Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/G

Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
G
[ 443 ]

G

gaart (bra.) ↦ galert

gabinet Ⓔ it. gabinetto 6 1833 gabinet (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
MdR gabinet
s.m. Ⓜ gabinec
saletta arredata per usi privati e personali in un palazzo o appartamento signorile (MdR) Ⓘ gabinetto Ⓓ Kabinett ◇ a) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. / Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. / Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

gabinet (MdR) ↦ gabinet.

gabolar (bra.) ↦ gabolé.

gabolé Ⓔ nordit. gabalar/cabalar (dall’ebraico qabala) (EWD 3, 363), g x gabé ‘gabbare’ (GsellMM) 6 1844 cabolà 5 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. gabolé Badia gabulè grd. gabulé fas. gabolèr bra. gabolar moe. cabolar fod. cabolé col. cabolà amp. cabolà LD gabulé
v.tr. Ⓜ gaboleia
1 ingannare qualcuno per il proprio interesse o vantaggio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ ingannare, imbrogliare Ⓓ hintergehen, betrügen
2 carpire mediante adulazioni (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ ottenere con lusinghe Ⓓ erschmeicheln ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ʼl non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

gabolé (gad.) ↦ gabolé.

gabolèr (fas.) ↦ gabolé.

gabolon Ⓔ deriv. di gabolé (EWD 3, 364) 6 1878 cabulung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. gabolun, cabolun † Badia gabulun grd. gabulon fas. gabolon moe. cabolon fod. cabolon
s.m.f. Ⓜ gabolons, gabolona, gabolones
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad. A 1879; Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ imbroglione Ⓓ Betrüger ◇ a) porciche la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

gabolon (fas.) ↦ gabolon.

gabolun (gad.) ↦ gabolon.

gabulé (grd., LD) ↦ gabolé.

gabulè (Badia) ↦ gabolé.

gabulon (grd.) ↦ gabolon.

gabulun (Badia) ↦ gabolon.

gac (moe.) ↦ gacia.

gacia Ⓔ anordit. gaza ‹ GAIA, 3640 (GsellMM) 6 1878 agacces pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. agacia mar. agacia Badia agacia grd. gacia fas. gacia moe. gac fod. gacia amp. gacia LD gacia
s.f. Ⓜ gaces
uccello passeraceo della famiglia dei corvidi (pica pica) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ gazza Ⓓ Elster ◇ a) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs y le scraiamënt dles agaces S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada g [ 444 ] t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf e ‘l scraiament d’les agacces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

gacia (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ gacia.

gaeart (moe.) ↦ gaiert.

gaert (amp.) ↦ gaiert.

gaèrt (fas.) ↦ gaiert.

gaiert Ⓔ nordit. gaiard(o) ‹ frz. gaillard (dal celt. *galia) (EWD 3, 365) 6 1763 gajerd ‘fortis’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. gaiert mar. gaiert Badia gaiert grd. ghert fas. gaèrt bra. gaart moe. gaeart fod. gaiert amp. gaert LD gaiert
agg. Ⓜ gaierc, gaierda, gaierdes
che ha forza e potenza fisica, vigoroso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ robusto, gagliardo Ⓓ stark, kräftig, rüstig ◇ a) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes, sciöche na porpora, sann y gaiert, cun spëisa daldöt ordinara Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert, cung speiſa d’l dutt ordinaria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

gaiert (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ gaiert.

galantom Ⓔ nordit. galantom ‹  frz. galant homme (dal germ. wâla e HOMO) (GsellMM) 6 1860 gallantomin pl. (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. galantom Badia galantom grd. galantom fas. galantom caz. galantom fod. galantom amp. galanton LD galantom
s.m. Ⓜ galantomi
uomo leale, onesto, di principî e di comportamento retti, soprattutto nei rapporti con gli altri (usato anche in maniera ironica) (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ galantuomo Ⓓ Ehrenmann ◇ a) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje / o calche galanton de strapazà! L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage / o calche galanton de strapažà! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); d) y spo na te ressoluziun desperada n’i podessera porté la mort a chi dui galantomi, che m’á salvé a me la vita? e despò na te resoluziung desperada n’i podess’la portè la mort a chi dui galantŏmi, ch’m’à salvè a mè la vita? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

galantom (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ ga-

lantom.

galanton (amp.) ↦ galantom.

galeot (fas., LD) ↦ galiot.

galia Ⓔ venez. galia ‘Galeere’ ‹ gr.-lat. GALAIA (Gsell 1989a:155) 6 1844 galìa (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. galia mar. galía Badia galia grd. galia fas. galia fod. galia amp. galia
s.f. Ⓜ galies
carcere, penitenziario (grd. L 1933; F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ galera Ⓓ Zuchthaus ◇ a) Zenzo pien de baronada / taia su e bete via, / po el i dà una sonada / col linguajo de galia. Zènz̄o pién de baronada / tàia su e bete via, / pò el i da una sonada / col linguagio de galìa. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

galia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ galia.

galía (mar.) ↦ galia.

galiot Ⓔ nordit. galeot(o), galiot(o) 6 1833 galiòtg pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. galiot Badia galiot grd. galiot fas. galeot fod. galiot amp. galioto LD galeot MdR galiot
s.m. Ⓜ galioc
furfante, briccone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ birbante Ⓓ Halunke ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs, sc’ ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs, ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i ‘l vorea pioan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.).

galiot (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ galiot.

galioto (amp.) ↦ galiot.

galon Ⓔ padan. galon ‹ GALUS (COXAE) (Gsell 1999b:256) 6 1873 galon (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. galon amp. galon
s.m.
parte dell’arto inferiore compresa fra l’anca e la gamba (fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ coscia Ⓓ Oberschenkel ◇ a) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon / Ma ra pì outes / ’Es và fin al galon. De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fason / Ma ra pi autes / Es và fin al galon. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); b) E zoletes e zoletoi / Par se strenśe su i galoi. E zoletes e zoletoi / Par se strense, su’ i galoi. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ cuessa.

galon (fas., amp.) ↦ galon.

galop Ⓔ it. galoppo / dt. Galopp 6 1878 galopp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. galop Badia galop grd. galop fas. galop fod. galop
s.m. sg.
l’andatura più veloce del cavallo (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ galoppo Ⓓ Galopp
en galop (gad.) Ⓘ al galoppo Ⓓ im Galopp ◇ a) dui ciavaliers raita en galop al ciastel a dô guant por la contëssa dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) Insciöche sun jüs gonot cun ardimënt en galop a scarzé sö ferides y fá degore leghermes, insciö orunse na ota jí a pora nia en galop por varí les plaies Ingsceoucche sung jūs gonot cung ardimant in galopp a scarzè sou firides e fa d’gorre legrimes, ingsceou urungſe naota ji a pora nia in galopp pur varì les plaies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110-111 (Badia).

galop (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ galop.

gana Ⓔ *AQUĀNA (EWD 3, 369) 6 1858 ganes pl. (PescostaC, BonesEghes1858-1994:228)

gacia [ 445 ]
gad. gana mar. gana Badia gana grd. gana fas. vivèna bra. vivana fod. gana, aivana amp. anguana LD gana
s.f. Ⓜ ganes
figura della mitologia ladina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gana Ⓓ Gana ◇ a) mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia).

gana (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ gana.

gaoja (mar.) ↦ gauja.

gaojiun (mar.) ↦ gaujion.

garatà (col.) ↦ garaté.

garatar (bra.) ↦ garaté.

garaté Ⓔ mhd. gerâten (EWD 3, 371) 6 1878 garatada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. garaté mar. garaté Badia garatè grd. garaté fas. garatèr bra. garatar moe. ratar fod. garaté col. garatà LD garaté
v.intr. Ⓜ gareta
crescere o svilupparsi felicemente, essere prospero, florido, detto di attività umane e di piante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ prosperare, riuscire bene Ⓓ gelingen, gedeihen, geraten ◇ a) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

garaté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ garaté.

garatè (Badia) ↦ garaté.

garaté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ garaté.

garatèr (fas.) ↦ garaté.

garbo Ⓔ it. garbo (EWD 3, 372) 6 1879 garbo (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. garbo Badia garbo grd. garbo fas. garbo fod. garbo LD garbo
s.m. sg.
atteggiamento o abito di accentuata fermezza sul piano dei rapporti umani e del comportamento, per lo più connesso ad una precisa visione degli scopi da raggiungere (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ risolutezza, coraggio Ⓓ Entschlossenheit, Mut ◇ a) Por anunzié cun garbo la divina parora; / Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! Per annonciè cong garbo la divina parola; / Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

garbo (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ garbo.

Gardena (bra., col., amp.) ↦ Gherdeina.

Gardëna (mar.) ↦ Gherdeina.

garìo (amp.) ↦ valif.

garlanda (fas.) ↦ gherlanda.

garlánda (fod.) ↦ gherlánda.

garmial (bra.) ↦ gormel.

garnel (fod., amp.) ↦ granel.

garneta (fas., col.) ↦ graneta.

garnëta (fod.) ↦ graneta.

garneté (fas.) ↦ granetei.

garnetè (fod.) ↦ granetei.

gartura Ⓔ deriv. di * garta, grata ‹ *CREPITA, 16 (GsellMM) 6 1873 gartures pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. gartura
s.f. Ⓜ gartures
lesione lineare e superficiale della cute o di una mucosa o del tratto di passaggio tra l’una e l’altra (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ragade, screpolatura della pelle Ⓓ Hautriss ◇ a) ‘L é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de gartures. L’é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de gartures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

gartura (amp.) ↦ gartura.

Gascogna 6 1875 Gascogna (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. Gascogna mar. Gascogna S. Martin Gascogna Badia Gascogna grd. Guascogna fas. Gascogna, Guascogna bra. Gascogna moe. Gascogna fod. Guascogna
topon.
territorio medievale del sud-ovest francese (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ Guascogna Ⓓ Gascogne ◇ a) l’é suzedù che na fémena civile de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) é sozedù, che na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro è suzzes, chö na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher erre sozzedù che na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); e) él sozedü che na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher ẹllẹ so̮ccẹdü, chẹ na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); f) iel suzedù, che na nobla seniëura dla Guascogna ie jita a dlieja al Santo Sepolcro ięl suzzędù, chę nå no̱bil sęgnęura dla Guascogna ię žita å dlięžå ål Santo Sepo̬lcro RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); g) él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

Gascogna (gad., mar., S. Martin, Badia, fas., bra., moe.) ↦ Gascogna.

gaseta Ⓔ it. gazzetta 6 1873 gazzetta (Anonim, Monumento1873:1)
gad. gasëta grd. gazëta fas. gazeta fod. gaseta amp. gaseta LD gaseta
s.f. Ⓜ gasetes
pubblicazione giornaliera a stampa, di uno o più fogli, che reca notizie, commenti, articoli e avvisi d’ogni genere (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gazzetta, giornale Ⓓ Zeitung ◇ a) Come ades śà tre ane, / ‘L ea stà scrito in gaseta / Che inpò i anpezane / I n’aea fato una dreta. Come adés zá tre anne, / L’ea stá scritto in gazzetta: / Che impó i Ampezzane / I n’avea fatto una dretta. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

gaseta (fod., amp., LD) ↦ gaseta.

gasëta (gad.) ↦ gaseta.

gato (amp.) ↦ jato.

gaudio Ⓔ it. gaudio ‹ GAUDIUM (EWD 3, 374) 6 1878 gaudio

gaudio [ 446 ] (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. gaudio Badia gaudio grd. gaudio fod. gaudio
s.m. sg.
intensa e piacevole emozione (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ gioia, gaudio Ⓓ Freude, Jubel ◇ a) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunoria, ch’â invigoré les plantes, y Schmerzenreich salta adalerch plëgn de gaudio L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes, e Schmerzenreich salta adarlerc plengn’ d’gaudio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

gaudio (gad., Badia, grd., fod.) ↦ gaudio.

gauja Ⓔ nordit. cauśa ‹ CAUSA (EWD 3, 374) 6 1807 gauscha (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. gauja mar. gaoja Badia gauja grd. gauja fas. cauja fod. gauja amp. gouja LD gauja MdR cauja
s.f. Ⓜ gaujes
1 quanto costituisce il presupposto del determinarsi o dello svolgersi di un’azione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ motivo, causa Ⓓ Ursache, Grund ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); d) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè, e chëst é la cauja, che iö scrì plü bëin che iö ne rajone. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè, e quëst é la cauŝa, ch’jeu scrì plü bëiǹ ch’jeu ne raĝione. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); e) y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); f) e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); g) Por chësta medema gauja crëscel tan d’erbes stersces y frësches Pur chesta m’demma gausa cresc’l tan d’erbes stersces e fresches DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
2 responsabilità conseguente a un’azione che contravviene a una norma morale o giuridica (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colpa Ⓓ Schuld ◇ a) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); b) al ne vëgnes spanü ’ci na gota de sanch ne por mia gauja el nè vegne spanū ci na gotta de sanc nè pur mia gausa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
per gauja che (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil ◇ a) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia, por gauja, che ël fô tan feter Ma po̮r gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia, por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia); b) si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach y tan da nia si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

gauja (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ gauja.

gaujion Ⓔ it. cagione ‹ OCCĀSIŌ x lad. gauja (Gsell 1989a:156) 6 1878 gausing (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. gaujiun mar. gaojiun Badia gaujiun grd. gaujion
s.f. Ⓜ gaujions
momento o situazione particolarmente adatta a qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ occasione, circostanza Ⓓ Gelegenheit, Anlass ◇ a) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

gaujion (grd.) ↦ gaujion.

gaujiun (gad., Badia) ↦ gaujion.

gazeta (fas.) ↦ gaseta.

gazëta (grd.) ↦ gaseta.

ge (fas., caz., bra., moe.) ↦ i2.

(fas., caz.) ↦ ie.

gejia (fas., caz., col.) ↦ gliejia.

Gejù 6 1813 Giesu (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. Gejù Badia Gejù grd. Gejù fas. Gejù caz. Gejù fod. Gejù LD Gejù
antrop.
nel cristianesimo, il cristo, seconda persona della trinità (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ Gesù Ⓓ Jesus ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Gejù vën cundanà ala mort. Giesu vang cundanà alla mort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Y Gejú dijô ad ëra: Ince iö ne te condanëii pa. Vátun y da sëgn inlá ne fá plü piciá. E Jeshú dischóa ad alla: Intgie iō ne te condanné pa. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgiá. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Ma Gejù à dit: nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Vatene, e no volei fè plu picei. Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. Vatene, e no voléi fe plu pitgéi. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.)
Gejù Crist (gad., grd.) Ⓘ Gesù Cristo Ⓓ Jesus Christus ◇ a) Gejù Crist cruzefis avëde pietà de me. Giesu Cristo crucefis avade pietà de me. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Idî te benedësces mi fi, Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester Iddì t’ benedesse mi fì, Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

Gejù (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ Gejù.

gelojia (fod.) ↦ gelosia.

gelojìa (fas.) ↦ gelosia.

gelosia Ⓔ it. gelosia (EWD 3, 376) 6 1878 gelosìa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. gelosia mar. gelosia Badia gelosia grd. gelujia, gelosía fas. gelojìa fod. gelojia amp. jelosia LD gelosia
s.f. Ⓜ gelosies
sentimento tormentoso provocato dal timore, dal sospetto o dalla certezza di perdere la persona amata ad opera di altri (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gelosia Ⓓ Eifersucht ◇ a) mo cun dötes chëstes virtus incapaze da se gorné le sënn spezialmënter sce tizé da gelosia mo cung duttes chestes virtūs [ 447 ] incapaze de se gornè ‘l senn spezialment’r se tizzè da gelosìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

gelosia (gad., mar., Badia, LD) ↦ gelosia.

gelosía (grd.) ↦ gelujia.

gelujia (grd.) ↦ gelosia.

gen Ⓔ *VOLIENDO con influenza delle forme participiali di alad.

