Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/F

Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
F
[ 391 ]

f

(gad., mar., Badia) ↦ fé.

(col., MdR) ↦ fé.

faa (gad., Badia, bra., amp.) ↦ fava.

fabricà (col., amp.) ↦ fabriché.

fabricar (moe.) ↦ frabicar.

fabriché Ⓔ it. fabbricare ‹ FABRICĀRE (EWD 3, 187) 6 1763 fabrichè ‘fabricor’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. frabiché mar. frabiché Badia frabiché grd. frabiché fas. frabichèr caz. fabrichèr bra. frabicar moe. frabicar, fabricar fod. fabriché col. fabricà amp. fabricà LD fabriché
v.tr. Ⓜ fabricheia
costruire opere murarie (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costruire, fabbricare Ⓓ bauen, errichten ◇ a) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp. Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Tröpes beles dlijies é gnüdes fabricades en so onur Trouppes belles dlisies è gnudes fabbricades in so unur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

fabriché (fod., LD) ↦ fabriché.

fabrichèr (caz.) ↦ fabriché.

facenda Ⓔ it. faccenda ‹ FACIENDA (EWD 3, 188) 6 1833 fascëndes (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. facenda mar. facenda Badia facenda grd. fazenda fas. fazenda fod. fazenda amp. facenda LD facenda MdR fascenda
s.f. Ⓜ facendes
cosa da fare, affare, incombenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ faccenda Ⓓ Geschäft, Angelegenheit ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes facendes ves lascia Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

facenda (gad., mar., Badia, amp., LD) ↦ facenda.

facoltà (fas., caz., col., amp.) ↦ facolté.

facolté Ⓔ it. facoltà ‹ FACULTĀS (EWD 3, 189) 6 1632 facultes pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. facolté mar. facolté Badia faculté grd. facultà fas. facoltà caz. facoltà fod. facolté col. facoltà amp. facoltà LD facolté
s.f. Ⓜ facoltés
ricchezza, patrimonio, bene materiale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ facoltà Ⓓ Vermögen ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca; e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic. E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca; e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) le plü jonn de chisc dij a so pere: déme la pert de facolté che me toca, y ël i á partí süa facolté. ‘l pleù jon de chisc diss a so père: dèmme la pert de facoltè, che ’m tòcca, e al i ha partì sua facoltè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.). f [ 392 ] facolté (gad., mar., fod., LD) ↦ facolté.

facultà (grd.) ↦ facolté.

faculté (Badia) ↦ facolté.

fadia Ⓔ FATĪGA (EWD 4, 190) 6 1812 fadìa (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. fadia mar. fadía Badia fadia grd. fadia fas. fadìa bra. fadìa moe. fadìa fod. fadia amp. fadia LD fadia MdR fadia
s.f. Ⓜ fadies
1 sforzo intenso e prolungato che porta all’indebolimento progressivo delle facoltà di resistenza fisiche o spirituali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) Co po pa giaté chisc tan, che nëus, che on supurtà l ciaut y la fadia de dut l di, ulach’ ëi à mé laurà n’ëura?! Co pò pa giatè chiŝ tàŋ, che nous, chë oŋ supportà ‘l tgiàud y la fadia de dutt ‘l di, ulà ch’ëi hà më laurà un’ ëura?! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Jënt se baudia datrai, ch’ai mëss lauré, mo zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize. Jent s’ baudiea datrei, ch’ei mess’ laurè, mo zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 il risultato di un lavoro fisico o mentale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia, por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia, pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
3 difficoltà, stento, pena (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fatica Ⓓ Mühe ◇ a) Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR)
de fadia (MdR) Ⓘ faticoso Ⓓ mühsam ◇ a) Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ perde la fadia (fas., fod.) Ⓘ sprecare fatica Ⓓ Energie verschwenden ◇ a) ma ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia, perché l’era n Re scì debol e fiach ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa, perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

fadia (gad., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ fadia.

fadía (mar.) ↦ fadia.

fadìa (fas., bra., moe.) ↦ fadia.

faé (fas.) ↦ favé.

faela (mar.) ↦ favela.

fagar (col.) ↦ fagher.

fagher Ⓔ bellun. faghèr ‹ FĀGUS + -ĀRIUS (EWD 3, 191) 6 1763 fagher ‘fagus arbor’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. fagher mar. fagher Badia fagher grd. fagher fas. faghèr fod. fagher col. fagar LD fagher
s.m. Ⓜ faghers
grande albero delle cupulifere (fagus sylvatica) (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ faggio Ⓓ Buche ◇ a) A chëstes parores s’é trata Genofefa sö na crëpa curida de müstl tl’ambria de dui lëgns jogn de fagher A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’must’l t’ l ambria de dui lengn’s jongn’ d’faghēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

fagher (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ fagher.

faghèr (fas.) ↦ fagher.

fagot Ⓔ dt. Fagott / it. fagotto 6 1856 fagotg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. fagot grd. fagot fas. fagot fod. fagot amp. fagoto LD fagot
s.m. Ⓜ fagoc
strumento musicale a fiato, ad ancia doppia, appartenente al gruppo dei legni (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fagotto Ⓓ Fagott ◇ a) Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

fagot (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ fagot.

fagoto (amp.) ↦ fagot.

fai (col.) ↦ fà.

faidl Ⓔ dtir. faigl (EWD 3, 193) 6 1878 feid’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. faidl mar. faidl Badia faidl grd. faidl fod. faigl
s.m. Ⓜ faidli
specie della famiglia violaceae (viola odorata) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ viola mammola Ⓓ März- Veilchen, Duft- Veilchen
faidl salvare (gad.) Ⓘ viola selvatica Ⓓ Hunds- Veilchen ◇ a) chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc DeclaraJM, SantaGeno facolté [ 393 ] fefa1878:45 (Badia).

faidl (gad., mar., Badia, grd.) ↦ faidl.

faigl (fod.) ↦ faidl.

fajel (fas.) ↦ fajuel.

fajol (amp.) ↦ fajuel.

fajöl (gad., mar., Badia, moe.) ↦ fajuel.

fajuel Ⓔ alad. * fažuol ‹  nordit. fasol ‹  PHASEOLUS ‹  ϕασίολος (Gsell 1992b:228) 6 1844 fagioi pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. fajöl mar. fajöl Badia fajöl grd. fajuel fas. fajel moe. fajöl fod. fajuol amp. fajol LD fajuel
s.m. Ⓜ fajuei
seme commestibile della pianta di fagiolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fagiolo Ⓓ Bohne ◇ a) gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari, fajöi, nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari, fasceoui, nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

fajuel (grd., LD) ↦ fajuel.

fajuol (fod.) ↦ fajuel.

fal Ⓔ deverbale a suffisso zero di falé (EWD 3, 199) 6 1811 fàl (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. fal mar. fal Badia fal grd. fal fas. fal fod. fal amp. fal LD fal MdR fal
s.m. Ⓜ fai
allontanamento dal vero, dal giusto, dalla norma e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ errore, sbaglio, fallo Ⓓ Irrtum, Fehler ◇ a) Odëise! Chëst é vost fal. Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Odëise! Quëst é vost fal. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi. / Y chi che di fai no t’amunësc, t’odia y ie da temëi. Uŋ smiëler no sibbe mëi ti amich: uŋ tël no poss’ j’udëi. / Y chi chë dei fai no t’ amunës̄, t’ odia y jè da tëmëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo sce t’un ascorjaras n de o l’ater de to fal, mëtete en pesc mo s’ t’ n’ascorjeràs ‘ng dè o l’at’r de to fal, mettete in pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☟ eror.

fal (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ fal.

falà (col., amp.) ↦ falé.

falament Ⓔ deriv. di fal 6 1865 fallamënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. falamënt mar. falamont grd. falamënt
s.m. Ⓜ falamenc
errore grossolano (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ errore grossolano Ⓓ großer Fehler ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma ne te ruina, / Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna, / Segùr al mèl t’ usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

falamënt (gad., grd.) ↦ falament.

falamont (mar.) ↦ falament.

falar (bra., moe.) ↦ falé.

falc (gad., mar.) ↦ fauc.

falé Ⓔ *FALLĀRE (invece di FALLERE) (EWD 3, 198) 6 1763 falè ‘erro’; fallè ‘aberro’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. falé mar. falé Badia falè grd. falé fas. falèr bra. falar moe. falar fod. falé col. falà amp. falà LD falé MdR falè
v.tr. Ⓜ fala
incorrere in un errore, in un’inesattezza di valutazione o di giudizio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sbagliare, errare Ⓓ Fehler machen, irren ◇ a) Cruzefis Gejù! Pietà, ie son chël che dut fala! Crucefis Giesu! Pietà, je son chal che dut falla! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Già l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); d) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada; / M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada; / M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); e) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); f) I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☟ sba-

lié
p.p. come agg. Ⓜ falés, faleda, faledes
non esatto, non conforme alle regole, alle norme (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliato, erroneo, errato Ⓓ irrtümlich, verfehlt, falsch ◇ a) Bëgn dërt él insciö, ne n’é nia de falé, / Ince Siur Primiziant le stlop á porté Bágn dart elle ingsö, ne n’è nia de fallè, Intgie Sior Primiziant l’stlopp ha portè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se falé (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbagliarsi Ⓓ sich täuschen ◇ a) Ma la Madona à fat che i se à falà la strada Mo la madona a fat chö i sö a falla la strada ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); b) Y ara ne s’á falé, porcí ch’ara á partorí n bambin. E ella nè s’ à fallè, purcicch’ ella ā partorì ‘ng bambing. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

falé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ falé.

falè (Badia, MdR) ↦ falé.

falèr (fas.) ↦ falé.

falèr [ 394 ]

falsità (amp.) ↦ fauzité.

falsité (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ fauzité.

falso Ⓔ it. falso 6 1873 falso (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
amp. falso
agg. Ⓜ falsi, falsa, falses
detto di persona i cui comportamenti e le cui parole sono ingannevoli (amp.) Ⓘ falso Ⓓ falsch ◇ a) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
s.m. sg.
quanto risulti sostanzialmente contrario al vero (amp.) Ⓘ falso Ⓓ Falsche ◇ b) Da saé, che iό son Beta / E dì el falso no son bon Da saè, che io son Bétta / E dì el falso no son bon Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.)
fauz.

falso (amp.) ↦ falso.

falz (gad., mar., Badia) ↦ fauz.

fam Ⓔ FAMĒS (EWD 3, 204; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Famen) 6 1763 fam ‘fames’; ja fam ‘esurio’ (Bartolomei1763-1976:79, 84)
gad. fan mar. fan Badia fan grd. fam fas. fam caz. fam bra. fam fod. fam amp. fame LD fam MdR fan
s.f. sg.
1 sensazione causata dall’impellente bisogno di cibo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fame Ⓓ Hunger ◇ a) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch’i i dajova da magë ai purciei Tlò uloel se parè la fam cun chel, che i dayoa da magiè ai purciei Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) chësc l’á metü söl so mesc a vardé i porcí, olach’ al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Cianbolfin te sot letiera l’aea sentù dut e no l’era più bon de dormir, e l sentìa che la fam ge batea Čanbolfin te sot letiera l’aea sentu dut e no l era più bon de dormir e l sentia, ke la fam ğe batea BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); g) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn, y le pice metô man a jemé y pité. El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn, e ‘l picce mettō mang a jemè e pittè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 grande scarsezza di generi di prima necessità e spec. di viveri, carestia (gad., grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ carestia, fame Ⓓ Hungersnot ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) N’aldeste pa, che signur Curat canch’ël sëgna a le tëmp, prëia dagnora, che le Signur Idie nes traverde da la peste, da la fan, e da la vera? N’aldeste pa, che Signur Curat quaǹch’ ël sëgna a le tëmp, prëÿa dagnòra, che le Signur Iddie nes travèrde da la peste, da la faǹ, e da la vèrra? DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); d) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); e) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch, y al scomëncia d’avëi mangora dl bojëgn. E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc, e al (el) scomància d’avai màngora del bosagn. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia)
3 fig. desiderio intenso, bramosia, cupidigia (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ fame fig.Ⓓ Hunger fig., Gier ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
avei fam (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere fame Ⓓ Hunger haben ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.) ◆ morì

da (la) fam (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ morire di fame Ⓓ vor Hunger sterben, verhungern ◇ a) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam. tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà, e ieù meùre chilò da fang. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) "Po!" l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." "Po! l diš Čanbolfin, ke la co ke la vel, più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆ patì la fam (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patire la fame Ⓓ Hunger leiden, hungern ◇ a) iló pativel na tel fam, che ël dejidrova plu de n iede d’avëi chël che i dajova da magë ai purciei illò pative’l na tel fam, ch’el desidròa plù d’en jade d’avei chel chi dasòa da magià ai purciei SenonerA, FiProdigo[ 395 ] GRD1841-1986:251 (grd.) ◆ se duré fam (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ patire la fame Ⓓ Hunger leiden, hungern ◇ a) A chël tëmp fovel te chël paesc na gran ciarestia, y duc se durova fam. A chël temp foa ‘l te chëll paiŝ na graŋ tgiàrestia, y dutg së duròva fàm. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) ◆ se paré

la fam (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfamarsi Ⓓ den Hunger stillen ◇ a) Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch’i i dajova da magë ai purciei, y degun n’i l dajova. Tlò uloel se parè la fam cun chel, che i dayoa da magiè ai purciei, i degung n’il dayoa. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) chësc l’l’á metü söl so mesc a vardé i porcí, olach’al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí e cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia).

fam (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ fam.

famà (fas.) ↦ arfamèr.

fame (amp.) ↦ fam.

famé (fod.) ↦ afamé.

famea (fas., amp.) ↦ fameia.

famei Ⓔ *FAMILIUS (EWD 3, 202) 6 1763 famei ‘opilio, pastor’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. famëi mar. famëi Badia famëi fas. famei caz. famei bra. famei fod. famei amp. famei
s.m. Ⓜ fameis
1 chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ famiglio, servo Ⓓ Knecht, Diener ◇ a) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi; trateme come un di tie famees. Je no son degno d’esser c’glamá to fí; trateme come un dei tie famées. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol, toléme come un vosc famei no son pi degno, che me ciamade vos fiol, toleme come un vos famei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) L pere l à clamé i suoi fameis, e l ie disc: Porteie debot l plu bel guánt che nos on El père l’hà clamè i suoi fameis, e gliè diss: Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
2 in una bottega, lavoratore subordinato, specialmente giovane, addetto alle attività più semplici (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002) Ⓘ apprendista, garzone Ⓓ Geselle, Laufbursche ◇ a) Ogneun dassen l’à scutà / Che n pe no sie nesciugn gost, / Ne chélera, ne famei ne ost. Ognùn da seng l ha skutà / Ke n pè no sie nešùng gost, / Ne kelera, ne faméi ne ost. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.)
3 guida spirituale (gad.) Ⓘ pastore Ⓓ Hirte ◇ a) Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

famei (fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ famei.

famëi (gad., mar., Badia) ↦ famei.

fameia Ⓔ FAMILIA (EWD 3, 203) 6 1833 famëja (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. famëia mar. famëia fas. famea fod. fameia amp. famea MdR famëia
s.f. Ⓜ fameies
1 il complesso delle occupazioni che riguardano gli averi di una famiglia e le persone appartenenti a lei (MdR) Ⓘ governo della casa Ⓓ Haushalt ◇ a) O mi bun signur Jan Domëne, sce iö n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a ćiasa, voressi bëin gnì gonot da vos, mo insciö savëise bëin. / A danz, a danz! - Ad avëi na gran famëia ne pòla ester atramënter. O mi buǹ Signur Ĵeaǹ Domëne, ŝ’ jeu n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a çhiasa, voressi bëiǹ gnì gonot da vos, mó insceu savëise bëiǹ. / Adënz, adënz! - Ad avëi ‘na graǹ famëja ne pòla estr atramëntr. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
2 designazione collettiva per bambini in generale (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ragazzi Ⓓ Kinder ◇ a) Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon / Dijei, e lore se anche i é famea / El so pioan mai pì i no desmentea. Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon / Digei, e lore se anche je famea / El so Piovan mai pì i no desmentea. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

fameia (fod.) ↦ fameia.

famëia (gad., mar., MdR) ↦ fameia.

familia Ⓔ it. famiglia / dt. Familie (EWD 3, 203) 6 1858 familiö (ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1)
gad. familia mar. familia Badia familia grd. familia fas. familia bra. familia amp. familia LD familia
s.f. Ⓜ families
1 nucleo elementare della società umana, formato in senso stretto e tradizionale da genitori e figli, con l’eventuale presenza di altri parenti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ famiglia Ⓓ Familie ◇ a) L’à cot duc i sie sté te un colp e n’à lascià tanta che chela familia aea trei meisc da magnar. La chot dutsch i siö stö tö un kolp. ö na lassà tanta chö chöllô familiô aöa trei meis damagniar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); b) iö ne manciará ince da sëgn inant ad aiuté ostes families iou nè manciarà incie da ſengn’ inant ad aiutè ostes families DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia); c) Les veres ligrëzes te na familia mëss dagnora avëi la s. Religiun por fondamënta y compagnia Les vĕres ligrezzes tena familia mess’ dagnara avei la s. Religiung pur fondamenta e compagnia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
2 il complesso delle persone di una stessa discendenza, legate dal vincolo del sangue e della tradizione (fas.) Ⓘ famiglia Ⓓ Familie ◇ a) Le familie nobile de Fascia. La Val de Fascia é in chest cont bona pureta. Lö familiö nobilö dö Fassa. La val dö Fassa ö in cöst cont bonô buröto. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.).

familia (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., amp., LD) ↦

familia.

famojo (gad., Badia, fod.) ↦ famous.

famos (amp.) ↦ famous.

famośo (amp.) ↦ famos.

famous Ⓔ nordit. famośo ‹ FĀMŌSUS (EWD 3, 203) 6 1860 famosa f. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
gad. famojo Badia famojo fas. famous fod. famojo amp. famos, famośo
agg. Ⓜ famousc, famosa, famoses
che gode di una fama rilevante (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ famoso Ⓓ berühmt ◇ a) I s’aea betù in testa / sta famosa Trinità I s’ avea betù in testa / ’sta famosa Trinità DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Chel famośo paes ‘l é donca chesto / agnó che nasce tanta braa śente? Chel famoso paeš l’é donca chesto / agnò che nasce tanta brava zente? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El [ 396 ] me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); d) O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs? O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

famous (fas.) ↦ famous.

fan (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fam.

fana Ⓔ ahd. phanna (EWD 3, 204) 6 1763 fonna ‘sartago’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fana mar. fana Badia fana grd. fana fas. fana caz. fana fod. fana LD fana MdR fana
s.f. Ⓜ fanes
recipiente di metallo o altro materiale, più fondo del tegame, usato per cucinare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padella, casseruola Ⓓ Pfanne, Kochtopf ◇ a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana, le chërda ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana, le chërda DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) l rua te na cèsa da fech olache l’era na femena co na fana sora fech l rua te na čes̅a da fek, olà ke l era na femena ko na fana sora fek BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); c) Ma la püra nosta gran vedla ciampana / Sona incö da sfolada sciöche na fana. Ma la pùra nosta grang vödla tgiampana / Sona incö da sfollada söcche na fanna. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

fana (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ fana.

fanatism Ⓔ it. fanatismo 6 1856 fanatismo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. fanatism fas. fanatism bra. fanatismo
s.m. Ⓜ fanatisms
adesione incondizionata a un’idea, una fede, una teoria, che comporta l’intolleranza più assoluta dell’opinione altrui (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ fanatismo Ⓓ Fanatismus ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

fanatism (grd., fas.) ↦ fanatism.

fanatismo (bra.) ↦ fanatism.

fancela Ⓔ *INFANTICELLA (Gsell 1989a:152) 6 1763 fantasela ‘famula, ancilla’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fancela mar. fancela Badia fancela grd. fancela fas. fancela fod. fancela LD fancela MdR fancela
s.f. Ⓜ fanceles
donna al servizio di una persona o di una famiglia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domestica, serva Ⓓ Magd, Hausmädchen ◇ a) I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); b) La fancela, ch’â da ciaré dla cerva i dijô spo: Ne desson mai tormenté na püra bestia La fancella, ch’ā da ciarè d’la cerfa i dijō spo: Nè dessung mai tormentè na pura bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia) ☟ massera.

fancela (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

fancela.

fanela (amp.) ↦ flanela.

fant Ⓔ ĪNFĀNS (EWD 3, 205) 6 1763 el fant ‘stabularius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fant mar. fant Badia fant grd. fant fas. fenc caz. fenc bra. fenc fod. fánt LD fant
s.m. Ⓜ fanc
1 chi svolge umili servizi alle dipendenze di una persona o di una famiglia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ famiglio, servo Ⓓ Diener, Knecht ◇ a) La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) L pere eder dij a si fanc (servidëurs): "Purtëde prëst l miëur guant, y metéile sëura El pére éder disch a si fantsch (servidoures): "Portéde prest el miour guant, y metéile soura HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Y gnü en se stës dijôl: cotan de fanc en ciasa de mi pere nen él, che á pan da mangé assá, y iö möri chiló da fan. E gnù in sè stass disolle: cotang de fancc in ciàsa de mi père non èlle, che ha pang da mangiè assà, e ieù meùre chilò da fang. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) La puvertà y l pitl avëi a degun no i tré dant, / Chël che dà richëzes te fej ënghe subit puere fant. La puvertà y ‘l pitl avëi a deguŋ no jë trè dànt, / Chëll chë dà ricchëzzes të fèŝ anchë subìt puëre fànt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) i ciavaliers y i fanc implî fora la compagnia i cavalieri e i fantg’ implī fora la compagnia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
2 in una bottega, lavoratore subordinato, specialmente giovane, addetto alle attività più semplici (grd.) Ⓘ apprendista, garzone Ⓓ Geselle, Laufbursche ◇ a) Mei ne n’an audì de n sant, / Ch’à abù n tel fant. Mei ne n’an audì de n sant, / K’ a abù n tel fant. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
fanc designazione collettiva per ragazzi o giova- ni uomini in generale (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ragazzi, giovani Ⓓ Kinder ◇ a) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) A voler vegnir a far vera / Ai fenc da duta Pera / Canche i é da n pez a dormir, / Mo de dì no i se fidaa vegnir. A volér vegnir a far vera / A i fenč da duta Perra / Kanke i e da ‘n pez a dormìr, / Mo de dì no i se fidaa vegnìr. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); c) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

fant (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ fant.

fánt (fod.) ↦ fant.

fantajia (grd., fod.) ↦ fantasia.

fantajìa (caz., bra.) ↦ fantasia.

fantaria (grd., fod.) ↦ infantaria.

fantarìa (fas.) ↦ infantaria.

fantasia Ⓔ it. fantasia 6 1878 fantasia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. fantasia Badia fantasia grd. fantajia fas. fantasìa caz. fantajìa bra. fantajìa fod. fantajia amp. fantasia LD fantasia
s.f. Ⓜ fantasies
facoltà della mente umana di creare immagini, di rappresentarsi cose e fatti corrispondenti o no a una realtà (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fantasia Ⓓ Phantasie ◇ a) revëgn [ 397 ] a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

fantasia (gad., Badia, amp., LD) ↦ fantasia.

fantasìa (fas.) ↦ fantasia.

fantinament Ⓔ deriv. di fantiné 6 1878 fantinament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. fantinamënt mar. fantinamont Badia fantinamënt grd. fantinamënt
s.m. Ⓜ fantinamenc
vaneggiamento provocato dalla febbre o da una forte e persistente eccitazione (gad., grd. F 2002) Ⓘ farneticamento Ⓓ Fantasieren, Irrereden ◇ a) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramënter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima, alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

fantinamënt (gad., Badia, grd.) ↦ fantinament.

fantinamont (mar.) ↦ fantinament.

fantiné Ⓔ deriv. di fant(in) ‹ INFANS (Gsell 1989a:152; 1996b:237) 6 1878 fantinā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. fantiné mar. fantiné Badia fantiné grd. fantiné fas. fantinèr
v.intr. Ⓜ fantineia
parlare in modo sconnesso, per malattia, delirio e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ vaneggiare, farneticare Ⓓ verwirrt sprechen, irrereden ◇ a) al fantinâ por la gran pëna, ch’al â el fantinā pur la grang pena, ch’el ā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

fantiné (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fantiné.

fantinèr (fas.) ↦ fantiné.

fantolin Ⓔ it. fantolino (Lardschneider 1933:101) 6 1856 fantoling (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
gad. fantulin mar. fantulin Badia fantulin grd. fantulin fas. fantolin bra. fantolin fod. fantolin amp. fantorin LD fantolin
s.m. Ⓜ fantolins
l’essere umano dalla nascita all’inizio della fanciullezza (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ neonato, infante, bambino, fantolino Ⓓ Kind, Kleinkind ◇ a) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

fantolin (fas., bra., fod., LD) ↦ fantolin.

fantorin (amp.) ↦ fantolin.

fantulin (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fantolin.

fanzieuta Ⓔ mhd. phanzelte (Lardschneider 1933:101) 6 1864 fanzioutes pl. (VianUA, DoiUemes1864:198)
grd. fanziëuta
s.f. Ⓜ fanzieutes
cucchiaiata di pasta semiliquida, semplice o lievitata, fatta con farina, riso o semolino, spesso impastati con altri ingredienti (uova, zucchero, uva passa, ecc.), fritta in padella (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ frittella Ⓓ Küchel, gefüllter Krapfen ◇ a) Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

fanziëuta (grd.) ↦ fanzieuta.

fao (mar.) ↦ fava.

fao (mar.) ↦ favé.

faor (bra.) ↦ favour.

far (bra., moe.) ↦ fé.

far (col.) ↦ fer.

faral (amp.) ↦ feral.

fardel (amp.) ↦ fradel.

fareada (amp.) ↦ ferieda.

farijeo (fod.) ↦ farisée.

farina Ⓔ FARĪNA (EWD 3, 207) 6 1763 farina ‘farina’; farina de faos ‘lomentum’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. farina mar. farina Badia farina grd. farina fas. farina fod. farina amp. farina LD farina
s.f. Ⓜ farines
prodotto della macinazione dei semi di un cereale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ farina Ⓓ Mehl
flour de farina (gad. V/P 1998, amp. C 1986) Ⓘ fior di farina Ⓓ Auszugsmehl ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

farina (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fa-

rina.

farisée Ⓔ it. fariseo ‹ PHARISAEUS ‹ φαρισαἴος (EWD 3, 206) 6 1813 fariſhei pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. fariseo Badia fariseo grd. fariseo fas. fariseo caz. fariseo fod. farijeo amp. fariseo
s.m. Ⓜ farisei
1 seguace di un’antica setta religiosa ebraica (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fariseo Ⓓ Pharisäer ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); e) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
2 persona falsa, che si comporta con ipocrisia (gad. [ 398 ] P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ipocrita Ⓓ Heuchler ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente duto ‘l dì Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’ al dì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
agg. Ⓜ farisei, farisea, farisees
che si comporta con ipocrisia (grd.) Ⓘ ipocrita Ⓓ heuchlerisch ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / A chi scribi farisei Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, / A ki skribi Fariſhei PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

fariseo (gad., Badia, grd., fas., caz., amp.) ↦ farisée.

farmacist (fod.) ↦ farmazist.

farmazist Ⓔ it. farmacista / dt. Pharmazist 6 1873 farmazista (Anonim, Monumento1873:2)
gad. farmazist fod. farmazist, farmacist amp. farmazista
s.m.f. Ⓜ farmazisć, farmazista, farmazistes
specialista che vende medicinali e, talvolta, li prepara (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ farmacista Ⓓ Apotheker ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

farmazist (gad., fod.) ↦ farmazist.

farmazista (amp.) ↦ farmazist.

fartaia (amp.) ↦ fortaia.

fas (col.) ↦ fasc.

fasc Ⓔ FASCIS (EWD 3, 208) 6 1878 fasc’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. fasc mar. fasc Badia fasc grd. fasc fas. fasc fod. fasc col. fas amp. fasc LD fasc
s.m. Ⓜ fasc
quantità di cose generalmente di forma allungata e sottile, raccolte e spesso legate insieme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fascio Ⓓ Büschel, Bündel ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, […], y dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, […], e dopo ch’ella n’ā abinè plou fasc’ adum s’ àla injignè a sè e pur ‘l picce t’ la caverna ‘ng lett morjell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

fasc (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fasc.

fascenda (MdR) ↦ facenda.

fascia1 Ⓔ FASCIA (EWD 3, 208) 6 1844 fasces pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. fascia mar. fascia Badia fascia grd. fascia fas. fascia fod. fascia amp. fascia LD fascia
s.f. Ⓜ fasces
ciascuna delle striscie di tessuto usate un tempo per avvolgere i neonati (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fascia Ⓓ Windel ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces, / o el Fouruzo i pó ciamà, / con rejon "stracaganasces". De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces, / o el Fourùz̄o i po ciamà, / con región "stracaganasces". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

fascia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fa-

scia1.

