. Ⓜ sgherli, sgherla, sgherles
che cammina in modo difettoso (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ zoppo, claudicante, storpio Ⓓ hinkend, krüppelig ◇ a) Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

sgherlo (fas., bra.) ↦ sgherlo.

sgherzar (bra.) ↦ scherzar.

sgherzèr (fas.) ↦ scherzé.

sgionfà (col.) ↦ slonfé.

sgionfar (moe.) ↦ slonfé.

sgnech Ⓔ dtir. schnẹgg + nordit. (s)gnèc(o) (EWD 6, 229) 6 1763 schgneck ‘limax’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. sgnech mar. sgnech Badia sgnech grd. snech fas. sgnech fod. sgnech LD sgnech
s.m. Ⓜ sgnec
nome di vari molluschi gasteropodi polmonati dalla caratteristica conchiglia elicoidale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ lumaca Ⓓ Schnecke ◇ a) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

sgnech (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ sgnech.

sgolà (col.) ↦ jolé.

sgolar (bra., moe.) ↦ jolé.

sgolé (fod., LD) ↦ jolé.

sgolèr (fas., caz.) ↦ jolé.

sgoté (fod.) ↦ sguoté.

sgric Ⓔ (cis)alpino griś - ‘brivido’ x aric(é) (cfr. Gsell 1996b:239) 6 1878 sgricc’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. sgric mar. sgric Badia sgric grd. sgric fas. sgric fod. sgric col. sgriz amp. grizo LD sgric
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ribrezzo, disgusto Ⓓ Ekel, Abscheu ◇ a) y Genofefa ne la passâ mai ia zënza sgric, sëgn êra istëssa sarada te chësta porjun e Genofefa nela passā mai ìa zenza sgricc’, ſengn’ ela istessa serrada te chesta p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ☟ ribrez.

sgric (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ sgric.

sgricé Ⓔ deriv. di sgric (EWD 6, 234) 6 1878 sgriccè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. sgricé mar. sgricé Badia sgricé grd. sgricé fas. sgricèr bra. sgriciar fod. sgrijé LD sgricé
v.intr. Ⓜ sgricia
1 avere, sentire i brividi (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ rabbrividire, tremare Ⓓ schaudern, erschauern, zittern ◇ a) Genofefa s’é trata col bambin te chëra caverna, olach’ ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt: mo sighitâ demá a tremoré y sgricé dal frëit. Genofefa s’ è tratta col bambing te chella caverna, ullacch’ ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent: mo seghitā d’ma a tromorè e sgriccè dal freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 provare una sensazione di spavento, orrore o raccapriccio; inorridire (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ rabbrividire Ⓓ schaudern, erschauern ◇ a) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles, y al sgriciâ a düc bele ad aldí le raugnamënt dla gran porta de fer El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs, e el sgricceā a duttg’ belle ad aldì ‘l raugnament d’la grang porta d’ferr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

sgricé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ sgricé.

sgricèr (fas.) ↦ sgricé.

sgriciar (bra.) ↦ sgricé.

sgriciorous Ⓔ deriv. di sgric (EWD 6, 234) 6 1878 sgricceorosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. sgriciorus Badia sgriciorus amp. grizoros
agg. Ⓜ sgriciorousc, sgriciorousa, sgriciorouses
che fa inorridire, che causa tremendo turbamento (gad., amp. DLS 2002) Ⓘ orribile Ⓓ furchtbar, schrecklich ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Ël l’á deliberada fora dla porjun sgriciorosa, y i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo. El l’à d’liberada fora d’la p’rjung sgricceoroſa, e i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

sgriciorus (gad., Badia) ↦ sgriciorous.

sgrifèr (fas.) ↦ sgrinfé.

sgrijé (fod.) ↦ sgricé.

sgrinfà (col., amp.) ↦ sgrinfé.

sgrinfada (fod., amp.) ↦ sgrinfeda.

sgrinfé Ⓔ deriv. di sgrinfa 6 1873 sgrinfa 3 (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
fas. sgrifèr fod. sgrinfé col. sgrinfà amp. sgrinfà
v.tr. Ⓜ sgrinfa
scalfire, intaccare superficialmente un oggetto (fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ graffiare, grattare, sfregiare Ⓓ kratzen, aufkratzen, zerkratzen
sgrinfé la taza (amp.) Ⓘ digrignare i denti Ⓓ die Zähne fletschen ◇ a) R’é furiosa, ra sgrinfa ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

sgrinfé (fod.) ↦ sgrinfé.

sgrinfeda Ⓔ deriv. di sgrinfé 6 1873 sgrinfadès pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
fod. sgrinfada amp. sgrinfada
s.f. Ⓜ sgrinfedes
lacerazione superficiale della pelle, rigatura, scalfittura (fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ graffio, graffiatura Ⓓ Kratzwunde, Kratzer ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

sgriz (col.) ↦ sgric.

sguger (caz.) ↦ scuier.

sguoté (fod.) ↦ joté.

si (fas.) ↦ sie.

si (gad., Badia) ↦ sief.

(mar.) ↦ sief.

(col.) ↦ sci.