  • volëi(r) (GsellMM) 6 1763 dagian ‘sponte’; foesche giagn ‘libenter’; inenagian (i ne n’à gian) ‘involuntarie’ (Bartolomei1763-1976:76, 79, 81, 83)

gad. ion mar. ienn Badia gën grd. gën fod. gën, gián LD gen MdR gën
avv.
di buona voglia, di buon grado, con piacere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ći avesses gën, bun Signur? Çhi avesses giaǹ, buǹ Signur? DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); c) Sce t’esses gorné n pü’ miec chë müta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta Sce t’ esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia, che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse, perché te sei tan valent dalle portè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

gen (LD) ↦ gen.

gën (Badia, grd., fod., MdR) ↦ gen.

general Ⓔ it. generale ‹ GENERĀLIS (EWD 4, 377) 6 1873 generàl (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. general mar. general Badia general grd. generel fas. generèl fod. general amp. general LD general
agg. Ⓜ generai, generala, generales
che si riferisce a tutto un insieme di persone o abbraccia tutto un ordine di fatti (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ generale, generico Ⓓ allgemein
en general (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ in generale Ⓓ im Allgemeinen ◇ a) Come i gate, in general / Chesta bestia r’é segura Come i gatte, in generàl / Chesta bestia re segura Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) En general é i fac mius da pordiché, che les parores. In generale è i fattg’ miùs da p’rdicchè, che les parores. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

general (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ general.

genere Ⓔ it. genere 6 1873 genere (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
amp. genere
s.m. Ⓜ generi
termine indicante una nozione che comprende in sé più specie o rappresenta ciò che è comune a più specie (amp.) Ⓘ genere Ⓓ Art ◇ a) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.) ☝ sort.

genere (amp.) ↦ genere.

generé Ⓔ it. generare ‹  GENERĀRE (4, 377) 6 1833 genere 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. generé Badia generè grd. generé fas. generèr fod. generé MdR generè
v.tr. Ⓜ genereia
di uomini e animali (e, estens., di piante), mettere al mondo nell’ambito della stessa specie, procreare (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ generare Ⓓ zeugen, erzeugen ◇ a) ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé; degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé; deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

generé (gad., grd., fod.) ↦ generé.

generè (Badia, MdR) ↦ generé.

generel (grd.) ↦ general.

generèl (fas.) ↦ general.

generèr (fas.) ↦ generé.

generous Ⓔ it. generoso ‹ GENERŌSUS (EWD 3, 378) 6 1833 generosa f. (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. generus Badia generus amp. jeneros MdR generus
agg. Ⓜ generousc, generousa, generouses
1 largo nel dare, nel soccorrere, nel ricompensare (gad. P/P 1966, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ generoso Ⓓ großzügig ◇ a) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 dato o fatto con generosità (MdR) Ⓘ generoso Ⓓ großzügig ◇ a) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

generus (gad., Badia, MdR) ↦ generous.

genitor (Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ genitour.

genitour Ⓔ it. genitori ‹ GENITŌRĒS (EWD 3, 378) 6 1833 genitori pl. (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. genitur mar. genitur Badia genitor grd. genitor fas. genitor fod. genitor amp. jenitor LD genitour MdR genitor
s.m. sg.
colui che genera o ha generato (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ genitore Ⓓ Elternteil
genitours (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ genitori Ⓓ Eltern ◇ a) Vii ćiamò sü genitori? / Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Vii çhiamò sü genitori? / Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) chi t’à po dit chësc? dij l maester. / Mi genitores, respuend l mut chi t’ hà po ditt chëst? diŝ ‘l maester. / Mi genitori, respuend ‘l mutt VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); c) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

genitour (LD) ↦ genitour.

genitur (gad., mar.) ↦ genitour. [ 448 ]

Genofefa 6 1878 Genofefa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. Genofefa Badia Genofefa
antrop.
(gad.) Ⓘ Genoveffa Ⓓ Genovefa ◇ a) ince tl amur y tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

Genofefa (gad., Badia) ↦ Genofefa.

genua Ⓔ nordit. genua 6 1870 genue pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. genua
s.f. Ⓜ genues
moneta d’oro del valore di lire 100 coniata a genova dal 1758 con le frazioni da 50, 25 e 12, 50 lire (fod.) Ⓘ genovina, genovino Ⓓ Genovino ◇ a) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (fod.).

genua (fod.) ↦ genua.

geografia Ⓔ it. geografia 6 1858 geografia (ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2)
gad. geografia Badia geografia grd. geografia fas. geografìa bra. geografìa fod. geografìa amp. jeografia LD geografia
s.f. sg.
scienza che ha per oggetto lo studio, la descrizione e la distribuzione dei vari fenomeni della terra (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ geografia Ⓓ Geografie ◇ a) La seconda ciasa nobile é chela del Savoi. Chesta é ence nominada ta la geografìa de Fascia. La söcondö tschiasa nobilö ö chöllo del Savoi. chösto ö öntscha nominata talla geografia dö Fassa. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.).

geografia (gad., Badia, grd., LD) ↦ geografia.

geografìa (fas., bra., fod.) ↦ geografia.

geografia (gad., Badia, grd., LD) ↦ geografia.

geografìa (fas., bra., fod.) ↦ geografia.

Gere (fas.) ↦ Iuere.

German 6 1819 Germann (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. German, Germano Badia German
antrop.
(gad.) Ⓘ Germano Ⓓ German ◇ a) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

German (gad., Badia) ↦ German.

Germania 6 1878 Germania (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. Germania Badia Germania grd. Germania fas. Germania fod. Germania LD Germania
topon.
territorio (con estensione variabile) abitato dai tedeschi (gad. P/P 1966, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Germania Ⓓ Deutschland ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’ idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt amanta dla vera Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent amante d’la verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Germania (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ Germa-

nia.

Germano (gad.) ↦ German.

germe Ⓔ it. germe 6 1878 germe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. germe Badia germe
s.m. Ⓜ germi
fig. quanto postula o racchiude la possibilità di uno sviluppo, premessa, origine, principio (gad.) Ⓘ germe fig.Ⓓ Keim fig. ◇ a) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

germe (gad., Badia) ↦ germe.

getria (fas.) ↦ lietria.

géure (moe.) ↦ liever.

gever (fas.) ↦ liever.

ghe (amp.) ↦ i2.

ghebelber (grd.) ↦ ghebelm.

ghebelm Ⓔ dtir. gwẹlm (EWD 3, 379) 6 1878 ghebělmeri (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. ghebelm Badia ghebelm grd. ghebelber
s.m. Ⓜ ghebelmeri
arco; archivolto (gad. P/P 1966, grd. G 1923) Ⓘ volta Ⓓ Gewölbe ◇ a) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ, y döt ingherdenî fora por chi ghebelmeri. Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā, e dutt inggherdenìa fora pur chi ghebělmeri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ☝ out.

ghebelm (gad., Badia) ↦ ghebelm.

ghel Ⓔ dtir. gêl, geal oppure mhd. gël (EWD 3, 380) 6 1763 ghel ‘pallidus, flavus, luteus’; gni ghel ‘expalleo’ (Bartolomei1763-1976:81, 82)
gad. ghel mar. ghel Badia ghel grd. ghiel LD ghel
agg. Ⓜ ghei, ghela, gheles
di colore fra l’aranciato e il verde (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ gelb ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) i n ó pa cöie valgügn por te; vé chiló margarites y ciüfs ghei i n’ò pa couie valgungn’ pur tè; ve chilò margarites e ceuff ghei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
s.m. Ⓜ ghei
il colore fra l’aranciato e il verde (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giallo Ⓓ Gelb ◇ a) Ciarede pö ma por tera, cotan de beles erbes á davert sö i edli de corú, ci bel ghel ble y blanch!" Ciarede pouma pur terra, cutan d’belles erbes à davert sou i oudl’i d’curù, ci bell ghēl blě e blanc!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

ghel (gad., mar., Badia, LD) ↦ ghel.

Gherdeina 6 1813 Gördeina (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. Gherdëna mar. Gardëna Badia Gherdëna grd. Gherdëina fas. Gherdena bra. Gardena fod. Gherdëna col. Gardena [ 449 ] amp. Gardena LD Gherdeina
topon.
una delle cinque vallate ladine (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Val Gardena Ⓓ Gröden ◇ a) La Stazions o La ia dla S. Crëusc che cuntën de bela cunscidrazions y urazions. Metudes dal Talian tl Parlé de Gherdëina. La Stacions o’ la via della S. Crousch che cunteng de bella cunschiderazions i urazions. Metudes dal Talian tel Parlè de Gördeina. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); c) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se maridé Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se maridè ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); d) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
s.m.f. Ⓜ gherdeines, gherdeina, gherdeines
abitante della val gardena (gad. P/P 1966; V/P 1998 DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gardenese Ⓓ Grödner ◇ a) Demá, gnide düc canc, da Suramunt y Ladins, Gherdënes, Todësc, passede i confins De ma gnide dütg cantg, da Suramunt e Ladings, Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Gherdeina (LD) ↦ Gherdeina.

Gherdëina (grd.) ↦ Gherdeina.

Gherdena (fas.) ↦ Gherdeina.

Gherdëna (gad., Badia, fod.) ↦ Gherdeina.

gherlanda Ⓔ ait. gherlanda, garlanda ‹ afrz. garlande (GsellMM) 6 1763 ghirlanda ‘sertum’ (Bartolomei1763-1976:81)
gad. gherlanda mar. gherlanda Badia gherlanda grd. gherlanda fas. gherlanda, garlanda fod. gherlánda, garlánda col. gherlanda amp. garlanda LD gherlanda
s.f. Ⓜ gherlandes
1 corona di fiori o fronde intrecciati, o di materiale prezioso, che si pone sul capo per ornamento (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghirlanda, corona Ⓓ Kranz ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Apò ra garlandes, / Apò dute in arśento; / Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Appó ra garlandes, / Appó dute in arzento; / Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Döt te chëra stanza ê ciamó da odëi al medem post sciöch’ en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da ricamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☟ cranz
2 fig. ricompensa attribuita per valore o merito (gad., grd.) Ⓘ corona fig.Ⓓ Kranz fig. ◇ a) L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda ‘L fè del bëŋ a s̄ënt a ti të pòrta la ghörlanda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ai veri combatënc la gherlanda en Cil. Ai veri combattenti la gh’rlanda in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

gherlanda (gad., mar., Badia, grd., fas., col., LD) ↦

gherlanda.

gherlánda (fod.) ↦ gherlanda.

ghert (grd.) ↦ gaiert.

Ghëta (gad.) ↦ Marghëta.

ghi n’(amp.) ↦ ghin2.

ghianda (fas., caz.) ↦ glanda.

ghiel (grd.) ↦ ghel.

ghimpl (bra.) ↦ chimpl.

ghin (amp.) ↦ en2.

giacèr (fas.) ↦ glacé.

giacia (fas., moe.) ↦ glacia.

giaciar (moe.) ↦ glacé.

giacion (fas.) ↦ glacion.

Giacobe 6 1878 Giacobbe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114)
gad. Giacobe Badia Giacobe
antrop.
(gad.) Ⓘ Giacobbe Ⓓ Jakob ◇ a) le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe, i â implí fora le cör de consolaziun, y trat fora la spina dolorosa ch’i tormentâ ‘l pingsir alla ligrezza d’l pere Giacobbe, i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung, e tratt fora la spina dolorosa ch’i tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); b) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Giacobe (gad., Badia) ↦ Giacobe.

gial Ⓔ GALLUS (EWD 3, 388) 6 1763 gial ‘gallus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. ial mar. ial Badia gial grd. gial fas. gial caz. gial bra. ial moe. gial fod. gial amp. jal LD gial
s.m. Ⓜ giai
la figura di lamiera sagomata a forma di gallo, talvolta adoperata come banderuola su campanili, torri e comignoli per segnalare la direzione del vento (gad.) Ⓘ galletto segnavento Ⓓ Wetterhahn ◇ a) Al odô bel tres chël ciaval: col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

gial (Badia, grd., fas., caz., moe., fod., LD) ↦ gial.

gialzan (gad., Badia) ↦ jalzan.

giama Ⓔ GAMBA ‹ ϰαμπή (EWD 3, 389) 6 1763 giamba ‘tibia, pedis’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. iama mar. iama Badia giama grd. giama fas. giama caz. giama bra. ama Soraga amba moe. amba fod. giama col. giamba amp. janba LD giama
s.f. Ⓜ giames
il segmento dell’arto inferiore dell’uomo, compreso tra il ginocchio e il piede (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; [ 450 ] DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gamba Ⓓ Bein, Unterschenkel ◇ a) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’ amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) "Pere, él duncue ’ci uomini cun cater iames?" "Pere, elle dunque ci uomini cung cat’r giames?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

giama (Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ giama.

giamba (col.) ↦ giama.

gián (fod.) ↦ gën.

gianda (moe.) ↦ glanda.

giandarm (grd.) ↦ jandarm.

giándarme (fod.) ↦ giandarmo.

giandarmo (fas., bra., fod.) ↦ jandarm.

giapé (grd.) ↦ ciapé2.

giardon Ⓔ CARDŌ (EWD 3, 392) 6 1878 giardungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. iardun mar. ardiun Badia giardun grd. giardon fas. ardon fod. giardon amp. ciardon LD giardon
s.m. Ⓜ giardons
denominazione di piante con foglie e brattee spinose, appartenenti anche a famiglie diverse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cardo Ⓓ Distel ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú ng chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

giardon (grd., fod., LD) ↦ giardon.

giardun (Badia) ↦ giardon.

giat Ⓔ CATTUS (EWD 3, 394) 6 1763 giata ‘felis’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. iat mar. iat Badia giat grd. giat fas. giat caz. iat bra. giat fod. giat amp. jato, gato LD giat
s.m.f. Ⓜ giac, giata, giates
mammifero carnivoro appartenente alla famiglia dei felidi (felis catus) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gatto Ⓓ Katze ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); c) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

giat (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giat.