Fascia2 6 1632 Fassa (Proclama1632-1991:160)
gad. Fascia grd. Fascia fas. Fascia fod. Fascia amp. Fascia LD Fascia
topon.
una delle cinque vallate ladine, corrispondente alla parte alta del corso dell’avisio (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Fassa Ⓓ Fassa ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
Val de Fascia (fas.) Ⓘ Val di Fassa Ⓓ Fassa tal ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

Fascia (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ Fascia2.

fascian Ⓔ deriv. di Fascia + - an ‹ -ANUS 6 1821 fashan (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:58)
gad. fascian mar. fascian Badia fascian grd. fascian fas. fascian bra. fascian fod. fascián col. fascian amp. fascian LD fascian
s.m.f. Ⓜ fascians, fasciana, fascianes
1 abitante della val di fassa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fassano Ⓓ Fassaner ◇ a) Perché àl fat Sepon / A duc i fascegn / Ai pìcoi e gregn / Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon / A dutc i Fassegn / Ai picoi e gregn / Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.)
2 persona falsa, che si comporta con ipocrisia (grd.) Ⓘ ipocrita Ⓓ Heuchler ◇ a) San Balaran! / Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. San Balaran! / Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.)
agg. Ⓜ fascians, fasciana, fascianes
della val di fassa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fassano Ⓓ fassanisch ◇ a) Contìe fasciane. N’outa era n cialié. […] Contiö Faschanö. Nòuta era un tschalgiè. […] ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.)
s.m. sg.
idioma ladino della val di fassa (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ fassano Ⓓ Fassanisch ◇ a) Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) Chiò ju no i rejona più polit fascian, i rejona sche desche chi de la Val de Sora Chio schù noi röschona più polit faschan, i röschona sche döschö chi della Val do [ 399 ] sora ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

fascian (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD) ↦ fascian.

fascián (fod.) ↦ fascian.

fastide (col.) ↦ festide.

fastidech (bra.) ↦ festide.

fastidié (col.) ↦ festidié.

fat Ⓔ FACTUM (EWD 3, 210) 6 1631 (in paroles. o) fatti pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. fat mar. fat grd. fat fas. fat fod. fat, fato amp. fato LD fat
s.m. Ⓜ fac
1 quanto cade sotto l’esperienza come episodio o risultato di un’azione o di un processo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fatto Ⓓ Tat ◇ a) Cun le vire fac, cun l’imparé, / fá y le premio te sará dé. Col vire fać, col imparè, / fa y l premio t’ sara dé. DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia); b) Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia, y dá cotan de comandi a sü fanc ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia, e dà cutangn’ d’comandi a su fantg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 affare, interesse, ciò che riguarda direttamente ed esclusivamente una persona, una famiglia, un ente (gad. V/P 1998, fod., amp.) Ⓘ affare, fatto, faccenda Ⓓ Angelegenheit, Sache ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) i me saludava e se n jiva per i fati suoi i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
sun l fat (gad.) Ⓘ sul fatto Ⓓ auf frischer Tat ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia).

fat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., LD) ↦ fat.

fat mi (gad., Badia) ↦ fatomie.

fat so (gad.) ↦ fatissó.

fatal Ⓔ it. fatale / dt. fatal 6 1878 fatale (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25)
gad. fatal Badia fatal grd. fatel fas. fatal fod. fatal LD fatal
agg. Ⓜ fatai, fatala, fatales
permesso o prescritto dal destino; inevitabile, ineluttabile (gad.) Ⓘ fatale Ⓓ schicksalhaft ◇ a) Sëgn vá, mantëgnete prossa y da bëgn, y lásceme, ch’i fejes mies ultimes oraziuns a Idî, y me prepares al vare fatal al’eternité. Sengn’ va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); b) cuindi s’ára trat daimpró la crusc, ch’ara â metü sö tl ander, y se preparâ al fatal momënt quindi s’ àla tratt daimprò la crusc’, ch’ella ā m’tù sou t’l and’r, e sè praparā al fatal moment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

fatal (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ fatal.

fatel (grd.) ↦ fatal.

fatimie (grd.) ↦ fatomie.

fatissie (grd.) ↦ fatossie.

fatissó (gad., Badia) ↦ fatossie.

fatissò (mar.) ↦ fatossie.

fato (fod.) ↦ fat.

fatomie Ⓔ comp. di fato + mie (cfr. Craffonara 1993:51) 6 1828 fati miè (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. fat mi Badia fat mi grd. fatimie
s.m. sg.
1 il complesso delle attività che una persona deve fare per raggiungere uno scopo (grd.) Ⓘ necessario Ⓓ Notwendige ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.)
2 il complesso dei beni che una persona possiede (gad.) Ⓘ patrimonio, i propri averi Ⓓ das eigene Hab und Gut, Vermögen ◇ a) Le pere respogn a so fi, mi bun fi, tö t’es dagnora chiló cun me, y döt le fat mi é to El père rispògn a so fì, mi bung fì, teù t’ es dagnàra chilò cong me, e dutt ‘l fatt mi è to FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

fatossie Ⓔ comp. di fato + sie (Craffonara 1993:51) 6 1811 fate sò (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. fatissó, fat so mar. fatissò Badia fatissó grd. fatissie fas. fatossò caz. fatossò fod. fatossuo amp. fatossò MdR fat so
s.m. sg.
il complesso dei beni che una persona possiede (gad., grd., fas. Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ patrimonio, i propri averi Ⓓ das eigene Hab und Gut, Vermögen ◇ a) s’un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) chësc to fi, che s’á mangé ia le fatissó cun les putanes Mo d’spó che chast to fì, che s’ ha mangié ia l’fate só colles pottanes HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes) cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes) HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so. Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); f) s’un él jü demez te n paisc forstí, y iló ál desfat ia le fat so cun vire alingrana sen èl ju demèz ten paisch forstì, e illò halle desfat ia ‘l fatt so cong vire alla grana FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); g) chësc vosc fi, che à batù n toc dut l fatissie cun la putanes chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); h) el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’ in é śù dalonse in un paes foresto el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fatossuo, e l se n é jù nte n paisc forestier cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.).

fatossò (fas., caz., amp.) ↦ fatossie. [ 400 ]

fatossuo (fod.) ↦ fatossie.

fau (gad.) ↦ faa.

fauc Ⓔ FALX (EWD 3, 195) 6 1858 fautsch (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
gad. falc mar. falc grd. fauc fas. fauc bra. fauc fod. fauc col. fauz amp. fouze LD fauc
s.f. Ⓜ fauc
attrezzo per tagliare a mano cereali o erba (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ falce Ⓓ Sense ◇ a) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor la fauc e canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge la taaa via con la fauc. Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit sobit a tor la fautsch ö chan chö lö molloô itö una maŋ per verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.).

fauc (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ fauc.

faure (fas., bra.) ↦ fever.

fauré Ⓔ FEBR(U)ĀRIUS (EWD 3, 287; http://www.atilf.fr/DERom/entree/Fe’Brari-u) 6 1763 forà ‘februarius’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. forá mar. forá Badia forá grd. fauré fas. firé moe. firè fod. faurè col. febraro amp. febraro LD fauré MdR forà
s.m. sg.
secondo mese dell’anno, di ventotto giorni (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ febbraio Ⓓ Februar ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR).

fauré (grd., LD) ↦ fauré.

faurè (fod.) ↦ fauré.

faus (fas.) ↦ fauz.

faussità (fas.) ↦ fauzité.

fauz (col.) ↦ fauc.

fauz Ⓔ FALSUS (EWD 3, 200) 6 1763 faltz ‘falsus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. falz mar. falz Badia falz grd. fauz fas. faus fod. fauz amp. fouzo LD fauz
agg. Ⓜ fauc, fauza, fauzes
1 che è artificiale, che non è autentico (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finto, simulato, falso Ⓓ unecht, vorgetäuscht, falsch ◇ a) Al sintiará n plajëi falz El sintirà ‘ng plajei falz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 di cui i comportamenti e le cui parole sono ingannevoli (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ falso Ⓓ falsch ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.)
falso.

fauz (grd., fod., LD) ↦ fauz.

fauzigola Ⓔ FALCĪCULA, 3156 (Q/K/F 1983:128) 6 1860 fouzigores pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
amp. fouzigora
s.f. Ⓜ fauzigoles
insetto ortottero degli acridoidei e locustoidei (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ locusta, cavalletta Ⓓ Heuschrecke ◇ a) Par a cejes che res cianta / ra fouzigores ca e là… Par a ciegies che res cianta / ra fouzigores cà e là… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

fauzità (grd.) ↦ fauzité.

fauzité Ⓔ deriv. di fauz (Lardschneider 1933:102) 6 1833 falsités pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. falsité mar. falsité Badia falsité grd. fauzità fas. faussità fod. fauzité, falsité amp. falsità LD fauzité MdR falsité
s.f. Ⓜ fauzités
mancanza di lealtà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ falsità Ⓓ Falschheit ◇ a) e n’i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt e n’i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

fauzité (fod., LD) ↦ fauzité.

fava Ⓔ FABA (EWD 3, 183; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’FaB-a) 6 1763 farina de faos pl. ‘lomentum’; faves pl. ‘faba’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. faa, fau mar. fao Badia faa grd. fava fas. fèa caz. fava bra. fava, faa fod. fava amp. faa LD fava
s.f. Ⓜ faves
pianta erbacea delle leguminose papilionacee (vicia faba) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fava Ⓓ Saubohne ◇ a) L’é na chegoza o na fava / L disc Tonele de Grava. L è na kegóza o na fava / L dis Tonele de Grava. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.)
vegnì tla fava (grd.) Ⓘ toccare gli interessi di un altro (spec. riguardo a donne) Ⓓ in die Quere kommen ◇ a) Tu ne unì plu te mi fava, / O te acuse pra ti ava! Tu ne unì plu te mi fava, / O te akuse pra ti ava! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

fava (grd., caz., bra., fod., LD) ↦ fava.

favá (gad., Badia) ↦ favé.

favar (col.) ↦ favé.

favé Ⓔ FABĀRIUM (EWD 3, 184) 6 1848 favà (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. favá mar. fao Badia favá grd. favé fas. favé, faé fod. favè col. favar
s.m. Ⓜ favés
caratteristica impalcatura verticale per l’essiccazione delle fave, tipica del tirolo e della carinzia (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ graticcio, arpa Ⓓ Histe ◇ culeté al favé (culeté) (Badia).

favé (grd., fas., MdR) ↦ favé. [ 401 ] favè (fod.) ↦ favé.

favela Ⓔ it. favella 6 1878 favella (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
gad. favela mar. faela Badia favela fod. favela
s.f. Ⓜ faveles
facoltà di parlare, di esprimersi verbalmente (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ favella Ⓓ Sprache ◇ a) Sëgn dá amënt, ci ch’i á ciamó da te dí: canch’i ará pordü la favela Sengn’ dà a ment, cicch’ i à ciamò da tè dì: cang, ch’i arrà purdŭ la favella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); b) mefodër inlaota él sté chësta püra bestia zënza favela che m’á ortié cina a os. meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch’m’à ortiè cina a os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

favela (gad., Badia, fod.) ↦ favela.

favor (grd., fas., fod., col., MdR) ↦ favour.

favore (Badia) ↦ favour.

favorevol Ⓔ it. favorevole 6 1833 favorévol (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240)
MdR favorevol
agg. Ⓜ favorevoi, favorevola, favorevoles
che reca vantaggio (MdR) Ⓘ favorevole Ⓓ günstig ◇ a) Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR).

favorevol (MdR) ↦ favorevol.

favour Ⓔ it. favore ‹ FAVOR (EWD 3, 213) 6 1833 favur (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. favur Badia favore grd. favor fas. favor bra. faor fod. favor col. favor amp. favour LD favour MdR favor, favur
s.m. Ⓜ favours
1 buona disposizione, concretamente espressa con la dimostrazione del proprio gradimento nei confronti di qualcuno o di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ favore Ⓓ Gunst ◇ a) Ël é bele plü de n mëis, che iö n’à avü le favor de ves odëi. Ël é bel[e] plü de ‘ǹ mëis, ch’jeu n’ha avü le favór de ves odëi. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR)
2 azione concreta che sia effetto e dimostrazione di benevolenza (gad., MdR) Ⓘ favore, piacere Ⓓ Gefälligkeit, Gefallen ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. / Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. / Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) porcí che a proporziun dl amur, ch’Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs purcicche a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
a favour (fod.) Ⓘ favorevole Ⓓ günstig ◇ a) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. ‘L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

favour (amp., LD) ↦ favour.

favur (gad., MdR) ↦ favour.

faza Ⓔ nordit. faza / it. faccia ‹ FACIES 6 1844 faz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
Badia fazia fod. faza amp. faza
s.f. Ⓜ fazes
parte anteriore della testa, nella quale si trovano gli occhi, il naso e la bocca (Badia, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ faccia Ⓓ Gesicht ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Cina ch’i ará vita, n’arbandonarái mai chësc bosch, n’odarái atra fazia umana Cina ch’i arrà vita, n’arbandonarai mai chesc’ bosc, n’udarai at’r fazia umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia) ☝ mus.

faza (fod., amp.) ↦ faza.

fazenda (grd., fas., fod.) ↦ facenda.

fazia (Badia) ↦ faza.

fazile Ⓔ nordit. fàçile ‹ FACILIS (EWD 3, 214) 6 1870 facile (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. fazile Badia fazile fas. fazile fod. fazile col. fazile amp. fazile
agg. Ⓜ fazili, fazile, faziles
1 che si fa o che si comprende senza fatica o difficoltà (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ facile Ⓓ einfach, leicht ◇ a) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor / Boi da fazile inprescion Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor / Boi da faziele impression Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ☝ saurì
2 eccessivamente fiducioso o addirittura sprovveduto (fod.) Ⓘ ingenuo Ⓓ naiv ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

fazile (gad., Badia, fas., fod., col., amp.) ↦ fazile.

fazilmente (fod., amp.) ↦ fazilmenter.

fazilmenter Ⓔ it. facilmente 6 1833 facilmëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
fod. fazilmente amp. fazilmente MdR fazilmënter
avv.
senza difficoltà oggettive o soggettive (fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ facilmente Ⓓ leicht ◇ a) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

fazilmënter (MdR) ↦ fazilmenter.

fazolel Ⓔ it. fazzoletto (da FACIĀLE) con cambio di suffisso seriore (EWD 3, 215) 6 1763 fazzorell ‘strophyolum’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fazorel mar. fazorel Badia fazurel MdR fazorel
s.m. Ⓜ fazoliei
1 grande pezzo di seta, lana e simile, di forma quadrata, usato per coprire la testa o da portare intorno al collo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Kopftuch, Halstuch ◇ a) Ël istës […] i á dé n gran fazorel por se curí le ce cuntra le frëit El istess […] i à dè ‘ng grang fazzorel pur s’ curì ‘l ciè cuntra ‘l freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 quadrato di tela di lino o cotone, adoperato per soffiarsi il naso, asciugarsi il sudore e per altri simili usi (MdR) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Taschentuch ◇ a) Dàme le fazorel. / Chilò n’ëise n blanch. Dame le fazorel. / Quilò n’ëise ‘ǹ blanc. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
fazolet. [ 402 ]

fazolet Ⓔ it. fazzoletto (da FACIĀLE) (EWD 3, 215) 6 1873 fazorete pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
grd. fazulët fas. fazolet fod. fazolët amp. fazoreto LD fazolet
s.m. Ⓜ fazolec
grande pezzo di seta, lana e simile, di forma quadrata, usato per coprire la testa o da portare intorno al collo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fazzoletto Ⓓ Kopftuch, Halstuch ◇ a) De fazorete non é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fazolel.

fazolet (fas., LD) ↦ fazolet.

fazolët (fod.) ↦ fazolet.

fazorel (gad., mar., MdR) ↦ fazolel.

fazoreto (amp.) ↦ fazolet.

fazulët (grd.) ↦ fazolet.

fazurel (Badia) ↦ fazolel.

fe (fas., bra.) ↦ fede.

fe (gad., mar.) ↦ fiel.

Ⓔ FACERE (EWD 3, 181; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fak-e-) 6 1631 fes 3 (Proclama1631-1991:156)
gad. fá mar. fá Badia fá grd. fé fas. fèr caz. fèr bra. far moe. far fod. fè col. fà, fai amp. fei LD fé MdR fà
v.tr. Ⓜ fej, fajon, fat
1 compiere una determinata azione o attività, eseguire, realizzare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fare Ⓓ tun, machen ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); d) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! he fatt piggié davant a Dio, e davant a vos HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Perdonéme sce iö à tralascè de fà mi dovér. Perdonéme ŝe jeu ha tralascè de fà mi dovér. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); f) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); g) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) nos volon fè ncuoi n gran past nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit, / fossade bogn; e jì a la pieif. Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit, / Fossade bogn; e xi alla pief. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); j) N uem ie jit ora te si campania a sené. Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); k) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 operare, agire (amp.) Ⓘ fare Ⓓ handeln ◇ b) Duncue ài un merito / Chi doi o tre là?… / E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… / E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); a) Ma el par de no crede / Chi che no pó vede / Ch’ ’es posse fei coscì. Ma el par de no crede / Chi che no po’ vede / Ches pòsse fei così. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 esercitare un mestiere, una professione, avere una qualità o una dignità o uno stato (grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ fare Ⓓ arbeiten ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sce ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Pazienza encora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Apò duta res ores / Che à fato el cassier, / ’Es no sarae gnanche cheres, / Se i fajea lore delver. Appó duta re zóres / Che á fatto el Cassier, / Se i fascea lore del vér. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
4 preparare una pietanza (fas., MdR) Ⓘ fare, cucinare Ⓓ machen, kochen ◇ a) Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); c) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.)
5 con valore fattitivo, seguito da un infinito (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ fare Ⓓ lassen ◇ a) te farè mené a Persenon / coi autri a studié te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); e) l famei ge disc: l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel el famèi ghiè disc: l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang [ 403 ] e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); g) I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Aé mile rajos; ma ce voreo? / Negun ‘l é in cajo de ‘l fei stà de meo… Avè mille rasos; ma ciè voreo? / Negun l’è in caso del fei sta de meo… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’ arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
6 trarre, far nascere dal nulla, riferito specialmente a dio (grd.) Ⓘ fare, creare Ⓓ erschaffen ◇ b) "Nsci iela", à dit Iuere cun alegrëza; "Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur". "ŋši íe-la̤", 10. a dit iúerę kuŋ a̤lęgrá̤tsa̤; "idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur". RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
7 di uomini e animali (e, estens., di piante), mettere al mondo nell’ambito della stessa specie, procreare (gad., grd.) Ⓘ fare, generare Ⓓ zeugen ◇ a) Mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.)
8 dare ad altri uno stato, introdurlo in una professione, elevarlo a una dignità (gad., grd.) Ⓘ fare Ⓓ machen ◇ a) Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi; fáme sciöch’ un de tü sorvidus. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi; fáme shö, ch’un de tü servidus. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies. Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.)
9 portare a una certa condizione, far diventare (gad., amp.) Ⓘ fare, rendere Ⓓ machen ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Chi outre, che i ea bona śente / Che i v’à dà pì che i à podù / Che i zercava fei contente / Dute cuante ci che i à abù! Chi outre, che iea bóna zente / Che i vadà, pi che ià podù / Che i zercava fei contente / dute quante ci che ià abù! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); c) Dî te benedësces, nosc bun pice, te fejes felize, amabla y cara creatöra Dì t’ benedesce, nosc’ bung picce, t’ feje felize, amabil e cara creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
10 ammontare, dare come risultato (MdR) Ⓘ fare Ⓓ sein ◇ a) Cotant me tóchel da ves dè? / Ël fej iüsta caranta reinesc. Cotant me tocchel da ves dè? / Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR)
11 con uso impers., in riferimento al clima o al tempo, essere (MdR) Ⓘ fare Ⓓ sein ◇ a) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR)
12 destare un certa sensazione o mozione che non deve corrispondere al vero (MdR) Ⓘ dare l’impressione Ⓓ den Anschein erwecken ◇ a) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ fat, fac, fata, fates
1 costruito, eseguito, realizzato con un certo mezzo o in un dato modo (gad., grd., amp.) Ⓘ fatto Ⓓ gebaut, hergestellt ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon" Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) de bona fanziëutes fates ala tudëscia de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); d) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) Vigni de orô Schmerzenreich odëi cosses nöies fates da Idî. Vigne dè orō Schmerzenreich udei coses nouies fattes da Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
2 portato a termine, compiuto (amp.) Ⓘ fatto Ⓓ getan ◇ a) Dito, fato, el lea su, e ‘l se bete in strada ves ciasa. Ditto, fatto, el leva su, el se mete in strada ves ciasa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 vero e proprio (gad.) Ⓘ fatto Ⓓ richtig ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
s.m. sg.
modo di comportarsi, di agire (gad., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ fare Ⓓ Tun ◇ a) con chel far coscì da bulo, con chel śì da granatier con chel far coscì da bulo, con chel zi da granatiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) En chësc fá: "Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa In chesc’ fa: "Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
fé ben (gad., amp., MdR) Ⓘ fare bene Ⓓ gut tun ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Sta scassada / giubilada / i á mo fat tan bëgn ’Sta scassada / giubilada / i à mu fat tan bëgn PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); c) Co i vede ‘l scopo che ‘l no n’ea: / Che de fei ben e de śoà. Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ fé bon (gad., MdR) Ⓘ fare bene Ⓓ gut tun ◇ a) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia) ◆ fé da [ 404 ] (gad.) Ⓘ comportarsi da Ⓓ sich verhalten als ◇ a) Sigfrid s’ un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ fé do (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imitare, scimmiottare Ⓓ nachmachen, nachahmen ◇ a) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.) ☟ copié fé fora (fod.) Ⓘ calcolare, conteggiare Ⓓ ausrechnen, berechnen ◇ a) e chëst so pere per l contenté l i’à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.) ◆ fé ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ impacchettare, incartare Ⓓ einwickeln, einpacken ◇ a) le corú cöce ciara, fat ite tl panjel, fora dl vërt ‘l curù coucce ciara, fatt ite t’ l panjell, fora d’l vert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ◆ fé su (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costruire, erigere Ⓓ errichten, aufbauen ◇ a) Cie saralo po e alora / Co i sarà fate su! Cié sarallo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ la fé ca (gad., fod.) Ⓘ riuscire in un intento Ⓓ zustandebringen ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia) ◆ se fé (grd., amp., MdR) Ⓘ farsi, assumere un certo ruolo Ⓓ werden ◇ a) Ja, per me ne n’iel plu vela! / me faré tosc santarela Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Mo iö pënse insciö, che i rić e i gragn vade forsce gën e de bona vorentè a se fà soldà. Mó jeu pënse insceu, ch’i riçh e i gragn vade forŝe giaǹ e de bonna vorentè a se fà soldà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR) ◆ ti la fé

a zachei (fas.) Ⓘ fargliela a qualcuno, gabbare Ⓓ jemanden aufs Ohr hauen, betrügen ◇ a) Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò. ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

(grd., LD) ↦ fé.

(fod.) ↦ fé.

(moe.) ↦ fede.

fèa (fas.) ↦ fava.

febraro (col., amp.) ↦ fauré.

fech (fas., caz., bra.) ↦ fuech.

feda (moe., col., amp.) ↦ feida.

Fedaa (fas.) ↦ Fedaia.

Fedaia 6 1843 Fedaja (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Fedaia grd. Fedaia fas. Fedaa fod. Fedaia amp. Fedaia
topon.
valico alpino che mette in comunicazione la val di fassa con l’agordino (amp.) Ⓘ Fedaia Ⓓ Fedaia ◇ a) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, / Via n cima de Fedaia! Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (amp.).

