Libre de Memorias/1382

← 1381

1382 Libre de Memorias

1383 →

L'an MCCCLXXXII foron Cossols,

• Senhor Peyre Vilar, per Taulas.
• Guilhem Carle, per Mercadies.
• Jacme Genestas, per Pararies..
• Maystre Guilhem Ramon, per Notaris.
• Senhor Huc Pomayrols, per Fusties.
• Senhor Esteve Cornueiol, per Pelicies.
• Senhor Bernat Fromit, per Coyraties.

Foron Clavaris.

• Johan Gordo, per Taulas.
• Peyre Bechie, per Pararie.
• Jacme Guitaut, per Fusties.

Feron de talha aquel an, VI franx per fuoc.

Foron levayres de Bans.

• Senhor Johan de Pradas.
• Senhor Jacme Gorgori, per Corayties.

Foron Caritadies.

• Senhor Ramon Cotelie, per Taulas.
• Senhor Jacme Mauri, per Mercadies.
• Maystre Guilhem Fenassa, per Notaris.
• Senhor Peyre Rodie, per Pelicies.

Lan dessus dig MCCCLXXXII, el IIII jorn del mes de genoier, intret premieiramen a Bezes, mossenhor lo duc de Berri, lottenen del Rey de Fransa nostre senhor, et intreron ambel le comte de Sant Surra, el comte de Stampas, el cardenal d'Amiens; et esteron a Bezes entro la festo de Panthacosta; et paguet la viela de Bezes al dig mossenhor de Berry, per lensult que si era fach, et per so que tot fos remes e perdonat, XII millia franx.

Lan dessus dich MCCCLXXXI, el segon jorn del mes de novembre, los senhors Cossols sobre ditz de la viela de Bezes, de voluntat de lur honorable cosselh de la Mayo comuna, aneron a remprar la molher del senhor Bernat Guitart, sa entras borzes de Bezes, quez ela lor volgues prestar et bailar alcuna somma de moneda, que avien bezonh, per pagar a mossenhor lo duc de Berri la fenanssa de XIIm franx, la qual avien facha per lensult que lo pobolar de la dicha viela avie fach dedins la viela, e de foras, en contra el ni contra tota autra persona.

A lasquals paraulas, per los sobre-ditz senhors Cossols dichas, la dicha dona molher del sobredig senhor Guitart vay respondre et dir, quez ela non avie ges.

Els senhors Cossols sobre-ditz, sabens et entendens que alcuna quantitat de vaischela dargent obrada, del dig sa entras senhor Bernat Guitart sera atrobada, resconduda en la glieya de mossenhor Sant Affrodisi de Bezes, laqual vaissela era estada bailada al sacrista de mossenhor Sant Affrodisi, a la man del Rey, van a semprar la dicha dona autra vegada, que daquela vaissela dessus dicha, que era estada atrobada, lor volgues prestar et baylar.

E la dicha dona, coma tutrix des sos enfans, va lor prestar et baylar la vaissela que sen seq:

Premieyramen, tres tassas dargent dauradas, pesant V marx II onsas.

Item dos tassas dauradas dargent, pezans III marx I onsa.

Item III tassas dauradas dargent, pezans IIII marx VII onsas I quart.

Item II tassas dargen dauradas, pezans II marx VI onsas III denies.

Item dos pintas dargent, pezant VI marx, VI onces e V deniers.

Item una pinta dargent, pezant VI marx e mieg e VI onsas.

Item una autra pinta dargent, pezant VI marx I onsa.

Item una copa dargen daurada am son cobessel, pezant III marx II onsas.

Item VI gobels am sa pinta, pezans V marx e V onsas.

Item XXX qulhiers dargent, pezans III marx V onsas III quartz.

Item dargent trenquat, I marc mens II onsas.

Item I drage dargent am son qulhier, pezans III marx V onsas mens III deniers.

Item una tassa facha a forma de nav, pezet V onsas mens II deniers.

Item III tassas dargent dauradas, am las armas de l'ostal, pezans III marx X onsas III deniers.

Item III tassas dargent dauradas, ams las dichas armas, VI marx I quart donsa.

Item una tassa sobre daurada, am sun coberto, pezan III marx V onsas XXI deniers.