giaté Ⓔ da ciata ‘Pfote’ (Gsell 1994b:332), evt. CAPT(I)ĀRE (Gsell 1990b:357) 6 1811 vain cḩiatè (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. ciaté † Badia ciatè † grd. giaté fas. giaté fod. ciaté, giaté † col. ciatà amp. ciatà LD giaté
v.tr. Ⓜ giata
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. P/P 1966, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch de plu. Ma ënghe chisc no à giatà deplù, che na munëida chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’ aspëttòva vëlch de plu. Ma anche chiŝ non hà giatà de plu, che na munëida VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) Mo sëgn messun’ mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté. Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) percie l ie stat giatà chësc ti fra vif y sann, che cherdan, che foss perdù y mort perciè ’l’ iè sta giatà ches tì frà vif i san, che cradang, che fos perdù i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpezo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); g) Fesc, che un cuco ra me coa / El no me posse mai ciatà Fesc, che un cuco ra mè cόa / El no me pόsse, mai ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); h) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); i) Y la bela da incö por grazia de Dî, / Ne ciati parores por la descrí. E la bella da incö per grazia de Die, / Ne tgiatti paroles per la descrì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 riuscire ad avere ciò che si chiede o si desidera (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ ottenere Ⓓ bekommen, erhalten ◇ a) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, [ 451 ] cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
4 cogliere, sorprendere (gad., grd., amp.) Ⓘ trovare Ⓓ antreffen ◇ a) Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
5 riferito ad atti violenti, buscare, beccare oppure a cose spiacevoli e dannose, subire, patire (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ prendere, ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); c) Incö ne crëii che valgügn ciates na strica Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
giaté fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ trovare, scovare fig., scoprire Ⓓ herausfinden, herausbekommen ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Un pormai d’un talaran / Ogni diou i ciata fora / Tante insete, mai chest’an. Un por mai d’un talaran / Ogni diou i ciata fόra / Tante insette, mai chest’an. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.) ◆ jì a giaté (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ visitare, andare a fare visita Ⓓ besuchen gehen ◇ a) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆ se giaté (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ adunarsi, trovarsi Ⓓ sich versammeln, sich treffen ◇ a) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) E sun chera ingrata bancia / N’outra ota, i s’à ciatà. E s’ ùn chera ingrata bancia / Noutra òta, i sa ciatà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.) ◆ vegnì a giaté (amp.) Ⓘ venire a trovare Ⓓ besuchen kommen ◇ a) Vegnì inpò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

giaté (grd., fas., LD) ↦ giaté.

giaté † (fod.) ↦ ciaté.

giaul (bra.) ↦ diaol.

giaurì (grd., fod.) ↦ daurì.

giava (fas., caz.) ↦ ava.

giavà (col.) ↦ ciavé.

giavé (grd., fod.) ↦ ciavé.

giaz (col.) ↦ glacia.

giazé (col.) ↦ glacé.

giazon (col.) ↦ glacion.

gigant Ⓔ it. gigante 6 1858 giganti (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. gigant Badia gigant grd. gigant fas. jigant bra. gigante fod. gigánt LD gigant
s.m. Ⓜ giganc
essere mitico dotato di statura e forza straordinarie (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gigante Ⓓ Riese ◇ a) intorn le doudesc vegn cater giganti, un più gran de l’auter intorn lö dôudesch vöng catter giganti, un più grang del auter ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.).

gigant (gad., Badia, grd., LD) ↦ gigant.

gigánt (fod.) ↦ gigant.

gigant (gad., Badia, grd., LD) ↦ gigant.

gigante (bra.) ↦ gigant.

giglio (fas.) ↦ gile.

gile Ⓔ it. giglio ‹ LĪLIUM (EWD 3, 398) 6 1879 gigli pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. gile Badia gile fas. giglio amp. jilio
s.m. Ⓜ gili
pianta erbacea delle liliacee con bei fiori bianchi (lilium candidum) (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ giglio Ⓓ Lilie ◇ a) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza; le significat intenunse saurí: / Gili, röses y spines fin che la vita á finí. All’Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza; l’significat intenungse saorì: / Gigli, röses e spines fing ch’la vita ha finì. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

gile (gad., Badia) ↦ gile.

gio (bra.) ↦ ió.

giö (moe.) ↦ ie.

Gióchele (moe.) ↦ Iochele.

Giòchele (caz.) ↦ Iochele.

giourì (fod.) ↦ giaurì.

gioventú (gad., Badia) ↦ joentù.

giro Ⓔ it. giro ‹ GYRUS ‹ γuρός (EWD 3, 400) 6 1845 ǧiro (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. giro Badia giro fas. śiro bra. giro fod. giro amp. śiro LD giro
s.m. Ⓜ giri
percorso che si snoda da un capo all’altro di una località, di una regione geografica (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giro Ⓓ Runde ◇ a) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.) ☝ roda.

giro (gad., Badia, bra., fod., LD) ↦ giro.

giubilé Ⓔ it. giubilare 6 1848 giubilada f. (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. giubilé Badia giubilé
agg. Ⓜ giubilés, giubileda, giubiledes
che si riferisce al giubileo, cioè l’indulgenza plenaria solenne elargita dal papa ai fedeli che si rechino a roma e compiano particolari pratiche religiose e l’anno in cui si celebra tale solennità (gad.) Ⓘ giubilato Ⓓ jubel- ◇ a) Sta scassada / giubilada / i á mo fat tan bëgn, ch’al confëssa sëgn: / Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo ’Sta scassada / giubilada / i à mu fat tan bëgn, / ch’al confessa sëgn: / Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

giubilé (gad., Badia) ↦ giubilé.

giubilée Ⓔ it. giubileo 6 1848 giubelèo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. giubileo Badia giubileo grd. giubileo fod. giubileo amp. giubileo LD giubileo
s.m. Ⓜ giubilei [ 452 ]
1 nella chiesa cattolica, indulgenza plenaria solenne elargita dal papa ai fedeli che si rechino a roma e compiano particolari pratiche religiose e l’anno in cui si celebra tale solennità (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giubileo Ⓓ Jubeljahr ◇ a) n möt / ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo / do la mort dl papa Leo un müt / ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo / dô la mort del papa Lèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia)
2 cinquantenario, in particolare il compiersi del 50° anno dalla prima messa (fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giubileo Ⓓ Jubiläum ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! / Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! / Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

giubileo (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ giubilée.

giudesc (grd.) ↦ giùdize.

giudicà (col.) ↦ giudiché.

giudiché Ⓔ it. giudicare ‹ JŪDICĀRE (EWD 3, 400) 6 1864 judicà p.p. m.sg. (VianUA, Madalena1864:194)
gad. iudiché mar. iudiché Badia giudiché grd. giudiché fas. giudichèr caz. giudichèr, iudichèr bra. iudicar fod. giudiché col. giudicà amp. judicà LD giudiché
v.tr. Ⓜ giudicheia
valutare qualcosa o qualcuno a seconda delle qualità, dei meriti e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giudicare Ⓓ beurteilen ◇ a) Y Scimon respuend: Chël, a chël ch’ël à dunà la majera soma. Tu es giudicà benon, dij Gejù. Y Ŝimoŋ respuend: Chëll, a chëll ch’ël hà dunà la màs̄ra somma. Tu hès̄ judicà benoŋ, diŝ Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Grazie a Dio la jent nossa à n bon criterio e n po’ de sentimento cristiano, e no se lassarà inganà, ma giudicarà l’albero dai frutti. Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano, e non se lassarà ingannà, ma giudicarà l’albero dai frutti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Una comiscion i à creà, / Parché ra śisse a vede / E de podé judicà / Su ra bontà de sta spese. Una Commission i a creá, / Parché a zise a vede / E de podé giudicá / Sura bontá de sta spese. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); d) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia en chël de, olache döt gnará apesé y iudiché i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia ing chel dè, ullacche dutt gnarà appeſè e giudichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

giudiché (Badia, grd., fod., LD) ↦ giudiché.

giudichèr (fas., caz.) ↦ giudiché.

giudize (Badia) ↦ giùdize.

giudize (Badia) ↦ iudize2.

giudìze (moe., LD) ↦ iudize.

giùdize Ⓔ nordit. giudiçe ‹ JŪDEX (EWD 3, 401) 6 1861 júdize (BrunelG, TomasKuz1861:2)
gad. iudize Badia giudize grd. giudesc fas. giùdize bra. iùdize fod. giùdize amp. jùdize LD giùdize
s.m. Ⓜ giùdizi
il soggetto giudicante del processo penale, civile o amministrativo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giudice Ⓓ Richter ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); b) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudizi iüsć, bugn sazerdoc, y medi praticá. Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’, bongn’ Sazerdoti, e medi prattigà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); c) Golo ê deventé blanch sciöche na peza y tremorâ nia atramënter, co n colpevol dan dal iudize Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza’ e tromorā nia atrament’r, che ‘ng colpevole dang dal giudize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

giùdize (fas., fod., LD) ↦ giùdize.

giudizie (fas.) ↦ iudize.

giudizio (fod., col.) ↦ iudize.

Giujef (fas., caz., moe.) ↦ Ujep.

giulan (Badia) ↦ dilan.

giulif Ⓔ it. giulivo 6 1865 giuliva f. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. giulif Badia giulif
agg. Ⓜ giulifs, giuliva, giulives
contento e lieto, gioioso, soddisfatto, festante (gad.) Ⓘ giulivo Ⓓ fröhlich, fidel ◇ a) A siur Iaco da La Ila, / Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila / Signur Iaco! Mile vives!! A Sior Jaco da Lailla, / Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

giulif (gad., Badia) ↦ giulif.

giulpai (Badia) ↦ dietelpae.

giurament (col.) ↦ jurament.

Giusef (bra.) ↦ Ujep.

giust Ⓔ it. giusto / nordit. iust(o) ‹ JŪSTUS (EWD 4, 114) 6 1763 justè ‘juste’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. iüst mar. iüst Badia giüst grd. giust fas. giust bra. giust fod. giust amp. iusto LD giust MdR giüst, iüst
agg. Ⓜ giusć, giusta, giustes
che opera, giudica o è conforme a giustizia, a equità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giusto Ⓓ gerecht ◇ a) Cotant vëgn a costè le brac? / Diesc reinesc é le solito priesc. / Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Cotant vëgn a costè le braćh? / Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. / Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); c) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! / Su, cianton, che ‘l é de iusto: / Rudiferia e po no pì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! / Su, c’ianton, che l’è de justo: / Rudiferia e po no pì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); e) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
s.m.f. Ⓜ giusć, giusta, giustes
chi vive e opera ispirandosi a un profondo senso di giustizia (gad.) Ⓘ giusto Ⓓ Gerechter ◇ a) La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta, mo no da öna pert, no dal’atra é cis crödia la mort dl iüst La mort è [ 453 ] dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
avv.
1 veramente, realmente (MdR) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Deplü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. Chëst é iüst na fortüna por ël. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. Quëst é jüst ‘na fortüna por ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR)
2 per l’appunto, proprio (MdR) Ⓘ giusto Ⓓ eben ◇ a) N’oresses gnì n püch a spazier con me? / O mi care signur Francësch, incö ne pòla ester. / Co pa no? / Porćì che iö ne me sënte nia dërt bëin. / Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. N’oresses gnì ‘ǹ püc a spazier coǹ mè? / O mi care Signur Franćësc, incoeu ne pòla estr. / Có pa nò? / Porçhi ch’jeu ne me sënte nia dërt bëiǹ. / Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
giust y dert (MdR) Ⓘ buono e giusto Ⓓ gut und recht ◇ a) Diesc reinesc é le solito priesc. Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Dieŝ reineŝ é le solito pri[e] ŝ. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR).

giust (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giust.

giüst (Badia, MdR) ↦ giust.

giusta Ⓔ it. giusta 6 1845 justa (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. iusta mar. iüsta Badia iüsta grd. iusta fas. giusta bra. giusta, iusta moe. giusta fod. giusta, iusta
avv.
1 nel momento esatto che (fas.) Ⓘ proprio quando Ⓓ just ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. L’istà da aost l’é jit via n le scole, giusta che i fajea sescion. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. L’istà da Aost le žit via n le skole, justa ke i fažea šešióng. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.)
2 veramente, realmente (fas. DILF 2013) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (moe.).

giusta (fas., bra., moe., fod.) ↦ giusta.

giustizia Ⓔ it. giustizia ‹ JŪSTITIA (EWD 3, 402) 6 1632 Giustities pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. iustizia mar. iustizia Badia giustizia grd. giustizia fas. giustizia bra. giustizia fod. giustizia amp. justizia LD giustizia
s.f. sg.
1 virtù morale che consiste nel rispettare i diritti altrui e nel riconoscere a ciascuno ciò che gli spetta (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giustizia Ⓓ Gerechtigkeit ◇ a) el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) al ea de n natural tan da frat y da gnoch, che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc, ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) al fô de natural tan frat y tan da nia, ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës ål foa de natorål tan frat ẹ tan da nia, ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Chësc é iustizia, ezelentiscima sciora, (dij Guelfo) Chesc’ è giustizia, ezzellentissima siora, (disc’ Guelfo) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 attuazione concreta di un principio o di un provvedimento giusto (gad.) Ⓘ giustizia Ⓓ Gerechtigkeit ◇ a) Pesc n’ál mai albü, cina ch’al ne n’é gnü fat iustizia. Pesc’ n’āle mai aibū, cina ch’el nen è gnū fatt giustizia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

giustizia (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ giustizia.

giut (grd.) ↦ die2.

giutèr (caz.) ↦ judé.

glac (fod.) ↦ glacia.

glacé Ⓔ GLACIĀRE 6 1763 glatschè ‘gelidus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlacé mar. dlacé Badia dlacè grd. dlacé fas. giacèr bra. iaciar moe. giaciar fod. glacé col. giazé amp. jazà LD glacé MdR dlacè
v.tr. Ⓜ glacia
fare sentire il freddo (gad. V/P 1998, fas. DILF 2013) Ⓘ gelare Ⓓ frieren machen ◇ a) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i ne n’ará degöna maratia da soporté O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà, ‘l freit nè mè d’laccearà plou, i nen’ arà d’guna marattìa da sopportè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
v.intr. Ⓜ glacia
diventare ghiaccio, congelarsi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ghiacciare, gelare Ⓓ gefrieren ◇ a) Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) y afinch’ al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai e affinch’ el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); c) y gonot dijôra cun leghermes, che dlaciâ tl degore: "Ah, mi Dî! e gonot dijōv’la cung legrimes, che d’lacceā t’ l d’gŏre: "Ah, mi Dì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ glacés, glaceda, glacedes
1 che è diventato ghiaccio, che è coperto di ghiaccio (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ ghiacciato Ⓓ vereist ◇ a) dai [ 454 ] parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 che prova una sensazione di freddo persistente (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ infreddolito Ⓓ frierend, fröstelnd ◇ a) La püra sciora döta dlaciada tremorâ sciöche na fëia La pura Siora dutta dlacceada tromorā sceoucch’ na fouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
3 ridotto a gelo, a ghiaccio (gad., fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ gelato Ⓓ gefroren ◇ a) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
se glacé (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere freddo, essere infreddolito Ⓓ frieren, frösteln ◇ a) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô, tl gröm de müstl te chël püre nicio, por se dlacé manco D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō, t’ l grum d’must’l t’ chel pure niccio, pur sè d’laccè manco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

glacé (fod., LD) ↦ glacé.

glacia Ⓔ GLACIA (GsellMM) 6 1763 glatscha ‘glacies’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlacia mar. dlacia Badia dlacia grd. dlacia fas. giacia bra. iacia moe. giacia fod. glac col. giaz amp. jaza LD glacia
s.f. Ⓜ glaces
acqua nello stato di aggregazione solido, con struttura cristallina (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghiaccio Ⓓ Eis ◇ a) Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) y sëgn, ch’al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü ragi, s’implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis e ſengn’, ch’el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

glacia (LD) ↦ glacia.