Fedaia (gad., grd., fod., amp.) ↦ Fedaia.

fede Ⓔ it. fede ‹  FIDĒS (EWD 3, 217) 6 1632 fede (Proclama1632-1991:160)
gad. fede mar. fede Badia fede grd. fede fas. fe caz. fede bra. fede, fe moe. fede, fè fod. fede amp. fede LD fede MdR fede
s.f. sg.
1 adesione religiosa a una verità rivelata non sensibilmente tangibile, persuasione dell’esistenza di un dio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ fede Ⓓ Glaube ◇ a) Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi, y ti fede t’à fat salva! Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi, y ti fede t’ hà fàtt sàlva! VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os, jënt de pücia fede? Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d’pucia fede? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 religione, credo, confessione religiosa (gad., grd. F 2002) Ⓘ fede Ⓓ Bekenntnis ◇ b) Sëgn cianti le Credo. La fede cristiana / Chiló éra via, y no la lotrana Ŝáng tgianti l’Credo. La fede cristiana / Chiló ella viva, e no la lottrana PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 convinta osservanza di quanto è stato promesso (MdR) Ⓘ fede Ⓓ Treue ◇ a) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR)
de bona fede (amp.) Ⓘ di buona fede Ⓓ gutgläubig ◇ a) Sé de tropa bona fede / I volpoi ve pó inbroià / I credé duto, senza vede / Senza nuia eśaminà. Se de troppa bona fede / I volpòi ve pò imbroià / I credè dutto, senza vede / Senza nuia esaminà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

fede (gad., mar., Badia, grd., caz., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ fede.

fedel Ⓔ it. fedele ‹ FIDĒLIS (EWD 3, 217) 6 1632 fidiei m. pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. fedel mar. fedele Badia fedele grd. fedel fas. fideil bra. fedel fod. fedel amp. fedel LD fedel MdR fedel
agg. Ⓜ fedei, fedela, fedeles
che è costante nell’affetto, nelle convinzioni, nei valori (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fedele Ⓓ treu ◇ a) ester bel riai e fedeli e in soma a se deportè bëin estr bel riai e fedeli e iǹ somma a se deportè bëiǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) State bëin e conservete ec. To fedel amico N.N. State bëiǹ e conservete ec. Tò fedel amico N.N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); c) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); d) Draco to fedel servo é mort inozënt Draco to fedel servo è mort innozent Decla[ 405 ] raJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
s.m.f. Ⓜ fedei, fedela, fedeles
chi è devoto a una causa, a un’ideologia, a un’istituzione, a una persona (gad., grd. F 2002) Ⓘ fedele Ⓓ Anhänger ◇ a) a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
avv.
con fedeltà (gad.) Ⓘ fedelmente Ⓓ treu ◇ a) Al vá da süa ciasa ala ciasa de Dî, / Por fedel le sorví süa vita ch’al vir. Al va da süa tgiasa alla tgiassa de Díe, / Per fedel lʼ servi süa vita ch’al vì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

fedel (gad., grd., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ fedel.

fedele (mar., Badia) ↦ fedel.

fedeltà (grd., bra., amp.) ↦ fedelté.

fedelté Ⓔ it. fedeltà ‹  FIDĒLITĀS (EWD 3, 218) 6 1833 fidelté (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. fedelté mar. fedelté Badia fedelté grd. fedeltà fas. fideltà bra. fedeltà fod. fedelté amp. fedeltà LD fedelté MdR fidelté
s.f. sg.
costante rispondenza alla fiducia accordata da altri o a un impegno liberamente assunto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fedeltà Ⓓ Treue ◇ a) e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e con la puntualité a fà i sü doveri e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e coǹ la puntualité a fa i sü doveri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) i deste ’ci tö mantigní amur y fedelté a to pere cina ala mort i desste ci tou mantignì amur e fedeltè a to pere cina alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

fedelté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ fedelté.

Federa 6 1860 Federa (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Federa
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Federavecchia Ⓓ Federavecchia ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Federa (amp.) ↦ Federa.

feducia (caz., moe.) ↦ fiduzia.

fegn (fas., bra.) ↦ fen.

fëgn (gad., Badia) ↦ fen.

fegolà (col.) ↦ fegolé.

fegolé Ⓔ FOCULĀRIS (EWD 3, 329) 6 1763 fogorè ‘focus’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. frogoré mar. forgheré Badia frogorè grd. fudlé fas. fregolèr bra. fregolar moe. fregolar fod. fegolé col. fegolà LD frogoré
s.m. Ⓜ fegolés
parte del camino, situata direttamente sotto la cappa, in cui si faceva il fuoco per cuocere cibi e riscaldare ambienti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ focolare Ⓓ Herd ◇ a) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

fegolé (fod.) ↦ fegolé.

fegura (fas., fod., amp.) ↦ figura.

fegurar (bra., moe.) ↦ figuré.

fegurèr (fas.) ↦ figuré.

fei (amp.) ↦ fé.

feia (mar.) ↦ fueia.

fëia (gad.) ↦ fueia.

feida Ⓔ FĒTA (Elwert 1943:44) 6 1812 ffeida (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. feida caz. feida bra. feida moe. feda col. feda amp. feda
s.f. Ⓜ feides
ruminante della famiglia degli ovini (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pecora Ⓓ Schaf ◇ a) se volede n pe’ de formai de feida l pare ve n dasc ben se volede un pede formai de Ffeida el Pere ven dasch beng GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); d) i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa. Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

feida (fas., caz., bra.) ↦ feida.

felize Ⓔ it. felice 6 1833 felice (DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292)
gad. felize Badia felize fas. felize fod. felize MdR felize
agg. Ⓜ felizi, felize, felizes
1 di persona che si sente compiutamente paga e serena (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ felice Ⓓ glücklich, froh ◇ a) Chi che se marida con iudize, / […] / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se marida coǹ judìce, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora y al me paress d’ester felize Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra e el mè paress’ d’est’r felize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) Ël mëss nes daidé düc te chësc desert dl monn plëgn de guai, acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël El mess’ nes deidè duttg’ te chesc’ deſert d’l mon plengn’ d’guai, acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 che rende felice, che è cagione di piena soddisfazione, di contentezza (gad.) Ⓘ felice Ⓓ glücklich ◇ a) zënza intardié menarái n curier a ciaval cun la felize noela zenza intardivè m’narai ‘ng currier a ciaval colla felize novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

felize (gad., Badia, fas., fod., MdR) ↦ felize.

felizementer Ⓔ it. felicemente 6 1878 felizement’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. felizemënter
avv.
in modo felice, con letizia, con serenità (gad.) Ⓘ felicemente Ⓓ glücklich ◇ a) mo Idî te dará la man, y te menará felizemënter dal pere mo Iddì tè darà la mang, e t’ menerà felizement’r dal pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia). [ 406 ]

felizemënter (gad., Badia) ↦ felizementer.

felizità (fas.) ↦ felizité.

felizité Ⓔ it. felicità 6 1878 felizitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4)
gad. felizité Badia felizité fas. felizità
s.f. sg.
1 condizione di letizia, di gioia, di soddisfazione (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ felicità Ⓓ Glück ◇ a) por chësc menâi devotes oraziuns al Cil por la felizité di sposi pur chesc’ m’nai devotes oraziungs al Ceìl pur la felicitè di sposi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) chiló aste ciafé tüa felizité chilò aste ceaffè tua felizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 evento felice, cosa che rende felici (gad.) Ⓘ felicità Ⓓ Glück ◇ a) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ ês nosta felizité söla tera Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

felizité (gad., Badia) ↦ felizité.

femena Ⓔ FĒMINA (EWD 3, 284) 6 1763 fomna ‘mulier’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fomena mar. fomena Badia fomena grd. fëna fas. fémena caz. fémena bra. fémena fod. fëmena, fomena col. femena amp. femena LD femena MdR fomena
s.f. Ⓜ femenes
1 nella specie umana, l’individuo di sesso femminile, dal momento in cui abbia raggiunto l’età adulta (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ donna Ⓓ Frau ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! / Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! / Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Menova de là ca i Fariseies y Dutores di Cumandamënc na fëna, giapeda n adultere Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i à metuda en te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); f) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l eva algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); g) Na uta l’era un om e na femena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); h) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); j) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’ a?" y śën al permò udù na fëna che svaiova. ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" i za̤ŋ a-l pę̆rmǫ́ udú na̤ fá̤ŋa̤ kę žva̤iǫ́a̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟

dona
2 donna rispetto all’uomo con il quale ha contratto matrimonio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ moglie Ⓓ Ehefrau, Gattin, Frau ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) A. Ben, ben, jon. Sta ben fémena, te n’ora sion endò chiò. B. Stajé ben (a la fémena de A.) A. Bön, Bön schon. Sta bön fömöno tö un oro sön undò chiò. B. Staschö bön (alla fömöno dö A.) ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); d) Chelun él che à la più bela femena de nos etres? Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres? BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); e) Se ió ra femena no aesse, / Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Se iò ra femena no avese, / Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); f) Ciáreme avisa, ch’i sun tüa fomena Ciareme avviſa, ch’i sung tua fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ☟ consorte.

femena (col., amp., LD) ↦ femena.

fémena (fas., caz., bra., moe.) ↦ femena.

fëmena (fod.) ↦ femena.

feminil Ⓔ it. femminile 6 1878 feminile f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. feminil Badia feminil grd. feminil
agg. Ⓜ feminii, feminila, feminiles
pertinente alla donna, caratteristico della donna (gad., grd. F 2002) Ⓘ femminile Ⓓ weiblich ◇ a) düc reconesciô en chël de le triunf dla virtú feminila duttg’ r’con’sceō in chel dè ‘l trionfo d’la virtù feminile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

feminil (gad., Badia, grd.) ↦ feminil.

fen Ⓔ FĒNUM (EWD 3, 218; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fenu’FEn-u) 6 1763 faegn ‘foenum, foenum cordum’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. fëgn mar. fën Badia fëgn grd. fën fas. fegn bra. fegn fod. fen amp. fen LD fen
s.m. sg.
erba di prato essicata per l’alimentazione del bestiame (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fieno Ⓓ Heu ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar [ 407 ] fegn. M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Santa Maria Maiou delà là, / Nos on el fen nte tablà / E i autri sul prà! Santa Maria majou de là là, / Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.); d) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) le fëgn por la cerva ê bele metü ite ‘l fengn’ pur la cerfa ē belle m’tù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); f) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

fen (fod., amp., LD) ↦ fen.

fën (mar., grd.) ↦ fen.

fëna (grd.) ↦ femena.

fenc (fas., caz., bra.) ↦ fant.

fenestra Ⓔ FENESTRA (EWD 3, 248) 6 1763 finestra ‘fenestra’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. finestra mar. finestra Badia finestra grd. funestra fas. fenestra caz. fonestra bra. fenestra fod. fenestra col. fenestra amp. funestra LD fenestra MdR finestra
s.f. Ⓜ fenestres
apertura nelle pareti degli edifici, per aerazione e illuminazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ finestra Ⓓ Fenster ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); i l’à lascià ló più mort che vif. El se strascina sù e varda fora per fenestra. il la lassà lô piu môrt chö vif. Al sö straisina su ö varda fora per fönöstra. ZacchiaGB, ContieFasciane1858:2 (bra.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Mo che este tö? damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. Mo che este tou? damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

fenestra (fas., bra., fod., col., LD) ↦ fenestra.

fenì (fod.) ↦ finì.

fenir (fas., bra.) ↦ finì.

fer Ⓔ FERRUM (EWD 3, 220) 6 1710 (Palles de) fer (Proclama1710-1991:167)
gad. fer mar. fer Badia fer grd. fier fas. fer bra. fer fod. fiern col. far amp. fer LD fer
s.m. Ⓜ fers
1 metallo bianco argenteo, lucente, tenace e facilmente malleabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 200, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ferro Ⓓ Eisen ◇ a) No vedeo ce grun de śente / Che ‘l é bon de confessà? / Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. No vedéo c’e grun de zente / Che l’è bon de confessà? / Pì ‘l lavora, e manco ‘l sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) L’à tout cà dut l fer che l’aea troà. Amò no n’aea assà. La tout cha dut al fer chö l’aöa troà. Amò non n’aöa asà. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); c) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo bleghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
2 semicerchio metallico a forma di u applicato agli zoccoli di cavalli, muli, ecc. (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ ferro di cavallo Ⓓ Hufeisen ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
a fer y füch (gad. P/P 1966) Ⓘ a ferro e fuoco Ⓓ mit Feuer und Schwert ◇ a) i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia, y manacia de roviné a fer y füch le paisc i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à assaltè la Francea, e manaccea de rovinè a fer e fuc ‘l paìsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ◆ de fer (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di ferro, ferreo Ⓓ aus Eisen, eisern ◇ a) L’à preà l maester che el lo lasciassa far n bachet de fer. La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.) ◆ fers

1 gli arnesi o gli strumenti (non necessariamente metallici) di un’arte o mestiere (grd. L 1933, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ferri Ⓓ Werkzeug ◇ a) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) 2 catena per carcerati o prigionieri (gad.) Ⓘ ferri Ⓓ Eisen ◇ a) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’ i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

fer (gad., mar., Badia, fas., bra., amp., LD) ↦ fer.

fèr (fas., caz.) ↦ fé.

feral Ⓔ ven. feral ‹ PHAROS + -ALE (T 1934:133) 6 1844 farai pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
moe. feral fod. feral amp. faral
s.m. Ⓜ ferai
1 lume portatile o fisso, racchiuso in una specie di gabbia protettiva con pareti di vetro (moe. DA 1973, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ lanterna Ⓓ Laterne
2 scherz. la bottiglia di vino a disposizione dei bosca- [ 408 ] ioli dopo il termine del lavoro (amp.) Ⓘ bottiglia di vino Ⓓ Weinflasche ◇ a) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbona, da ra Stua, / se i à in toura i so farai. Bezèn vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, / da Valbòna, dara Stua, / se i a in tòura i so farai. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

feral (moe., fod.) ↦ feral.

Ferdinand 6 1848 Ferdinand (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Ferdinand Badia Ferdinand
antrop.
(gad.) Ⓘ Ferdinando Ⓓ Ferdinand ◇ a) Viva, viva Ferdinand! / Viva nosc Tirolerland! Viva, viva Ferdinand! / Viva noŝ Tirolerland! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Eviva, viva Ferdinand, / Eviva, nosc Tiroler Land Eviva, viva Ferdinando, / Eviva, nosch Tiroler Land PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

Ferdinand (gad., Badia) ↦ Ferdinand.

ferdon Ⓔ deriv. di freit (EWD 3, 322) 6 1878 f’rdung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. ferdun mar. ferdun Badia ferdun grd. ferdon fas. fredor caz. fredor fod. ferdon LD ferdon
s.m. Ⓜ ferdons
freddo intenso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ freddo siderale Ⓓ Eiseskälte ◇ a) le cialt natural dla cerva ne bastâ plü a smorjelé chël ferdun ‘l cialt naturale d’la cerfa nè bastā plou a smorjelè chel f’rdung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

ferdon (grd., fod., LD) ↦ ferdon.

ferdrus Ⓔ dtir. Verdruss 6 1813 ferdrus (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. ferdrus
s.m. Ⓜ ferdrusc
senso di afflizione, rammarico e simile (grd. G 1923) Ⓘ dispiacere Ⓓ Verdruss ◇ a) Ne te fé pu no ferdrus, / Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. Ne te fe pu no ferdrus, / Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

ferdrus (grd.) ↦ ferdrus.

ferdun (gad., mar., Badia) ↦ ferdon.

fereada (bra.) ↦ ferieda.

fereèda (fas.) ↦ ferieda.

ferel (col.) ↦ frel.

Ferera (fod.) ↦ Frera.

ferí (gad., mar., Badia) ↦ ferì.

ferì Ⓔ FERĪRE (Gsell 1992b:228) 6 1763 firì ‘saucius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. ferí mar. ferí Badia ferí grd. ferì, frì fas. ferir fod. ferì amp. ferì LD ferì
v.tr. Ⓜ feresc
1 colpire causando una ferita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ferire Ⓓ verwunden, verletzen ◇ a) Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.)
2 ferire gravemente la dignità, l’onore (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ offendere, ferire Ⓓ kränken, beleidigen, verletzen ◇ b) mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en leghermes mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

ferì (grd., fod., amp., LD) ↦ ferì.

feriada (gad., mar., Badia, fod.) ↦ ferieda.

ferida Ⓔ FERITA 6 1878 firida (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. ferida mar. ferida Badia ferida grd. ferida, frida fas. ferida fod. ferida amp. ferida LD ferida
s.f. Ⓜ ferides
taglio o lacerazione della cute (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ferita Ⓓ Wunde ◇ a) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); b) Insciöche sun jüs gonot cun ardimënt en galop a scarzé sö ferides y fá degore leghermes, insciö orunse na ota jí a pora nia en galop por varí les plaies, y a suié sö les leghermes! Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a scarzè sou firides e fa d’gorre legrimes, ingsceou urungſe naota ji a pora nia in galopp pur varì les plaies, e a suiè sou les legrimes! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

ferida (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fe-

rida.

ferieda Ⓔ nordit. feriàda ‹ FERREĀTA (da FERREUS) (EWD 3, 225) 6 1878 feriada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. feriada mar. feriada Badia feriada grd. ferieda fas. fereèda bra. fereada moe. freada fod. feriada col. freada amp. fareada LD ferieda
s.f. Ⓜ feriedes
chiusura di finestre, cancelli e sim. mediante sbarre di ferro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grata, inferriata Ⓓ Eisengitter, Gitter ◇ a) Mo che este tö? damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. Mo che este tou? damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

ferieda (grd., LD) ↦ ferieda.

ferir (fas.) ↦ ferì.

ferm Ⓔ FIRMUS (EWD 3, 323) 6 1763 sta frem ‘subsisto’ (Bartolomei1763-1976:101)
gad. frëm mar. frëm Badia frëm grd. fërm fas. ferm fod. frëm col. fermo amp. fermo LD ferm
agg. Ⓜ ferms, ferma, fermes
1 che non si muove, che non è in movimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermo Ⓓ unbeweglich ◇ a) Ce sai lore poerete / D’interesse de comun / I stà ferme agnó ch’i bete / I no s’intriga con negun. Ce sai lóre poerete / D’interesse de comun / I sta ferme agnò chi bette / I nò s’ intriga con negun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); b) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer) él resté n pez spordü y frëm Cang ch’el odō [ 409 ] ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia) ☟ sal-

do2
2 esente da incertezze o timori, sicuro, deciso, tenace (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermo, saldo Ⓓ fest ◇ a) mo sc’ ara ne m’ess da picera insö instradé tl s. timur d’Idî, ad avëi frëma confidënza en Ël iö ess messü resté sot ales crusc mo s’ ella nè m’essa da piccera ingsou instradè t’ l s. timur d’Iddì, ad avei ferma confidenza in El iou ess’ m’sse restè soutt alles crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
avv.
1 senza movimento (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ fermo Ⓓ still ◇ a) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm, ch’ara ne podô gní cun na parora La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem, ch’ella nè podō gni cuna parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
2 intento, concentrato, in riferimento allo sguardo ed al pensiero (gad.) Ⓘ fisso Ⓓ starr ◇ a) y tëgn n pez i edli frëm sön chi trac dl müs smagrí, zënza podëi gní cun na parora e tengn’ ‘ng pezz i oudli frem soung chi trattg’ d’l mūs smagrì, zenza pudei gnì cuna parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

ferm (fas., LD) ↦ ferm.

fërm (grd.) ↦ ferm.

fermà (col., amp.) ↦ fermé.

fermamenter Ⓔ it. fermamente (cfr. EWD 3, 324) 6 1813 fermamenter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. fermamënter grd. fermamënter
avv.
decisamente, con fermezza (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ fermamente Ⓓ ernstlich, fest ◇ a) ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi ve domande umilmënter perdon, i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.).

fermamënter (gad., grd.) ↦ fermamenter.

fermar (bra., moe.) ↦ fermé.

fermé Ⓔ nordit. fermar ‹ FIRMĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1833 fermè (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256)
gad. fermé mar. fermé Badia fermè grd. fermé fas. fermèr bra. fermar moe. fermar fod. fermé col. fermà amp. fermà LD fermé MdR fermè
v.tr. Ⓜ ferma
1 trattenere qualcuno o qualcosa arrestandone il movimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermare Ⓓ anhalten, zum Stehen bringen ◇ a) E i aea fat finta de portar un mort perché nesciugn i ferme. Ö i aöa fat finta dö portar un mort perchö nessuin i förmö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Os ferméi le brac, acioch’ ai i lasces la vita a na püra uma Os fermei ‘l bracc’, acceocch’ ei i lasce la vita a na pura uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
2 trattenere qualcuno, specialmente con la forza, impedendogli la fuga (gad.) Ⓘ fermare Ⓓ festhalten ◇ a) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
3 bloccare un luogo impedendovi l’accesso o il passaggio (amp.) Ⓘ fermare Ⓓ versperren ◇ a) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea; / doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
4 rendere saldo o stabile (gad. V/P 1998) Ⓘ fermare, fissare Ⓓ befestigen, fixieren ◇ a) ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc, y l’á fermada tl miú post dla grota ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’, e l’à fermada t’ l miù post d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
5 far combaciare due o più parti divise di qualcosa, serrare insieme, congiungere (MdR) Ⓘ chiudere Ⓓ schließen, zumachen ◇ a) Poste bëin dormì la nöt? / Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su… Pòste bëiǹ dormì la neut? / Inte dü[e]s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR) ☝ scluje
p.p. come agg. Ⓜ fermés, fermeda, fermedes
disposto in modo da non consentire il passaggio o la comunicazione o la vista (gad.) Ⓘ chiuso Ⓓ geschlossen ◇ a) Mo che este tö? damana Genofefa, intan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. Mo che este tou? damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
se fermé 1 (gad. P/P 1966, fas., fod. Ms 2005) Ⓘ fermarsi Ⓓ stehen bleiben ◇ a) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s’ ferma cui oudli fittg’ soung chella persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) 2 (amp.) Ⓘ trattenersi Ⓓ sich aufhalten ◇ a) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

fermé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ fermé.

fermè (Badia, MdR) ↦ fermé.

fermèr (fas.) ↦ fermé.

fermeza Ⓔ it. fermezza 6 1875 fermezza (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. fermëza Badia fermëza grd. fermëza fas. fermeza fod. fermëza LD fermeza
s.f. sg.
saldezza di principi, risolutezza e coerenza di comportamento; coraggio, determinazione (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fermezza Ⓓ Standhaftigkeit.

fermeza (fas., LD) ↦ fermeza.

fermëza (gad., Badia, grd., fod.) ↦ fermeza.

fermo (col., amp.) ↦ ferm. [ 410 ]

ferstánd (fod.) ↦ ferstont.

ferstont Ⓔ dtir. Verstånd (MEWD 2005:126) 6 1844 ston (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. ferstont fod. ferstánd amp. ston
s.m. Ⓜ ferstonc
facoltà di discernere, giudicare, agire e simili con sensatezza, prudenza, avvedutezza (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ senno Ⓓ Verstand ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca, / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca, / ch’el ra intènde ‘l pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

ferstont (fas.) ↦ ferstont.

fertil Ⓔ it. fertile 6 1878 fertile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
Badia fertil fod. fertile
agg. Ⓜ fertii, fertila, fertiles
ricco delle sostanze nutritive necessarie alla vita e alla coltura delle piante; quindi, produttivo, che dà frutti in abbondanza (Badia, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fertile Ⓓ fruchtbar ◇ a) te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t’ aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini te dui o trei dìs, r’varaste fora d’chesc’ bosc et t’ arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

fertil (Badia) ↦ fertil.

fertile (fod.) ↦ fertil.

fertuna (grd.) ↦ fortuna.

fertunà (grd.) ↦ fortuné.

fervorous Ⓔ it. fervoroso 6 1878 fervorosa f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119)
gad. fervorus Badia fervorus
agg. Ⓜ fervorousc, fervorousa, fervorouses
calorosamente partecipe o convinto (gad.) Ⓘ fervoroso Ⓓ leidenschaftlich, inbrünstig ◇ a) Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d’coscienza netta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

fervorus (gad., Badia) ↦ fervorous.

fessura (bra.) ↦ fezura.

festa Ⓔ FESTA (EWD 3, 228) 6 1631 festa (Proclama1631-1991:156)
gad. festa mar. festa Badia festa grd. festa fas. festa caz. festa bra. festa fod. festa col. festa amp. festa LD festa MdR festa
s.f. Ⓜ festes
1 solennità di interesse collettivo, motivata da una ricorrenza religiosa, civile, famigliare, o da un fausto avvenimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Al nes á dit Mëssa Novela, / Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’ agn ch’al é bele sté. Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. Cuante beatitudini! E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. Quante beatitudini! AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 giorno di festa dedicato alla celebrazione di una solenne ricorrenza religiosa o civile (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ giorno festivo Ⓓ Feiertag, Festtag ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
3 trattenimento pubblico o privato, per qualche ricorrenza o per divertimento (grd., fas., fod.) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) sobit che l’é vegnù chest vosc fi, che l’à durà su duta la sia pèrt co la putènes, ge mazède n vedel engrassà e fajede tanta festes subit che l’é vegnù ches vos fì, che l’ha durà su dutta la sia pert colla puttènes, ghié mazzède un vedél ingrassà e fajède tanta fèstes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras, y i fajëis tanta festes pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras, i gli fajaise tanta festes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); c) pernánche l é rué chëst vost fi, che l s’à mangé via dut l fatossò co le putane [corr.: donne de mondo], i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa pernan’ che l’è ruè cast vost fì, che ‘l s’ ha mangiè via dut el fatto sò colle putane [corr.: donne de mondo], gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); d) Ma śën che l ie ruà chësc, che à desfat duta si arpejon cun mené na stleta vita fajëis na tel festa! Ma źëŋ che l’jè ruà chëst, chë ha döffàtt dutta si àrpes̄oŋ con mënè na sclötta vita fas̄ëis na tèl fösta! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
4 manifestazione o occasione di allegria, di gioia, di esultanza (gad.) Ⓘ festa Ⓓ Fest ◇ a) i jenëdli y döt le corp tremorâ dala blota festa, ch’i dê ti nerfs i jonedli e dutt ‘l corp tromorā dalla blotta festa, ch’i dē ti nerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (gad.)
da festa (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ a festa Ⓓ festlich ◇ a) Berbesc y mëdes, n gröm de vijins; / Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda / Se tëgn le Primiziant amez a na roda Berbess e mádes, ‘ng grüm de visings; / Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda / Se tagn l’Primiziant a mez a na roda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ festif fé festa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ festeggiare Ⓓ feiern ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.) ◆ festa da bal (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ festa da ballo Ⓓ Tanzfest ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia). [ 411 ] festa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ festa.

festedié (MdR) ↦ festidié.

festide Ⓔ ven. trent. fastidi ‹ FASTĪDIUM (Gsell 1989a:154) 6 1763 foestidi ‘fastidium’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fistide mar. festide Badia fistide grd. festide fas. festidech bra. fastidech moe. festide fod. festide col. fastide amp. festide LD festide
s.m. Ⓜ festidi
agitazione affannosa dell’animo per grave incertezza, forte desiderio, paura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preoccupazione, ansia Ⓓ Angst, Sorge ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) por chësc dessi iö sté plü de bona vëia, co ëi, y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me pur chesc’ dessi iou ste plou d’bona vouia, ch’ei, e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
sté con festide (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preoccuparsi Ⓓ in Sorge sein ◇ a) mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ zenza festidi (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ senza pensieri, spensierato Ⓓ sorglos, unbesorgt ◇ a) Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres, deache ciantëis tan de cör Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures, dea che ciantais tang d’cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

festide (mar., grd., moe., fod., amp., LD) ↦ festide.

