Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/952

This page has not been proofread.


sorela
917


gnures sorus? Olà é vostes Signures sorùs? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Ló l’era na autra sor de chele doi autre Lo lerô nô autrô sor dö chöllö doi autrö ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); e) IIII. Chela de la doi sores. IIII. Cölla döllö doi sores. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); f) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
sorela.

sor (grd., fas., bra., LD, MdR) ↦ sor.

sora (gad., mar., Badia, amp.) ↦ sola.

sora (mar., fas., bra., moe., amp.) ↦ soura.

sorá (mar.) ↦ solé.

sorà (gad., Badia) ↦ solé.

soradöt (mar.) ↦ souraldut.

soradut (caz.) ↦ souraldut.

soraennom (mar.) ↦ sourainom.

sorafora (mar., fas.) ↦ sourafora.

Soraga 6 1856 Soraga (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Soraga grd. Soraga fas. Soraga bra. Soraga fod. Soraga amp. Soraga LD Soraga
topon.
comune e paese della val di fassa tra vigo e moena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod., amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Soraga Ⓓ Soraga ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Soraga (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Soraga.

soragnon (amp.) ↦ sourainom.

sorainom (fas., col.) ↦ sourainom.

soraldut (fas., bra., col.) ↦ souraldut.

soralduto (amp.) ↦ souraldut.

soraos (fas., amp.) ↦ souraos.

soraventèr (fas.) ↦ souraventé.

sorch Ⓔ ven. sorgo ‹ SYRICUS (EWD 6, 314) 6 1763 sorch ‘sulcus’ [?] (Bartolomei1763-1976:100)
gad. sorch mar. sorch Badia sorch grd. sorch fas. sorech bra. sorch fod. sorch col. sorech amp. sorgo LD sorch
s.m. sg.
pianta delle graminacee con frutti commestibili e utili come foraggio (zea maYs) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mais, granoturco, sorgo Ⓓ Mais ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort Comprè adess biava, forment, sorec in Agord AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

sorch (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., LD) ↦ sorch.

sordo (amp.) ↦ sourt.

sorech (fas., col.) ↦ sorch.

soredl Ⓔ *SOLICULUS (EWD 6, 315) 6 1763 soraedl ‘sol’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. sorëdl mar. sorëdl Badia sorëdl grd. surëdl fas. soreie caz. soreie LD soredl MdR sorëdl
s.m. Ⓜ soredli
la stella attorno alla quale gravita il sistema di cui fa parte la terra, e che costituisce per questa l’essenziale fonte di energia e quindi di vita (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sole Ⓓ Sonne ◇ a) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
l dà soredl (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ il sole splende Ⓓ die Sonne scheint ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.) ◆ soredl

floresc (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ il sole tramonta Ⓓ die Sonne geht unter ◇ a) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure, y n à mo giatà de chëi, che stajova iló a fé nia. Finalmënter jè ël s̄it òra un’ ëura inàŋchè surëdl flëure, y n’hà mò giatà de chëi, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Intant l’é vegnù da sera […] giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet. Intant l e vegnù da sera […] ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ soredl leva (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spunta il sole Ⓓ die Sonne geht auf ◇ a) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ sté a soredl (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ stare al sole Ⓓ in der Sonne liegen ◇ a) N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl? N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl? DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR)
sol.

soredl (LD) ↦ soredl.

sorëdl (gad., mar., Badia, MdR) ↦ soredl.

Sorega 6 1850 Sorega (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. Sorega Badia Sorega
topon.
località nelle vicinanze del paese di san cassiano in val badia (gad.) Ⓘ Sorega Ⓓ Sorega ◇ a) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’morvouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Dui de Sorega, un de Larjëi Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

Sorega (gad., Badia) ↦ Sorega.

sorei (amp.) ↦ solé.

soreie (fas., caz.) ↦ soredl.

sorela Ⓔ it. sorella (EWD 6, 285) 6 1844 sorèla (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
moe. sorela fod. sorela amp. sorela
s.f. Ⓜ soreles
1 ciascuna delle figlie nate dagli stessi genitori,