glacion Ⓔ deriv. di glacia (EWD 3, 108) 6 1878 d’lacceungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. dlaciun mar. dlaciun Badia dlaciun grd. dlacion fas. giacion fod. glacion col. giazon LD glacion
s.m. Ⓜ glacions
cannello di ghiaccio di forma conica (gad. A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ghiacciolo Ⓓ Eiszapfen ◇ a) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

glacion (fod., LD) ↦ glacion.

glanda Ⓔ GLANS 6 1832 glandes pl. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. dlanda grd. dlanda fas. ghianda caz. ghianda moe. gianda
s.f. Ⓜ glandes
frutto della quercia (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973) Ⓘ ghianda Ⓓ Eichel ◇ a) el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.).

glicerina (amp.) ↦ glizerina.

gliejia Ⓔ ECLĔSIA ‹ ECCLĒSIA ‹ ἐϰϰλησία (EWD 3, 112) 6 1763 glisia ‘templum’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. dlijia mar. dlijia S. Martin dlijia Badia dlijia grd. dlieja fas. gejia caz. gejia bra. lejia, liejia fod. gliejia col. gejia amp. jejia, jeja LD gliejia MdR dlijia
s.f. Ⓜ gliejies
edificio dedicato al culto cristiano, dove i fedeli convengono per la preghiera e per assistere alle sacre funzioni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiesa Ⓓ Kirche ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’ al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) I jogn s’en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia. I ĵogn s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); e) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); g) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l savé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); h) Mo te dlijia él ël le pröm, / An se god ch’al á n te slöm. Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); i) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); j) I é restai incantai a sentì l nuof prezo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie. I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià / Benché el vade de frecuente / Par ra jejes a śirà. Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă / Benché el vade de frequente / Par a geges a zirà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); [ 455 ] l) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
jì a gliejia (gad., grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ pellegrinare, andare in pellegrinaggio Ⓓ pilgern, wallfahren ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Sa Sènt Ugiana […] Jent che jìa su a lejia i l’à sentù trope oute remenar le ciadene Sa sent Ugiana […] Schönt chö schia su a löschiô i la sentu troppe ôute rimenar lö tschadönö. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.); c) na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro na nobil signora de Gascogna è žita a löžia al Sepolcro RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); f) na nobla seniëura dla Guascogna ie jita a dlieja al Santo Sepolcro. nå no̱bil sęgnęura dla Guascogna ię žita å dlięžå ål Santo Sepo̬lcro. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); g) na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

gliejia (fod., LD) ↦ gliejia.

glizerina Ⓔ it. glicerina / dt. Glyzerin 6 1873 glicerina (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. glizerina grd. glizerina fas. glizerina amp. glicerina
s.f. sg.
composto organico, alcole alifatico trivalente, largamente diffuso in natura perché entra nella costituzione di tutti i grassi e gli oli (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ glicerina Ⓓ Glyzerin ◇ a) ‘L é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de gartures. L’é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de gartures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

glizerina (gad., grd., fas.) ↦ glizerina.

glob Ⓔ it. globo 6 1873 globe pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. glob grd. glob fas. globo amp. globo LD glob
s.m. Ⓜ globs
qualsiasi corpo di forma sferica o sferoidale, soprattutto se internamente cavo (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ globo Ⓓ Kugel ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora / E chi strosces verde, ros e śal / Somea senpre carnaal. De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra / E chi strosces verde, ros e zal / Somea sempre carnaal. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

glob (gad., grd., LD) ↦ glob.

globo (fas., amp.) ↦ glob.

gloria Ⓔ it. gloria ‹ GLŌRIA (EWD 3, 404); grd. gloria materna ‹ Gloria [Patri et Filio…] x [Requie]m aeterna[m dona eis….] (Craffonara 1993:50) 6 1813 gloria (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. gloria mar. dloria Badia gloria grd. gloria fas. gloria fod. gloria amp. gloria LD gloria
s.f. sg.
1 fama grandissima, onore universale che si acquista per altezza di virtù, per meriti eccezionali, per atti di valore, per opere insigni (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fama, gloria Ⓓ Glorie, Ruhm ◇ a) Ma se sé forte, se portà vitoria / se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria / se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
2 lo splendore e la grandezza della maestà divina, la sua beatitudine (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ gloria Ⓓ Herrlichkeit ◇ a) ve prëii mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) por tribolaziuns en paziënza ala santité, por meso dla crusc ala gloria pur tribulaziungs in pazienza alla santitè, purmezzo d’la crusc’ alla gloria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 inno liturgico, parte della messa in cui si intona il gloria, suono delle campane che l’accompagna (gad. V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ gloria Ⓓ Gloria ◇ a) Y la Mëssa scomëncia, ala Gloria ch’ai cianta / I proi düc canc en bel ordin se sënta. E la Mássa scomántsa, alla Gloria ch’ai tgianta / I prói dütg cantg ing bell’ orden se sáinta. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

gloria (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ gloria.

gloriëus (grd.) ↦ glorious.

gloriojo (gad.) ↦ glorius.

glorious Ⓔ it. glorioso (EWD 3, 404) 6 1878 glorioso (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. glorius, gloriojo Badia glorius grd. gloriëus fas. glorious fod. glorious LD glorious
agg. Ⓜ gloriousc, gloriousa, gloriouses
che ha meritato o dà gloria (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ glorioso Ⓓ glorreich, ruhmreich ◇ a) Nos savun sëgn cun ci trica, / Ch’ëi pulî nüsc spiric groi: / Por nes abiné düc canc / Glorioji en Cil tra i Sanc. Nos savung sengn’ cung ci tricca, / Ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi: / Pur nes abbinè duttg cantg’ / Gloriosi in Ceil tra i Santg’. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); b) N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité; / Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de ’Ng per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè; / Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

glorious (fas., fod., LD) ↦ glorious.

glorius (gad., Badia) ↦ glorious.

gnanca (gad., mar., Badia, col.) ↦ nience.

gnánca (fod.) ↦ nience.

gnanche (amp.) ↦ nience.

gnauco Ⓔ forma espressiva, metaplasmo di it. gnocco  ? 6 1873 gnauche pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38)
mar. gnauco amp. gnauco
s.m. Ⓜ gnauchi
persona senza carattere, priva di forza morale (amp.) Ⓘ rammollito, effeminato Ⓓ Weichling, Weichei ◇ a) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone gnauche, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnauche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

gnauco (mar., amp.) ↦ gnauco.

gnee (amp.) ↦ neif. [ 456 ]

gneeghera (amp.) ↦ nevera.

gneera (amp.) ↦ gneeghera.

gnero Ⓔ it. nevvero (Q/K/F 1983:138) 6 1860 gnero (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. gnero
interiez.
locuzione usata in fine di frase o di periodo, quasi a chiedere conferma a quanto si dice (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ eh, nevvero Ⓓ ha, nicht wahr ◇ a) El pioan ‘l aeo vedù? Ce ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc ‘l é propio vero!… El Piovan l’eo vedù? Ciè ve par? Gnero / Che duto chel ch’i disc le propio vero!… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) ce te par Marieta śone? / Gnero sci? … dà ca ra man! cie te par Marieta zone? / Gnero scì? … da ca ra man! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

gnero (amp.) ↦ gnero.

gní (gad., mar., Badia) ↦ vegnì.

gnì (MdR) ↦ vegnì.

gnierf (fod.) ↦ nierf.

gnoch Ⓔ ven. gnoco ‹ langob. * knohha ‹ germ. * knukka (EWD 3, 407) 6 1828 niok pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. gnoch mar. gnoch S. Martin gnoch Badia gnoch grd. nioch fas. gnoch bra. gnoch fod. gnoch amp. gnoco LD gnoch MdR gnoch
s.m. Ⓜ gnoc
1 ognuno dei pezzetti tondeggianti di un impasto di farina, pane, formaggio o spinaci, lessati e conditi specialmente con burro (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gnocco Ⓓ Nocken ◇ a) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Del so ogne lech / I ge n’à dat n toch / E coscì l’é vegnù n gran gnoch / E dapò l ge n’à manà ence ai Fascegn n pech. Del so ogni lech / I gie na dat un toch / E cosi le vegnu un gran gnoch / E dapo al gie na mana encie ai Fasseng un pech. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); c) Ió volesse orc e gnoches / Senó l’orghen va en toches. Io volössö ôrtsch e gniôches / Senò l’ôrgen va in tôches. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.)
2 persona sciocca, tonta (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gnocco Ⓓ Tölpel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbocià S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
ester da gnoch (gad.) Ⓘ essere indeciso, essere inconcludente Ⓓ unentschlossen sein ◇ a) Le Re, che fin a chë ora fô sté tan da gnoch y frat, teco sciöche al se descedass dal sonn, á metü man dala ingiüria fata a chësta signura L’Rę, che fin a call o̮ra fo̲a ste tan da gno̲c e frat, tęco šöcco val se dẹssẹdęssa dal so̮n, ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura PescostaC, Decame- ronIXLMV1875:652 (S. Martin) ◆ gnoc de cazuel (gad. Pi 1967, MdR) Ⓘ gnocchi formati con il cucchiaio e cotti in brodo chiaro Ⓓ mit dem Löffel geformte und in klarer Suppe gekochte Klößchen ◇ a) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! La bona uma và a i fà chisc gnoch de cazü che ël se mangia con le plü gran apetit. "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! La bonna uma va a i fà quiŝ gnòc de cazzü ch’ël se mangia coǹ le plü graǹ appetit. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR).

gnoch (gad., mar., S. Martin, Badia, fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ gnoch.

gnoco (amp.) ↦ gnoch.

gnon (amp.) ↦ inom.

goba Ⓔ it. gobba ‹ *GUBBA (da GIBBUS) (EWD 3, 408) 6 1873 goba (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. goba mar. goba Badia goba grd. goba fas. goba fod. goba amp. goba LD goba
s.f. Ⓜ gobes
tipo di deformazione del torace, che interessa la parte posteriore oppure quella anteriore (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gobba Ⓓ Buckel ◇ a) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

goba (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

goba.

gobe Ⓔ it. gobbo ‹  *GUBBUS (= GIBBUS) (EWD 3, 408) 6 1763 gobe ‘gibbosus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gobe mar. gobo Badia gobe grd. gop fas. gop bra. gobo fod. gobo amp. gobo LD gop
agg. Ⓜ gobi, goba, gobes
detto di persona il cui torace è deformato dalla gobba (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gobbo Ⓓ bucklig ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che ne é giapà, / l desdën me à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

gobe (gad., Badia) ↦ gobe.

gobo (mar., bra., fod., amp.) ↦ gobe.

gode Ⓔ nordit. gòder ‹ GAUDĒRE (EWD 3, 409) 6 1832 s’ la góde (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. gode mar. goder Badia gode grd. goder fas. goder caz. goder fod. gode amp. gode LD gode MdR gode
v.intr. Ⓜ god, godon, godù
essere profondamente felice; gioire, rallegrarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ godere Ⓓ genießen, sich freuen ◇ a) I ne n’ó cunté sö döt chël che godun / por grazia de Dî ch’é nosc gran patrun I ne n’ô contè sö düt chël che godun / per grazia de Dî ch’é nosc gran patrun PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) Os godede en gran ligrëza / D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza Os godede in grang ligreizza / D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) ades che l’aesse [ 457 ] tant n bel picol, e père l’é el, e podassane goder e se devertir chiò ades, ke l aese tant un bel pikol, e pere l è el e podasane goder e se devertir kiò BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); e) l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
v.tr. Ⓜ god, godon, godù
gustare con grande piacere (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD, MdR) Ⓘ godere Ⓓ genießen ◇ a) Porćì che iö ne me sënte nia dërt bëin. / Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. Porçhi ch’jeu ne me sënte nia dërt bëiǹ. / Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Chi che se marida con iudize, / […] / S’en stà bëin e sarà felize / E godrà sëmper la ligrëza Chi [che] se marida coǹ judìce, / […] / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice / E godrà sëmpr la ligrëzza DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); c) ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cumpanies ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) armendesse, scenó ne goderëise le rëgn dl paraisc armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); e) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
se gode (gad., grd. F 2002, fas.) Ⓘ godere, godersi Ⓓ genießen ◇ a) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc / A l’odëi tan sann y intun / Se goduns’ ch’al é tan bun. Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais / Al odai tang san ë intung / Së godons ch’Al ë tang bung. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) La fertuna, ch’Idie te dà, godete cun pesc y gën La fortuna, ch’Iddie te dà, gòdetë con pes̄ y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) la l’à lascià che l fae l patron de cèsa aut e bas. Cianbolfin se godea mez mondo la l a lašà ke el fae el patron de čes̄a aut e bas. Čanbolfin se godea meʒ mondo BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆

se la gode (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD) Ⓘ godersela, spassarsela Ⓓ es sich gut gehen lassen ◇ a) Mo sëgn messun’ mangé y s’ la gode, porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi Mo saign messung mangie e s’ la góde, portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers; […], e ic à scomenzà a se la goder. E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers; […], e idg á scomenzá a sela góder. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé, / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè, / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); e) Lascede de baudié, y godessela tl Signur Lascede de baudiè, e gedess’la nel Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

gode (gad., Badia, fod., amp., LD, MdR) ↦ gode.

goder (mar., grd., fas., caz.) ↦ gode.

Godifré † (Badia) ↦ Gotifré.

goern Ⓔ GUBERNUM (EWD 3, 454) 6 1828 guvièrn (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. guern mar. goern Badia guern grd. guviern fas. goern fod. goviern amp. goerno LD guern
s.m. sg.
accudimento di casa e famiglia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cura, governo Ⓓ Pflege ◇ a) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta, / Che me dà n tel guviern, / Sciche n fossa tl infiern. Jê lassês in’and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta, / Chê me da un’g tel guvièrn, / Schi’c’ un fossa tê l’infiêrn. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.).

goern (mar., fas.) ↦ goern.

goern (mar.) ↦ govern.

goernà (amp.) ↦ governé.

goernar (bra.) ↦ goerné.

goernar (bra.) ↦ governé.

goerné Ⓔ GUBERNĀRE ‹ ϰυβεϱναν (EWD 3, 461) 6 1858 gornè p.p. m.sg. (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236)
gad. gorné mar. gorné Badia gurnè grd. gorné fas. goernèr bra. goernar fod. goerné amp. guarnà LD guerné
v.tr. Ⓜ goerna
rendere mansueto, domestico e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ domare, addomesticare Ⓓ bändigen, zähmen ◇ a) Sce t’esses gorné n pü’ miec chë möta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert. Sce t’esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia); b) O gornede na ota osc sënn infelize prezipitus O gornede na ota osc’ senn infelize prezipitŭs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

goerné (fod.) ↦ goerné.

goernèr (fas.) ↦ goerné.

goernèr (fas.) ↦ governé.

goerno (amp.) ↦ goern.

goerno (bra., amp.) ↦ govern.

gof Ⓔ onomatop. (MEWD 2005:134); evt. da accostare a buff, REW 1373? 6 1845 gofes pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
fas. gof bra. gof
s.m. Ⓜ gofs
colpo di gomito (fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ colpo alle costole, gomitata Ⓓ Rippenstoß ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.).

gof (fas., bra.) ↦ gof.

gola Ⓔ GULA (GsellMM) 6 1763 gola ‘gula’; ja la gola ‘prurigo’ (Bartolomei1763-1976:82, 84)
gad. gola mar. gola Badia gola grd. gola fas. gola fod. gola amp. gora LD gola
s.f. Ⓜ goles
termine generico con cui si designa soprattutto la faringe orale e la parte alta del tubo laringo-tracheale e dell’esofago (gad. Pi 1967; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gola, fauci Ⓓ Hals, Rachen, Schlund ◇ a) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

gola (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ gola.