festidech (fas.) ↦ festide.

festidià (amp.) ↦ festidié.

festidiar (bra., moe.) ↦ festidié.

festidié Ⓔ nordit. fastidiar ‹ FASTĪDIĀRE (EWD 3, 258) 6 1833 festedié (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. fistidié mar. festidié Badia fistidié grd. festidië fas. festidièr bra. festidiar moe. festidiar fod. festidié col. fastidié amp. festidià LD festidié MdR festedié
v.intr. Ⓜ festidieia
prendersi cura di qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occuparsi Ⓓ sich kümmern ◇ a) Iö à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

festidié (mar., fod., LD) ↦ festidié.

festidië (grd.) ↦ festidié.

festidièr (fas.) ↦ festidié.

festif Ⓔ it. festivo (EWD 3, 228) 6 1821 festiva f. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. festif Badia festivo grd. festif
agg. Ⓜ festifs, festiva, festives
relativo a un giorno di festa (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ festivo Ⓓ festlich ◇ a) O solenità festiva! / Viva, bera Cristl, viva! O solenità festiva! / Viva, bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.) ☝ da festa.

festif (gad., grd.) ↦ festif.

festivo (Badia) ↦ festif.

festù Ⓔ *FASTĪGIUM (für VESTĪGIUM) (Gsell 1992b:232) 6 1878 fostù (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. fostü mar. fostü Badia fustü
s.m. Ⓜ festus
1 impronta di animale (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ orma Ⓓ Fährte ◇ a) sc’ ara ciarâ fora dla grota y odô na gran novera sbujada da val’ fostü di lus s’ ella ciarā fora d’la grotta eodō na grang nèvēra sbujada da val fostù di lŭus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); b) Le conte é gnü jö dl ciaval, ch’al â taché pro n pëc, i é jü do al fostü dla cerva söla nëi frësca ‘L conte è gnu jou dal ciaval, ch’el ā tacchè pro ‘ng pecc’, i è jù dō al fostù d’la cerfa soulla nei fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 qualsiasi fatto, manifestazione, fenomeno da cui si possono trarre indizi, deduzioni, conoscenze e sim. (gad.) Ⓘ segno Ⓓ Spur, Zeichen ◇ a) deach’ al se descurî te chëres miserables creatöres i bi fostüs dla sapiënza y bunté d’Idî dea ch’el sè descurì t’e chelles miserabiles creatūres i bi fostūs d’la sapienza e buntè d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

feter Ⓔ dtir. fettεr ‘Oheim’ (Gsell 1989a:153) 6 1833 féttr (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. feter mar. feter S. Martin feter Badia feter grd. feter fod. feter LD feter MdR feter
agg. Ⓜ fetri, fetra, fetres
originale, singolare, o anche bizzarro, strano, che differisce da ciò che è ritenuto normale, consueto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ strano, particolare Ⓓ komisch, merkwürdig, sonderbar ◇ a) Ël é n feter cristian! Na caricatüra sco chëla n’ài mai odü iö. Ël é ‘ǹ féttr cristiaǹ! ’Na caricatüra sco quëlla n’hai mai odü jeu. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia, por gauja, ch’ël fô tan feter da baldi y da lásceme en pesc Ma po̮r gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia, por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi e da lasseme in pęš PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

feter (gad., mar., S. Martin, Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ feter.

feur (gad., Badia) ↦ fever.

fëur (grd.) ↦ fourn.

fëurcia (grd.) ↦ fourcia.

fever Ⓔ FABER (EWD 3, 231); sign. ‘cerambice’ ‹  dtir. Schmied (Gsell 1992b:237) 6 1763 un feur ‘faber ferrarius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. feur mar. för Badia feur grd. fever fas. faure bra. faure fod. fever amp. fouro LD fever
s.m. Ⓜ fevri
artigiano esperto nella lavorazione e riparazione di oggetti in ferro e serramenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS [ 412 ] 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fabbro Ⓓ Schmied ◇ a) Dapò l’à imparà trei egn apede un faure. Dapô la imparà trei ein appedö un faurö. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); b) Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato / Un por fouro, o un patan. Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto / Un por fauro, o un patàn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

fever (grd., fod., LD) ↦ fever.

fezöra (gad.) ↦ fezura.

fezura Ⓔ FISSŪRA (EWD 3, 232) 6 1878 fezzūres pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. fezöra mar. fozöra Badia fezüra fas. sfessura bra. fessura
s.f. Ⓜ fezures
fenditura, spaccatura che si produce alla superficie di un corpo o per tutto il suo spessore (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ crepa, fessura Ⓓ Spalte, Kluft
fezura de crepes (gad.) Ⓘ crepaccio Ⓓ Felsspalte ◇ a) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

fezüra (Badia) ↦ fezura.

fi Ⓔ FĪLIUS (EWD 3, 234; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fili-u) 6 1763 un fi ‘filius’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fi mar. fi Badia fi grd. fi fas. fi caz. fi bra. fi fod. fi amp. fi † LD fi MdR fi
s.m. Ⓜ fis
1 chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) ma chëst te dighe purampò: fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) N artejan ova doi fions Ung arteschang avova doi fions PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Mi seniëur pere, respuend l fi, sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. Mi segnœur pere, respuend l’fì, sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); d) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); e) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi Je no son degno d’esser c’glamá to fí HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); g) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); h) iö conësce bëin la ostira, ch’é na brava fomena, e süa fia, che fej la chelerin jeu connësce bëiǹ la ostira, ch’é ‘na brava fomena, e süa fìa, che feŝ la kellerin DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); i) Mo le fi de na ćiasa tan rica!… Mo le fi de ‘na çhiasa tant ricca!… DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); j) L va jù e sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada Al va schù ö stô touschô, chö erô nô fiô den re, a dit, chö söl resistö amò doi dis ölla sara librada ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); k) Fajede penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Fajed’ penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:235 (Badia); l) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 vocativo affettuoso rivolto da persona anziana, da un religioso, da un superiore, eccetera, a un giovane o anche a persona adulta (grd.) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
s.m. sg.
nella teologia cattolica, nome della seconda persona della trinità (gad.) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Ël insignâ: Chi che ascolta le Pere ascolta ’ci le Fi: y chi che s’armendará, rovará en paraisc El ingsignava: Chicche ascolta ‘l Pere ascolta ci ‘l Fì: e chicche s’ armendarà, r’varà in Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
fi soul (gad., fas. DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ figlio unico Ⓓ Einzelkind ◇ a) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia)
filiol, fiol2.

fi (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ fi.

fi (gad., mar., Badia) ↦ fil.

fi † (amp.) ↦ fi.

fià (fas., caz.) ↦ fle.

fiac (fas.) ↦ flac.

fiaca Ⓔ it. fiacca (EWD 3, 236) 6 1875 fiacca (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. fiaca mar. fiaca Badia fiaca grd. fiaca fas. fiaca fod. fiaca col. fiaca amp. fiaca LD fiaca
s.f. sg.
stato di ottusità e di abbandono delle energie, spec. fisiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stanchezza, fiacca Ⓓ Mattigkeit, Schlappheit ◇ a) ater co al vendicass cun iustizia les ofejes fates ad atri, che al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës cun na fiaca, ch’an ne pó laldé atr ch’al vẹndicassa con giustizia lẹs o̮ffẹsẹs fattẹs ad attri, ch’al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass con na fiacca, ch’an nẹ pò laldè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

fiaca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ fiaca.

fiach Ⓔ it. fiacco ‹ FLACCUS 6 1875 fiach (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. fiaco mar. fiaco Badia fiaco grd. fiach fas. fiach bra. fiach moe. fiach fod. fiaco col. fiach amp. fiaco LD fiach
agg. Ⓜ fiacs, fiaca, fiaches
che non ha forza, vigore fisico o morale (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; [ 413 ] DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stanco, fiacco Ⓓ müde, schwach ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia, perchö öl era dę temperament coši fiac e da pöc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

fiach (grd., fas., bra., moe., col., LD) ↦ fiach.

fiaco (gad., mar., Badia, fod., amp.) ↦ fiach.

fiado (amp.) ↦ fle.

fiama (fas., col., amp.) ↦ flama.

Fiames 6 1860 Fiammes (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Fiames
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo, situata a nord, sulla strada per dobbiaco (amp.) Ⓘ Fiames Ⓓ Fiames ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Fiames (amp.) ↦ Fiames.

fianela (fas.) ↦ flanela.

ficé Ⓔ *FĪCCĀRE (invece di *FĪGICĀRE) (Gsell 1999b:241) 6 1858 fitschar (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
gad. ficé grd. ficë fas. ficèr bra. ficiar fod. ficé col. ficé amp. ficià LD ficé
v.tr. Ⓜ ficia
fare entrare a forza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002; DILF 2013, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ficcare, conficcare Ⓓ stecken, hineinstecken ◇ a) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col, ió no me é più fidà vardar. Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col, io no mö ö piu fidà vardar. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

ficé (gad., fod., col., LD) ↦ ficé.

ficë (grd.) ↦ ficé.

ficèr (fas.) ↦ ficé.

fich Ⓔ nordit. figo ‹ FĪCUS (EWD 3, 242) 6 1856 fich (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. fighe mar. figo Badia fighe grd. fich fas. fich bra. fich, figo moe. figo fod. figo col. figo amp. figo
s.m. Ⓜ fighi
il frutto del fico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ fico Ⓓ Feige ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
n fich (fas.) Ⓘ niente di niente Ⓓ gar nichts, überhaupt nichts ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

fich (grd., fas., bra.) ↦ fich.

ficià (amp.) ↦ ficé.

ficiar (bra.) ↦ ficé.

fidà (col., amp.) ↦ fidé.

fidanza (grd.) ↦ fidenza.

fidar (bra., moe.) ↦ fidé.

fidé Ⓔ *FĪDĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1828 fidè (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. fidé mar. fidé Badia fidé grd. fidé fas. fidèr caz. fidèr bra. fidar moe. fidar fod. fidé col. fidà amp. fidà LD fidé MdR fidé
v.tr. Ⓜ fida
consegnare alla cura, alla custodia, alla capacità e simile, di una persona fidata (fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1983, MdR) Ⓘ affidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
v.intr. Ⓜ fida
avere il coraggio di fare cosa che sia per sé rischiosa (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ arrischiarsi, osare Ⓓ sich trauen, wagen ◇ a) Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. Ma la fömönô a dit: Nô fidö ve chö sö l’Salvan vön al mö coppâ. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.)
se fidé (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ fidarsi, avere il coraggio Ⓓ sich trauen, den Mut haben ◇ a) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) la levines vegnìa jù de d’ogni vers, che nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers, ke nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); e) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai / Ra se fida, e ra par bona / No i śì pede, e se no guai. Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai / Ra se fida, e ra par bόna / Noi zi pede, ese nò guai. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ se enfidé.

fidé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ fidé.

fideil (fas.) ↦ fedel.

fideltà (fas.) ↦ fedelté.

fidelté (MdR) ↦ fedelté.

fidenza Ⓔ it. fidanza (EWD 3, 239) 6 1813 fidanza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. fidënza grd. fidanza fas. fidenza
s.f. sg.
sensazione di sicurezza basata sulla speranza o sulla stima riposta in qualcuno o qualcosa (gad. Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ fiducia Ⓓ Vertrauen ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Y l fossa na mancanza, Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a [ 414 ] Vo, seniëur, / Cie che ie l mi dulëur I l fossa na mankanza, / She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur, / Cieke ie l mi dulëur PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

fidenza (fas.) ↦ fidenza.

fidënza (gad.) ↦ fidenza.

fidèr (fas., caz.) ↦ fidé.

fiduzia Ⓔ nordit. fiduçia ‹ FĪDŪCIA (EWD 3, 240) 6 1878 fiduzia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. fiduzia mar. fiduzia Badia fiduzia grd. fiduzia fas. fiduzia caz. feducia, fiduzia bra. fiduzia moe. feducia fod. fiduzia col. fiduzia amp. fiduzia
s.f. sg.
sensazione di sicurezza basata sulla speranza o sulla stima riposta in qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ fiducia Ⓓ Vertrauen ◇ a) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) Dî m’ais en süa proteziun! te sües mans me mëti cun fiduzia Dio m’aie in sua proteziung! t’ suus mangs mè metti cung fiduzia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

fiduzia (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ fiduzia.

fìe (col.) ↦ fle.

fiedo (amp.) ↦ freit.

fiel Ⓔ FEL (EWD 3, 216) 6 1813 fiel (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. fe mar. fe grd. fiel fas. fiel fod. fiel amp. fiel LD fiel
s.f. sg.
1 liquido giallo più o meno scuro, vischioso e filante, di sapore amaro, prodotto dal fegato (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiele, bile Ⓓ Galle ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
2 fig. senso o motivo di doloroso rammarico, di pungente tristezza (amp.) Ⓘ amarezza, fiele Ⓓ Bitternis ◇ a) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

fiel (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fiel.

Fiem (fas., bra.) ↦ Flem.

Fieme (amp.) ↦ Flem.

fier (grd.) ↦ fer.

fiera Ⓔ it. fiera 6 1710 fiera (Proclama1710-1991:166)
gad. fiera grd. fiera fas. fiera fod. fiera col. fiera amp. fiera LD fiera
s.f. Ⓜ fieres
mercato periodico con vendita all’ingrosso e al minuto (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiera, mercato Ⓓ Messe, Markt ◇ a) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); b) Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

fiera (gad., grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ fiera.

fiern (fod.) ↦ fer.

fighe (gad., Badia) ↦ fich.

Fighile (mar.) ↦ Vigile.

figo (mar., bra., moe., fod., col., amp.) ↦ fich.

figöra (gad., mar.) ↦ figura.

figura Ⓔ it. figura ‹ FIGŪRA (EWD 3, 243) 6 1844 fegura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. figöra mar. figöra Badia figüra grd. figura fas. fegura fod. figura, fegura amp. fegura LD figura
s.f. Ⓜ figures
1 aspetto esteriore di una cosa o di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ figura Ⓓ Figur, Gestalt ◇ a) iló i dál ite na odlada, y s’é spordü a odëi te n piz na figöra umana stlarida, che somiâ n mort illò i dàle ite na udlada, e s’ è spordù a udei teng pizz na figura umana stlarida, ch’somiā ‘ng mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); b) tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’ i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 modo di presentarsi, con riferimento al giudizio che altri ne possono dare (fas. R 1914/99; DA 1973, amp.) Ⓘ figura, impressione Ⓓ Eindruck, Figur ◇ a) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.)
3 rappresentazione, simbolo (gad.) Ⓘ figura Ⓓ Sinnbild ◇ a) ch’i presentâ a Genofefa na gherlanda de granetëis intreciada de flus blances sciöche la nëi, figöra dl’inozënza y fedelté ch’i presentā a Genofefa na gherlanda d’granetteis intrceada d’flus blancies sceoucche la nei, figura d’l innozenza e fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
s.m.f. Ⓜ figures
persona disonesta, e soprattutto scaltra nel fare il proprio tornaconto anche a danno d’altri (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ birbone, furfante Ⓓ Spitzbub, Gauner ◇ a) Se i no śiva co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

figura (grd., fod., LD) ↦ figura.

figurà (col., amp.) ↦ figuré.

figüra (Badia) ↦ figura.

figuré Ⓔ deriv. di figura (EWD 3, 243) 6 1873 figurae 5 imperat. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24)
gad. figuré mar. figuré Badia figuré fas. fegurèr bra. fegurar moe. fegurar fod. figuré col. figurà amp. figurà
v.rifl. Ⓜ se figureia [ 415 ]
se figuré rappresentarsi, per mezzo del pensie- ro o dell’immaginazione, persone, cose, situazioni, reali o ipotetiche (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ figurarsi, immaginarsi, credere, supporre Ⓓ vorstellen ◇ a) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron Castà bestiés, figurae / Quante sòde che farόn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

figuré (gad., mar., Badia, fod.) ↦ figuré.

fil Ⓔ FĪLUM (EWD 3, 233) 6 1763 fi ‘filum’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fi mar. fi Badia fi grd. fil fas. fil fod. fil amp. firo LD fil
s.m. Ⓜ fii
prodotto per tessere, cucire e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ filo Ⓓ Faden, Garn ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’ aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant O! s’ i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d’erba o de raisc plü stranciusc ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d’tacchè adūm i tocc’, ch’pingolā, cung fiis d’erba o d’raìsc’ plou stranceiusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

fil (grd., fas., fod., LD) ↦ fil.

fila (LD) ↦ filé.

filà (col.) ↦ filé.

filagrana Ⓔ it. filigrana 6 1860 fillagrana (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
grd. filigrana fas. filagrana amp. filagrana
s.f. sg.
lavoro di oreficeria, ottenuto curvando o intrecciando sottili filamenti di metallo, riunendoli nei punti di contatto con saldature (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ filigrana Ⓓ Filigran ◇ a) De seda el palegren da canpanoto, / Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. De seda el palegren da campanoto, / Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

filagrana (fas., amp.) ↦ filagrana.

Filamuscia 6 1858 Fillômuschô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
fas. Filamuscia bra. Filamuscia
antrop.
nome del personaggio principale dell’omonima leggenda fassana, letteralmente ‘figlio di asino’ (fas.) Ⓘ Filamuscia Ⓓ Filamuscia ◇ a) L Filamuscia Na uta l’era un moliné. Al vivea soul con so fémena. Il Fillômuschô Nô utô l’erô un molinö. Al vivöa sôul con sô fömenô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.).

Filamuscia (fas., bra.) ↦ Filamuscia.

filar (bra., moe.) ↦ filé.

filé Ⓔ FĪLĀRE (EWD 3, 253) 6 1763 firè ‘neo’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. firé mar. firé Badia firé grd. filé fas. filèr bra. filar moe. filar fod. filé col. filà amp. firà LD fila
v.tr. Ⓜ fila
ridurre in filo fibre tessili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ filare Ⓓ spinnen ◇ a) intan che Genofefa firâ y ciantâ intang che Genofefa firā e ciantava DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
v.intr. Ⓜ fila
formare dei fili o lunghi filamenti (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ filare Ⓓ spinnen ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Na uta la l’à manada a filar col fus. Nôutô la la manada a filar col fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); c) ara les insignâ a firé ella les insignā a firè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

filé (grd., fod.) ↦ filé.

filèr (fas.) ↦ filé.

filial Ⓔ it. filiale 6 1878 filiale (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. filial Badia filial
agg. Ⓜ filiai, filiala, filiales
pertinente ai figli, spec. sul piano della consuetudine affettiva e del rapporto giuridico (gad.) Ⓘ filiale Ⓓ Kindes… ◇ a) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial, ch’ara s’un ascorjô, i fajô n gusto indizibl ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale, ch’ella sè n’ascorjō, i fajō ‘ng gusto indizibile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

filial (gad., Badia) ↦ filial.

filigrana (grd.) ↦ filagrana.

filiol Ⓔ it. figliuolo 6 1833 filiol (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. filiol Badia filiol grd. filiol fas. filiol MdR filiol
s.m.f. Ⓜ filioli, filiola, filioles
chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad.) Ⓘ figliolo, figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Vá, mia filiola; t’arbandonëies pere y uma atempá col’ inzertëza de t’odëi ciamó na ota en vita süa Va, mia filuola; t’ arbandones pere e uma attempà coll’ inzertezza de t’ udei ciamò na ŏta in vita sua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Sce ince na uma se pó desmentié so filiol, ne me desmentiarái mai iö de te. Se incie na uma se pō desmentiè so filuolo, nè mè desmentiarai mai iou de tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
s.m. sg.
nella teologia cattolica, nome della seconda persona della trinità (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püć amici n traditur? N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püçh amici ‘ǹ traditur? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR)
fi.

filiol (gad., Badia, grd., fas., MdR) ↦ filiol.

filiolanza Ⓔ it. figliolanza 6 1878 figliolanza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V)
gad. filiolanza Badia filiolanza
s.f. Ⓜ filiolanzes
i figli nati da una stessa unione (gad. P/P 1966) Ⓘ figliolanza Ⓓ Kinder ◇ a) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sce an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte [ 416 ] tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); b) anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

filiolanza (gad., Badia) ↦ filiolanza.

fin1 Ⓔ FĪNIS (EWD 3, 244) 6 1763 fign ‘finis’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fin mar. fin Badia fin grd. fin fas. fin fod. fin col. fin amp. fin LD fin MdR fin
s.f. Ⓜ fins
punto estremo o momento terminale di qualcosa (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fine, termine Ⓓ Schluss, Ende ◇ a) E fajun impò con tüć / Sch’ ëi n’ess mai na fin E faŝuǹ impò coǹ tütg / Sch’ ëi n’ess mai ‘na fiǹ DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); b) ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin! ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) olach’ al ê denant döt fosch da bosć, ch’an n’odô na fin ullacch’ el ē denant dutt fosc da bosc’, ch’ang n’udō na fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
s.m. Ⓜ fins
scopo, intendimento, proposito (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fine, intento, scopo Ⓓ Absicht, Zweck, Grund ◇ a) A chësc fin nes dëida le fi d’Idî A chesc’ fing nes deida ‘l Fì d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia) ☟ scopo
a la fin (gad. P/P 1966; V/P 1998, DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ infine, da ultimo, per concludere, alla fine Ⓓ schließlich, abschließend, zuletzt, zum Schluss ◇ a) a la fin incandenò / Pòn restè ingianà a la fiǹ inquandenò / Poǹ resté ingiannà DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); b) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Ci ve resta a la fin? Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. Ĉi ve resta alla fin? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ a la fin di fins (gad.) Ⓘ alla fin fine Ⓓ schließlich und endlich ◇ a) Y ala fin di fins, ci fossel pa ince, sce rovasson te n mal, tert o abonora la messunse impó paié. E alla fing di fings, ci foss’l pa incie, se r’vaſsung teng mal, tert o a bon ora la messungſe impò paiè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia) ◆ fin dl

mond (gad. V/P 1998) Ⓘ fine del mondo Ⓓ Weltuntergang ◇ a) Ne nes ól plü bun Chël Bel Dî, ch’al nes tol döt, o vëgnel prësc la fin dl monn? Nè nes ole plou bung Calbeldì, ch’el nes tol dutt, o vegnel presc’ la fing dl mon? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ◆ su la fin (gad.) Ⓘ verso la fine Ⓓ gegen Ende ◇ a) Al ê söla fin dl invern El fō soulla fing d’l ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ zenza fin (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod., LD DLS 2002) Ⓘ interminabile Ⓓ endlos ◇ a) Idie, che cun sapienza zënza fin regirea dut. / A chësc lëur debe benedescion, che l porte dlonch si frut. Iddie, chë con sapiënza źënza fiŋ regirèa dutt. / A chëŝ lour dèbbe benedeŝioŋ, chë ‘l pòrte dlonch si frutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) che al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës cun na fiaca ch’al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass con na fiacca PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

fin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ fin1.

fin2 Ⓔ FĪNE (EWD 3, 244) 6 1632 fin (Proclama1632-1991:160)
gad. fina, fin † mar. fina Badia fina grd. fin fas. fin a caz. fin a bra. fin a moe. fin a fod. fin, fina col. fin amp. fin LD fin MdR fin
prep.
indica il limite, il termine di spazio o di tempo al quale si giunge o dal quale si parte (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fino Ⓓ bis ◇ a) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da ciaf fin a pie. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. / No doi, no trei, no sie, / Ma da čaf fin a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); c) Mena Costamajú, / t’ es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina Mena Costamajú, / t’ es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); d) l disc: "Ui fin Sas de Pordoi!" E chest mantel sauta en via e te n moment l’é stat aló. el diš: "Ui fin Sas de Pordoi!" E kest mantel sauta in via e te n moment l è stat alò. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); e) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. La val della Drava è bella fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) Ma ra pì outes / ’Es và fin al galon. Ma ra pi autes / Es và fin al galon. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); h) L Re, che fin a chël’ ora eva sté tán poltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
avv.
perfino, anche (grd., amp.) Ⓘ fino Ⓓ sogar ◇ a) La fenans - pur l à giapà! / Ëiles l à mo ngianà. / Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? La fenàns - pur l’ha giappà! / Èiles l’ha mo ingianà. / Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Se i no śia co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); c) E ’es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
fin a sen (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finora Ⓓ bisher, bis jetzt ◇ a) Chël Bun Dio t’á daidé / Fina sën dagnora ennant Chel bung Dio ta daidö / Fina seng dagnora ngnant AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) chëra storia, fina sëgn mai aldida, l’á scomöt [ 417 ] cina al funz dl cör chella storia, fin a ſengn’ mai aldida, l’à scommout cina al funz d’l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ☟ finora fin a tant (gad., grd.) Ⓘ finché Ⓓ solange, bis ◇ a) i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.).

fin (grd., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ fin2.

fin3 Ⓔ FĪNIS (EWD 3, 244) 6 1821 fina f. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. fin mar. fin Badia fin grd. fin fas. fin bra. fin fod. fin amp. fin LD fin
agg. Ⓜ fins, fina, fines
1 che dà, ai vari sensi dell’uomo, un’impressione gradevole di finezza, leggerezza e simile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ delicato, fine Ⓓ zart, fein ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camejot ben fat e fin Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
2 che ha maniere garbate e affabili nei rapporti con gli altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ gentile, elegante Ⓓ freundlich, fein ◇ a) Ce ben che ‘l é fin, / ‘l à chel Dio che dute sà, / el no abada un bagatin / al comando de chi là. Ce ben che l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa, / el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Sëgn coltiva la tüa anima fina, / fáte dé spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. Sëgn coltiva la tüa anima fina, / fate dè spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia)
3 che denota scaltrezza, furbizia e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ astuto, intelligente Ⓓ klug, schlau ◇ a) Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) ‘L à politiga e ‘l é fin, / ‘l à chel Dio che dute sà L’a polìtiga e l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Y la picia möta se miritâ bëgn döta chëra pora, deach’ ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin E la piccea mutta se meritā ben dutta chella pŏra, dea ch’ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

fin (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦

fin3.

fin † (gad.) ↦ fina2.

fin a (fas., caz., bra., moe.) ↦ fin2.

fin che (gad.) ↦ fina che.

fina (gad., mar., Badia, fod.) ↦ fin2.

fina che (gad., mar.) ↦ finache.

