Sonetto per Monaca

Sonetto per Monaca  (1780) 
by Francesca Carli

Francesca Carli

Sonetto per Monaca

In del sò stat ognun se pœu salvà;
l'è minga necessari andass a scond
tra quattro mur: in Cel per tucc gh'è cà;
basta portass de ben; ma quest l'è 'l pont!

El pont l'è quest, de regordass d'arà
comè la gent da ben arent al mond,
e quest l'è 'l prim boton de no fallà.
Chi falla el prim boton, falla el segond.

El pont l'è, regordass che no 's pœu viv
e se fa magri i verz e cativ spes
dove gh'è del paltan, e ari cativ;

e regordass, che de cincent scires
caschen la magior part, quand in fioriv,
e l'è on miracol, se 'n madura des.

O tosann, hiiv intes?
Se el ve strangola el fiaa a stà saraa su
stee fœu, aree drizz, ve salvarii anca vu.