Golo 6 1878 Golo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10) [ 458 ]
gad. Golo Badia Golo
antrop.
(gad.) Ⓘ Golo Ⓓ Golo ◇ a) Golo ê patrun en ciasa, a chël che le grof i á confidé döt Golo ē patrung in ciaſa, a chel, che ‘l grof i ha cungfidè dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

Golo (gad., Badia) ↦ Golo.

golosità (moe.) ↦ golosité.

golosité Ⓔ it. golosità 6 1878 golositè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. golosité Badia golosité moe. golosità
s.f. Ⓜ golosités
l’essere goloso, il vizio della gola (gad. P/P 1966) Ⓘ golosità Ⓓ Naschhaftigkeit ◇ a) Deach’ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, dai caprizi, dala golosité, y da atri defec Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi, dalla golositè, e da atri d’fettg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

golosité (gad., Badia) ↦ golosité.

gomb (bra.) ↦ gomp.

gombol (fod.) ↦ gomp.

gomp Ⓔ celt. *kumbo- (EWD 3, 457) 6 1878 gumbe (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94)
gad. gumbe mar. gumbo Badia gumbe grd. gomp fas. gomp bra. gomb fod. gombol LD gomp
agg. Ⓜ gomps, gomba, gombes
incurvato verso l’esterno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ convesso, gibboso, arcuato Ⓓ konvex, krumm ◇ a) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

gomp (grd., fas., LD) ↦ gomp.

gonela Ⓔ GUNNA + -ELLA (EWD 3, 413) 6 1857 gonela (DeclaraJM, ITavella1857-1988:9)
gad. gonela mar. gonela Badia gonela fas. gonela fod. gonela col. gunela amp. nela LD gonela
s.f. Ⓜ goneles
indumento femminile che copre il corpo dalla cintola in giù (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sottana, gonna Ⓓ Rock ◇ a) Cater mituns cun cota y gonela / L’incenjara porti y la navicela Cattr mittung cong cotta e gonella / L’incensara porti e la navicella PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
fé la gonela (gad. P/P 1966) Ⓘ abbandonare il posto di lavoro prima del termine stabilito Ⓓ den Dienstplatz vorzeitig verlassen, den Dienst vorzeitig verlassen ◇ a) Tö, Sefl de Taela / ne fá pa la gonela! Tö, Sefl de Taéla / ne fá pa la gonela! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia).

gonela (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ gonela.

gonfalon (fod.) ↦ confalon.

gonot Ⓔ mhd. g(e)nôt(e) (EWD 3, 460) 6 1833 gonot (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. gonot mar. gonot Badia gunot MdR gonot
avv.
di frequente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ spesso Ⓓ oft, häufig ◇ a) ves messëis demà ejerzité. / In ći maniera mo? / Col rajonè gonot, e col lì de bugn libri. ves messëis demà eŝercité. / Iǹ çhi maniera mó? / Col raĝionè gonot, e col lì de bugn libri. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Bevëise gonot cafè vos? Bevëise gonót caffè vos? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Gonot jôl pro fontana a pié sö ega frësca Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Y sun stá tan bravi, che zënza na plaia / Unse bele plü gonot mirité la medaia. E sung stà tang bravi, che zanza na plaja / Ungse bell plö gonnot meritè la medaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

gonot (gad., mar., MdR) ↦ gonot.

gop (grd., fas., LD) ↦ gobe.

gor Ⓔ dtir. går (Lardschneider 1933:132) 6 1821 gor (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
grd. gor
avv.
nientemeno, persino (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ addirittura, perfino Ⓓ sogar, gar ◇ a) Ulëis’a forsci gor paré? / Ie ne sé, diral, co fé. Ulëisa forshi gor parè? / Ie ne se, diral, ko fe. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (grd.) ☝ finamai.

gor (grd.) ↦ gor.

gora (amp.) ↦ gola.

gormal (col.) ↦ gormel.

gormel Ⓔ *GREMIĀLE (EWD 3, 437) 6 1856 gramial (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. gormel Badia gurmel grd. gurmel fas. gramièl bra. garmial moe. gramial fod. gurmel col. gormal LD gurmel
s.m. Ⓜ gurmiei
elemento accessorio che s’indossa sopra il vestito femminile o maschile, formato da un pezzo di stoffa, che, legato intorno ai fianchi, scende a coprire la parte anteriore del corpo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ grembiule Ⓓ Schurz ◇ a) Ou! mena cà per chel gramial Bianch; / sora l ciaf! e sora l piet Ohu! mena cà per chel gramial Bianc; / sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); b) L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); c) "O Sigfrid", gnüda pro se istëssa, scraiera, "sce ne te vëgnes pa plü!" y ascogn le müs tl gormel. "O Sigfrid", gnuda pro sè istessa, screiela, "se nè te vegnes pa plou!" e ascongn’ ‘l mus t’ l gormèl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

gormel (gad.) ↦ gormel.

gorné (gad., mar., grd.) ↦ goerné.

gost Ⓔ dtir. gåst (EWD 3, 382) 6 1845 gost (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
fas. gost bra. gost
s.m. Ⓜ gosć
cliente abituale di un pubblico locale (fas. R 1914/99) Ⓘ avventore, cliente Ⓓ Gast ◇ a) n pe no sie nesciugn gost, / Ne chélera, ne famei ne ost n pè no sie nešùng gost, / Ne kelera, ne faméi ne ost BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.).

gost (fas., bra.) ↦ gost.

gosté Ⓔ GUSTĀRE (EWD 3, 462) 6 1763 goustè ‘prandeo’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gosté mar. gosté Badia gusté grd. gusté fod. gosté LD gosté
v.intr. Ⓜ gosta
fare il primo pasto al mattino (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L [ 459 ] 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fare colazione Ⓓ frühstücken ◇ a) Śën jonse a gusté. / La cuega porta su / Dl dut assé y plu. Sën ſhonse a gustè. / La kuega porta su / Del dut assè i plu. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
s.m. Ⓜ gostés
il primo pasto del mattino (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ colazione Ⓓ Frühstück ◇ a) l pere à cumandà de fé n gran gusté dla cuntentëza, che l à inò giatà chël che l teniva per perdù y mort. l’père hà cumandà de fè uŋ gràŋ gustè dalla cuntëntezza, chë l’hà ino giatà chëll’ chë ‘l tëniva per perdù y mòrt. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.).

gosté (gad., mar., fod., LD) ↦ gosté.

Gostin (mar., fas., bra.) ↦ Agostin.

got Ⓔ nordit. gòto ‹ GUTTUS (EWD 3, 415) 6 1763 gotte ‘poculum’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gote mar. goto Badia got grd. got fas. got bra. got fod. got amp. goto LD got MdR gote
s.m. Ⓜ goc
piccolo recipiente, specialmente di vetro, di varie forme e misure (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bicchiere Ⓓ Becher, Glas ◇ a) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. / O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. / O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); d) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) A Siur Curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); g) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); h) Y tolunde le gote en man / A na viva a San Ciascian. E tollunde ʼl gott’ in mang / A na viva a Sang Ciassang. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

got (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ got.

gota Ⓔ GUTTA (EWD 3, 416) 6 1763 gotta ‘gutta’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gota mar. gota Badia gota grd. gota fod. gota col. goza amp. gota LD gota
s.f. Ⓜ gotes
1 minima quantità di liquido che, separandosi da una massa, assume forma tondeggiante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ goccia Ⓓ Tropfen ◇ a) al ne vëgnes spanü ’ci na gota de sanch ne por mia gauja el nè vegne spanū ci na gotta de sanc nè pur mia gausa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); b) y delegâ les dlaces sö por i parëis, ch’ares degorô jö a gran gotes e d’ligā les dlacces sou pur i pareis, ch’elles degorō jou a grang gottes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
2 fig. minima quantità di liquido (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989 DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ goccia fig.Ⓓ Tropfen fig. ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
3 liquido acquoso prodotto dalle ghiandole lacrimali (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ lacrima Ⓓ Träne ◇ a) o caro Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla, ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi o caro Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla, je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ma ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan, che la gotes tumova sui piesc a Gejù. Ma ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ, che la gottes tumòva sui pièŝ a Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

gota (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ gota.

gotà (col.) ↦ goté.

Gotardo (amp.) ↦ Gotert.

Gotart (fas.) ↦ Gotert.

gote (gad., MdR) ↦ got.

goté Ⓔ GUTTĀRE (GsellMM) 6 1763 gottè ‘stillo’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. goté mar. goté Badia gotè grd. guté fod. goté col. gotà LD goté
v.intr. Ⓜ gota
uscire, cadere, stillare a gocciole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gocciolare Ⓓ tropfen, tröpfeln ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Al tolô na bona man de müstl y assuiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota, acioche al n’i gotass jö ados ala uma amarada. El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta, acceocch’ el n’i gottass’ jou adōs alla uma amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

goté (gad., mar., fod., LD) ↦ goté.

gotè (Badia) ↦ goté.

Gotert 6 1873 Gottardo (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
fas. Gotart amp. Gotardo
antrop.
(fas., amp.) Ⓘ Gottardo Ⓓ Gotthard ◇ a) Par Gotardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

Gotfred † (mar.) ↦ Gotifré.

Gotfrid (gad., grd.) ↦ Gotifré.

Gotifré 6 1875 Gotifrè (SommavillaA, Decameron[ 460 ] IXMOE1875:639)
gad. Gotfrid mar. Gotfred † Badia Godifré † grd. Gotfrid fas. Gotifrè bra. Gotifré moe. Gotifrè fod. Gotifré
antrop.
(gad., grd., fas., fod.) Ⓘ Goffredo Ⓓ Gottfried ◇ a) dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion do chö la Terra Senta è stada conchistada da Gottrifrè de Buglion RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) despó che Godifré de Buglion â concuisté la Tera Santa dẹspò chẹ Go̮difrè dẹ Buglio̮n ava conquistè la Terra Santa PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); e) do che la Tiera Santa fova cuncuisteda da Gotfrid de Buglion do̱ chę lå Tięrrå Santa fo̱a co̬nquisteda då Gotfrid dę Buglìon RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

Gotifré (bra., fod.) ↦ Gotifré.

Gotifrè (fas., moe.) ↦ Gotifré.

gotisc Ⓔ dt. gotisch 6 1879 gothisch (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. gotisc Badia gotisc
agg. Ⓜ inv.
riferito all’arte prevalente nell’europa occ. tra Xii e Xv sec. caratterizzata, spec. in architettura, dal verticalismo e dalla preferenza per l’arco acuto (gad.) Ⓘ gotico Ⓓ gotisch ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pê n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes, / Romanisc y gotisc y sön dötes les modes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes, / Romanisch e gothisch e song düttes les modes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

gotisc (gad., Badia) ↦ gotisc.

goto (mar., amp.) ↦ got.

gouja (amp.) ↦ gauja.

gouta Ⓔ apadan. galta ‹  *GAUTA (GsellMM) 6 1844 gòutes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. gouta
s.f. Ⓜ goutes
ciascuna delle due complesse strutture che delimitano la bocca, ne sostengono le parti molli e di solito ospitano i denti (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mascella, mandibola Ⓓ Kiefer, Kinnlade ◇ a) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! avess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

gouta (amp.) ↦ gouta.

govern Ⓔ it. governo 6 1879 governo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. govern mar. goern Badia guvern grd. guviern fas. govern caz. govern bra. goerno fod. governo, guviern amp. goerno LD govern
s.m. Ⓜ governs
1 organo statale complesso che determina l’indirizzo politico dello stato nei rapporti interni e internazionali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ governo Ⓓ Regierung
2 conduzione politica e amministrativa di un ente politico (gad.) Ⓘ governo Ⓓ Regierung ◇ a) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona, la custodia dl ciastel y le govern de mia provinzia. Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona, la custodia d’l ciastell, e ‘l governo de mia provinzia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

govern (gad., fas., caz., LD) ↦ govern.

governé Ⓔ it. governare ‹ GUBERNĀRE ‹ ϰυβεϱναν (EWD 3, 461) 6 1878 governè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. governé Badia governè grd. guverné fas. goernèr bra. goernar fod. governé col. guarnà amp. goernà, guarnà LD governé
v.tr. Ⓜ governeia
dirigere e amministrare un ente politico (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ governare Ⓓ regieren, herrschen ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ governés, governeda, governedes
amministrato, retto (ente politico) (gad.) Ⓘ governato Ⓓ verwaltet ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

governé (gad., fod., LD) ↦ governé.

governè (Badia) ↦ governé.

governo (fod.) ↦ govern.

goviern (fod.) ↦ goern.

goza (col.) ↦ gota.

gra (grd., fas.) ↦ gre.

grafon (fas.) ↦ crafon.

gram Ⓔ protorom. (padan.-alpino) gram(o) ‹ germ. * gram (GsellMM) 6 1821 gram (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. gram mar. gram Badia gram grd. gram fas. gram caz. gram fod. gram amp. gramo LD gram
agg. Ⓜ grams, grama, grames
1 che è in uno stato di abbattimento, scoraggiamento, sfiducia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scoraggiato, avvilito, abbattuto Ⓓ verzagt, niedergeschlagen, bedrückt, mutlos ◇ a) Intant che l’era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa Intant, ke l era alò meʒ gram e meʒ sperdù, ven fora per n uš na bela tousa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují Quindi nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 di persona, situazione e simili, che è afflitto da sciagure spirituali e materiali tali da suscitare il compatimento altrui; disgraziato, infelice, miserabile (gad. A 1895, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ misero, gramo Ⓓ elend, armselig ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota [ 461 ] 2 e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.)
ester gram (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ avere paura, vedersela, preoccuparsi Ⓓ Angst haben, sich sorgen, sich ängstigen, verzagen ◇ a) Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Y canch’ara ê grama por le vire, y les crusc i drucâ le cör, en aldí i vicí ciantan de bona vëia, ponsâra: Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres E cang ch’ella è grama pur ‘l vire, e les crusc’ i druccā ‘l cour, in aldì i vicceì ciantang d’bona vouia, pungsāla: Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia) ◆ vegnì

gram (gad.) Ⓘ avvilirsi, scoraggiarsi Ⓓ ängstlich werden, verzagen ◇ a) iö gnô gram por os iö iou gnē gram pur os iou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

gram (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

gram.