finache Ⓔ it. finché 6 1828 fin ke (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. fina che, fin che mar. fina che Badia fin che grd. finché, fin che fas. fin che caz. finché bra. finché fod. finache, finche, fin che amp. finche, finché, fin che LD finché MdR finche
congiunz.
fino a che, fino a tanto che, fino a quando (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ finché Ⓓ solange, bis ◇ a) Per fin che on saliva, / Svaiede pu mé: viva! Per fin ke on saliva, / Svajëde pu me: viva! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); c) finché ‘l é vegnù fora so pare e ‘l à scomenzà a ‘l preà finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’ arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); e) Con coragio i à continuà a jir / I nesc eroi con Recin / Fin che i é rué via Salin. Kon koraǧio i ha kontinuà a žir / I neš eroi kon Rečing / Fin ke i è ruè via Salìng. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); f) sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); g) i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) Finché t’ ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) Oh conserved’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fin che Idî al gran cunt Ves chërda pa inant! Oh conservéd’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fing che Iddie al grang cunt Ves cárda pa inant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

finache (fod.) ↦ finache.

finada (gad., mar., Badia) ↦ fineda.

finalmente (fod., amp.) ↦ finalmenter.

finalmenter Ⓔ it. finalmente 6 1763 finalment ‘tandem’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. finalmënter mar. finalmonter Badia finalmënter grd. finalmënter fas. finalmenter fod. finalmente amp. finalmente LD finalmenter
avv.
alla fine, come ultima cosa, da ultimo (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finalmente Ⓓ endlich, schließlich ◇ a) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); e) Finalmënter dij l’ater: [ 418 ] Ch’ara vais sciöche t’os tö, y risćiundela. Finalment’r disc’ l’at’r: Ch’ella vade sceoucche t’ os tou, e ris’ciund’la. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); f) sëise ’ci os finalmënter rová ite seiſe ci os finalment’r r’và ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

finalmenter (fas., LD) ↦ finalmenter.

finalmënter (gad., Badia, grd.) ↦ finalmenter.

finalmonter (mar.) ↦ finalmenter.

finamai Ⓔ comp. di fin + mai (cfr. EWD 3, 245) 6 1813 finamei (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. finamai mar. finamai Badia finamai grd. finamei fas. finamai caz. finamai moe. finamai fod. finamei col. finamai amp. finamai LD finamai MdR finamai
avv.
nientemeno, persino (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perfino, addirittura Ⓓ sogar ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü, e finamai pro cerć Cardinai. Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü, e finamai prò ćertg Cardinai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Döt é plü saurí, finamai morí. Düt é plö saurì, finamai morì. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); d) Mo Cianbolfin à tant preà e fat e dit, finamai, che l Vent l’à dit che l lo lascia jir con el. Mo Čanbolfin à tant preà e fat e dit, finamai, ke el Vent l a dit, ke el lo laša ʒ̉ir kon el. BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); e) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Conscidra duncue, che vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ☝ enfinamaigor, perfinamai.

finamai (gad., mar., Badia, fas., caz., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ finamai.

finamei (grd., fod.) ↦ finamai.

finanza Ⓔ it. finanza ‹ frz. finance (EWD 3, 247) 6 1870 finanza (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. finanza grd. finanza fas. finanza fod. finanza col. finanza amp. finanza LD finanza
s.f. Ⓜ finanzes
corpo militare addetto alla tutela degli interessi finanziari dello stato (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ Guardia di finanza Ⓓ Finanzpolizei ◇ guardia dla finanza (guardia) (col.).

finanza (gad., grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ finanza.

finch Ⓔ dtir. fink (EWD 3, 271) 6 1878 finc (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. finch mar. finch Badia flinch grd. finch fas. finch bra. finch fod. finch amp. finco
s.m. Ⓜ finc
uccello dei passeroformi (fringilla coelebs) (gad. A 1879; P/P 1966; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ fringuello Ⓓ Fink ◇ a) dal stidliz cöce al finch de vigni corú dal stidliz coucce al finc d’vigne curù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

finch (gad., mar., grd., fas., bra., fod.) ↦ finch.

finche (fod.) ↦ finache.

finché (grd., caz., bra., amp., LD) ↦ finache.

finco (amp.) ↦ finch.

finé Ⓔ alad. * finir ‹ FĪNĪRE con cambio di coniugazione (Lardschneider 1933:111) 6 1821 finà p.p. m.sg. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. finé
v.tr. Ⓜ fina
1 portare a termine, a compimento (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002) Ⓘ ultimare, finire Ⓓ beenden, beendigen ◇ a) Y canche on finà nosc dis, / Ruvons su a paravis! I kanke on finà nosh dis, / Ruonse su a Paravis! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Finché t’ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 con il pronome la indeterminato, smettere di fare qualcosa (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ finire, smetterla Ⓓ aufhören ◇ a) T. Ah, finonla, tan ulëis lassù? J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela T. Ah, finoŋla, tàŋ ulëis lassù? S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ finés, fineda, finedes
portato a compimento, a termine (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ terminato, finito Ⓓ fertig ◇ a) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica; / La dirà: / Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. Làsse prò, che t’es na ricca / Drêt superba che sê schica; / La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
finì.

finé (grd.) ↦ finé.

fineda Ⓔ deriv. di finé 6 1878 finada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. finada mar. finada Badia finada grd. fineda
s.f. Ⓜ finedes
punto estremo o momento terminale di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ fine Ⓓ Ende
a la fineda 1 (gad. V/P 1998) Ⓘ alla fine Ⓓ schließlich ◇ a) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) 2 (gad. V/P 1998) Ⓘ finalmente Ⓓ endlich ◇ a) O uma, gnëise, gnëise ala finada; iö gnô gram por os iö. O uma, gneiſe, gneiſe alla finada; iou gnē gram pur os iou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

fineda (grd.) ↦ fineda.

finestra (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fenestra.

fineza Ⓔ it. finezza (EWD 3, 246) 6 1878 finezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. finëza Badia finëza grd. finëza fas. fineza fod. finëza
s.f. Ⓜ finezes
1 squisitezza di gusti e di modi, raffinatezza (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ finezza Ⓓ Feinheit ◇ a) na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza na gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) [ 419 ]
2 fig. acutezza, sagacia (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ finezza Ⓓ Scharfsinn ◇ a) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

fineza (fas.) ↦ fineza.

finëza (gad., Badia, grd., fod.) ↦ fineza.

finí (gad., mar., Badia) ↦ finì.

finì Ⓔ FĪNĪRE (EWD 3, 250) 6 1763 al è finì ‘finis, finitum est’(Bartolomei1763-1976:68)
gad. finí mar. finí Badia finí fas. fenir bra. fenir moe. finir fod. finì, fenì col. finì amp. fenì LD finì MdR finì
v.tr. Ⓜ finesc
1 portare a termine, a compimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ultimare, finire Ⓓ beenden, beendigen ◇ a) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); b) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva naturalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zente / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / Anche ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) al â mefodër finí d’lí la secunda ota la lëtra de Genofefa el ā meffo der finì d’lì la secunda ŏta la lettra d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); f) Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin Spetacul. Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
2 con il pronome la indeterminato, smettere di fare qualcosa (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finire, smetterla Ⓓ aufhören ◇ a) Con Dio aste scomencé / Con Dio finëscela ince tö. Con Dio aste scomentschö / Con Dio fineschela intgie tō. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) Ma ra voi fenì: da resto / Dijé pu ce, che voré Ma ra voi finì: da resto / Disè pu c’e, che vorè ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); d) y la finî, cun dí d’avëi tigní por dessigü, che uma y fi bele dadî ess messü morí de na mort ciamó plü crödia e la finī, cung dì d’avei tignì pur desigù, che uma e fì bell da dī ess’ messè morì dena mort ciamò plou crudia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
3 consumare interamente, portare a esaurimento (amp.) Ⓘ finire Ⓓ verbrauchen, aufbrauchen ◇ a) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
v.intr. Ⓜ finesc
finire, giungere al termine, non procedere oltre nello spazio o nel tempo (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ finire, terminare Ⓓ enden ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ra miseria ca in Anpezo / R’ é fenida par ades Ra misèria cà in Ampezzo / Re fenida par ades Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); c) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ finis, finida, finides
1 portato a compimento, a termine (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ finito, terminato Ⓓ fertig, beendet ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR)
2 irrimediabilmente esaurito sul piano spirituale o fisico (gad. P/P 1966) Ⓘ finito, sfinito Ⓓ fertig ◇ a) Chiló i él sofié la usc y finida se lascera ia söl let di patimënc Chilò i elle soffiè la usc’ e finida s’ lasc’la ia soul lett di patimentg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
finé.

finì (fod., col., LD, MdR) ↦ finì.

finir (moe.) ↦ finì.

finora Ⓔ it. finora 6 1819 finora (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199)
gad. finora Badia finora amp. finora
avv.
fino a questo momento (gad., amp.) Ⓘ finora Ⓓ bisher ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.) ☝ fin a sen.

finora (gad., Badia, amp.) ↦ finora.

finta Ⓔ it. finta ‹ FINCTA (da FINGERE) (EWD 3, 251) 6 1821 finta (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. finta mar. finta Badia finta grd. finta fas. finta bra. finta fod. finta amp. finta LD finta
s.f. Ⓜ fintes
simulazione, spec. nell’atteggiamento o nel comportamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finta Ⓓ Finte, List, Verstellung
fé finta de (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas., fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare finta di, fingere Ⓓ so tun als ob ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) E i aea fat finta de portar un mort perché nesciugn i ferme. Ö i aöa fat finta dö portar un mort per- [ 420 ] chö nessuin i förmö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); c) ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… / Inze gnanche mesora chi tre ciae ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… / Inže gnanche mezora chi trei ciae DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ per finta (grd.) Ⓘ per finta Ⓓ zum Schein ◇ a) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

finta (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ finta.

finzion Ⓔ it. finzione 6 1873 finzión (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. finziun amp. finzion
s.f. sg.
l’atto, o l’abitudine, di fingere, di simulare (gad., amp.) Ⓘ finzione Ⓓ Vortäuschung ◇ a) Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

finzion (amp.) ↦ finzion.

finziun (gad.) ↦ finzion.

fió (gad., mar., Badia) ↦ fiol1.

fiol1 Ⓔ alad. foiol ‹ fuoia ‹ FOLIA (GsellMM) 6 1878 fiò (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. fió mar. fió Badia fió fod. fiol
s.m. Ⓜ fioi
1 complesso delle parti vegetali che si sviluppano da una gemma (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ germoglio Ⓓ Spross, Keimblatt ◇ a) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores […] se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores […] sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
2 abbellimento ottenuto con elementi decorativi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ ornamento Ⓓ Ornament, Verzierung ◇ a) y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

fiol (fod.) ↦ fiol1.

fiol2 Ⓔ ven. fiol (EWD 3, 252) 6 1632 fioy pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. fiol fas. fiol moe. fiöl fod. fiol amp. fiol
s.m.f. Ⓜ fioi, fiola, fioles
1 chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad. A 1879; Ma 1950, fas. DA 1973, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ figliolo, figlio Ⓓ Sohn ◇ a) N om ava doi fioi Engn hom ava doi fioi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Intanto el fiol ‘l i dijea: Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos, śamai non son pì degno che me ciamade vosc fiol. Intanto el fiol gli digeva: Pare iò hei offendù Dio, e anche vos, zammai non son pì degno che me ciamàde vos fiol. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) Ma fiol caro, ie disc l pere Ma fiol caro, gli diss el père DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); e) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 vocativo affettuoso rivolto da persona anziana, da un religioso, da un superiore, eccetera, a un giovane o anche a persona adulta (gad. P/P 1966, fas. Mz 1976, amp.) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Scilafé! ve ‘l digo, fioi, / Śisson dute in paradis. Sì la fè! vel dìgo, fioi, / Zisson dute in Paradis. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
fi.

fiol (gad., fas., fod., amp.) ↦ fiol2.

fiöl (moe.) ↦ fiol2.

fior (fas., bra., col., amp.) ↦ flour.

fiorì (amp.) ↦ florì.

fiorin (fas., col.) ↦ florin.

fiorino (amp.) ↦ florin.

fiorir (fas.) ↦ florì.

firà (amp.) ↦ filé.

firé (fas.) ↦ fauré.

firé (gad., mar., Badia) ↦ filé.

firè (moe.) ↦ fauré.

firmà (amp.) ↦ firmé.

firmament Ⓔ it. firmamento ‹  FIRMAMENTUM (EWD 3, 255) 6 1878 firmament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. firmamënt mar. firmamont Badia firmamënt grd. firmamënt fas. firmament fod. firmament amp. firmamento
s.m. Ⓜ firmamenc
volta celeste, cielo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ firmamento Ⓓ Firmament ◇ a) Y intan ch’ara comparirá ’ci ai atri düc lominosa söl firmamënt e intang ch’ella comparirà ci ai atri duttg’ luminoſa soul firmament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

firmament (fas., fod.) ↦ firmament.

firmamënt (gad., Badia, grd.) ↦ firmament.

firmamento (amp.) ↦ firmament.

firmamont (mar.) ↦ firmament.

firmar (bra.) ↦ firmé.

firmé Ⓔ it. firmare ‹ FIRMĀRE (EWD 3, 255) 6 1873 firma 3 (Anonim, Monumento1873:2)
gad. firmé mar. firmé Badia firmé grd. firmé fas. firmèr bra. firmar fod. firmé amp. firmà LD firmé
v.tr. Ⓜ firma
munire della propria firma (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ firmare Ⓓ unterschreiben ◇ a) Ma ades ‘l é duto outro, - / ‘L é tornà capocomun; - / E se firma tropo un outro / Par el, che ‘l no presume. Ma adés l’é duto autro, - / L’é torná Capo Comune; - / E se firma troppo un autro / Par el, ch’el no presume. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

firmé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ firmé.

firmèr (fas.) ↦ firmé.

firo (amp.) ↦ fil.

fis (amp.) ↦ fit.

fistide (gad., Badia) ↦ festide.

fistidié (gad., Badia) ↦ festidié.

fit Ⓔ FĪCTUS (EWD 3, 258) 6 1848 fit (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. fit Badia fit grd. fit fas. fit fod. fit amp. fis LD fit
agg. Ⓜ fic, fita, fites
intento, concentrato, in riferimento allo sguardo ed al pensiero (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973, amp., LD) Ⓘ fisso Ⓓ starr ◇ a) Ara vá y scuta chit chit. / Ara stá y ciara fit fit. Ala va y scuta chit chit. / Ala sta y ćiara fit fit. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia [ 421 ] tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s’ ferma cui oudli fittg’ soung chella persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

fit (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ fit.

fità (col., amp.) ↦ fité.

fitar (bra., moe.) ↦ fité.

fité Ⓔ it. fittare (EWD 3, 260) 6 1873 fittà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
grd. fité fas. fitèr caz. fitèr bra. fitar moe. fitar fod. fité col. fità amp. fità LD fité
v.tr. Ⓜ fita
concedere in godimento, dietro corrispettivo, un bene immobile (grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affittare Ⓓ vermieten ◇ a) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

fité (grd., fod., LD) ↦ fité.

fitèr (fas., caz.) ↦ fité.

fla (grd.) ↦ fle.

flac Ⓔ FLACCIDUS (EWD 3, 261) 6 1875 flaća f. (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. flace mar. flac Badia flac grd. flac fas. fiac fod. flace
agg. Ⓜ flac, flacia, flaces
1 che ha perso la freschezza, vizzo, sfiorito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ avvizzito, appassito Ⓓ schlaff, welk ◇ a) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 che non ha forza, vigore fisico o morale (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ stanco, fiacco Ⓓ müde, schwach ◇ a) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann, porcí ch’al ê de na vita tan flacia, y tan bun da nia ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban, porćì ch’al è dẹ na vita tan flaća, e tan bun da nia PescostaC, Decame- ronIXBAD1875:652 (Badia).

flac (mar., Badia, grd.) ↦ flac.

flace (gad., fod.) ↦ flac.

flama Ⓔ FLAMMA (EWD 3, 264) 6 1763 flama ‘flamma’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. flama mar. flama Badia flama grd. flama fas. fiama fod. flama col. fiama amp. fiama LD flama
s.f. Ⓜ flames
lingua di fuoco (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiamma Ⓓ Flamme ◇ a) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

flama (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ flama.

flanela Ⓔ it. flanella ‹ ingl. flannel (EWD 3, 266) 6 1860 fanella (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. flanela grd. flanela fas. fianela amp. fanela
s.f. sg.
stoffa di lana o cotone (gad. A 1879, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ flanella Ⓓ Flanell
s.f. Ⓜ flaneles
giubba da uomo (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ giacca Ⓓ Jacke ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel; / Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel; / Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

flanela (gad., grd.) ↦ flanela.

flascia Ⓔ mhd. vlasche (EWD 3, 266) 6 1763 flasch ‘vas, urceus’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. flascia mar. flascia Badia flascia grd. flascia
s.f. Ⓜ flasces
recipiente specialmente cilindrico, con collo di diametro più ridotto del corpo, destinato a contenere liquidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933) Ⓘ bottiglia Ⓓ Flasche ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) O mituns tolede fora la flascia / Fora de osta bela tascia O Mitungs torëdë fora la Flascha / Fora dö osta bella Tascha PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

flascia (gad., mar., Badia, grd.) ↦ flascia.

flaut Ⓔ it. flauto ‹ aprov. flaüt (GsellMM) 6 1856 flautg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. flaut Badia flaut grd. flaut fas. flaut bra. flaut fod. flaut amp. flouto LD flaut
s.m. Ⓜ flauc
strumento a fiato in legno o metallo a forma di canna cilindrica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ flauto Ⓓ Flöte ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

flaut (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ flaut.

fle Ⓔ FLĀTUS (EWD 3, 269) 6 1763 ‘l flè ‘halitus’; trar el flè ‘suspiro’; trar flè ‘respiro’ (Bartolomei1763-1976:80, 103)
gad. fle mar. fle Badia fle grd. fla fas. fià caz. fià fod. fle col. fìe amp. fiado LD fle MdR fle
s.m. sg.
aria che si emette dai polmoni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alito, fiato, respiro Ⓓ Atem ◇ a) Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. In la uta prest ğe restea fora a duč l fià a veder la beleʒa de sta femena. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); b) le fle dla cerva scialdâ ite chëra abitaziun salvara ‘l flě d’la cerfa scealdā ite chell’ abitaziung salvara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); c) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGe[ 422 ] nofefa1878:78 (Badia)
tré l fle (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ respirare, tirare il fiato Ⓓ Atem holen, atmen ◇ a) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR).

fle (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ fle.

flel (grd.) ↦ frel.

Flem 6 1858 Val de Viöm (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. Flëm Badia Flëm grd. Flëm fas. Fiem bra. Fiem amp. Fieme
topon.
importante valle dolomitica situata nel trentino orientale e percorsa dal torrente avisio (gad., fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ Fiemme, Val di Fiemme Ⓓ Fleims
Val de Flem (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ Val di Fiemme Ⓓ Fleimstal ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. […] Da la man de sot la confina a la Val de Fiem La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. […] Dalla man dö sot la confina alla Val dö Viöm ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

Flëm (gad., Badia, grd.) ↦ Flem.

flentes Ⓔ lat. flentes 6 1856 flentes (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. flentes bra. flentes
s.m. Ⓜ flentesc
chi è solito piagnucolare, chi piagnucola molto (fas. R 1914/99) Ⓘ piagnucolone Ⓓ Heulpeter ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

flentes (fas., bra.) ↦ flentes.

flëur (grd.) ↦ flëura.

flëura (grd.) ↦ flour.

flinch (Badia) ↦ finch.

flinch Ⓔ dtir. flingg (EWD 3, 271) 6 1828 finkes f.pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. flinch mar. flinch Badia flinch grd. flinch fas. flinch fod. flinch LD flinch
agg. Ⓜ flinc, flinca, flinches
che si muove con agilità e disinvoltura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ svelto, lesto, agile Ⓓ gewandt, schnell, flink ◇ a) Es fians drë flinches, blotes, / Demandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

flinch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ flinch.

florí (gad., mar., Badia) ↦ florì.

florì Ⓔ FLŌRĪRE (EWD 3, 273) 6 1763 al flores ‘vireo’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. florí mar. florí Badia florí grd. flurì fas. fiorir fod. florì amp. fiorì LD florì
v.intr. Ⓜ floresc
1 sparire sotto la linea dell’orizzonte, detto del sole e di altri corpi celesti (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tramontare Ⓓ untergehen ◇ a) Finalmënter ie ël jit ora n’ëura inant che surëdl flëure, y n à mo giatà de chëi, che stajova iló a fé nia. Finalmënter jè ël s̄it òra un’ ëura inàŋchè surëdl flëure, y n’hà mò giatà de chëi, chë stas̄òva ilò a fè nia. Vian- UA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); d) le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); e) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí le cil bel cöce Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì ‘l ceìl bell coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); f) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia)
2 fig. apparire, annunciarsi (gad., grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ fiorire Ⓓ blühen ◇ a) vigni de gnô cun ligrëzes nöies, y an pó dí, ch’ël i florî n’amabla aisciöda t’amez l’invern vigne dè gnē cung ligrezzes nouies, e ang po dì, ch’el i florì n’amabil ainsceuda t’ amezz l’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

florì (fod., LD) ↦ florì.

florin Ⓔ it. fiorino / dt. Florin 6 1811 50 incḩina 300 fl. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. florin fas. fiorin fod. florin col. fiorin amp. fiorino
s.m. Ⓜ florins
antica moneta di firenze, dapprima d’argento e poi d’oro, in uso anche in altri stati (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fiorino Ⓓ Gulden, Florin ◇ a) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) I à donà al Meneguto / Tremile fiorine I á doná al Menegutto / Tremille fiorine Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

florin (gad., fod.) ↦ florin.

flou (fod.) ↦ flour.

flour Ⓔ FLŌS (EWD 3, 275) 6 1445 flor (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. flu mar. flu Badia flu grd. flëura, flëur fas. fior bra. fior fod. flou col. fior amp. fior LD flour MdR flu
s.f. Ⓜ floures
1 la parte più colorata, profumata e graziosa di una pianta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fiore Ⓓ Blüte ◇ a) flëur flor WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) La strada y la porta dl ciastel ê fornides de rames y flus La strada e la porta d’l ciastell ē fornīdes de rames e flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); e) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) [ 423 ]
2 fig. la parte eletta o più positivamente dotata (gad., fas.) Ⓘ fiore Ⓓ Blüte ◇ a) de nonejes nen aon abù fiores de talentogn de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) La ligrëza bel compagna / Che se fajëis en chësc bel de / D’Osta vita tla campagna / Flu sides, y onur dl’eternité. La Ligrezza bell compagna / Che s’ fajeis in chesc’ bell dè / D’Osta vita tla campagna / Flu sii, e unur dl’ eternitè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

flour (LD) ↦ flour.

flouto (amp.) ↦ flaut.

flu (gad., mar., Badia, MdR) ↦ flour.

flurì (grd.) ↦ florì.

