Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/963

This page has not been proofread.


spaurí
928



p.p. come agg. Ⓜ spauris, spaurida, spaurides
che prova ed esprime spavento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ impaurito, spaventato Ⓓ verängstigt, erschrocken ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); b) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

spaurì (grd., fod.) ↦ spaurì.

spaurir (fas.) ↦ spaurì.

spavent Ⓔ deriv. di spaventé (EWD 6, 345) x it. spaventoso 6 1845 spavént (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. spavënt mar. spaont Badia spavënt grd. spavënt fas. spaent caz. spavent bra. spavent, spaent moe. spavent fod. spavent amp. spaento LD spavent
s.m. Ⓜ spavenc
paura molto forte e improvvisa, causata da una sensazione di pericolo o da un danno, per sé o per altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spavento, orrore Ⓓ Entsetzen, Schreck ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Dër les sëres, / tó spo, chëres / ch’i fajô spavënt sc’ al ne n’ê pro jënt. ’Dër les sëres, / tò spo, chëres / ch’i fajô spavënt sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); c) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt, / Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt, / Te chësta n’ébbes superbia, t’la disgrazia no spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

spavent (caz., bra., moe., fod., LD) ↦ spavent.

spavënt (gad., Badia, grd.) ↦ spavent.

spaventà (col.) ↦ spaventé.

spaventar (bra.) ↦ spaventé.

spaventé Ⓔ EXPAVENTĀRE (EWD 6, 345) 6 1763 i son stè spaventè ‘perterrefactus fui’; spaventè ‘perterreo’ (Bartolomei1763-1976:84, 100)
gad. spaventé Badia spaventè grd. spaventé fas. spaentèr caz. spaentèr bra. spaventar, spaentar fod. spaventé col. spaventà amp. spaentà LD spaventé
v.tr. Ⓜ spaventa
incutere spavento, mettere paura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ spaventare Ⓓ erschrecken ◇ a) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ spaventés, spaventeda, spaventedes
che prova ed esprime spavento (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ spaventato Ⓓ verängstigt ◇ a) Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur suraventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin, müsc odôl strambamënter spaventá Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc’ odole strambamentr spaventà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
se spaventé (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ spaventarsi Ⓓ erschrecken ◇ a) N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

spaventé (gad., grd., fod., LD) ↦ spaventé.

spaventè (Badia) ↦ spaventé.

spaventëus (grd.) ↦ spaventous.

spaventos (moe.) ↦ spaventous.

spaventosamenter Ⓔ deriv. di spaventous x it. spaventosamente 6 1878 spaventosament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. spaventosamënter Badia spaventosamënter
avv.
in modo spaventoso (gad.) Ⓘ spaventosamente Ⓓ schrecklich, furchtbar ◇ a) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

spaventosamënter (gad., Badia) ↦ spaventosa-

menter.

spaventous Ⓔ deriv. di spavent  (EWD 6, 345) 6 1878 spaventùs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. spaventus mar. spaontus Badia spaventus grd. spaventëus fas. spaentous moe. spaventos fod. spaventous LD spaventous
agg. Ⓜ spaventousc, spaventousa, spaventouses
che provoca spavento o suscita impressioni di terrore e smarrimento (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ spaventoso Ⓓ schrecklich ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) O Genofefa, ci miraco dla divina onipotënza mai t’á mantigní te na boscaia tan spaventosa O Genofefa, ci miraco d’la divina onnipotenza mai t’à mantignì te na boscaia tang spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

spaventous (fod., LD) ↦ spaventous.

spaventus (gad., Badia) ↦ spaventous.

spazadura Ⓔ it. spazzatura 6 1870 spazzadure pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. spazadura col. spazadura
s.f. Ⓜ spazadures
l’insieme dei rifiuti solidi, della polvere e di tutto quanto viene spazzato via o comunque raccolto per essere eliminato (fod. Pz 1989) Ⓘ spazzatura Ⓓ Unrat ◇ a) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

spazadura (fod., col.) ↦ spazadura.