gramac Ⓔ deriv. di gram ‘che è in uno stato di abbattimento, scoraggiamento, sfiducia’ (EWD 3, 419) 6 1821 gramac (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
grd. gramac fas. gramac bra. gramaz MdR gramac
s.m. Ⓜ gramac
persona succube e che si spaventa di un nonnulla (grd. L 1933, fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ fifone, uomo di stoppa Ⓓ Angsthase, Pantoffelheld ◇ a) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) O mi bun gramac, chël ch’an n’impara da jogn, ne sàn pa inće da vedli ne. O mi buǹ grammaćh, quël ch’aǹ n’impara da ĵogn, ne sa’ǹ pa inçhié da vedli ne. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR).

gramac (grd., fas., MdR) ↦ gramac.

gramarzé (col., amp.) ↦ granmarcé.

gramatica Ⓔ it. grammatica ‹ GRAMMATICA ‹ γϱαμματιϰή (EWD 3, 420) 6 1873 grammatica (Anonim, Monumento1873:1)
gad. gramatica Badia gramatica grd. gramatica fas. gramatica fod. gramatica amp. gramatica LD gramatica
s.f. Ⓜ gramatiches
1 il complesso delle norme che costituiscono il particolare modo di essere di una lingua (o di un dialetto), cioè il suo sistema fonematico, morfologico, sintattico, considerato nella sua totalità (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grammatica Ⓓ Grammatik ◇ a) Par un che non à pratega / E che non à gnanche studià, / ‘L é un ofende ra gramatica; / E cie dirai po chi che sà? Par un che no n’á pratega / E che no n’á gnanche studiá, / L’è un offende ra grammatica; / E cié dirai po chi che sá? Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 il testo che espone il sistema grammaticale di una lingua (gad.) Ⓘ grammatica Ⓓ Grammatik ◇ b) na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

gramatica (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

gramatica.

gramaz (bra.) ↦ gramac.

gramblé (grd.) ↦ gramolé.

grameza Ⓔ deriv. di gram (EWD 3, 419) 6 1878 gramezzes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. gramëza Badia gramëza grd. gramëza fas. grameza
s.f. Ⓜ gramezes
smarrimento, abbattimento dell’animo (gad., grd. G 1879; G 1923; Ma 1953, fas. R 1914/99) Ⓘ scoraggiamento, avvilimento Ⓓ Verzagtheit ◇ a) Sëgn s’la ríel amablmënter, mo ’ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Segn’ s’la rīle amabilment’r, mo ci pur chesc’ viadù gnarāle su dìs d’tribulaziung, d’gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg’ i mortali. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

grameza (fas.) ↦ grameza.

gramëza (gad., Badia, grd.) ↦ grameza.

gramial (moe.) ↦ gormel.

gramièl (fas.) ↦ gormel.

gramo (amp.) ↦ gram.

gramolà (col., amp.) ↦ gramolé.

gramolar (bra.) ↦ gramolé.

gramolé Ⓔ deriv. di gramola (EWD 3, 422) 6 1844 gramora 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. gramoré mar. gramoré Badia gramorè grd. gramblé fas. gramolèr bra. gramolar fod. gramolé col. gramolà amp. gramorà, gramolà
v.tr. Ⓜ gramoleia
1 dirompere il lino o la canapa con la gramola (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gramolare, maciullare Ⓓ Hanf brechen, Flachs brechen, mit der Breche bearbeiten
2 fig. lamentarsi a bassa voce, mormorare fra i denti, brontolare (amp.) Ⓘ masticare fig., borbottare Ⓓ brummen ◇ a) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

gramolé (fod.) ↦ gramolé.

gramolèr (fas.) ↦ gramolé.

gramorà (amp.) ↦ gramolé.

gramoré (gad., mar.) ↦ gramolé.

gramorè (Badia) ↦ gramolé.

gran1 Ⓔ GRĀNUM (EWD 3, 424) 6 1844 grano (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
fas. gran amp. grano
s.m. sg.
pianta annua delle graminacee (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ grano Ⓓ Getreide ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura / beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura. El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura; / bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.) ☝ forment.

gran (fas.) ↦ gran1.

gran2 Ⓔ GRANDIS (EWD 3, 423) 6 1763 cotagn gran ‘quantus’; gragn ‘magnus, vehemens’; gran ‘valde’ (Bartolomei1763-1976:75, 82)
gad. gran grd. grant, gran fas. gran fod. gran amp. gran LD gran MdR gran
agg. Ⓜ gragn, grana, granes
1 che supera la misura ritenuta normale in volume, altezza, quantità, ampiezza, capienza, forza, intensità, durata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; [ 462 ]

2 P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) De Sant Ujep si gran paian / Messëssen for avëi tla man. De Sant’ Uſhep si gran pajan / Messëssun fort avëi tla man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi picie RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn / Mo al á jové Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong / Ma all’ ha schuë PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); f) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea. là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Chël orghen ci n rumour! / Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); h) döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); i) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); j) L seniëur se mesura i stivei, ma vëija tost, ch’ëi ie massa granc y massa lerc. ‘L Signour së mësura i stivëi, ma vëis̄a tòst, ch’ëi jè màssa gràntg y màssa lèrtg. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); k) […] s’odôra cun so pice sora te n gran bosch spës […] s’ udōla cung so picce sora teng grang bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); l) Ch’ai porta le tët dl gran tëmpl de Dî / Por la Mëssa novela che n prou jonn á da dí. Ch’ai porta l’tátt del grang tempio de Díe / Per la Mássa novella che ʼng próo son ha da dì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 con riferimento ad atteggiamenti, eventi o fenomeni non materiali o non misurabili, di notevole intensità, di particolare rilievo, importante (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó d’la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Ma ie t’ue eder bon / Y mostre gran belëzes. / Sce tu me toles, ie te l dij’ / Tu me fejes n gran servisc. Ma ie t’ ue eder bon / I mostre gran belëzes. / She tu me toles, ie tel diʃh / Tu me feʃhes n gran servish. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt e fajova de gragn desplajëis a i vijins. Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt e faŝova [de] gragn desplaŝëis a i viŝiǹs. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); g) Inte la gran pasciun / Ne fà mai n’aziun Int’ la graǹ pasŝiuǹ / Ne fà mai ‘n’ aziun DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); h) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); j) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); k) Viva l’Italia una! Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Viva l’Italia una! Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); l) El Re […] scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l’é deventà un severiscimo persecutor El Re […] scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità, l’è deventà un severissimo persecutor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); m) de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör, ince tl amur y tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour, incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); n) Y por chësc vál sön dlijia le gran de a scomencé, / Por süa pröma Mëssa a se preparé. E per cast valle song dlisia l’grang dö a scomentsè, / Per süa prüma Massa a se preparè. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); o) I mutons l à cris y l à giatà snel te stanghedun, cun si granda legrëza. i mutóŋs l a kris i l a dya̤tá žnel tę šta̤ŋgę́dum, kuŋ si grand’ a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 di alto grado o valore per qualità umane, morali, intellettuali o professionali oppure che supera il livello ordinario per condizione sociale, per influenza, ricchezze e simili (grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. / L fajova miec si arte / Che śën l gran Bonaparte. Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. / L faſhova miec si arte / Ke de ſën l gran Bonaparte. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Scé, scé, fajun mefo inće nos datrai na ota, sco i gragn Signurs. Ŝé, sé, faŝuǹ meffo inçhi[e] nos datrai na óta, scó i gragn Signurs. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) Pa ra piaza con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!". Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); e) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); f) "Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! / Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse…" "Parautro! es disc sta femenes, paresse! / Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse…" DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sà, ma gnanca gran povertà A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) [ 463 ]
4 di statura completamente o assai sviluppata (grd., fas., amp.) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
5 premesso a sostantivi che esprimono qualità, e a taluni aggettivi sostantivati, ha in genere funzione rafforzativa (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ grande Ⓓ groß ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie che ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.)
s.m.f. Ⓜ gragn, grana, granes
persona di età adulta, maggiorenne (gad., grd., amp.) Ⓘ adulto Ⓓ Erwachsener ◇ a) No mé nëus - dut Urtijëi! / Ve spitova ert - chël sei. / Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. No me nëus - dut Urtiʃhëi! / Ve spitova ert - kël sei. / Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Chel ch’El disc, el voron fei! / Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Chel ch’El dis, el voron fei! / Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Ch’al i dais dër vita lungia / Ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Ch’Al i dì dar vita lungia / Ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia)
na grana (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ storia da non credere Ⓓ unglaubliche Geschichte ◇ a) Chësta é bëin de bot na grana ëla. Quësta é bëiǹ de bòt ‘na grana ëlla. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

gran (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ gran2.

granatëi (gad., Badia) ↦ granetei.

granatier Ⓔ it. granatiere 6 1844 granatiér (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. granatier
s.m. Ⓜ granatiers
soldato di un corpo scelto di fanteria, per il quale sono richiesti determinati requisiti fisici di robustezza e statura (amp.) Ⓘ granatiere Ⓓ Grenadier ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer, / con chel far coscì da bulo, / con chel śì da granatier. Par che ‘l èbe un palo in culo, / che ‘l lo fège sta in dovér, / con chel far coscì da bulo, / con chel zi da granatiér. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

granatier (amp.) ↦ granatier.

grandamenter Ⓔ it. grandemente 6 1833 grandamëntr (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244)
MdR grandamënter
avv.
in grande misura (MdR) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) Iö ves sun grandamënter oblighé. Jeu ves suǹ grandamëntr obblighé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’ as arpè Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

grandamënter (MdR) ↦ grandamenter.

grandeza Ⓔ it. grandezza (EWD 3, 424) 6 1844 grandez̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. grandëza mar. grandëza Badia grandëza grd. grandëza fas. grandeza fod. grandëza col. grandeza amp. grandeza LD grandeza
s.f. Ⓜ grandezes
1 le dimensioni di un corpo nel loro insieme, quindi volume, capacità, ampiezza, superficie (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grandezza Ⓓ Größe
2 fig. in senso morale, elevatezza, magnanimità (amp.) Ⓘ grandezza fig.Ⓓ Edelmut, Erhabenheit ◇ a) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "grandeza / r’ é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
graneza.

grandeza (fas., col., amp., LD) ↦ grandeza.

grandëza (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ grandeza.

grandiëus (grd.) ↦ grandious.

grandious Ⓔ it. grandioso 6 1878 grandioso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. grandius Badia grandius grd. grandiëus fas. grandious fod. grandious LD grandious
agg. Ⓜ grandiousc, grandiosa, grandioses
suggestivo e maestoso (gad., grd. G 1923; Ma 1953; DLS 2002; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ grandioso, sontuoso Ⓓ großartig, grandios ◇ a) rengrazié cun ëra Idî, ch’á cherié te cosses grandioses ringraziè cung ella Iddì, ch’à criè te coses grandioses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); b) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

grandious (fas., fod., LD) ↦ grandious.

grandius (gad., Badia) ↦ grandious.

granel Ⓔ GRĀNUM + -ELLUS (EWD 3, 424) 6 1763 granoel ‘granum, accinus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. granel mar. granel Badia granel grd. granel fod. garnel col. granel amp. granel, garnel LD granel
s.m. Ⓜ graniei
il chicco del grano e, per estensione, di altri cereali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chicco, granello Ⓓ Korn ◇ a) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis, acioch’ i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceocch’ i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, [ 464 ] ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia); c) Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta. txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

granel (gad., mar., Badia, grd., col., amp., LD) ↦ gra-

nel.

graneta Ⓔ GRĀNUM + -ITTA (EWD 3, 425) 6 1878 granattes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. granëta mar. granëta Badia granëta grd. granëta fas. garneta fod. garnëta col. garneta LD graneta
s.f. Ⓜ granetes
bacca del mirtillo rosso (vaccinium vitis-idaea) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ mirtillo rosso Ⓓ Preiselbeere ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes, y plü tert ia paromores y müies. Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

graneta (LD) ↦ graneta.

granëta (gad., mar., Badia, grd.) ↦ graneta.

granetei Ⓔ deriv. di graneta (cfr. EWD 3, 425) 6 1878 granetteis pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. granatëi mar. granetëi Badia granatëi fas. garneté fod. garnetè
s.m. Ⓜ graneteis
arbusto sempreverde della famiglia delle ericaceae con bacche di colore rosso (vaccinium vitis-idaea) (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. DA 1973, fod. Ms 2005) Ⓘ cespuglio di mirtillo rosso Ⓓ Preiselbeerstrauch, Preiselbeerstaude ◇ a) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles, ch’i presentâ a Genofefa na gherlanda de granetëis intreciada de flus blances sciöche la nëi Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’blanc, ‘l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles, ch’i presentā a Genofefa na gherlanda d’granetteis intrceada d’flus blancies sceoucche la nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

granetëi (mar.) ↦ granetei.

graneza Ⓔ deriv. di gran (EWD 3, 424) 6 1879 grannázza (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. granëza Badia granëza fas. graneza
s.f. sg.
altezza di stato, sublimità, eccellenza che deriva dalla condizione sociale, dall’autorità, dal genio, dalla gloria delle opere o delle imprese (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ grandezza Ⓓ Größe ◇ a) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
grandeza.

graneza (fas.) ↦ graneza.

granëza (gad., Badia) ↦ graneza.

granmarcé Ⓔ it. gran mercè ‹  frz. grand merci ‹  GRANDIS + MERCĒS (EWD 3, 420) 6 1833 graǹ marćè (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. granmarcé mar. granmarcé col. gramarzé amp. gramarzé MdR granmarcè
interiez.
esprime ringraziamento, gratitudine, riconoscimento (gad. Pi 1967; V/P 1998, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ grazie, grazie tante Ⓓ danke, vielen Dank ◇ a) Iö ves prëie de me la saludé bel bel. / Granmarcè. Iö ne m’ó pa desmentié, no. [Jeu] Ves prëÿe de me la saludé bel bel. / Graǹ marćè. Jeu ne m’ó pa desmentié, nò. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) Bona nöt, dormide bëin. / Granmarcè. Bonna neut, dormide bëiǹ. / Gran marćè. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR).

granmarcé (gad., mar.) ↦ granmarcé.

granmarcè (MdR) ↦ granmarcé.

grano (amp.) ↦ gran1.

grant (grd.) ↦ gran2.

gras Ⓔ CRASSUS (EWD 3, 426; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’grass-u) 6 1763 grass ‘adeps’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gras mar. gras Badia gras grd. gras fas. gras caz. gras fod. gras col. gras amp. gras LD gras
agg. Ⓜ grasc, grassa, grasses
1 caratterizzato da una più o meno apprezzabile abbondanza adiposa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corpulento, grasso Ⓓ fett, dick ◇ a) Y tolede ca chël videl gras E tolléde cà chal videl gras HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ti fra ie unì, y ti pere à mazà n vadel gras Ti frá joe uni, y ti pére ha mazzá ung vedöl grass HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E tolé n vedel gras, e mazalo E tollé un vedél grass, e mazzálo HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) e spo jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo, percié nos volon fè ncuoi n gran past e spo ji a to ‘n vedel, che siebe grass, mazzello, perciè nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapó l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. vantaggioso, abbondante (gad.) Ⓘ grasso fig., ricco Ⓓ fett fig., reich ◇ a) […] ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere […] arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

gras (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., amp., LD) ↦ gras.

grasomé Ⓔ ? (EWD 3, 428) 6 1878 graſumè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. grasomé Badia grasomè
v.intr. Ⓜ grasomeia
trovarsi in uno stato di abbattimento fisico o morale, per lo più accompagnato da sofferenze e da privazioni (gad.) Ⓘ languire Ⓓ schmachten ◇ a) Signur, no le lascede grasomé te chësta meseria. Signur, no ‘l lascede graſumè te chesta m’ſēria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ grasomés, grasomeda, grasomedes
che manca di vigore, di forza (gad.) Ⓘ debole Ⓓ schwach, schwächlich ◇ a) Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat, y sëgn fossel ghel, grasomé al per di atri mituns di signurs. Soul ciastell c’rsceŏle forsi sou massa d’licat, e ſengn’ foss’l ghel, graſumè al per d’i atri mittungs di Signurc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

grasomé (gad.) ↦ grasomé.

grasomè (Badia) ↦ grasomé. [ 465 ] grat Ⓔ it. grato 6 1873 grate m.pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
fod. grato amp. grato
agg. Ⓜ grac, grata, grates
che sente gratitudine di un beneficio ricevuto, riconoscente (fod. Pz 1989) Ⓘ grato Ⓓ dankbar
ester grat (amp.) Ⓘ essere grato Ⓓ dankbar sein ◇ a) Te fesc ben, coscì in Anpezo / Te son grate, che mai pì / Parch’on carta, par un pezo / Chel!…afar da se forbì. Te fesc ben, cosci in Ampezzo / Te son grate, che mai pi / Parc’ όn carta, par un pezzo / Chel!…affar da se forbì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

gratà (amp.) ↦ crazé.

grato (fod., amp.) ↦ grat.

gratulé Ⓔ dtir. gratulíεrn ( ‹ GRĀTULĀRĪ) (EWD 3, 432) 6 1813 gratulè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. gratulé
v.tr. Ⓜ gratuleia
esprimere a qualcuno il proprio compiacimento e la propria partecipazione alla sua gioia, per un evento lieto, un successo (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ congratulare, complimentare Ⓓ gratulieren ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

gratulé (grd.) ↦ gratulé.