Item XII escudelas dargent, pezant XV marx e III quartz donsa.

Soma tota, aquesta vayschela dessus dicha, daurada et no daurada, laqual fouc pezada en presencia de la molher del senhor Bernat Guitart, dessus dicha, e de sa dona mayre, et de la molher de messie G. de Taurel e del sacrista de Sant Affrodisi, e de motz bos homes, LXXX et XII marx V onsas.

Et van la recebre los clavaris de l'an sobre dig, dont es estada ben pagada la maior partida, sus lo pes del blat, et estan Cossol senhor Johan de Lagarriga. Pres ne carta maystre R. Peno, notari real.

Item las escalas de lahorados e de fusties e dorgies que eran III escalas ensemps ajustadas, seran coma d'avan ero que res non si mou, ny si aiusta, ny se devesis res en lur Cossolat, aisi quan se seq: soes a saber, que los lahoradas auran d'aisi avan, dos ans a re, Cossols; el ters, orgies; el quart el sinque, lahorayres; el seyre, fustie; et aisi torno a cap d'aisi avan; et auran X cosselhiers; soes a saber: lahorayres, VII cosselhiers; e fusties, dos cosselhies; et orgies, I cosselier.

Item las escalas de sabataria et de coyrataria, que non eran may dos, son ajustadas am IIII antras escalas; soes a saber; sabaties e coyraties, pelicies, fabres, molinies e peyralies; e d'aisi avan seran VI escalas: empero no faran may tres cors; soes a saber: sabateria fara per si un cors, et coyratarie e pelissaria un autre cors; molinies, fabres e peyralies un autre cors; et devisiran lur cossolat aisi quant se seq; soes a saber; que lo I. an, auran Cossol los sabaties; el segon, auran Cossol los coyraties et pelicies; el ters an, auran Cossol Fabres, molinies et peyralies; et aisi torno a cap d'aissi avan, et auran X cosselhiers; soes a saber: sabatarie, II cosselhiers; coyratarie et pelissarie, III cosselhies; fabres, II cosselhies; molinies, I cosselhier; e peyralies, I autre.

Et es a saber, que en lo quas que en lo nombre de cascuna de las dichas escalas, al qual membre pertocaria d'aver Cossol justa son torn, e no si atrobes persona sufficien per esser Cossol; que homne deu penre dels autres membres ambaqual ajustatz, sens perjudicia del dig membre: et en lo quas que en temps endevenidor, si atrobes hom sufficien per esser Cossol, que nom elegigues quant venria autra vegada seu torn, e fos Cossol.

Item des cosselhiers se deu servar en la dicha manieyra e forma, coma dels Cossols, et sens perjudicia dels membres coma es dig.

Es a saber que cascun an davan la festa de Sant Andrieu los ditz Cossols ho lur plus propda predecessor Cossol de sa escala, en quas que ny agues degun mort o absen de la viela e que autramen no y pogues esser, auran cascun de tots sinq los plus propda Cossols, tres Cossols predecessors lurs cascu de sas escalas, per far la eleccio dautres sinq Cossols, per lan a la doncas seguen, losquals seran quinze elegidos en nombre: e en lo quas que degun d'aquels que devra esser elegidor fos mortz, o sera absens de la viela, e autramen non y pogues esser, que hom prenga daquela escala meteis a un autre Cossol, plus propdanament davant aquel passat, en lo daquel mort, e que autramen non poirie esser.

Item juraran los sobre ditz XV elegidos, en las mas dels senhors Curials del Rey nostre senhor et de mossenhor lAvesque de Bezes, que ben e lialmen se auran en la eleccio des ditz sinq Cossols, totas pregarias, totz pretz, tota temor, amor, favor, odi, rancor, enequitat, mala voluntat e parentat foras gitat, et que els elegiran los plus sufficiens els plus notables personas que trobaran en aquelas escalas a qui pertocara daver Cossol; et locas coma dessus es dig... membre a qui pertocara de aver Cossol, non auria persona sufficien per esser Cossol; que els ne penran dels autres membres, ambaquel ajustat, dels plus sufficiens e plus notables, els ne elegiron un Cossol.

