Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/937

This page has not been proofread.


siour
902


Sior Jaco da Lailla DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); g) A Siur Primiziant, y a düc Eviva! A Sior Primiziant, e a dütg Evviva! PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia) ☟ don2.

siour (fod.) ↦ siour.

śirà (amp.) ↦ siré.

śirar (bra.) ↦ siré.

siré Ⓔ deriv. di siri (Gsell 1991a:135) 6 1873 zirà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. siré Badia śiré grd. śiré fas. śirèr bra. śirar amp. śirà
v.intr. Ⓜ sira
andare in giro, con o senza uno scopo preciso; vagare (Badia, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ girare Ⓓ umhergehen ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); b) Ara sirâ atira cui edli por la orëi chirí Ella ſirā attira cui oudli pur la urei chirì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); c) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

siré (gad.) ↦ siré.

śiré (Badia, grd.) ↦ siré.

śirèr (fas.) ↦ siré.

śiro (fas., amp.) ↦ giro.

sis (gad., mar., Badia) ↦ sies.

sit Ⓔ it. sito ‹ SITUS (EWD 6, 138), forme con š ‹ nordit. 6 1858 schito (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
gad. sit Badia scito grd. scito fas. sit, scito bra. sit, scito fod. scito amp. sito LD sit
s.m. Ⓜ sic
porzione di spazio idealmente o materialmente delimitata (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luogo, posto, sito Ⓓ Lage, Ort, Platz ◇ a) se rua a Vich, al più bel scito de Fascia sö ruo a Vic, al più bel schito dö Fassa ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

sit (gad., fas., bra., LD) ↦ sit.

sita (fas.) ↦ saeta.

sito (amp.) ↦ sit.

situazion Ⓔ it. situazione 6 1870 situazion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. situaziun Badia situaziun grd. situazion fas. situazion fod. situazion col. situazion amp. situazion LD situazion
s.f. Ⓜ situazions
connessione di aspetti o di elementi che configurano la condizione attuale di un fatto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ situazione Ⓓ Situation ◇ a) Duta la situazion é superba. Dutta la situazion è ʃuperba. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

situazion (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ situazion.

situaziun (gad., Badia) ↦ situazion.

siur (gad., Badia) ↦ siour.

sizer (col.) ↦ scizer.

Sizilia 6 1833 Sicilia (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR Sicilia
topon.
la maggiore delle isole del mediterraneo (MdR) Ⓘ Sicilia Ⓓ Sizilien ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

slaatà (amp.) ↦ slavaté.

slaiché Ⓔ dtir. schlaichn (EWD 6, 257) 6 1878 slaicala (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. slaiché mar. slaihé Badia slaiché
v.intr. Ⓜ slaica
avanzare aderendo su una superficie, sfregandovi sopra (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ strisciare Ⓓ schleichen ◇ a) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

slaiché (gad., Badia) ↦ slaiché.

slaihé (mar.) ↦ slaiché.

slamacon Ⓔ ? connessione con LAMA, REW 4862? presupporrebbe * slamaché ‘scarabocchiare’ (GsellMM) 6 1872 slamacòn (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11)
amp. slamacon
s.m. Ⓜ slamacons
pittore incapace (amp. C 1986) Ⓘ imbrattatele Ⓓ Farbenkleckser ◇ a) De fei verse no ‘l é bon, / No ‘l é bon de fei de meo, / Un pormai de slamacon. De fei verse no l’è bon, / No le bon de fei de meo, / Un por mai de slamacòn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

slamacon (amp.) ↦ slamacon.

slapa (moe.) ↦ slepa.

slara (mar.) ↦ sclara.

slargà (amp.) ↦ slarié.

slargé (Badia, fod.) ↦ slarié.

slargë (grd.) ↦ slarié.

slargèr (caz.) ↦ slarié.

slargiar (bra., moe.) ↦ slarié.

slarié Ⓔ protopadan. * slargar ‹ *EXLARGĀRE (GsellMM) 6 1763 slarge fora ‘extendo’; slargiè la boccia ‘rictus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slarié mar. slarié Badia slargé grd. slargë fas. slarièr caz. slargèr bra. slargiar moe. slargiar fod. slargé amp. slargà LD slarié
v.tr. Ⓜ sleria
rendere più largo, più ampio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allargare, dilatare, estendere Ⓓ erweitern, ausdehnen
se slarié (gad., grd. F 2002) Ⓘ dilatarsi Ⓓ sich ausdehnen ◇ a) Gonot i cuntâl ala uma, co ch’i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, coc ch’i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

slarié (gad., mar., LD) ↦ slarié.