Grava 6 1845 Grava (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Grava bra. Grava
topon.
località nel comune di pozza di fassa; in questo caso soprannome (fas.) Ⓘ Grava Ⓓ Grava ◇ a) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

Grava (fas., bra.) ↦ Grava.

gravar (bra.) ↦ agravar.

gravaria Ⓔ zu it. gravare (Gsell 1989a, 157) 6 1878 gravaries pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. gravaria Badia gravaria
s.f. Ⓜ gravaries
impegno o incarico, specie finanziario, gravoso (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967) Ⓘ tributo, imposta, onere Ⓓ Belastung, Abgabe ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, i lasciâ do les gravaries ai sudic y vassai, y impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, e impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

gravaria (gad., Badia) ↦ gravaria.

grazar (bra., moe.) ↦ crazé.

grazèr (fas.) ↦ crazé.

grazia Ⓔ it. grazia ‹ GRĀTIA (EWD 3, 435) 6 1631 (per la Iddio) gracia (Proclama1631-1991:156)
gad. grazia mar. grazia Badia grazia grd. grazia fas. grazia bra. grazia fod. grazia amp. grazia LD grazia MdR grazia
s.f. Ⓜ grazies
nel cattolicesimo, ciò che è concesso per meriti, per preghiera, per puro dono di dio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grazia Ⓓ Gnade ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) y l istës tëmp ve prëii dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc i l’istès temp vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die. Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); d) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); g) O se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); h) Scutà ió volesse jir per al mondo e ve volesse prear na grazia soula. Skutà io volössö schir per al mondo ö vö volössö preàr nô gratiâ sôula. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); i) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); j) Ah, mi Dî! na tiza de füch foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil Ah, mi Dì! na tizza d’fuc foss’ pur mè, dlacceada te chesc’ bosc, na spezial grazia dal Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
per grazia (gad., fas.) Ⓘ fortunatamente Ⓓ dank, zum Glück ◇ a) Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma Ma per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) I ne n’ó cunté sö döt chël che godun / por grazia de Dî ch’é nosc gran patrun I ne n’ô contè sö düt chël che godun / per grazia de Dî ch’é nosc gran patrun PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); c) y por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur, chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun e pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur, chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

grazia (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ grazia.

grazie Ⓔ it. grazie 6 1870 grazie (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. grazie col. grazie
interiez.
esprime ringraziamento, gratitudine, riconoscimento (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ grazie Ⓓ danke ☝ dilan
grazie a Die (fod.) Ⓘ grazie a Dio Ⓓ Gott sei Dank ◇ a) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ sibelagraziedie.

grazie (fod., col.) ↦ grazie.

graziëus (grd.) ↦ grazious.

graziosité Ⓔ it. graziosità 6 1878 graziosità (DeclaraJM, San[ 466 ] taGenofefa1878:92)
gad. graziosité Badia graziosité
s.f. sg.
carattere di chi, di ciò che è grazioso (gad.) Ⓘ graziosità Ⓓ Anmut, Lieblichkeit ◇ a) Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

graziosité (gad., Badia) ↦ graziosité.

grazious Ⓔ it. grazioso 6 1631 graciosissimo (Proclama1631-1991:156)
gad. grazius Badia grazius grd. graziëus
agg. Ⓜ graziousc, graziousa, graziouses
leggiadro, amabile e attraente (gad., grd. F 2002) Ⓘ grazioso Ⓓ graziös ◇ a) a la osservé en vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô: Chësta picia möta sará n de val’ de morvëia a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò: Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

grazius (gad., Badia) ↦ grazious.

gre Ⓔ GRATUM (Lardschneider 1933:133) 6 1833 grè (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244)
grd. gra fas. gra MdR gre
s.m. sg.
sentimento e disposizione d’animo che comporta affetto verso chi ci ha fatto del bene, ricordo del beneficio ricevuto e desiderio di poterlo ricambiare (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ gratitudine Ⓓ Dank ◇ a) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
savei gre (grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ essere grato Ⓓ dankbar sein ◇ a) Iö ves sà gre. Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu ves sà grè. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); b) o mi mut, ne sebes per chësc mancul gra a Idie o mi mut, nę sę́bęs pę̆r ka̤št máŋku’ gra a̤ idíe RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

gre (MdR) ↦ gre.

Greatl 6 1879 grę́a̤tl (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. Gretl grd. Greatl fas. Grétele
antrop.
(gad., grd., fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ Margherita Ⓓ Margareta ◇ a) Greatl à dit: o sci, Chël Bel Die l à fat. grę́a̤tl a dit: o ši, k’ l bel díe l a fat. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

Greatl (grd.) ↦ Greatl.

gredena Ⓔ *CROTA + -ENA 6 1878 routtenes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. rödena mar. rödena Badia rödena grd. grotena
s.f. Ⓜ gredenes
terreno di difficile sfruttamento agricolo, spesso in pendenza (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ terreno sassoso, prato impervio difficile da falciare Ⓓ kleines, schlechtes Grundstück, unebene, schwer zu mähende Wiese ◇ a) impó incandenó rovada la secunda ota sön na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

grem Ⓔ *GREMEN, -INE (GsellMM) 6 1763 l grame ‘gremium’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gremo mar. gremo Badia grëme grd. grëm fas. grémen fod. grëm col. grem amp. gren LD grem
s.m. sg.
la concavità che, in una persona seduta, si forma tra le ginocchia e il seno (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grembo Ⓓ Schoß ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice, che dorm te mi gremo. O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce, che dorm te mi greme. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) s’á tut le pice tl gremo s’ à tutt ‘l picce t’ l greme DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

grem (col., LD) ↦ grem.

grëm (grd., fod.) ↦ grem.

grëme (Badia) ↦ grem.

grémen (fas.) ↦ grem.

gremo (gad., mar.) ↦ grem.

gren (amp.) ↦ grem.

grepa † (caz.) ↦ gruepa.

gresta (moe.) ↦ cresta.

gret Ⓔ da connettere con frl. grítul ‘viticcio dela vite, groviglio di filo’ (Gsell 1992b:235), cfr. it. grettare ‘increspare’ (Battisti/Alessio 3, 1870) 6 1878 gratt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. grët mar. grët Badia grët
agg. Ⓜ grec, greta, gretes
fittamente arricciato (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ arruffato, increspato, crespo Ⓓ gekräuselt, kraus ◇ a) Ah, ne se l’ái forsci dit, uma, (scraia le pice zaporan dala ligrëza), ch’Idî por l’invern se provederá de na iesta nöia y miú? Y chësta é morjela grëta, blancia, ch’ara somëia chi niui dl cil da d’aisciöda Ah, nè s’ l ai forsi ditt, uma, (scraia ‘l picce zapporang dalla ligrezza), ch’Iddì pur l’ingvèr sè provvederà d’na iesta nouia e miù? e chesta è morjella gratta, blancia, ch’ella someia chi nioi d’l ceìl da d’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) intan Genofefa mët sües mans sön chël ce grët dl pice intang Genofefa mett suus mangs soung chel ciè gratt d’l picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); c) Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü’ gumbe, la bocia picera, insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere Sū ciaveis fosc’ grattg’, ‘l frunt alt, i oudli grangn’ e vīs, l nēs ‘ng pū gumbe, la boccia piccera, in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

grët (gad., mar., Badia) ↦ gret.

Grétele (fas.) ↦ Greatl.

Gretl (gad.) ↦ Greatl.

Gries 6 1858 Gries (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
fas. Gries caz. Gries bra. Gries
topon.
frazione del comune di canazei nell’alta val di fassa (fas. R 1914/99) Ⓘ Gries Ⓓ Gries ◇ a) Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel, dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel, dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) Chi da Cianacei e Gries no n’èa pèster de la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

Gries (fas., caz., bra.) ↦ Gries.

grigna ghigna x grinta (EWD 4, 383) 6 1878 grigna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. grigna mar. grigna Badia grigna fod. grigna
s.f. Ⓜ grignes
rapida contrazione del volto e specialmente della bocca per esprimere sensazioni (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ smorfia Ⓓ Grimasse
fé la grigna da rì (gad.) Ⓘ sorridere Ⓓ lächeln, schmunzeln, grinsen ◇ a) y ’ci i slefs dla uma en chël momënt [ 467 ] ê sforzá, la pröma ota te chëra porjun, de fá la grigna da rí e ci i sleff d’la uma in chel moment ē sforzà, la pruma ŏta te chella p’rjung, de fa la grigna da rì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

grigna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ grigna.

grignada (bra., moe.) ↦ grigneda.

grignar (bra., moe.) ↦ grigné.

grigné Ⓔ deriv. di grigna (GsellMM) 6 1845 grignár (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. grigné mar. grigné fas. grignèr caz. grignèr bra. grignar moe. grignar
v.intr. Ⓜ grigna
manifestare allegria, ilarità, oppure scherno e disprezzo, attraverso la contrazione dei muscoli facciali ed emettendo un caratteristico suono inarticolato (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ ridere Ⓓ lachen, grinsen ◇ a) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’i grigne i joegn mac. Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) dapodò grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? dapó dó grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
s.m. Ⓜ grignés
espressione di ilarità, di allegria o di derisione, di dileggio, consistente in una particolare mimica facciale e in una caratteristica emissione di suoni (fas. DILF 2013) Ⓘ riso Ⓓ Lachen ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.)
da grigné (fas.) Ⓘ piacevole, da ridere Ⓓ lächerlich ◇ a) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) dapò sentissade coche l’é da grignar sentir parlar i fascegn. dapò sentissadö cho chö lö da grignar söntir parlar i Fassöin. ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.) ◆ se grigné (fas.) Ⓘ ridersela Ⓓ in sich hinein lachen ◇ a) Entant Cianbolfin, che l’era te n piz tedò desch, l se grignèa a sentir che chisc volea aer coscì de bela femenes. Ntant Čanbolfin, ke l era te n piʒ te dò desk, l se grignea a sentir, ke kiš volea aer coši de bela femenes. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

grigné (gad., mar.) ↦ grigné.

grigneda Ⓔ deriv. di grigner 6 1845 grignada (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. grignèda bra. grignada moe. grignada
s.f. Ⓜ grignedes
scoppio di riso piuttosto lungo e sonoro (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ risata Ⓓ Lachen, Gelächter ◇ a) Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

grignèda (fas.) ↦ grigneda.

grignèr (fas., caz.) ↦ grigné.

grinta Ⓔ nordit. grinta ‹ got. *grimmipa (EWD 3, 441) 6 1844 grinta (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. grinta Badia grinta grd. grinta fas. grinta fod. grinta amp. grinta
s.f. Ⓜ grintes
faccia burbera, arcigna, o truce (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ceffo, grinta Ⓓ düstere Miene, finsteres Gesicht ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà, / po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à, / po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

grinta (gad., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ grinta.

grisc Ⓔ GRĪSEUS ‹ germ. *grīsi (EWD 3, 442) 6 1763 grisch ‘canus’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. grisc mar. grisc Badia grisc grd. grisc fas. grisc bra. grisc fod. grisc amp. grisc LD grisc
agg. Ⓜ grisc, grija, grijes
di colore intermedio fra il bianco e il nero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grigio Ⓓ grau ◇ a) chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); e) sciöche chësc fongun da tosser é trö’ plü bel, che le ghel o grisc co é l’unich bun y sann sceoucche chesc’ funggung da tosser e trou plou bell, che ‘l ghel o grisc’ che è l’unico bung e san DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

grisc (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ grisc.

grizo (amp.) ↦ sgric.

grizoros (amp.) ↦ sgriciorous.

grô (mar., Badia) ↦ grove.

grobo (amp.) ↦ grove.

grof Ⓔ dtir. gråf (EWD 3, 443) 6 1878 grof (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. grof mar. grof Badia grof grd. grof LD grof
s.m.f. Ⓜ grofs, grofa, grofes
titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di marchese (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conte Ⓓ Graf ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

grof (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ grof.

grogol Ⓔ ? (evt. da connettere con il toponimo frl. grònde, gròva (Pirona 1483); cfr. anche l’elemento toponomastico lad. Crova, Corva, Gsell 2004, 270-272) 6 1866 grogoi pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. grogol caz. grogol
s.m. Ⓜ grogoi
piccola elevazione di terreno, per lo più coperta di vegetazione (fas.) Ⓘ collina, colle Ⓓ Hügel ◇ a) Tra na dì e l’autra, canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìn- [ 468 ] gol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa Tra na di e l autra, kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

grogol (fas., caz.) ↦ grogol.

gröm (gad., mar.) ↦ grum.

grop (fas., fod.) ↦ grup.

gropa (Badia) ↦ gruepa.

gröpa (gad.) ↦ gruepa.

