Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/939

This page has not been proofread.


slita
904


sioneNozza1860*-2013:368)
gad. slita mar. slita grd. slita fas. slita bra. slita fod. slita amp. slita LD slita
s.f. Ⓜ slites
carrozza montata su pattini, e trainata da cavalli (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slitta a cavalli Ⓓ Pferdeschlitten
jì en slita (fas.) Ⓘ andare in slitta Ⓓ Schlitten fahren ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

slita (gad., mar., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ slita.

sliziar (bra., moe.) ↦ slizié.

slizié Ⓔ padan. (s)lizegar ‘lisciare’ ‹  germ. * slipjan (Gsell 1999b:233) 6 1833 slìziel fora 3 invers. (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. slizié mar. slizié Badia slizié grd. slizië fas. sluzièr caz. sluzièr, slizièr bra. sliziar moe. sliziar fod. slizié amp. slezià LD slizié MdR slizié
v.intr. Ⓜ slizia
scorrere leggermente e rapidamente su una superficie liscia, levigata o in pendenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scivolare Ⓓ rutschen
slizié fora (grd. F 2002, MdR) Ⓘ scivolare Ⓓ ausrutschen ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

slizié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ slizié.

slizië (grd.) ↦ slizié.

slizié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ slizié.

slizièr (caz.) ↦ sluzièr.

sliziné Ⓔ da accostare a liciorent, con dissimilazione del suffisso (Gsell 1996b:240) 6 1878 slizzineia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. sliziné Badia sliziné
v.intr. Ⓜ slizineia
1 presentare riflessi luminosi di limitata ma vivace intensità, scintillare (gad. P/P 1966) Ⓘ luccicare Ⓓ glitzern ◇ a) do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi che sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
2 apparire improvvisamente, di un sentimento, d’un pensiero (gad. P/P 1966) Ⓘ sorgere d’improvviso, balenare Ⓓ aufblitzen ◇ a) Inlaota slizinâ tl pinsier de Genofefa les parores dl vësco venerabl Illaota slizzinā t’ l pingſir de Genofefa les parores d’l Vesco Venerabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

sliziné (gad., Badia) ↦ sliziné.

slocé Ⓔ deriv. di locia (EWD 4, 238) 6 1805 slochie (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. slocé mar. sloćé Badia sloćé fod. slocé †
agg. Ⓜ slocés, sloceda, slocedes
che non ha i denti, che ha perso i denti (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ sdentato Ⓓ zahnlückig ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent tes moro, e slochie, ma tas talent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

slocé (gad.) ↦ slocé.

sloćé (mar., Badia) ↦ slocé.

slocé † (fod.) ↦ slocé.

slofà (amp.) ↦ slové.

slöm (gad., mar.) ↦ slune.

slomené Ⓔ (EX)NŌMINĀRE (EWD 6, 266) 6 1763 slomenè ‘obpergo, reprehendo’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slomené mar. slomené Badia slomenè grd. sluné fas. deslomenèr bra. slumenar, deslumenar fod. slemené LD slomené MdR slomené
v.tr. Ⓜ slomeneia
disapprovare, biasimare a voce o per iscritto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rimproverare, sgridare Ⓓ schelten, einen Verweis geben ◇ a) Canche la fomena gnê, e ne ciafava plü sü grosc, pitàvela e le slomenava. Quanche la fomena gnê, e ne ćiaffava plü sü groŝ, pittavela e le slomenava. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); c) Önn slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da müsciat. Òn slomenâ uŋ âter, ch’ël ragióna da matt y da musciatt. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); d) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia).

slomené (gad., mar., LD, MdR) ↦ slomené.

slomenè (Badia) ↦ slomené.

slominé (gad., mar.) ↦ sluminé.

slonfar (bra.) ↦ slonfé.

slonfé Ⓔ *EXCONFLĀRE (EWD 6, 271) 6 1763 slonsè [recte: slonfè] ‘tuber, tumidus’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. slunfé mar. slunfé Badia slunfé grd. slunfé fas. slonfèr caz. slonfèr bra. slonfar moe. sgionfar fod. slonfé col. sgionfà amp. jonfà LD slonfé
v.tr. Ⓜ slonfa
riempire d’aria o di gas una cavità limitata da pareti flosce in modo che queste si distendano (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gonfiare Ⓓ blähen
p.p. come agg. Ⓜ slonfés, slonfeda, slonfedes
gonfiato, cioè dilatato e disteso, o aumentato di volume, per cause naturali o ad arte (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD) Ⓘ gonfio Ⓓ geschwollen ◇ a) Cun i edli slunfá dales leghermes sighitera spo Cui oudli slungfà dalles legrimes seghiteila spo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
se slonfé (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ gonfiarsi Ⓓ anschwellen ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

slonfé (fod., LD) ↦ slonfé.

slonfèr (fas., caz.) ↦ slonfé.

slongà (amp.) ↦ slongé.

slongé Ⓔ protopadan. * slongar ‹ *EXLUNGĀRE (GsellMM) 6 1807 schlungiè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. slungé Badia slungé grd. slungë fas. slongèr caz. slengèr