Item juraran si son estatz subornatz ni pregatz per deguna persona, ny si lur estat res promes, ny donat, remes, quitat, ny absolt, ny ad els ny autres per els; e que a qui o aian a revelar als ditz senhors Curials, per so quez els ne prengan tal correxio, que daqui avan sie yssemple als autres.

Item fach lo dich sagramen, los ditz XV elegidos e los senhors Cossols daquel an, sentiraran en la Mayo comuna, e los senhors Cossols se seyran ad una part, et auran aqui davan, els lo notari de la Mayo comuna, un notari de la cort del Rey, et autre de mossenhor lAvesque: els sobre ditz elegidors se seyran ad autra part, et la un des senhors Cossols apelara un dels ditz elegidos, davan los autres Cossols: els ditz tres notaris enterogara lo, en son sagramen, qual ten el per plus sufficien de esser Cossol, de la scala a laqual perthocara ad aver Cossol: e donada per aquel sa votz ad aquel que li plazera, los ditz tres notaris la escriuran, et aquel sen anara sezer en autra part, que non tornava ponch sezer la ouc es partitz, persoque non puesca en formar los autres, a qui aura donada sa votz. Et apres aquel, ne apelara un autre Cossol per la dicha forma, et apres un autre, entre que totz XV sian passatz, et aion cascun donadas lur votz, az aquel que lur sera vist facedor al Cossol duna escala; et apres se fara dun autre escala per la dicha forma e manieyra, et apres dun autre, tro que los ditz sinq Cossols sian elegitz.

Et quar se poyre endevenir, que y aurie dos o tres personas elegidas en Cossols, que serian engals en vozzes, que cascu ne aurie sinq o VI, o mays, o menhs: es ahordenat que en aquel cas, los noms daquels se escriuran; soes a saber, lo nom de cascu daquels en un petit albara per los ditz notaris, et apres, aquelz ditz albaras metran los ditz notaris en una borsa, o en una brostia, et apres, lo sambotaran be, per so que los albaras se mesclo; et fach aquo, de contenent aura hom un enfant petit, et baili li hom la dicha borsa o brostia, e que la hubrissa, en traga un dels ditz albaras, aquel que li plazera, ses aiso que deguna persona li diga quen prenga mays un que autre; et aquel que sera escrig en lo dig albara sia Cossol, e autre no.

E facha la dicha elexio en la forma dessus dicha, los ditz V Cossols sian aqui nommatz, en presencia dels ditz senhors e dels ditz XV elegidos per los ditz notaris, o lo un dels, e sen fassa carta; e fach aiso, que hom los ane nommar e notifficar a las cortz del Rey nostre senhor, et de mossenhor lAvesque de Bezes, lo die meteis, o al menhs la vespra de Sant Andrieu; e pueys anaran jurar en las mas dels senhors Curials de las dichas cortz, quant als senhors Cossols plazera.

Et es a saber, que degun home menor de XXV ans non pot ni deu esser Cossol, quar non pot per si meteis estar en justici, et si per si meteis non pot estar, doncas menhs per autre.

Item que degun home que sie estat clavari, et encaras non aya rendutz sos comptz, ni so sie quitat ben lialment, de sa ministracio, non pot ny deu esser Cossol.

Item que deguna persona que sie estat Cossol, non pot ny deu esser Cossol autra vegada, sino que sian passatz III ans, a prop la fi de son Cossolat primier...

(ca) Aquí hi ha un full en blanc.
(en) Here continues with a blank page.
(es) Aquí hay una hoja en blanco.

.

L'an que dessus, dilus a VII d'abriel, fouc fach mandamen de part mossenhor de Berry als senhors Cossols dessus, quels venguesso far sagramen de fizelitat a nostre senhor lo Rey de Fransa: pueys en apres fouc facha crida a votz de trompa, que tot home de qualque estat e condicio que fos, entro latge de XIIII ans, vengues a l'avescat far lo dich sagramen ont era mossenhor lo duc de Berry present, el cardenal dAmies, el comte de Sansurra et l'Avesque de Bezes et mays lAvesque de Masquo et motz dautres. Pres ne carta maystre Johan de Bezuenha, notari de Carcassona.