gros1 Ⓔ nordit. gros(so) ‹  GROSSUS (EWD 3, 446) 6 1811 gros (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. gros mar. gros Badia gros grd. gros fas. gros fod. gros LD gros MdR gros
s.m. Ⓜ grosc
moneta medievale d’argento, la più diffusa in europa e nel levante, inizialmente del valore di un soldo di lira e più tardi di 2 e poi di 4 soldi (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grosso Ⓓ Groschen ◇ a) Iö ves dije dessigü, les spëises é bëin de bot granes. / Iö ves ó dè ot reinesc. / Ël ne và n gros dainciarà. Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves diŝe de sigü, les spëises é bëiǹ de bòt granes. / Jeu ves ó dè òtt reineŝ. / Ël ne va uǹ gròs da ’ǹćiarà. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
grosc (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ soldi, denaro Ⓓ Geld ◇ a) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sojorè, ne savôla mefo olà i ascogne ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla meffo olà i ascogne DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) J. Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. S̄. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Al mes i consegnëiel so miú ciaval, col comando d’i dé sprom chël tan, ch’al pó, y na bela soma de grosc i ál impormetü pro Al mess i consegnel so miù ciaval, col comando d’i dè spromm chel tang, ch’el po, e na bella somma d’grosc’ i āle impormettù pro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); d) N’i ciaféi sö amur ales robes dl monn, ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch’é vi N’i ceaffèi sou amur alles robes d’l mon, nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch’è vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

gros (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

gros1.

gros2 Ⓔ GROSSUS (EWD 3, 445; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’grOss-u) 6 1763 gross ‘ruditas’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. gros mar. gros Badia gros grd. gros fas. gros caz. gros bra. gros fod. gros amp. gros LD gros MdR gros
agg. Ⓜ grosc, grossa, grosses
1 che ha dimensioni notevoli, superiori a quelle ordinarie (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ grosso Ⓓ dick ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) t’en mësses comprè de tai da n bel col gros, e da la vita bela cürta t’ eǹ mësses comprè de tai da ‘ǹ bel col gròs, e da la vita bella cürta DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Chest bez vegnìa intant larch e gros. Köst bötz veniô intant larg e grôs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); d) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Chisc trei i à vedù che l’é n bel tous gran e gros Kiš trei i a vedù ke l è un bel tous gran e grós BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); f) ëra cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat tacada, vá fora por le bosch a chirí ca y lá bugn früc ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt taccada, va fora pur ‘l bosc a chirì ca e là bongn’ fruttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); g) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 fig. rozzo e sgradevole per natura o per mancanza di educazione (amp.) Ⓘ grossolano Ⓓ roh fig. ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros. Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.).

gros (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ gros2.

grosta (grd., fas.) ↦ crosta.

grota Ⓔ it. grotta ‹ CRYPTA ‹ χρυπτή (EWD 3, 447) 6 1878 grota (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. grota Badia grota fas. grota
s.f. Ⓜ grotes
cavità naturale a sviluppo prevalentemente orizzontale, che si addentra nel sottosuolo o nei fianchi di un monte (gad. A 1895, fas. R 1914/99) Ⓘ grotta Ⓓ Höhle ◇ a) Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

grota (gad., Badia, fas.) ↦ grota.

grotena (grd.) ↦ gredena.

groton (amp.) ↦ croton.

grou (gad.) ↦ grove.

grove Ⓔ RŪGIDUS + mhd. grob (EWD 3, 443) 6 1763 grou ‘scaber’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. grou mar. grô Badia grô grd. grove fas. grovech moe. grovie fod. grove amp. grobo LD grove
agg. Ⓜ grovi, grovia, grovies
1 scabro, aspro al tatto (contrapposto a liscio) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruvido Ⓓ rau ◇ a) Mi fi, i ne te pó lascé atra recordanza, che chësc püre lëgn grou Mi fì, i nè t’ po lascè atra r’cordenza, che chesc’ pure lengn’ grŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 fig. improntato a una particolare asprezza, spesso dovuta a scontrosità o rozzezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ruvido fig.Ⓓ rau fig. ◇ a) Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Genofefa téte [ 469 ] le pice möt y ví do. Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou Genofefa tēt ‘l picce mutt e vì dō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
3 fig. con riferimento al modo di comportarsi, scortese e ineducato, spesso addirittura villano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rude, incivile, sgarbato Ⓓ grob, roh fig. ◇ a) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü de Oies, / Mo dla Chiesa militanta: / Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü, / Col brilant onur lassö. Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante: / Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi: / Nos savun sëgn cun ci trica, / Ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi: / Nos savung sengn’ cung ci tricca, / Ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, Maring- Sopplà1878:2 (Badia).

grove (grd., fod., LD) ↦ grove.

grovech (fas.) ↦ grove.

grovie (moe.) ↦ grove.

gruepa Ⓔ ahd. kruppa ´zusammengerollte, runde Masse’ REW 4787 (Crepaz 1937:10) 6 1878 groupa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. gröpa Badia gropa caz. grepa † fod. gruopa †
s.f. Ⓜ gruepes
dorso di montagna (gad. P/P 1966, caz., fod.) Ⓘ groppa, dosso Ⓓ Bergrücken ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil; impó incandenó rovada la secunda ota sön na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta. Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl; impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

grum Ⓔ GRŪMUS (EWD 3, 447) 6 1763 grum ‘acervus’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. gröm mar. gröm Badia grüm grd. grum fas. grum fod. grum amp. grun LD grum
s.m. Ⓜ grums
gran numero, abbondanza; insieme di cose riunite (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quantità, mucchio Ⓓ Haufen, Menge ◇ a) No vedeo ce grun de śente / Che ‘l é bon de confessà? No vedéo c’e grun de zente / Che l’è bon de confessà? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Debann porvâra de s’ ascogne col pice al mí, ch’ara podô, tl gröm de müstl te chël püre nicio D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō, t’ l grum d’must’l t’ chel pure niccio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
a grum (amp.) Ⓘ in quantità Ⓓ in großen Mengen, haufenweise ◇ a) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) I strazaa i sode a grun / Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! I strazava i sòde a grun / Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.) ◆ n grum (gad., grd. F 2002, amp.) Ⓘ un mucchio, molto Ⓓ ein Haufen, viel ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) Berbesc y mëdes, n gröm de vijins; / Toc y comperi, parënc y cujins Berbess e mádes, ‘ng grüm de visings; / Totg’ e comperess, paraintg e cosings PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

grum (grd., fas., fod., LD) ↦ grum.

grüm (Badia) ↦ grum.

grun (amp.) ↦ grum.

gruopa † (fod.) ↦ gruepa.

grup Ⓔ it. gruppo 6 1873 gruppo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. grup fas. grop fod. grup, grop amp. grupo LD grup
s.m. Ⓜ grups
insieme di cose o di persone (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gruppo Ⓓ Gruppe
fé grup (amp.) Ⓘ fare gruppo, tenersi uniti Ⓓ eine Gruppe bilden, zusammenhalten ◇ a) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitas / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

grup (gad., fod., LD) ↦ grup.

grupo (amp.) ↦ grup.

guadagn (amp.) ↦ guadain.

guadagnà (amp.) ↦ vadagnà.

guadain (amp.) ↦ davagn.

guai Ⓔ it. guai ‹ waj (onomatop.) (EWD 3, 449) x UAE, REW 9126 6 1848 guài (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. guai mar. guai Badia guai grd. guai fas. guai fod. guai amp. guai LD guai
interiez.
esclamazione di minaccia o senza riferimento diretto a persona, per dire che una cosa non va fatta o che da un’azione possono derivare conseguenze spiacevoli o comunque non accettabili (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guai! Ⓓ o weh, wehe ◇ a) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai / Ra se fida, e ra par bona / No i śì pede, e se no guai. Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai / Ra se fida, e ra par bόna / Noi zi pede, ese nò guai. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) al ê rot fora en leghermes y scraiâ: Guai a me! Na pescima pasciun m’á svarcié el ē rott fora in legrimes e scraiā: Guai a mè! na pessima passiung m’à svarceiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
guai sce (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guai se Ⓓ wehe wenn ◇ a) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! Piccol- ruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

guai (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ guai.

guaio Ⓔ it. guaio 6 1875 guai pl. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. guaio Badia guaio
s.m. Ⓜ guai
disgrazia, sventura, avversità (gad.) Ⓘ guaio Ⓓ Unglück, Unheil ◇ a) De mile y mile lus por strada: / Guai, [ 470 ] tormënc, la mort manacia D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) la vita é cörta plëna de guai, y scebëgn ch’i sun piciadëssa, möri inozënta dales acüses de Golo la vita è curta plena de guai, e sebengn’ ch’i sung peccatrize, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

guaio (gad., Badia) ↦ guaio.

guant Ⓔ ahd. giwant (EWD 3, 451) 6 1828 guant (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. guant mar. guant Badia guant grd. guant fas. guant caz. guant fod. guánt LD guant MdR guant
s.m. Ⓜ guanc
capo d’abbigliamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abito, vestito, indumento Ⓓ Gewand, Kleid ◇ a) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Iö l’à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Ći guant vorëise vistì? Jeu l’ha dè a la lavadëssa; ël ê ‘ǹ püc sporco. Çhi gúant vorëise vistì? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); d) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Porteie debot l plu bel guánt che nos on Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia); g) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! / Y en paramënta le Signur Primiziant Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! / E ing paramainta l’Signor Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
guant da plura (gad.) Ⓘ bruno Ⓓ Trauerkleidung ◇ a) Bele scialdi vedli y dai ciavëis blanc portâi inlaota le guant da plüra Belle scealdi vedli e dai ciaveis blanc’ purtāi illaota ‘l guant da plura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

guant (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., LD, MdR) ↦

guant.

guánt (fod.) ↦ guant.

guardia Ⓔ it. guardia 6 1833 guardia (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. guardia mar. guardia Badia guardia grd. guardia fas. guardia fod. guardia col. guardia amp. guardia MdR guardia
s.f. sg.
azione protratta a fini di custodia, sorveglianza, vigilanza, protezione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ guardia, vigilanza Ⓓ Aufsicht, Wache ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Le soldá de guardia, ch’i le messâ lascé odëi a jënt, ne n’â n’ora de pesc, mo al ne le fajô nia ingert ‘L soldà d’guardia, ch’i ‘l messā lascè udei a jent, nen ā ng n’ora d’pesc’, mo el nel fajō nia ingērt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
s.f. Ⓜ guardies
militare o civile cui è demandato il compito di custodia o vigilanza (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ guardia Ⓓ Aufseher ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la guardia söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
guardia dla finanza (fod. Pz 1989) Ⓘ doganiere Ⓓ Zollbeamter ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ sté de guardia (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ stare di guardia Ⓓ Wache halten ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guardia söi portuns dl ciastel, ’ci chi ê scomöc Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ◆ tegnì guardia (gad.) Ⓘ stare di guardia Ⓓ Wache halten ◇ a) y á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora e à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
verda.

guardia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., MdR) ↦ guardia.

guarì (amp.) ↦ varì.

guarnà (col., amp.) ↦ goerné.

guarnà (amp.) ↦ goernà.

Guascogna (grd., fas., fod.) ↦ Gascogna.

guastà (amp.) ↦ guasté.

guasté Ⓔ it. guastare 6 1873 guastà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
amp. guastà
v.tr. Ⓜ guasta
rovinare, ridurre in cattivo stato (amp.) Ⓘ guastare, rovinare Ⓓ beschädigen, ruinieren ☝ ruiné
se guasté (amp.) Ⓘ guastarsi, rovinarsi Ⓓ sich ruinieren, kaputtgehen ◇ a) El nosc gato, ‘l é śù via / Me despiaje, in verità / Coscì gran manegeria / Ra scomenza a se guastà. El nòs gatto, le zù via / Me despiage, in verità / Cosci gran manegeria / Ra scomenza, a se guastà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

gucia Ⓔ zu frl. gucie ‘maglia’ (GsellMM) 6 1844 gucia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. gucia amp. gucia
s.f. Ⓜ guces
indumento esterno di maglia di lana o di cotone, di forma e colori vari, che ricopre la parte superiore del corpo (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ maglione, giacca di lana, maglia Ⓓ Pullover, Wolljacke [ 471 ]
panza fata a gucia (amp.) Ⓘ pancione Ⓓ Wanst ◇ a) Canal anpio o bona ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panza fata a gucia, / che non ebe fon ne fin! Canàl ànpio o bòna ciucia, / che no teme ‘l fun del vin, / e ra panz̄a fata a gucia, / che non èbe fon ne fin! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

gucia (fod., amp.) ↦ gucia.

Guelfo 6 1878 Guelfo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. Guelfo Badia Guelfo
antrop.
(gad.) Ⓘ Guelfo Ⓓ Wolf ◇ a) Guelfo, (so portaermes y vedl compagn tles batalies) plü ores dalunc dal’armada tignî cun sü ciavaliers la serada te na strentöra de na val. Guelfo, (so portaermes, e ved’l compagn’ tles battalies) plou ores da lunc’ dall’ armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d’na val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

Guelfo (gad., Badia) ↦ Guelfo.

guera (amp.) ↦ vera.

guern (gad., Badia, LD) ↦ goern.

guerné (LD) ↦ goerné.

gujela Ⓔ ACUCELLA (T 1934:152) 6 1860 busella (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fod. gujela amp. bujela
s.f. Ⓜ gujeles
sottile filo di acciaio appuntito da un lato e terminante dall’altro con una capocchia (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ spillo Ⓓ Stecknadel ◇ a) Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) De bujeles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

gujela (fod.) ↦ gujela.

gumbe (gad., Badia) ↦ gomp.

gumbo (mar.) ↦ gomp.

gunela (col.) ↦ gonela.

gunot (Badia) ↦ gonot.

gurmel (Badia, grd., fod., LD) ↦ gormel.

gurnè (Badia) ↦ goerné.

gust Ⓔ it. gusto ‹ GUSTUS (EWD 3, 463) 6 1828 gust (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. gusto Badia gusto grd. gusto fas. gust caz. gust bra. gust fod. gusto amp. gusto LD gust MdR gusto
s.m. Ⓜ gusć
1 sensibilità per ciò che è bello (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ gusto, buongusto Ⓓ Geschmack ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! / Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! / Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
2 godimento o compiacimento interno ed evidente (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ gusto Ⓓ Lust, Vergnügen ◇ a) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); c) Śà sarà chesto gatato / Calche femena i vó ben / Ce voreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Za sarà chesto gattato / Calche femmena i vo ben / Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); d) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial, ch’ara s’un ascorjô, i fajô n gusto indizibl ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale, ch’ella sè n’ascorjō, i fajō ‘ng gusto indizibile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
de gust (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ di gusto, gustosamente Ⓓ mit Lust, von Herzen ◇ a) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) "N pere sön chësta tera?" scraia de gusto le möt. " ’Ng pere soung chesta terra?" scraia d’gusto ‘l mutt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

gust (fas., caz., bra., LD) ↦ gust.

gusté (Badia, grd.) ↦ gosté.

Gustin (grd.) ↦ Agostin.

gusto (gad., Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦ gust.

guté (grd.) ↦ goté.

guvern (Badia) ↦ govern.

guverné (grd.) ↦ governé.

guviern (grd.) ↦ goern.

guviern (grd., fod.) ↦ govern.

guzà (col., amp.) ↦ aguzé.

guzar (bra., moe.) ↦ aguzé.

guzé (fod.) ↦ aguzé.

guzel (col.) ↦ ucel.

guzèr (fas.) ↦ aguzé.