Storia d' S. Genofefa/VII


Storia d' S. Genofefa
7. Genofefa vëgn lëdia dala porjun
Capo VII.
Genofefa vëgn lëdia dala porjun.

Chë möta s' un ê apëna, che la porta de fer dla porjun se deura cun sciosciüre; y al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d' aciá - curis, un cun n zavalí de füch en man, l' ater cun la spada trata sot al brac. A i odëi tremorâ Genofefa, y col pice en brac se mëtera söi jenëdli a perié. En chësc fá: "Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l' ofize da boia) leva

sö Genofefa téte le pice möt y ví do." Ara scraia: "Dî m' ais en süa proteziun! te sües mans me mëti cun fiduzia;" s' alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera, che jô a bisca, y parô, che ne se finiss mai. Danfora l' om col chentl, l' ater do cun n gran cian patinus. Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí; por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch. Al ê da d' altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch' ai ê rová a n plaz lëde, incercené ite da pecios alc y fosc, da nogares forestes y scöres, y brüsces, che se nainâ; chiló le soldá cola spada mët man a baié en manira groia: "Fermo, Genofefa, injenedlëiete." Genofefa obedësc. "Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. A chëstes parores pëiel la creatöra por i pici brac, alza la sabla; mo la uma se strënj la creatöra ti brac alza i edli al cil, y scraia: Signur, tolesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi." "Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch' é comané, mëss deventé. Ca col bambin." Mo tra sodloc y leghermes continuëia Genofefa:

"O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? Infin, ci colpa ál? A che i ál fat de tort? Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort, mo mi fi, lascede vire: portéile a mi geniturs; y sc' al ne s' é lezit chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra. Cina ch' i ará vita, n' arbandonarái mai chësc bosch, n' odarái atra fazia umana: impó conscidrede osta signura y contëssa por tera, che s' abracia i jenëdli y se scongiura. Sc' al é mai sté colpa de mal, acopeme, chiló ëise mia vita; sc' i á cometü n delit, m' ái mirité la mort; mo os conescëis, sce! Os savëis mia inozënza, y al gnará chël de, che se pentiarëis dessigü, d' avëi desprijé les leghermes d' osta patrona inozënta. Ede misericordia, ch' Idî ará ince misericordia cun os. No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. Ëise plü tëma da Dî, co dai uomini, o ëise plü pora da Golo co da Idî? Sides ci ch' al ois, ne spanede sanch inozënt: le sanch inozënt scraia al cil por vendëta, y n' i lascia mai pesc al omizid." "Ater ne feji iö, co ci che m' é sté comané, iüst, o iniüst, pënses Golo y le grof," respogn le soldá. Genofefa ne zed ciamó, mo sighita a perié y scongiuré: "Impó! Ciarei ala löna en cil, coch' ara proa

de s' ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte, coch' ara se intënj te sanch al florí! Insciö la odarëise gonot da sëgn inant en rimprovero vi dl sanch spanü iniustamënter: Y intan ch' ara comparirá 'ci ai atri düc lominosa söl firmamënt, a üsc edli sarára dagnora intënta dl medem corú da mort. Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l' inozënt, insciö se fajarára dagnora spavënt! Osservede les stëres sciöche tan d' edli en cil? Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi, ch' á pö ince fomena y creatöres, Os ferméi le brac, acioch' ai i lasces la vita a na püra uma cun süa unica creatöra, 'ci sües leghermes degor sö da Os. Ah! fajede, ch' ai ne se maces les mans cun n te delit da sanch." L' om col zavalí, ch' â cina sëgn tres scuté, se sfrëia ia na legherma y dij: Conrad, ara me rump le cör: Lasciundi vire, y sce t' os propi avëi sanch, fori plütosc la spada tl cör a Golo. Degun ater co ël á la colpa, mo chësta en vita süa n' á mai fat ater co

dl bëgn; y en spezie recordete, ci ch' ara t' á fat de bëgn a te te tüa ultima maratia. " Morí mëssera (dij l' ater) al n' é scampo. O mi bun Rugero, tö ne te sas cotan me ch' al me fej al cör a la messëi acopé, mo sce la lasciun vire, n' i sciampunse nos ala mort. Spo ci se jovera? Golo la ciafa dagnora: te sas pö, ch' i messun porté i edli por proa de süa mort." "Pro döt chësc (respogn Rugero): i podunse varenté la vita. Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n' arbandoné mai chësta boscaia; y a Golo? a Golo i portunse i edli de to cian: metun pënch, che le rimorso n' i dá le bastalam d' i conscidré tan avisa, da s' un ascorje dl ingianamënt. O forsc? te vëgnel ertsura ad acopé to cian? Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? O Conrad! ne sideste inuman." Chël ne sunsi (dijel); y Idî le sá, ci tormënt, ch' al me fej chësc ofize; mo la rabia de Golo, sce…" Dagnora Golo (i salta tl rajoné Rugero); mo salvé na vita inozënta é na bona opera y a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sce an messess ci risćé val'. Y ala fin di fins, ci

fossel pa ince, sce rovasson te n mal, tert o abonora la messunse impó paié." Finalmënter dij l' ater: "Ch' ara vais sciöche t' os tö, y risćiundela." Sön chëstes parores i ál fat dé joramënt a Genofefa, de ne gní mai plü fora de chël bosch: y ara messâ dí do la forma dl joramënt, de parora en parora, sciöch' ara i gnô dita dant. Rugero dê joramënt söla spada, de ne dí mai parora a valgügn, y de ne gní mai a la chirí y por plëna segurté l' ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach' al ne n' ê mai rové pedia de porsona umana. Confinada iló s' âra lascé jö sot n gran peció, y iló l' ái lasciada i soldas, y s' un é jüs por les pedies, ch' ai ê gnüs. Inlaota un de chi dui, cun les leghermes ai edli, scraiâ: "Ais Idî compasciun de chëra püra stënta y de süa creatöra! Sc' Idî ne foss plü misericordius che i uomini, fossera cun döt finida." — O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d' i tó la crudelté ai lus y ales laurs! — Rová derevers al ciastel, ái ciafé Golo cun na cira de desperaziun, senté te süa stanza col ce tles mans. "Te portun i edli" dij Conrad y i mostra dal limo d' üsc tla man i edli dl cian. "N' i ó odëi (ürla Golo cun usc spaventosa y la man ala spada), y sce valgügn

me nominëia chëra desgraziada, le copi; jíme dai edli, y ne se lascede mai plü odëi da me. Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch' al me parô denant la vendëta! Y la noela sëgn, ch' ara é sodesfata, m' é n te tormënt, ch' i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. O cotan ch' an s' ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun" — De te Cains él tröc al monn, che ne n' á plü degöna tria do le picé. —