(amp.) ↦ fuech.

foa (fas., caz., bra.) ↦ fueia.

föa (moe.) ↦ fueia.

föch (moe.) ↦ fuech.

foia (fod., amp.) ↦ fueia.

föia (Badia) ↦ fueia.

foja (fas., moe.) ↦ fosa.

fola Ⓔ it. folla (EWD 3, 283) 6 1878 folla (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. fola mar. fola Badia fola grd. fola fas. fola fod. fola amp. fola LD fola
s.f. Ⓜ foles
moltitudine anonima di persone (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ folla Ⓓ Menge ◇ a) al n ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira gnô düc cina sön üsc ne s’infidâ a se möre o jí n vare plü inant el n’ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera gnē duttg’ cina soung usc’ nè s’ ingfidā a sè moure o ji ‘ng vare plou innant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
fola de jent (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affollamento Ⓓ Menschenmenge ◇ a) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt che s’â abiné y ê gnüs incuntra a Genofefa Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’ imbatti tena folla d’jent ch’s’ ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

fola (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fola.

folà (amp.) ↦ folé.

folar (bra., moe.) ↦ folé.

folé Ⓔ FULLĀRE (EWD 3, 282) 6 1873 folade p.p. f.pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. folé mar. folé Badia folé grd. fulé fas. folèr bra. folar moe. folar fod. folé amp. folà LD folé
v.tr. Ⓜ fola
sottoporre a follatura i tessuti di lana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ follare Ⓓ walken
p.p. come agg. Ⓜ folés, foleda, foledes
1 fitto, folto; denso (gad.) Ⓘ spesso Ⓓ dicht ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëp, n iade lunch a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp, ‘ng iade lunc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); c) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte, la dona, y le möt cun les leghermes ai edli. Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte, la donna, e ‘l mūtt colles legrimes ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
2 sottoposto a compressione (amp. C 1986) Ⓘ calcato, compresso Ⓓ gepresst, gedrückt ◇ a) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

folé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ folé.

folèr (fas.) ↦ folé.

foliet Ⓔ it. foglietto 6 1833 folietg pl. (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235)
gad. foliet grd. foliet LD foliet MdR foliet
s.m. Ⓜ foliec
foglio stampato per la diffusione di notize varie (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giornale Ⓓ Zeitung ◇ a) Él a ćiasa? / Scé, Donzela, ël é inte la stüa de mi pere, e lî i folieć. Él a çhiasa? / Ŝé, Donzella, ël é inte la stüa de mi père, e lì i folietg. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR).

foliet (gad., grd., LD, MdR) ↦ foliet.

föm (gad., mar.) ↦ fum1.

föm (gad., mar.) ↦ fum2.

fomé (gad.) ↦ fumé.

fömé (mar.) ↦ fumé.

fomena (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ femena.

fon Ⓔ it. fondo 6 1858 fon fon (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8)
fas. fon bra. fon fod. fondo amp. fondo
agg. Ⓜ fos, fona, fones
che ha il fondo notevolmente lontano dalla superficie (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986) Ⓘ profondo, fondo Ⓓ tief ◇ a) L’é ruà ju te un busc fon fon Lö ruà schu tö un busch fon fon ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.) ☝ sot.

fon (fas., bra.) ↦ fon.

fon (fas., amp.) ↦ fonz.

fondà (amp.) ↦ fondé.

fondament Ⓔ it. fondamento ‹ FUNDAMENTUM (Gsell 1992b:232) 6 1860 fondament (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. fondamënt mar. fondamont Badia fundamënt grd. fundamënt fas. fondament caz. fondament bra. fondament moe. fondament fod. fondament amp. fondamento LD fondament
s.m. Ⓜ fondamenc
parte sotterranea delle costruzioni che sostiene il peso di tutto l’edificio (grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ fondamento Ⓓ Fundament, Grundmauer
s.m. sg.
facoltà di giudicare rettamente, discernimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ criterio, senno, buonsenso Ⓓ Vernunft, vernünftiger Gedanke ◇ a) E le à rejon - dò la cianzon / Troarge cà - mile ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. E le ha rescong - do la tgianzong / Troarge cà - mille ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.). [ 424 ]

fondament (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ fonda-

ment.

fondamënt (gad.) ↦ fondament.

fondamenta Ⓔ it. fondamenta (EWD 3, 346) 6 1878 fondamenta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117)
gad. fondamënta mar. fondamonta Badia fundamënta grd. fundamënta fod. fondamenta amp. fondamenta LD fondamenta
s.f. Ⓜ fondamentes
principio fondamentale (gad., grd. F 2002, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fondamento Ⓓ Grundlage ◇ a) Les veres ligrëzes te na familia mëss dagnora avëi la s. Religiun por fondamënta y compagnia Les vĕres ligrezzes tena familia mess’ dagnara avei la s. Religiung pur fondamenta e compagnia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

fondamenta (fod., amp., LD) ↦ fondamenta.

fondamënta (gad.) ↦ fondamenta.

fondamento (amp.) ↦ fondament.

fondamont (mar.) ↦ fondament.

fondamonta (mar.) ↦ fondamenta.

fondar (bra.) ↦ fondé.

fondé Ⓔ it. fondare ‹  FUNDĀRE (Gsell 1992b:232) 6 1811 (sospeziun) fundada p.p. f.sg. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. fondé Badia fundè grd. fundé fas. fondèr bra. fondar fod. fondé amp. fondà, fundar LD fondé
v.tr. Ⓜ fondeia
dare vita a un organismo, a un’istituzione, spec. stabilendone le basi o i principi ispiratori (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fondare Ⓓ gründen ◇ a) Bele por consëi de Genofefa â le conte fat fondé tl bosch n’abitaziun por n romita Belle pur consei d’Genofefa ā ‘l conte fatt fundè t’ l bosc n’abitaziung pur ‘ng romita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

fondé (gad., fod., LD) ↦ fondé.

fondèr (fas.) ↦ fondé.

fondo (fod., amp.) ↦ fon.

fondo Ⓔ it. fondo 6 1868 in fondo (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
fod. fondo amp. fondo
s.m. sg.
parte posteriore (amp.) Ⓘ fondo Ⓓ hinterster Teil ☝

fonz
en fondo (amp.) Ⓘ in fondo Ⓓ zuunterst ◇ a) Sé poereto se umil voré stà in fondo / e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! Se poereto se umil vorè šta in fondo / e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

fondo (fod., amp.) ↦ fondo.

fonestra (caz.) ↦ fenestra.

fongon Ⓔ FUNGUS + -ŌNE (EWD 3, 345) 6 1763 fongogn ‘boletus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fongun mar. fongun
s.m. Ⓜ fongons
organismo vegetale privo di clorofilla, parassita o saprofita, di forme e dimensioni molto varie (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ fungo Ⓓ Pilz
fongon cuece da tac blanc (gad.) Ⓘ ovolaccio Ⓓ Fliegenpilz ◇ a) la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ fongon da tuesse (gad. DLS 2002) Ⓘ fungo velenoso Ⓓ Giftpilz ◇ a) nia dainré á le mal na bela aparënza, y tira plü pro co le bëgn, sciöche chësc fongun da tosser nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch’l bengn’, sceoucche chesc’ funggung da tosser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

fongun (gad., mar.) ↦ fongon.

font (col.) ↦ fonz.

fontana Ⓔ FONTĀNA (EWD 3, 286; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ Fon’t-an-a) 6 1763 fontana ‘fons’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fontana mar. fontana Badia fontana grd. funtana fas. fontèna caz. fontèna bra. fontana moe. fontana fod. fontana col. fontana amp. fontana LD fontana
s.f. Ⓜ fontanes
1 vena d’acqua a getto continuo (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fonte, sorgente Ⓓ Quelle ◇ a) mo te bones eghes, te bones fontanes / che al â bele dé zacan ales ganes, / mësson bëgn reconësce y desson laldé mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes, / mëssen bëgn reconësce y déssen laldè PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) Y sce sëis impedrí de valch vers, / a Borjé él na fontana! Y sce sëis impedrí de valch vers, / a Borjé él na fontana! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
2 fig. principio (da cui qualcosa emana o proviene direttamente) (gad.) Ⓘ fonte Ⓓ Quelle ◇ a) Zerto, chësta fontana de vita interna me nudrësc de consolaziun. Zerto, chesta fontana d’vita interna mè nudresc’ d’consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

fontana (gad., mar., Badia, bra., moe., fod., col., amp., LD) ↦ fontana.

Fontanac 6 1858 Fontanatsch (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
fas. Fontanac bra. Fontanac
topon.
paese della val di fassa facente parte del comune di mazzin (fas.) Ⓘ Fontanazzo di Fassa Ⓓ Fontanazzo di Fassa ◇ a) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Fontanac (fas., bra.) ↦ Fontanac.

fontèna (fas., caz.) ↦ fontana.

fonz Ⓔ FUNDUS (EWD 3, 347) 6 1843 fonz (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. funz mar. funz Badia funz grd. fonz fas. fon fod. fonz col. font amp. fon LD fonz
s.m. Ⓜ fonc
1 la superficie del terreno; qualsiasi struttura di rivestimento della superficie di calpestio di ambienti interni di edifici (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ suolo, pavimento Ⓓ Grund, Boden ◇ a) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz [ 425 ] curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 la parte terminale inferiore di un recipiente, di una cavità o sim. (gad. V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ fondo Ⓓ Boden ◇ a) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan; / […] / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan; / […] / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
3 parte posteriore (gad.) Ⓘ fondo Ⓓ hinterster Teil ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia) ☟ fondo
4 fig. la parte più interna o isolata o intima (gad.) Ⓘ fondo Ⓓ Tiefste, Innerste ◇ a) chëra storia, fin a sëgn mai aldida, l’á scomöt cina al funz dl cör chella storia, fin a ſengn’ mai aldida, l’à scommout cina al funz d’l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

fonz (grd., fod., LD) ↦ fonz.

for Ⓔ mhd. fort (Lardschneider 1933:115) 6 1813 for (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. for LD for
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
mo for (grd.) Ⓘ tuttora Ⓓ immer noch ◇ a) Tlo toma l bon Gejù l terzo iede a tiera. / Y tu ne zedes no de fé mo for la viera. Clo toma ‘l bon Giesu ‘l terzo jade a tiara. / J tu nes zedes no d’fe mo fort la viara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

for (grd., LD) ↦ for.

for (col.) ↦ fourn.

för (mar.) ↦ fever.

fora Ⓔ FORĀS (EWD 3, 288) 6 1631 fuora (Proclama1631-1991:156)
gad. fora mar. fora grd. ora fas. fora fod. fora amp. fora LD fora MdR fora
avv.
1 verso l’esterno, verso la parte esterna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fuori Ⓓ hinaus ◇ a) So pere donca và fora e l preia. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.)
2 all’aperto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
prep.
con verbi di quiete o di moto, indica posizione all’esterno o direzione verso l’esterno rispetto a un ambito circoscritto concreto o astratto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fuori da Ⓓ aus ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) chele bale de calcedon le é fora de Contrin chelle balle de Calcedong le è fora de Contring GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Ëla s’en ê apëna fora de ćiasa, che l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ëlla s’ eǹ ê a pëna fora de çhiasa, che l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:235 (Badia); e) chël mumënt svea n vedl Capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); f) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); h) ne jí mai fora dles strades santes, che le Signur cun süa vita y dotrina t’á mostré nè jì mai fora d’les strades santes, ch’ ‘l Signur cung sua vita e dottrina t’ ha mostrè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
interiez.
ordine di uscire, di mostrare o consegnare qualcosa (gad., fod., amp.) Ⓘ fuori Ⓓ heraus ◇ a) Fora spo, mituns, la flascia, / Fora d’osta bela tascia! Fora spo muttuns la flasha / Fora d’osta bella tasha! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo. propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon / [ 426 ] Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn / Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
fora de 1 (gad.) Ⓘ al di fuori di Ⓓ außerhalb ◇ a) Fora de Mareo sonará le e gonot a p. e. mësa - tavola, deache le e vá plü iüst, le mësson lascé Fora de Marêo sonarā l e gonot a p. e. mesa - tavola, deache l’e va plou giust, ‘l messung lascè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) 2 (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) ch’a i toi fora de fornel, / s’ à da bete cuatradura. c’ a i toi fòra de fornèl, / s’ a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) "Vëigheste" dijera, cotan pici, ch’ai é ciamó, vërc y zënza plömes; ai ne pó ciamó joré no salté fora de coa." "Veigheste" disc’la, cutang piccei, ch’ei è ciamò, verc’ e zenza plūmes; eì nè po ciamò jorè no saltè fora d’cō." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); f) "Franz, Franz! vie, vie pu snel ora!" Franz ie unì ora dl lën uet sun duicater "frants, frants ! víe, víe pu žnel ǫ́ra̤ !" frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ fora en (gad.) Ⓘ fuori in Ⓓ draußen in ◇ a) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô de chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, / lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia) ◆ fora

per (gad., fas., fod.) Ⓘ attraverso, per Ⓓ durch, in ◇ a) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ, y döt ingherdenî fora por chi ghebelmeri et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā, e dutt inggherdenìa fora pur chi ghebělmeri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

fora (gad., mar., Calfosch, Badia, fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ fora.

forá (gad., mar., Badia) ↦ fauré.

forà (MdR) ↦ fauré.

forà (col.) ↦ foré.

forada (gad., bra., fod.) ↦ foreda.

forandel Ⓔ da connettere con it. foro ‘buco’ ? 6 1858 forandiö pl. (ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164)
fas. forandel, forandol bra. forandel
s.m. Ⓜ forandìe
pane nero a forma di mezzaluna (fas. R 1914/99; Mz 1976) ◇ a) Ió volesse formai e forandìe / Dapò ve n sone de lenc e bie. Io volössö formài ö forandiö / Dapò ving sonö dö lönc ö biö. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

forandel (fas., bra.) ↦ forandel.

forandol (fas.) ↦ forandel.

forar (bra., moe.) ↦ foré.

forbì Ⓔ it. forbire 6 1873 forbì (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
amp. forbì
v.tr. Ⓜ forbesc
pulire restituendo la primitiva lucentezza (amp.) Ⓘ forbire Ⓓ reinigen
se forbì fig. (amp.) Ⓘ forbirsi Ⓓ sich abputzen ◇ a) Te son grate, che mai pì / Parch’ on carta, par un pezo / Chel!…afar da se forbì. Te son grate, che mai pi / Parc’ όn carta, par un pezzo / Chel!…affar da se forbì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

forbì (amp.) ↦ forbì.

forcela Ⓔ FURCELLA ‹ FURCILLA (EWD 3, 290) 6 1844 forz̄èla (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. forcela mar. forcela Badia forcela grd. furcela fas. forcela, sforcela fod. forcela amp. forzela LD forcela
s.f. Ⓜ forceles
utensile da tavola e da cucina, che serve per infilzare (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ forchetta Ⓓ Gabel ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

forcela (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ forcela.

forcia (grd.) ↦ fëurcia.

foré Ⓔ FORĀRE (EWD 3, 291) 6 1878 fori 2 imper. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. foré mar. foré Badia forè grd. furé fas. forèr bra. forar moe. forar fod. foré col. forà LD foré
v.tr. Ⓜ fora
1 trapassare in uno o più punti con un arnese o con un’arma (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ forare Ⓓ bohren ◇ a) Lasciundi vire, y sce t’os propi avëi sanch, fori plütosc la spada tl cör a Golo. Degun ater co ël á la colpa Lasceundi vire, e s’ t’ os propi avei sanc’, fŏri plouttosc’ la spada t’ l cour a Golo. Degung at’r, che el à la colpa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
2 forare passando da parte a parte o penetrando in profondità (gad. G 1923; DLS 2002, grd. G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perforare Ⓓ durchbohren ◇ a) Os sëis por me sorëdl, che ilominëis mia anima, canch’i pënsi a Os, y me scialdëis le cör, fora sot ala dlacia d’angosces da mort Os seis pur mè soredl, che illumineis mia anima, cang ch’i pense a Os, e mè scealdeis ‘l cour, fora soutt alla dlaccea d’angoscies da mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

foré (gad., mar., fod., LD) ↦ foré.

forè (Badia) ↦ foré.

foreda Ⓔ deriv. di foré 6 1845 forade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. forada fas. forèda bra. forada fod. forada LD foreda
s.f. Ⓜ foredes
sensazione fisica dolorosa che si manifesta d’improvviso e acutamente (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fitta, dolore Ⓓ Stich ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.). [ 427 ] foreda (LD) ↦ foreda.

forèda (fas.) ↦ foreda.

forèr (fas.) ↦ foré.

forest Ⓔ it. foresto ‹ FORESTIS (EWD 3, 293) 6 1841 foresto (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
gad. forest mar. foresto Badia furesto grd. furest fas. forest caz. forest bra. forest moe. forest fod. foresto amp. foresto LD forest MdR forest
agg. Ⓜ foresć, foresta, forestes
riferito a luogo, cosa o ambiente, non conosciuto, non familiare, con cui non si hanno perciò legami o rapporti affettivi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estraneo, straniero Ⓓ fremd ◇ a) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) incercené ite da pecios alc y fosc, da nogares forestes y scöres, y brüsces, che se nainâ incercenè ite da pecceŏs altg’ e fosc’, da nugares forestes e scures, e brusces, che sè neinā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
s.m.f. Ⓜ foresć, foresta, forestes
persona che non è nativa del luogo in cui si trova, né ha in esso stabile residenza, ma è venuta da altra città o da altra nazione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ forestiero, straniero Ⓓ Fremder ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma non é gnanche decoro. Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma no n’é gnanche decoro. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

forest (gad., fas., caz., bra., moe., LD, MdR) ↦ forest.

forestí (Badia) ↦ forestier.

forestì (MdR) ↦ forestier.

forestier Ⓔ it. forestiero ‹ afrz. forestier ‹ FORESTĀRIUS (GsellMM) 6 1631 forestier (Proclama1631-1991:156)
gad. forstí mar. frostí Badia forestí grd. fulestier fas. forestier fod. forestier amp. forestier MdR forestì
agg. Ⓜ forestiers, forestiera, forestieres
1 di persona o di cosa che proviene da un paese diverso da quello in cui si trova (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ forestiero Ⓓ fremd ◇ a) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
2 riferito a luogo o ambiente, non conosciuto, non familiare, con cui non si hanno perciò legami o rapporti affettivi (gad. B 1763, grd. F 2002, fas., fod.) Ⓘ straniero, estraneo Ⓓ fremd ◇ a) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout su la sia robes, e l’é se n jit, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) Y da iló a püc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un él jü demez te n paisc forstí E dailò a pucc dis, abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); c) Do valgun dis chësc fi plu jëunn à tëut l fatissie, s’à metù n streda, y se n jit te n paesc fulestier dalonc. Dò vualgugn dis chesc fì plù jeun ha tèut ‘l fatti sie, s’ ha mettù ‘n streda, i seng gì ten pavisc fulestièr da loncc. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); d) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fatossuo, e l se n é jù nte n paisc forestier dalonc. Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr da loncc. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.)
s.m.f. Ⓜ forestiers, forestiera, forestieres
persona che non è nativa del luogo in cui si trova, né ha in esso stabile residenza, ma è venuta da altra città o da altra nazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ forestiero Ⓓ Fremder ◇ a) Conescëise vos chël forestì ilò? / Iö ne le conësce iö. Connescëise vos quël forestì illò? / Jeu ne le connësce jeu. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres. Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dutta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes necessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
s.m. sg.
(fod.) Ⓘ terra forestiera Ⓓ Fremde ◇ a) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

forestier (fas., caz., fod., amp.) ↦ forestier.

foresto (mar., fod., amp.) ↦ forest.

forgheré (mar.) ↦ fegolé.

forgnun (mar.) ↦ frignon.

forma Ⓔ it. forma ‹ FŌRMA (vs. EWD 3, 295) 6 1878 forma (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. forma mar. forma Badia forma grd. forma fas. forma fod. forma amp. forma LD forma
s.f. Ⓜ formes
1 struttura, modello o aspetto esteriore di qualcosa (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ forma Ⓓ Gestalt ◇ a) i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) na spina, en forma d’aodla na spina, in forma da odla DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
2 frase, espressione, sequenza che sintetizza principi (gad.) Ⓘ formula Ⓓ Formel ◇ a) ara messâ dí do la forma dl joramënt ella m’ssā dì dò la forma d’l jurament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

forma (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

forma. [ 428 ]

formà (col.) ↦ formé.

formai Ⓔ bellun. formai (T 1934:140) 6 1812 formai (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. formai bra. formai fod. formai amp. formei LD formai
s.m. Ⓜ formais
alimento che si ottiene facendo coagulare il latte con caglio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ formaggio Ⓓ Käse ◇ a) se volede n pe’ de formai de feida l pare ve n dasc ben. se volede un pede formai de feida el Pere ven dasch beng. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ió volesse formai e forandìe Io volössö formài ö forandiö ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.) ☝ ciajuel.

formai (fas., bra., fod., LD) ↦ formai.

formar (bra.) ↦ formé.

formé Ⓔ FORMĀRE (EWD 3, 296) 6 1878 formada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. formé Badia formè grd. furmé fas. formèr bra. formar fod. formé col. formà LD formé
v.tr. Ⓜ forma
realizzare dando una forma, modellare (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD) Ⓘ formare Ⓓ formen ◇ a) Chësta coa é stada formada y fata fora avisa da n vicel dla medema sort Chesta cō è stada formada e fatta fora avviſa da ‘ng vicell d’la m’demma sort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

formé (gad., fod., LD) ↦ formé.

formè (Badia) ↦ formé.

formei (amp.) ↦ formai.

forment Ⓔ FRŪMENTUM (EWD 3, 357) 6 1763 formaent ‘frumentum’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. formënt mar. formont Badia furmënt fas. forment fod. forment col. forment amp. formento LD forment MdR formënt
s.m. sg.
pianta annua delle graminacee (triticum) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ frumento Ⓓ Weizen ◇ a) E ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) y ne me fá fistide, sc’ al ne n’é somené ince n granel de formënt por me e nè m’fa fastide, s’ el nen è som’nè incie ‘ng granell d’forment pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia) ☟

gran2.

forment (fas., fod., col., LD) ↦ forment.

formënt (gad., MdR) ↦ forment.

formento (amp.) ↦ forment.

formenton Ⓔ ven. formentón (EWD 3, 358) 6 1870 formenton (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. formenton Badia formenton grd. furmenton fas. formenton fod. formenton col. formenton amp. formenton LD formenton
s.m. sg.
pianta annua erbacea delle poligonacee (fagopyrum esculentum) (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ grano saraceno Ⓓ Schwarzplenten, Buchweizen ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

formenton (gad., Badia, fas., fod., col., amp., LD) ↦ for-

menton.

formèr (fas.) ↦ formé.

formont (mar.) ↦ forment.

forn (fas.) ↦ fourn.

forn (fas., caz.) ↦ frignon.

fornel Ⓔ FURNUS + -ELLUS (EWD 3, 350) 6 1763 fornai ‘fornax’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. furnel mar. furnel Badia furnel grd. furnel fas. fornel fod. fornel amp. fornel LD fornel
s.m. Ⓜ forniei
1 parte del camino, situata direttamente sotto la cappa, in cui si faceva il fuoco per cuocere cibi e riscaldare ambienti (gad., grd. G 1923; F 2002; DLS 2002) Ⓘ focolare Ⓓ Herd ◇ a) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia)
2 parte del focolare contadino chiusa che funge da forno di cottura domestico (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fornello Ⓓ Ofen, Backrohr ◇ a) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / ch’a i toi fora de fornel, / s’à da bete cuatradura. Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / c’ a i toi fòra de fornèl, / s’ a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

fornel (fas., fod., amp., LD) ↦ fornel.

forní (gad., mar., Badia) ↦ fornì.

fornì Ⓔ it. fornire ‹  germ. *frumjan (EWD 3, 298) 6 1864 furni (VianUA, FiProdigo1864:192)
gad. forní mar. forní Badia forní grd. furnì fas. fornir fod. fornì col. fornì amp. fornì LD fornì
v.tr. Ⓜ fornesc
1 ornare, parare a festa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 200, grd. A 1879, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adornare, addobbare Ⓓ schmücken, ausschmücken ◇ a) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
2 coprire qualcuno con abiti (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ vestire Ⓓ bekleiden ◇ a) L pere no l à lascià rujené ora, ma l à cumandà a si jënt ch’ëi vede subit a purté caprò guant a l furnì ‘L père no l’hà laŝsà rusnè òra, ma l’hà cumandà a si s̄ënt ch’ëi vède subit a purtè caprò guànt al furni VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè [ 429 ] spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ fornis, fornida, fornides
resto più bello o piacevole con l’aggiunta di elementi decorativi (gad., fod.) Ⓘ ornato, decorato Ⓓ geschmückt, verziert ◇ a) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
fornì fora (gad.) Ⓘ abbellire Ⓓ ausschmücken ◇ a) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

fornì (fod., col., amp., LD) ↦ fornì.

forniment Ⓔ it. fornimento x forní (GsellMM) 6 1856 fornimenc pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. fornimënt Badia fornimënt grd. furnimënt fas. forniment, fornimenta bra. forniment fod. forniment col. fornimenti amp. fornimento
s.m. Ⓜ fornimenc
abbellimento ottenuto con elementi decorativi (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ ornamento Ⓓ Verzierung, Schmuck ◇ a) Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me, y en capara de tüa fedelté: ëres é mi fornimënt prezius da nücia Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè: elles è mi forniment prezioso da n’vicceà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); c) Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch’ ares foss en plëgn fornimënt Les brusces e les trognores è vistides d’broja, ch’lumina, sceocch’ elles foss’ in plengn’ forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

forniment (fas., bra., fod.) ↦ forniment.

fornimënt (gad., Badia) ↦ forniment.

fornimenta (fas.) ↦ forniment.

fornimenti (col.) ↦ forniment.

fornimento (amp.) ↦ forniment.

fornir (fas.) ↦ fornì.

forno (amp.) ↦ fourn.

forsc (gad., mar., grd.) ↦ forsi.

forsce (MdR) ↦ forsi.

forsci (Badia, grd., fas.) ↦ forsi.

forsi Ⓔ nordit. forśi ‹ FORSIT (EWD 3, 299) 6 1812 fosch (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. forsc, fosc mar. forsc Badia forsci grd. forsc, fosc, forsci fas. fosc, forsci bra. fosc fod. forsi, fosc col. forsi amp. fosc, fursi LD fosc MdR forsce
avv.
esprime dubbio, incertezza, probabilità o anche possibilità e speranza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ forse, magari Ⓓ vielleicht ◇ a) Le creature. Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Le creature. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Ulësse mefun me maridé. / Oh, diral, śën n’ei assé. - / Ulëis’ a forsci gor paré? / Ie ne sé, diral, co fé. Ulësse mefe me maridè. / O, diral, ʃën n’ei assè. - / Ulëisa forshi gor parè? / Ie ne se, diral, ko fe. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Ne sëise forsce amante de les tragedies? Ne sëise forŝe amante de les tragédies? DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); d) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); e) Anpezane! sentreae, / s’ aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); f) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); g) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. Piccol- ruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); i) Ma non on fosc rajon d’esse contente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); j) ma pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa, y ie ësse na crëusc de mancul ma pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa, y jö èss na crouŝ de mancul VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); k) I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); l) Ai ne le sá pa forsc nia, desch’ iö ne le savô denant Ei nel sa pa forsi nia, desch’ iou nel savō denant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); m) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’é degun invern Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

forsi (fod., col.) ↦ forsi.

forstí (gad.) ↦ forestier.

fort Ⓔ FORTIS x it. forte (GsellMM) 6 1763 fort ‘fortis’; stè fort ‘firmus’ (Bartolomei1763-1976:81, 101)
gad. fort mar. fort Badia fort grd. fort fas. fort fod. forte amp. forte LD fort MdR fort
agg. Ⓜ forc, forta, fortes
dotato di vigore fisico e resistenza (gad. Ma 1950; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ robusto, forte Ⓓ stark, kräftig ◇ a) Ma se sé forte, / […], / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, / […], / avrè co l’è un dì ʼna pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedi[ 430 ] na1868-1990:358 (amp.)
avv.
con forza, con intensità (gad., fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ fortemente, intensamente Ⓓ fest, kräftig ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. / Diolan bëin fort, signur. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. / Diolaǹ bëiǹ fórt, Signur. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

fort (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦ fort.

fortaa (fas., caz., bra.) ↦ fortaia.

fortaea (moe.) ↦ fortaia.

fortaia Ⓔ *FRĪCTĀLIA (Gsell 1989a:154) 6 1819 fortaja (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. fortaia mar. fortaia Badia fortaia fas. fortaa caz. fortaa bra. fortaa moe. fortaea fod. fortaia amp. fartaia LD fortaia
s.f. Ⓜ fortaies
dolce tradizionale fritto in padella (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frittella Ⓓ Straube ◇ a) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) E candenó vegn la mascèra con n gran piat de bela fortaes e la ge les porta a Dona Chenina. E kandenò ven la mašera kon un gran piat de bela fortaes e la ğe les porta a Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

fortaia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ fortaia.

forte (fod., amp.) ↦ fort.

forteza Ⓔ it. fortezza ‹ *FORTITIA (EWD 3, 301) 6 1878 fortezza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. fortëza Badia fortëza grd. furtëza fas. forteza fod. fortëza amp. forteza LD forteza
s.f. Ⓜ fortezes
opera fortificata di vaste dimensioni (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ fortezza Ⓓ Festung ◇ a) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

forteza (fas., amp., LD) ↦ forteza.

fortëza (gad., Badia, fod.) ↦ forteza.

fortuna Ⓔ FORTŪNA x it. fortuna (GsellMM) 6 1763 fortuna ‘sors’; la bu fortuna ‘habuit fortunam, fuit felix’ (Bartolomei1763-1976:81, 84)
gad. fortüna mar. fortüna Badia furtüna grd. fertuna fas. fortuna fod. fortuna amp. fortuna LD fortuna MdR fortüna
s.f. Ⓜ fortunes
sorte favorevole, destino propizio (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fortuna Ⓓ Glück ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) De plü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. Chëst é iüst na fortüna por ël. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. Quëst é jüst ‘na fortüna por ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Sën s’aodi gran fortüna / Y trepes benedisciuns! Söng saodi grang fortüna, / I trepös benödöschiungs! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Dal ciel ie dejidre fertuna, y che l stebe for bën nton. Dal ciöl jë des̄idre fortuna, y chë stèbe fort bëŋ ’ŋtoŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Ais fortüna, mia Genofefa, le Signur t’acompagnëies. Aieste fortuna, mia Genofefa, ‘l Signur t’ accompagne. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); g) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
per fortuna (grd.) Ⓘ per fortuna Ⓓ zum Glück ◇ a) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

fortuna (fas., fod., amp., LD) ↦ fortuna.

fortunà (fas., col., amp.) ↦ fortuné.

fortüna (gad., mar., MdR) ↦ fortuna.

fortuné Ⓔ deriv. di fortuna sul modello di it. fortunato (GsellMM) 6 1833 fortuné (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. fortuné mar. fortüné Badia fortuné grd. fertunà fas. fortunà fod. fortuné col. fortunà amp. fortunà LD fortuné MdR fortuné
agg. Ⓜ fortunés, fortuneda, fortunedes
favorito dalla sorte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fortunato Ⓓ glücklich ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani Fortunà sarà chëll s̄oun, chë t’ la virtù crës̄ coi agni PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) É le discepul fortuné, / So maester sc’ ël pó somié. È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

fortuné (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ fortuné.

fortüné (mar.) ↦ fortuné.

forza Ⓔ FORTIA (EWD 3, 304) 6 1763 forza ‘vires’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. forza mar. forza Badia forza grd. forza fas. forza caz. forza bra. forza moe. forza fod. forza amp. forza LD forza MdR forza
s.f. Ⓜ forzes
mezzo che consente o determina lo svolgersi dell’azione materiale o spirituale, con maggiore o minore efficacia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ forza Ⓓ Kraft, Stärke ◇ a) l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. E l’à ciapà na forza desche un manz. la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô. Ö la tschappà nô forzô döschö un manz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) porcí [ 431 ] ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); d) Iló araspera ciamó dötes les forzes adöm, y sentada sön so let de müstl, i ciarera fit al fi senté dlungia Illò arrasp’la ciamò duttes les forzes adum, e sentada soung so lett d’must’l, i ciar’la fitt al fì sentè d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
a forza de (fas.) Ⓘ a forza di Ⓓ nach langem … ◇ a) A forza de domanèr l’un e l’auter, un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides A forza de domanér l’un e l auter, un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.) ◆ dé forza (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rafforzare, dare forza Ⓓ Kraft geben, stärken, kräftigen ◇ a) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia) ◆ per forza (fod., MdR) Ⓘ per forza Ⓓ zwangsweise ◇ a) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Gonot sozédel chëst, mo sc’ ëi ne và gën e de bona vorentè, sc’ i fêjen jì per forza, o ch’ëi mëss paié. Gonòt succedl quëst, mó ŝ’ ëi ne va giaǹ e de bonna vorentè, ŝ’ i feŝeǹ ĝi per forza, o ch’ëi mëss paÿé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

forza (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ forza.

forzela (amp.) ↦ forcela.

fosa Ⓔ anordit. foźa ‘foggia’ ‹ FOVEA? (Gsell 1993a:120; GsellMM) 6 1833 fòsa (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. fosa mar. fosa Badia fosa fas. foja moe. foja MdR fosa
s.f. Ⓜ foses
caratteristica, modo particolare di fare, di essere, di procedere (gad. V/P 1998, fas. DA 1973; DILF 2013, MdR) Ⓘ foggia, maniera Ⓓ Art, Art und Weise ◇ a) Idie e la religiun avràl dagnora dant i ödli, e a chësta fosa resteràl onest e pros Iddie e la religiuǹ avral dagnóra dant i eudli, e a quësta fòsa resteral onest e próss DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Dopo ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

fosa (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fosa.

fosc (gad.) ↦ forsc.

fosch Ⓔ FUSCUS (EWD 3, 306) 6 1763 fosch ‘niger’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fosch mar. fosch Badia fosch grd. fosch fas. fosch fod. fosch amp. fosco LD fosch MdR fosch
agg. Ⓜ fosc, foscia, fosces
1 capace di assorbire tutta la radiazione luminosa che lo investe, in modo da non rifletterne alcuna che ecciti l’occhio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nero Ⓓ schwarz ◇ a) Sce ne venëis chëla biescia foscia, ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè Ŝe ne vennëis quëlla biescia foscia, ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella-fossa e blançhia-várda, / Alt in aria, e n’cigun PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch sū oudli fosc’ sciavà soutt luminā sceoucche bureis da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 caratterizzato da sventure, dolori, avversità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ nero Ⓓ schwarz ◇ a) Imper la tera é le cil sciöche l’aisciöda al invern; anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl Paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern. Iu pēr la terra è ‘l Ceìl sceoucche l’aingsceuda all’ ingvēr; anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 di persona che ha carnagione e capelli bruni (grd. F 2002) Ⓘ moro Ⓓ dunkelhaarig, schwarz ◇ a) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

fosch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

fosch.

fosco (amp.) ↦ fosch.

fossa Ⓔ FOSSA 6 1813 fossa (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. fossa mar. fossa Badia fossa grd. fossa fas. fossa fod. fossa amp. fossa LD fossa
s.f. Ⓜ fosses
luogo di sepoltura per una o più salme (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tomba Ⓓ Grab ◇ a) Gejù vën metù te fossa. Giesu veng metù te fossa. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Os che podëis daurí les portes de chësta fossa Os che pudeis daurì les portes de chesta fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
fossa santa (gad. V/P 1998) Ⓘ Santo Sepolcro Ⓓ Heiliges Grab ◇ a) na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia).

fossa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

fossa.

fostü (gad., mar.) ↦ festù.

fota Ⓔ nordit. fota (EWD 3, 361) 6 1873 fottes pl. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. fota Badia fota grd. fota fas. fota fod. fota amp. fota LD fota
s.f. Ⓜ fotes
improvviso sentimento di ira, di breve o lunga durata (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ collera, ira, stizza Ⓓ Erregung, Aufregung, Zorn ◇ a) E agnó el pretende, / I disc, anche [ 432 ] doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. E agnó el pretende, / I disc, anche doa ótte, / El pagamento, s’intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

fota (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fota.

fotograf Ⓔ it fotografo / dt. Fotograf 6 1873 fotografe pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. fotograf grd. fotograf fas. fotograf fod. fotografo amp. fotografo LD fotograf
s.m.f. Ⓜ fotografs, fotografa, fotografes
chi esegue fotografie (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fotografo Ⓓ Fotograf ◇ a) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitàs / Come mate dute core I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

fotograf (gad., grd., fas., LD) ↦ fotograf.

fotografo (fod., amp.) ↦ fotograf.

fourcia Ⓔ FURCA (EWD 3, 352) 6 1763 forcia ‘furca instrumentum rusticum’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. furcia mar. furćia Badia furćia grd. fëurcia, forcia fas. forcia fod. fourcia col. forcia amp. forcia LD fourcia
s.f. Ⓜ fources
strumento per l’impiccagione, per lo più costituito da due pali (verticali) che ne sostengono un terzo (orizzontale) donde pende il capestro (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ forca Ⓓ Galgen ◇ a) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

fourcia (fod., LD) ↦ fourcia.

fourn Ⓔ FURNUS (EWD 3, 349) 6 1828 fëur (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. furn mar. furn Badia fur grd. fëur fas. forn fod. fourn col. for amp. forno LD fourn MdR fur
s.m. Ⓜ fourns
1 impianto in muratura costituito essenzialmente di una camera che può essere portata a conveniente temperatura, per la cottura del pane e di altri cibi (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ forno Ⓓ Backofen, Ofen ◇ a) Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran scuac da fëur! Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran skuac da fëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.)
2 impalcatura di legno intorno e sopra la stufa, sulla quale è possibile sdraiarsi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879, fod. A 1879, MdR) Ⓘ impalcatura della stufa contadina Ⓓ Ofenbrücke ◇ a) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR).

fourn (fod., LD) ↦ fourn.

fouro (amp.) ↦ fever.

Fouruzo 6 1844 Fourùz̄o (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. Fouruzo
antrop.
soprannome diminutivo di "fabbro" (amp.) Ⓘ Fouruzo Ⓓ Fouruzo ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces, / o el Fouruzo i pó ciamà, / con rejon "stracaganasces". De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces, / o el Fourùz̄o i po ciamà, / con región "stracaganasces". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

Fouruzo (amp.) ↦ Fouruzo.

fouze (amp.) ↦ fauc.

fouzigora (amp.) ↦ fauzigola.

fouzo (amp.) ↦ fauz.

fozöra (mar.) ↦ fezura.

fra Ⓔ it. fra 6 1805 fra (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
grd. fra fas. fra caz. fra bra. fra fod. fra amp. fra MdR fra
prep.
1 dati due limiti di luogo o di tempo, indica una posizione intermedia (fas. R 1914/99) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) Un dì fra i autres l molin no volea più jir. Un di fra i autres l’moling no volöô più schir. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); b) i se à contà un a l’auter co che la ge é jita fra chisc temp i se a konta un a l auter, ko ke la ğe e ʒ̉ita fra kiš temp BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.)
2 può indicare ‘immersione’ in una globalità o pluralità di elementi (grd., fas. R 1914/99, amp., MdR) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic. E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca; e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) Chëst ne pò ester atramënter, cioè ch’ël en sie fra tant de jënt inće tröc de ri Quëst ne pò estr atramëntr, cioè ch’ël eǹ sie fra tant de ĝënt inçhié treućh de rì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) Ne son plu dëni de vester tlamà vosc fi; ma ve prëie de me tò su fra vosta jënt. Ne son plù degn de vester tlamà vosc fì; ma ve preie de me tò su fra vosta gent. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
3 complemento di relazione, indica contrasto, solidarietà, reciprocità e simili (fas., fod., amp.) Ⓘ tra Ⓓ zwischen, bei ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Chisc trei i à vedù che l’é n bel tous gran e gros, e i se pissèa fra de ic: "Chest magari podessane aer." Kiš trei i a vedù ke l è un bel tous gran e grós, e i se pisea fra de ič: Kest magari podesane aer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); d) See apena arivà ca, / Che éi dito fra me stesso: / "Chera l’é un’Autorità, / I me fesc anche el prozesso." Sée appena arrivá cá, / Che ei dito fra me stesso: / "Chera l’é un Autoritá, / I me fecs anche el prozesso." Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

fra (grd., fas., caz., bra., fod., amp., MdR) ↦ fra.

fra (grd., fas., caz., bra.) ↦ fre.

frabicar (bra., moe.) ↦ fabriché.

frabiché (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fabriché.

frabichèr (fas.) ↦ fabriché.

fradel Ⓔ ven.-trent. fradel 6 1805 fradiei pl. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
moe. fradel fod. fradel amp. fardel, fradel †
s.m. Ⓜ fradiei
1 ciascuna delle persone di sesso maschile nate dallo stesso padre e dalla stessa madre (moe. DA 1973, [ 433 ] fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) ‘L é vegnù vosc fardel, e vosc pare ‘l à fato mazà un vedel ingrassà Le vegnù vos fradel, e vos pare l’ha fatto mazzà un vedel ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.)
2 fig. con allusione all’affetto che normalmente lega tra loro i fratelli, oppure alla somiglianza fisica (amp.) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) T’ as doi oce tanto biei… / i é lujente come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
fre.

fradel (moe., fod.) ↦ fradel.

fradel † (amp.) ↦ fardel.

fraear (moe.) ↦ fraié.

frael (amp.) ↦ frel.

fraeon (moe.) ↦ fraion.

frago (Badia) ↦ fregul.

fragura (Badia) ↦ fregola.

fraia Ⓔ nordit. fraia ‹ *FRĀTĀLIA (EWD 3, 312) 6 1844 fràia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
grd. fraia fas. fraia fod. fraia amp. fraia
s.f. Ⓜ fraies
1 gruppo, comitiva di amici (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ brigata, combriccola Ⓓ Gesellschaft, Clique ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.)
2 allegria rumorosa, festa chiassosa (fas. Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ vita allegra, baldoria Ⓓ lustiges Leben, Lustigkeit, Rummel ◇ a) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

fraia (grd., fas., fod., amp.) ↦ fraia.

fraià (amp.) ↦ fraié.

fraidí (gad., mar., Badia) ↦ fraidì.

fraidì Ⓔ *FRAGIDIRE (Gsell 1989a:154) 6 1763 freidasch ‘marcesco’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fraidí mar. fraidí Badia fraidí
v.intr. Ⓜ fraidesc
diventare marcio (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ marcire Ⓓ faulen ◇ a) plütosc fraidí en funz de na tor, co rové cun colpa sön n tron plouttosc’ fraidì in funz dena torr, che r’vè cung colpa sou n’ung trono DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

fraidumenza Ⓔ *FRAGIDUS + -UMEN +-ENTIA (Lardschneider 1933:116) 6 1865 frëidumënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. fraidumënza
s.f. sg.
carattere o natura di chi è pigro (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ pigrizia Ⓓ Faulheit ◇ a) Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

fraidumënza (grd.) ↦ fraidumenza.

fraié Ⓔ deriv. di fraia / nordit. fraiàr (EWD 3, 312) 6 1862 fraià 5 imper. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
gad. fraié Badia fraié fas. fraièr moe. fraear fod. fraié amp. fraià
v.intr. Ⓜ fraia
spendere con eccessiva larghezza e prodigalità; sperperare, dilapidare (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ scialacquare, sperperare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) O fraià pura, stajé alegre, intanto / na fre areota v’in śiré in malora… O fraià pura, stagé alegre, intanto / na fre a reota v’in ziré in malora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

fraié (gad., Badia, fod.) ↦ fraié.

fraièr (fas.) ↦ fraié.

fraion Ⓔ deriv. di fraié (EWD 3, 313) 6 1844 fraiói pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fas. fraion moe. fraeon amp. fraion
s.m.f. Ⓜ fraions, fraiona, fraiones
chi mangia molto o avidamente (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mangione Ⓓ Vielfraß, Prasser
rodul de fraions (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ brigata allegra e divertente Ⓓ fröhliche und lustige Gesellschaft ◇ a) val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

fraion (fas., amp.) ↦ fraion.

Francesch 6 1833 Franćësc (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241)
gad. Francësch col. Franzesch MdR Francësch
antrop.
(gad., col. Pz 1989, MdR) Ⓘ Francesco Ⓓ Franziskus ◇ a) O bun dé, signur Francësch! Ves lascëise inće vos n pü’ odëi na ota? O buǹ dé, Signur Franćësc! Ves lascëise inçhié vos ‘ǹ pü’ odëi ‘na óta? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR).

Francësch (gad., MdR) ↦ Francesch.

franch Ⓔ it. franco ‹ frz. franc ‹ fränk. * frank (EWD 3, 314) 6 1445 frankh (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
gad. franco mar. franco Badia franch, franco grd. franch fas. franch fod. fránco col. franco amp. franco LD franch
agg. Ⓜ francs, franca, franches
1 che non è sottoposto a vincoli, obblighi, impegni e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ libero, franco Ⓓ frei ◇ a) Ie stlaf y franch Jw sglaff ee frankh WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.)
2 sincero, schietto, leale (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ franco Ⓓ frank, offen, aufrichtig, freimütig ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? Doi, respuend ‘l mutt böll frànch. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); c) Döt franco impormët le grof, cun la sposa injenedlé, a receve la benedisciun dai geniturs. Dutt franco impormett ‘l grof, colla sposa injenedlè, a recev’r la benedisiung dai Genitori. De[ 434 ] claraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
avv.
che rivela franchezza (gad., fod. Pz 1989) Ⓘ con franchezza Ⓓ entschlossen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) che te pois gní en ater ann / a imparé franch le todësch Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia).

franch (Badia, grd., fas., LD) ↦ franch.

Francia (gad., Badia, amp.) ↦ Franzia.

Fráncia (fod.) ↦ Franzia.

franco (gad., mar., Badia, col., amp.) ↦ franch.

fránco (fod.) ↦ franch.

Franz Ⓔ dt. Franz 6 1835 Franzela f. (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. Franz Badia Franz grd. Franz fas. Frànzele fod. Fránz
antrop. Ⓜ Franzela
(gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ Francesco Ⓓ Franz ◇ a) De Ciastelrot don Clara Franz D’Ciastellrott Don Clara Franz DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

Franz (gad., Badia, grd.) ↦ Franz.

Fránz (fod.) ↦ Franz.

Franza (bra., amp.) ↦ Franzia.

franzeis Ⓔ nordit. françeśe ‹ afrz. franceis (da FRANCIA) (EWD 3, 316) 6 1833 franceŝe (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. franzesc Badia franzesc, franzeje fas. franzeis bra. franzeis fod. franzeje amp. franzeje LD franzeis MdR franzeje
agg. Ⓜ franzeisc, franzeisa, franzeises
della francia (gad. P/P 1966; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ francese Ⓓ französisch ◇ a) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) le j che á le sonn franzesc, o sciöche s en Gejú ‘l j, che ha ‘l son francese, o sceoucche s in Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
s.m.f. Ⓜ franzeisc, franzeisa, franzeises
abitante, cittadino della francia (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas., fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ francese Ⓓ Franzose ◇ a) Ne l’an mileotcentenef i Franzesi i é vegnui da Moena su Nel an mile otcent e növ i Französi i ö venui da Moenô su ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
franzous.

franzeis (fas., bra., LD) ↦ franzeis.

franzeje (Badia) ↦ franzesc.

Frànzele (fas.) ↦ Franz.

franzesc (gad., Badia) ↦ franzeis.

Franzesch (col.) ↦ Francesch.

franzëus (grd.) ↦ franzous.

Franzia 6 1844 Franz̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. Francia grd. Franzia fas. Franzia bra. Franza fod. Fráncia amp. Francia, Franza LD Franzia
topon.
stato (con estensione storicamente variabile) dell’europa occidentale (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Francia Ⓓ Frankreich ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Franzia (grd., fas., LD) ↦ Franzia.

franzonaia Ⓔ ? (cfr. Mondo Ladino 32, 2008, 267 n. 16) 6 1856 franzonaja (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
bra. franzonaia
s.f. Ⓜ franzonaies
(?) (bra.) ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa / Ma i sarà ence poiousc. I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja / Ma i sara encie poglious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

franzonaia (bra.) ↦ franzonaia.

franzous Ⓔ dtir. Franzo(u)s (GsellMM) 6 1864 Franzous (VianUA, DoiUemes1864:197)
grd. franzëus fas. franzous
s.m.f. Ⓜ franzousc, franzousa, franzouses
abitante, cittadino della francia (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ francese Ⓓ Franzose ◇ a) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.)
franzeis.

franzous (fas.) ↦ franzous.

Frara (gad., Badia) ↦ Frera.

frat (gad., mar., Badia, MdR) ↦ fret.

frate Ⓔ it. frate 6 1856 frati pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. frate fas. frate bra. frate fod. frate amp. frate LD frate
s.m. Ⓜ frati
religioso di un ordine monastico cattolico (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frate Ⓓ Mönch ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

frate (gad., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ frate.

fre Ⓔ FRĀTER (EWD 3, 320; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Fratr-e) 6 1763 frer ‘frater’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. fre mar. fre Badia fre grd. fra fas. fra caz. fra bra. fra LD fre MdR fre
s.m. Ⓜ fredesc
ciascuna delle persone di sesso maschile nate dallo stesso padre e dalla stessa madre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fratello Ⓓ Bruder ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) E chest ge à dit, l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn. E chest j’a dit, l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a [ 435 ] tgjapá san de retorn. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Ël é vëi, ch’ël vëgn gonot inte nosta ćiasa (da nos) porćì ch’ël é n bun amico de mi fre. Ël é vëi, ch’ël vëgn gonót inte nosta çhiasa (da nos) porçhi ch’ël é ‘n buǹ amico de mi frè. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) Bën, sën alda mio bun fre: / Ci ch’i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) por chësc dessi ’ci ëi ester bugn y amé chësc bun Pere, ince s’amé tra d’ëi desco fredesc purchesc’ dessi ci ei est’r bongn’ e amè chesc’ bung Pere, incie s’ amè tra d’ei desco fredesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
fredesc y sorans (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002) Ⓘ fratelli e sorelle Ⓓ Geschwister ◇ a) I fredesc y la surans de na muta, che fova per se maridé, dijova na sëira: Śën sor! recordete po d’avëi pazienza I frèdeŝ y la suràŋs de na mutta, chë fòa per së maridè, dis̄ova na sëira: Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
fradel.

fre (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ fre.

fre (amp.) ↦ fregora.

Frea (grd., fas.) ↦ Frera.

freada (moe., col.) ↦ ferieda.

frecuent Ⓔ it. frequente 6 1878 frequente (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. frecuënt amp. frecuente
agg. Ⓜ frecuenc, frecuenta, frecuentes
ripetuto a brevi intervalli (gad., amp.) Ⓘ frequente Ⓓ häufig
de frecuent (amp.) Ⓘ spesso, di frequente Ⓓ oft ◇ a) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

frecuënt (gad.) ↦ frecuent.

frecuente (amp.) ↦ frecuent.

fredor (fas., caz.) ↦ ferdon.

frego (gad., mar., col.) ↦ fregul.

frëgo (fod.) ↦ fregul.

fregol (fas.) ↦ fregul.

fregola Ⓔ *FRICULA (da FRICĀRE) (EWD 3, 311) 6 1844 fre (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. frogora mar. froghera Badia fragura grd. fregula fas. frégola fod. frëgola, frogola col. fregola amp. fregora, fre LD fregola
s.f. Ⓜ fregoles
piccolissima quantità di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973, amp. A 1879, LD) Ⓘ briciola Ⓓ Bisschen ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) E po i tol ai poerete / Chera fre che i à dà el comun E pò i tòl, ai poerete / Chera frè, che ià da el comun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
na fre (amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ un po’ Ⓓ ein bisschen, ein wenig ◇ a) Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆ na

fre a la outa (amp. C 1986, LD) Ⓘ un po’ alla volta Ⓓ allmählich ◇ a) O fraià pura, stajé alegre, intanto / na fre areota v’in śiré in malora… O fraià pura, stagé alegre, intanto / na fre a reota v’in ziré in malora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

fregola (col., LD) ↦ fregola.

frégola (fas.) ↦ fregola.

frëgola (fod.) ↦ fregola.

fregolar (bra., moe.) ↦ fegolé.

fregolèr (fas.) ↦ fegolé.

fregora (amp.) ↦ fregola.

fregul Ⓔ nordit. fregol ‹ *FRICULUS (GsellMM) 6 1870 fregol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. frego mar. frego Badia frago grd. fregul fas. fregol fod. frëgo, frò col. frego LD fregul
s.m. sg.
piccolissima quantità di qualcosa (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ briciola Ⓓ Bisschen
n fregul (grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig, ein bisschen ◇ a) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ n fregul a la outa (fod.) Ⓘ un po’ alla volta Ⓓ allmählich ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida Si, un fregol alla ota i la capida AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

fregul (grd., LD) ↦ fregul.

fregula (grd.) ↦ fregola.

freit Ⓔ FRIGIDUS (EWD 3, 321) 6 1763 froed ‘frigus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. frëit mar. frëit Badia frëit grd. frëit fas. freit bra. freit fod. freit amp. fiedo LD freit MdR frëit
agg. Ⓜ freic, freida, freides
1 che comunica una sensazione contraria a quella del caldo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ freddo Ⓓ kalt ◇ a) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Caro sposo! I te scrii dal salajé frëit de mia porjun Caro sposo! I te scrì dal salajei freit d’mia p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); c) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 insensibile, senza pietà (grd. F 2002, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ freddo Ⓓ kalt, unbarmherzig ◇ a) par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
s.m. Ⓜ freic
clima rigido, bassa temperatura (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ freddo Ⓓ Kälte ◇ a) Fêjel frëit? / Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada [ 436 ] àl dlacè e nevü. Feŝl frëid? / Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) No ‘l é cioudo ancuoi, ne fiedo, / no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, / no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); c) le pice bambin á scomencé a scraié por le frëit, l’umidité ‘l picce bambing à scumencè a scraiè pur ‘l freit, l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); d) De nöt urlâ les olps dal frëit De noutt urlā les olps dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
avei freit (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere freddo, gelare Ⓓ frieren ◇ a) prest l’à scomenzà a zigar che l’à freit e che se lo tirasse su pröst la scomenza a zigàr, chö la freit ö chö se lo tirassö su ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.).

freit (fas., bra., fod., LD) ↦ freit.

frëit (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ freit.

frel Ⓔ FRAGELLUM ‹ FLAGELLUM (EWD 3, 322) 6 1763 frel ‘tribula’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. frel mar. frel Badia frel grd. flel fas. frel fod. frel col. ferel amp. frael
s.m. Ⓜ friei
arnese agricolo per la battitura dei cereali costituito da due bastoni uniti da una striscia di cuoio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ correggiato Ⓓ Dreschflegel ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant, arbandoné ciases y viles Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant, arbandonè ciaſes e villes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

frel (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ frel.

frëm (gad., mar., Badia, fod.) ↦ ferm.

Frera 6 1879 Frara (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Frara Badia Frara grd. Frea fas. Frea fod. Ferera LD Jouf de Frera
topon.
valico tra colfosco in val badia e selva in val gardena (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Passo Gardena Ⓓ Grödner Joch ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

fresch Ⓔ anordit. fresco (GsellMM) 6 1819 fräschc (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. frësch mar. frësch Badia frësch grd. frësch fas. fresch fod. frësch col. fresch amp. fresco LD fresch MdR frësch
agg. Ⓜ fresć, fresca, fresches
1 di ciò che ha una temperatura leggermente fredda (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fresco Ⓓ frisch ◇ a) Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca Os ais fatt nasce da chesc’ crepp secc pur mē na fontana fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); d) D’isté, canch’al ê dër cialt, […] ëra plëna de sëi saltâ pro la fontana a pié sö chë ega frësca y sarëna D’istè, cang ch’el ē der cialt, […] ella plena d’sei saltā pro la fontana a piè sou chel’ ega fresca e serena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 di ciò che è stato fatto, preparato, colto e simile da poco tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fresco Ⓓ frisch ◇ a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) Despó s’ éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); d) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’é degun invern, che portëis cun os früc tan bi frësć? Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr, ch’portais cung os fruttg’ tang bi fresc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 fig. vivace, spontaneo (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ fresco fig., vispo Ⓓ lebhaft ◇ a) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Iö voresse gën n corù plü frësch. Jeu voresse giaǹ ‘ǹ corù plü frësc. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); c) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Guelfo spezialmënter se la godô ad aldí les domandes y osservaziuns scicades dl möt frësch Guelfo spezialment’r s’ la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d’l mūtt fresc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ☟

frisc1
4 che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode buona salute fisica e psichica (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ sano Ⓓ gesund ◇ a) mo Ël la tol por la man sciöche iö te sëgn, y ara ê sana söl momënt, y ê frësca y de bona vëia sciöche denant mo El la tol pur la mang sceoucche iou tè ſengn’, e ella ē sana soul moment, ed ē fresca e d’bona vouia sceoucche denant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia) ☝ bonfresch
sté fresch (fod., MdR) Ⓘ stare freschi Ⓓ in der Patsche sitzen, aufgeschmissen sein ◇ a) Dess dunca demà i ri e i lotri jì soldas? Chilò stéssen pa frësć! Dess dunca demà i ri e i lottri ĝi soldas? Quilò stessaǹ pa frësc! DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialo[ 437 ] go1870*-2013:431 (col.).

fresch (fas., col., LD) ↦ fresch.

frësch (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ fresch.

fresco (amp.) ↦ fresch.

fret Ⓔ *FRAGIDU ‹ FRACIDUS (Gsell 1989a:154) 6 1763 frat ‘putridus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. frat mar. frat Badia frat grd. fret fod. fret LD fret MdR frat
agg. Ⓜ frec, freda, fredes
1 di sostanza organica in avanzata decomposizione, repellente e inutilizzabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ marcio Ⓓ faul ◇ a) Vëi él, che - sco n pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera - n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri. Vëi él, che - sco ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera - ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) mo os tignîse, che mi corp sides bele valgó frat te val’ büsc te chësc bosch ascognü mo os tignīs’, ch’mi corp sii belle valgo frat te val busc’ te chesc’ bosc ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
2 di persona indolente, che per natura è restia ad agire, a muoversi, a impegnarsi e simile (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pigro Ⓓ faul ◇ a) un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ël avrà mefo tröp da fà. Ël avrà tröpes instruziuns? / No, no; iö mine, ch’ël sie demà insciö frat. Ël avrà meffo treup da fà. Ël avrà treupes instruziuǹs? / Nò, nò; jeu mine, ch’ël sie demà insceu frad. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); c) A n jëunn che ie fret, degun no darà bona parola A n s̄oun chë ië fret, deguŋ no darà bona paròla PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch, che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc, ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) por gauja ch’al fô de natural tan frat y tan da nia, ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri per gauža ch’ål foa de natorål tan frat ẹ tan da nia, ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); f) percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
tof da fret (gad.) Ⓘ puzza di putrefazione Ⓓ Verwesungsgeruch ◇ a) inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

fret (grd., fod., LD) ↦ fret.

frì (grd.) ↦ ferì.

frida (grd.) ↦ ferida.

frignon Ⓔ *FRÁGINA + -ONE (Gsell 1992b:238) 6 1878 frignung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. frignun mar. forgnun Badia frignun fas. forn caz. forn
s.m. Ⓜ frignons
luogo scosceso, ripido, dirupato, dal quale si può facilmente cadere, o nel quale si può precipitare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas.) Ⓘ precipizio, dirupo Ⓓ Abgrund ◇ a) cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf o jù per chi forgn cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf o ʒ̉u per ki forgn BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); b) mo chi che ne l’ascolta y ne jará do ad Ël, n’odará mai le Cil, mo sará prezipitá te n frignun mo chicche n’ ‘l ascolta e nè jarà dō ad El, n’udarà mai ‘l Ceìl, mo sarà prezipità teng frignung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
frignon de crep (gad.) Ⓘ crepaccio Ⓓ Felsspalte ◇ a) por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëp pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

frignun (gad., Badia) ↦ frignon.

frisc Ⓔ dtir. frisch (EWD 3, 328) 6 1857 frisc (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. frisc mar. frisc Badia frisc fod. frisc
agg. Ⓜ inv.
fig. vivace, spontaneo (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ vispo, fresco fig.Ⓓ lebhaft ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / […] / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt / y dër frisc - al bel paraisc! Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / […] / mo in cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - ch’fej jì rodunt / y dër frisc - al bel paraîsc! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia) ☝

fresch.

frisc (gad., mar., Badia, fod.) ↦ frisc.

frò (fod.) ↦ frëgo.

froghera (mar.) ↦ fregola.

frogola (fod.) ↦ frëgola.

frogora (gad.) ↦ fregola.

frogoré (gad., LD) ↦ fegolé.

frogorè (Badia) ↦ fegolé.

front Ⓔ FRONS (Gsell 1992a:154; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’FrOnt-e) 6 1858 frunt (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. frunt mar. frunt Badia frunt grd. fruent fas. front fod. front LD frunt
s.m. Ⓜ fronc
regione della testa corrispondente all’osso frontale, compresa tra le sopracciglia e la radice dei capelli (gad. A 1879; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ fronte Ⓓ Stirn ◇ a) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
s.f. Ⓜ frontes
regione della testa corrispondente all’osso frontale, compresa tra le sopracciglia e la radice dei capelli (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fronte Ⓓ Stirn ◇ a) Mo sëgn ci oste fá? Oh sëgnete la frunt! / Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! Mo śëgn ć’ ôste fá? Oh sëgn’te la frunt! / Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia). [ 438 ]

front (fas., fod.) ↦ front.

frostí (mar.) ↦ forestier.

fruent (grd.) ↦ front.

frunt (gad., mar., Badia, LD) ↦ front.

frut Ⓔ FRŪCTUS (EWD 3, 335) 6 1763 frutti pl. ‘fructus, poma’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. früt mar. früt Badia früt grd. frut fas. frut fod. frut, fruto col. frut amp. fruto LD frut
s.m. Ⓜ fruc
1 prodotto della terra (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ frutto Ⓓ Frucht ◇ a) Finalmënter chëla, che toma sula bona tiera ie chëi, che la scota su cun bon cuer, la usserva, y porta fruc n pazienza. Finalmënter chëlla, chë toma sulla bòna tièrra jèl chëi, chë la scota su con boŋ cuer, la osserva, y porta frutg in pazienza. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) por ne n’ester a per di spinac, che o ne n’á früt, o n á de stlec pur nen est’r a per, d’i spinac’, che o nen à frutt, o n’à de stlettg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); c) nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); d) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
2 fig. conseguenza, effetto (gad., grd.) Ⓘ frutto Ⓓ Frucht ◇ a) Maria! da Gejù mi bën fajëde, / Che cun frut cuntemplëie la pëines śën. Maria! da Giesu mi beng faschade, / Chè cun frut cuntempleje la peines deseng. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciaoriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
frut de bosch (gad.) Ⓘ frutti di bosco Ⓓ Waldbeere ◇ a) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta, o val’ früt de bosch por se paré la fan Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta, o val frutt d’bosc pur sè parè la fang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia) ◆ porté frut 1 (gad.) Ⓘ fruttificare Ⓓ Früchte tragen ◇ a) Ai s’la vir tla comodité, porciche iló i porta la tera bi früc delicac Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia) 2 (gad., grd., fod.) Ⓘ fruttare Ⓓ nützen, fruchten ◇ a) A chësc lëur debe benedescion, che l porte dlonch si frut. A chëŝ lour dèbbe benedeŝioŋ, chë ‘l pòrte dlonch si frutt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità no n à portà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

frut (grd., fas., fod., col., LD) ↦ frut.

früt (gad., mar., Badia) ↦ frut.

fruto (fod.) ↦ frut.

fruzà (col., amp.) ↦ fruzié.

fruzé (gad.) ↦ fruzié.

früzé (mar.) ↦ fruzié.

fruzié Ⓔ * frutsar ‹ *FRŪSTIĀRE (Gsell 1989a:155) 6 1878 fruzzè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. fruzié, fruzé mar. früzé Badia sfruzié, fruzé grd. fruzé, fruzië, sfruzië fod. fruzé col. fruzà amp. fruzà LD fruzé
v.tr. Ⓜ fruzia
ridurre in pezzi di piccole dimensioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rompere, spezzare, frantumare, sbriciolare Ⓓ zerbrechen, zerkleinern, zertrümmern, zerbröseln ◇ a) Signura ilustriscima sëgn sunsi ligher, ch’i Mori ne n’á fruzé mi ce blanch, deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja Signura illustrissima ſengn’ sungſi ligh’r, ch’i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

fruzié (gad.) ↦ fruzié.

fruzië (grd.) ↦ fruzé.

(mar.) ↦ fuech.

(mar.) ↦ fust.

füch (gad., Badia, MdR) ↦ fuech.

fucs Ⓔ dtir. fucs ‘fuchsfarben’ 6 1878 fucs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
gad. fucs Badia fucs
s.m. Ⓜ fucs
ottimo cavallo da sella di colore marrone-volpe (gad.) Ⓘ destriero Ⓓ Ross, Fuchs ◇ a) Oh i oress che chësc fucs ess ares, insciöch’ i n á inzai odü un depënt, ch’al parô, ch’al jiss sciöche le vënt. O i oress’ che chesc’ fucs essa ares, ingsceoucch’ i n’à zei udù ung depent, ch’el parō, ch’el jiss’ sceoucch ‘l vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

fucs (gad., Badia) ↦ fucs.

fudlé (grd.) ↦ fegolé.

fuech Ⓔ FOCUS (EWD 3, 336) 6 1763 da fug ‘incendo’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. füch mar. fü Badia füch grd. fuech fas. fech caz. fech bra. fech moe. föch fod. fuoch amp. fó LD fuech MdR füch
s.m. Ⓜ fuesc
1 complesso degli effetti calorici e luminosi prodotti dalla combustione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fuoco Ⓓ Feuer ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) per castigh é vegnù pien de fech e ardea. Un muge de jent i l’à vedù jir stroz pien de fech. per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô. Un mugö dö schönt i la vödù schir strotz piöŋ dö föch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); d) Ciari, Iocl, ciari ciamó n pice püch! / Al spriza dai edli gran tizes de füch! Ćiari, Iocl, ćiari ćiamò n pice püch! / Al spriza dai ödli gran tizes de füch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); e) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); f) Chi che da jëunn se [ 439 ] dà al vin, na gran flama mët te fuech Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. El se tira apede kiš e l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); h) al odô spo che le füch vardô sö el udō spo ch’ ‘l fuc vardō sou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); i) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 parte del camino, situata direttamente sotto la cappa, in cui si faceva il fuoco per cuocere cibi e riscaldare ambienti (fas. R 1914/99, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ focolare Ⓓ Herd ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) L va ite per chest usc e l rua te na cèsa da fech olache l’era na femena co na fana sora fech El va ite per kest uš e l rua te na čes̅a da fek, olà ke l era na femena ko na fana sora fek BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
3 nucleo elementare della società umana, formato in senso stretto e tradizionale da genitori e figli, con l’eventuale presenza di altri parenti (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ nucleo familiare Ⓓ Familienkreis ◇ a) I sasc ea ormai fate / Par chera ciasa là śo; / Un autro dan co sti pate / De no sé cuante par fó. I sasc eva ormai fatte / Par chera ciasa lá zó; / Un autro dann có sti patte / De nosiquante par fó. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
4 fig. veemenza, intensità di sentimenti (gad.) Ⓘ entusiasmo, ardore, fuoco Ⓓ Enthusiasmus, Leidenschaft ◇ a) sciöch’ al foss ispiré da Idî ál scomencé a rajoné cun füch dla divina providënza sceocch’ el foss inspirè da Iddì àle scomencè a rajonè cung fuc d’la divina provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); b) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
fé fuech (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accendere il fuoco, attizzare Ⓓ Feuer machen, schüren ◇ a) Fà sö le füch atira! / El füch é bele fat ël, Signur. Fa seu le füc attira! / El füc é bel[e] fat ël, Signur. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR) ◆

fuesc artifiziai (grd. F 2002, amp.) Ⓘ fuochi d’artificio Ⓓ Feuerwerk ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai, / Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

fuech (grd., LD) ↦ fuech.

fueia Ⓔ FOLIA (pl. di FOLIUM) (EWD 3, 279; http://www.atilf.fr/ DERom/entree/’Fili-u) 6 1763 foia ‘frons, frondis’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. fëia mar. feia Badia föia grd. fueia fas. foa caz. foa bra. foa moe. föa fod. foia col. fuoia amp. foia LD fueia
s.f. Ⓜ fueies
1 organo delle piante cormofite (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ foglia Ⓓ Blatt ◇ a) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) La püra sciora döta dlaciada tremorâ sciöche na fëia La pura Siora dutta dlacceada tromorā sceoucch’ na fouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); c) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
2 complesso delle foglie di una pianta o di un insieme di piante (gad., grd. L 1933; F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ fogliame, foglie Ⓓ Laub ◇ a) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

fueia (grd., LD) ↦ fueia.

fufignà (amp.) ↦ fufigné.

fufignar (moe.) ↦ fufigné.

fufigné Ⓔ cfr. frl. fufignâ ‘sottrarre imbrogliando’ (GsellMM) 6 1873 fuffigná (Anonim, Monumento1873:3)
moe. fufignar fod. fufigné amp. fufignà
v.intr. Ⓜ fufigneia
brigare, ordire copertamente imbrogli, maneggi e simili, per ottenere vantaggi di vario genere anche con danno d’altri (fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ intrigare, trafficare Ⓓ Ränke schmieden, intrigieren ◇ a) Voron ades saminà / Ch’i à fato d’outon / E cie ch’i à fufignà. Vorron adés saminá / Ch’i á fatto d’auton / E cié ch’i á fuffigná. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

fufigné (fod.) ↦ fufigné.

fuga Ⓔ it. fuga ‹ FŪGA (EWD 3, 338) 6 1844 fuga (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. füga Badia füga grd. fuga fas. fuga fod. fuga amp. fuga
s.f. Ⓜ fughes
stato emotivo consistente in un senso di insicurezza, di smarrimento e di ansia di fronte a un pericolo reale o immaginario (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ spavento, paura Ⓓ Angst, Schrecken ◇ a) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo, / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo. Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

fuga (grd., fas., fod., amp.) ↦ fuga.

füga (gad., Badia) ↦ fuga.

fugí (gad., Badia) ↦ fugì.

fugì Ⓔ it. fuggire ‹ FUGĪRE (invece di FUGERE) (EWD 3, 339) 6 1833 fugì (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. fugí Badia fugí MdR fugì
v.tr. Ⓜ fugesc
evitare per viltà, timore o prudenza; scansare (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ fuggire Ⓓ fliehen ◇ a) Prümadetüt procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć. Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna Prüma de tüt procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

fugì (MdR) ↦ fugì. [ 440 ]

fuia Ⓔ ? 6 1864 fuja (VianUA, JanTone1864:199)
grd. fuia
s.f. Ⓜ fuies
sorta di sacchetto applicato ai capi di vestiario, destinato a contenere piccoli oggetti personali (grd. A 1879; F 2002; DLS 2002) Ⓘ tasca Ⓓ Tasche, Hosentasche ◇ a) Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); b) Ie crëie, ch’ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Iö crëje, ch’ebbe plu àgni, che vo gròŝte te fuja, foà la rispòsta. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

fuia (grd.) ↦ fuia.

Fujina 6 1858 Fojina (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. Fujina Badia Fujina
antrop.
soprannome a corvara in val badia (gad.) Ⓘ Fujina Ⓓ Fujina ◇ a) Al á odü l’Orco daimpró da cortina ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia).

Fujina (gad., Badia) ↦ Fujina.

fulé (grd.) ↦ folé.

fulestier (grd.) ↦ forestier.

fulminà (col.) ↦ fulminé.

fulminant Ⓔ it. fulminante (cfr. EWD 3, 341) 6 1878 fulminante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. fulminant Badia fulminant
agg. Ⓜ fulminanc, fulminanta, fulminantes
di sentimento, profondamente sentito (gad.) Ⓘ intenso Ⓓ brennend fig., heftig ◇ a) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

fulminant (gad., Badia) ↦ fulminant.

fulminé Ⓔ it. fulminare ‹ FULMINĀRE (EWD 3, 341) 6 1878 fulminè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. fulminé Badia fulminé fod. fulminé col. fulminà
v.tr. Ⓜ fulmineia
abbattere, colpire col fulmine (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ fulminare Ⓓ mit einem Blitz töten ◇ a) Oh uomini pescims y da orëi crou, (scraia le möt). Y le Pere en Cil, Ël soportâ n te delit zënza i fulminé? Iö i ess acopé jö düc iö. O uomini pessimi e d’a orei crêo, (scràia ‘l mūtt). E ‘l Pere in Ceìl, El sopportā ‘ng te delitto, zenza i fulminè? Iou i ess’ accopè jou duttg’ iou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

fulminé (gad., Badia, fod.) ↦ fulminé.

fum1 Ⓔ FŪNIS (EWD 3, 341) 6 1763 fum ‘funis’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. föm mar. föm Badia füm grd. fum fas. fun bra. fun fod. fum amp. fume LD fum
s.f. Ⓜ fumes
treccia di fili attorcigliati, usata per legare, tirare, sostenere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fune, corda Ⓓ Strick, Seil, Lederseil ◇ a) L’é jit a robar un gran muge de fun e l’à lascià jù al più picol mago. Lö schit a robar un gran mugö dö fum ö la lassà schu al più picol mago. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.).

fum (grd., fod., LD) ↦ fum1.

fum2 Ⓔ FŪMUS (EWD 3, 342) 6 1763 fum ‘fumus’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. föm mar. föm Badia füm grd. fum fas. fum fod. fum amp. fun LD fum
s.m. Ⓜ fums
1 complesso dei prodotti gassosi di una combustione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fumo Ⓓ Rauch
2 fig. presunta esalazione che attacca il cervello (amp.) Ⓘ fumo Ⓓ Dunst ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin! Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
3 fig. avvenimento di rilievo (gad.) Ⓘ evento importante Ⓓ bedeutendes Ereignis ◇ a) Tan de proi ch’al nes é gnü, / ’Ci de chi ch’an n’á conesciü, / Tanc nen röiel mai plü adöm, / Zënza atira indô n te föm. Taing dë Proi ch’al n’es ë gnü, / Tgë dë chi ch’ang n’ha consü, / Taing n’ën rüvël mai plö a düm, / Zanza atira indo ën të füm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

fum (grd., fas., fod., LD) ↦ fum2.

füm (Badia) ↦ fum1.

füm (Badia) ↦ fum2.

fumà (col., amp.) ↦ fumé.

fumar (bra., moe.) ↦ fumé.

fume (amp.) ↦ fum1.

fumé Ⓔ FŪMĀRE (EWD 3, 343) 6 1864 fumè (VianUA, FuméTabach1864:197)
gad. fomé mar. fömé Badia fumé grd. fumé fas. fumèr bra. fumar moe. fumar fod. fumé col. fumà amp. fumà LD fumé
v.tr. Ⓜ fuma
aspirare ed espirare il fumo del tabacco o di altre sostanze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fumare Ⓓ rauchen ◇ a) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

fumé (Badia, grd., fod., LD) ↦ fumé.

fumèr (fas.) ↦ fumé.

fun (fas., bra.) ↦ fum1.

fun (amp.) ↦ fum2.

fundamënt (Badia, grd.) ↦ fondament.

fundamënta (Badia, grd.) ↦ fondamenta.

fundar (amp.) ↦ fondà.

fundé (grd.) ↦ fondé.

fundè (Badia) ↦ fondé.

funestra (grd., amp.) ↦ fenestra.

funtana (grd.) ↦ fontana.

funz (gad., mar., Badia) ↦ fonz.

funzion Ⓔ it. funzione ‹ FUNCTIŌ (EWD 3, 348) 6 1878 funziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. funziun mar. funziun Badia funziun grd. funzion fas. funzion fod. funzion amp. funzion LD funzion [ 441 ]
s.f. Ⓜ funzions
cerimonia del culto cattolico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ funzione Ⓓ Gottesdienst, Andacht ◇ a) al â bele dé l’ora por les sacres funziuns destinada, y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco el ā belle dè l’ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); b) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

funzion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ funzion.

funziun (gad., mar., Badia) ↦ funzion.

fuoch (fod.) ↦ fuech.

fuoia (col.) ↦ fueia.

fur (Badia, MdR) ↦ fourn.

furbacion Ⓔ ven. furbacion / it. furbacchione 6 1873 furbaciόn (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
amp. furbacion
agg. Ⓜ furbacions, furbaciona, furbaciones
che dà a vedere di saperla lunga in ogni circostanza (amp.) Ⓘ furbacchione Ⓓ listig, schlau ◇ a) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion / ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn / Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

furbacion (amp.) ↦ furbacion.

furbaria Ⓔ it. furberia (EWD 3, 352) 6 1763 forbaria ‘fallacia’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. furbaria mar. furbaría Badia furbaria grd. furbaria fas. furbarìa fod. furbaria, furberia amp. furbaria LD furbaria
s.f. Ⓜ furbaries
atto, trovata, malizia di persona furba (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod.) Ⓘ furberia Ⓓ List ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.).

furbaria (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ furbaria.

furbaría (mar.) ↦ furbaria.

furbarìa (fas.) ↦ furbaria.

furberia (fod.) ↦ furbaria.

furbetin Ⓔ deriv. di it. furbetto 6 1819 forbettina f. sg. (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. furbetin Badia furbetin
agg. Ⓜ furbetins, furbetina, furbetines
furbo e malizioso (gad.) Ⓘ sveglio, smaliziato Ⓓ aufgeweckt, verschlagen ◇ a) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

furbetin (gad., Badia) ↦ furbetin.

furbo Ⓔ it. furbo (EWD 3, 352) 6 1805 furbo m. sg. (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. furbo mar. furbo Badia furbo grd. furbo fas. furbo fod. furbo amp. furbo LD furbo
agg. Ⓜ furbi, furba, furbes
1 che sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ furbo, astuto Ⓓ schlau, listig ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Vardëde la fenans, / Chëla furbes de mutans! Vardëde la fenans, / Kla furbes de mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); f) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
2 non superficiale, approfondito; vasto, articolato (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ intelligente, profondo Ⓓ intelligent, tiefgreifend ◇ a) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit, a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito, a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
s.m.f. Ⓜ furbi, furba, furbes
chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002) Ⓘ furbo Ⓓ Schlaumeier ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

furbo (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fur-

bo.

furcela (grd.) ↦ forcela.

furcia (gad.) ↦ fourcia.

furćia (mar., Badia) ↦ fourcia.

furé (grd.) ↦ foré.

furest (grd.) ↦ forest.

furesto (Badia) ↦ forest.

furia Ⓔ it. furia ‹ FURIA (EWD 3, 354) 6 1844 fùria (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. füria Badia füria grd. furia fas. furia bra. furia fod. furia amp. furia LD furia
s.f. Ⓜ furies
moto violento di cosa o persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impeto, rabbia, furia Ⓓ Wut, Ungestüm, Ärger ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Ma zachèi ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); c) Canche le conte Sigfrid tla füria dl sënn, impié sö dales ca- [ 442 ] lunies de Golo, sotscriô l’indëgna condana de Genofefa êl ponü te so proprio zelt Cang’ che ‘l conte Sigfrid t’ la fŭria d’l senn, impiè sou dalles calunnies d’Golo, sott’scriō l’indegna condanna d’Genofefa ēle ponù t’ so proprio zelt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); d) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria; mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör ‘L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria; mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

furia (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ furia.

füria (gad., Badia) ↦ furia.

furianada (amp.) ↦ furianeda.

furianeda Ⓔ deriv. di furia (Q/K/F 1982:133) 6 1844 furlanada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. furianada
s.f. Ⓜ furianedes
sfogo violento e improvviso di passioni e sentimenti, specialmente ira, collera, risentimento (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ sfuriata Ⓓ Wutausbruch ◇ a) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’ éi ciantada, / no fajede un "chi va lì" / opur calche furianada. Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada, / no fagede un "chi va li" / opúr calche furlanada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

furiëus (grd.) ↦ furious.

furios (moe., col., amp.) ↦ furious.

furious Ⓔ it. furioso ‹ FURIŌSUS (EWD 3, 356) 6 1858 forius (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. furius mar. furius Badia furius grd. furiëus fas. furious moe. furios fod. furious col. furios amp. furios LD furious
agg. Ⓜ furiousc, furiousa, furiouses
1 che si abbandona ad atti violenti o è fuori di sé dalla collera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ furioso, impetuoso Ⓓ heftig, ungestüm, wütend ◇ a) sciöche le lu che mangia la cern / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i saltel do furius / por les trá jön funz dl infer! sciöco l’lu che mangia la ćer / dles püres bisces bëgn bëgn rabius, / insciö i sâltel daò forius / per les trá jo in funz del infêr! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) R’é furiosa, ra sgrinfa ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); c) n de da doman, canche la contëssa i consegnâ te süa propria stanza le scrit a Draco, sbrochel ite döt furius cola spada trata en man ‘ng dè da dumang, cang che la contessa i consegnā te sua propria stanza ‘l scritt a Draco sbrocch ‘l ìte dutt furioso colla spada tratta ing mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 che esprime o manifesta furia, furore (gad.) Ⓘ furioso Ⓓ rasend ◇ a) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita, che na gran pasciun pó passé a matité furiosa. Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita, chè na grang passiung po passè a matitè furiosa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

furious (fas., fod., LD) ↦ furious.

furius (gad., mar., Badia) ↦ furious.

furmé (grd.) ↦ formé.

furmënt (Badia) ↦ forment.

furmenton (grd.) ↦ formenton.

furn (gad., mar.) ↦ fourn.

furnel (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fornel.

furnì (grd.) ↦ fornì.

furnimënt (grd.) ↦ forniment.

furor (grd.) ↦ furour.

furour Ⓔ it. furore 6 1813 furor (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
grd. furor
s.m. Ⓜ furours
veemente agitazione o turbamento, dovuti per lo più all’ira (grd.) Ⓘ furore Ⓓ Wut, Furor ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, / O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

fursi (amp.) ↦ fosc.

furtëza (grd.) ↦ forteza.

furtüna (Badia) ↦ fortuna.

fus Ⓔ FŪSUS (EWD 3, 360) 6 1858 fus (ZacchiaGB, DoiSores1858*:1)
fas. fus bra. fus amp. fus
s.m. Ⓜ fusc
arnese per filare a mano (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fuso Ⓓ Spindel ◇ a) La la fajea semper lurar. Na uta la l’à manada a filar col fus. La la fasöa sömper lurar. Nôutô la la manada a filar col fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.).

fus (fas., bra., amp.) ↦ fus.

fusc (fas.) ↦ fust.

füsc (gad., Badia) ↦ fust.

fust Ⓔ FŪSTIS (EWD 3, 359) 6 1828 fust (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. füsc mar. fü Badia füsc grd. fust fas. fust, fusc fod. fust amp. fusto LD fust
s.m. Ⓜ fusć
ramo, legno mondato e lavorato in varie fogge, usato come appoggio nel camminare o come arnese o arma (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ bastone Ⓓ Stock ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! / Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! / Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

fust (grd., fas., fod., LD) ↦ fust.

fusto (amp.) ↦ fust.

fustü (Badia) ↦ festù.